Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!
21 de novembre del 2016
Pessebre hipster
Per les xarxes socials corre un pessebre hipster que es ven per 130 $ en aquesta adreça. Fixeu-vos en els detalls, des del selfie, els reis que compren a Amazon i van en Hoverboard, Maria prenent Starbucks, la palla sense gluten pel xai abrigadet, els vestits...
Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!
Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!
14 de novembre del 2016
Com es va escriure... El Pessebre de Joan Amades
El dijous 10 de
novembre es va celebrar la darrera de les xerrades del cicle «Com es
va escriure...», un cicle de conferències tertúlia sobre la
publicació d’obres del folklorista Joan Amades, en el marc de les
Xerrades del dijous de La Casa dels Entremesos.
En aquesta ocasió
la tertúlia va girar al voltant d’El Pessebre de Joan Amades, i va
comptar amb la presència de dos dels responsables de l’edició
crítica d’aquest llibre, l’Antoni Serés i l’Albert Dresaire.
Es va excusar l’absència de la Josefina Roma, coautora de l’edició
crítica, que no va poder assistir a l’acte.
 |
| D'esquerra a dreta: Antoni Serés, Albert Dresaire i Amadeu Carbó |
Va presentar l’acte
l’Amadeu Carbó, en nom de l’Associació Cultural Joan Amades.
L’Antoni Serés va explicar la història de les diverses edicions
d’El Pessebre. La primera fou el 1946, la segona va ser el 1959
(pocs mesos després de la mort de Joan Amades), i l’edició
crítica va ser publicada l’any 2009. Serés va donar detalls de la
història d’aquesta darrera edició, ja que abans que aquesta fos
possible l’Associació Cultural Joan Amades va haver de superar
diversos entrebancs. Durant l’acte l’Antoni Serés va recordar
diverses anècdotes del llarg procés iniciat el 1999 i que va portar
a l’edició del llibre l’any 2009, a càrrec de l’Arola Editors, de Tarragona.
Per la seva banda,
Albert Dresaire va comentar alguns aspectes del contingut de l’edició
crítica, i va reivindicar la vigència de l’obra d’Amades i la
necessitat d’anar aprofundint en els diversos aspectes del món del
pessebre que el gran folklorista català va tractar en el seu llibre.
L’acte va cloure
amb un diàleg amb les persones assistents, durant el qual es va
tornar a remarcar la importància de l’obra de Joan Amades i el
punt central en la història del pessebrisme a casa nostra que
representa El Pessebre.
8 de novembre del 2016
4 de novembre del 2016
Com es va escriure... El Pessebre
L'edició crítica d'El Pessebre de Joan Amades (Tarragona, 2009) va anar a càrrec de l'Antoni Serés i dels socis d'El Bou i la Mula Josefina Roma i Albert Dresaire. Ara, La Casa dels Entremesos ens proposa fer tertúlia sobre aquest llibre, un dels principals referents en el món del pessebre a casa nostra. Serà el dijous 10 de novembre a les 20 hores (La Casa dels Entremesos, Plaça Beates, 2, de Barcelona). Us convidem a participar-hi.
1 de novembre del 2016
25 d’octubre del 2016
18 d’octubre del 2016
11 d’octubre del 2016
9 d’octubre del 2016
EL BOU i LA MULA A LES VIII JORNADES CARMEL BIARNÉS
Ahir, 8 d'octubre, es van celebrar les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, dedicades al pessebrisme, cultura popular a redós de les llars.
L'acte va tenir lloc a l'Escola Sant Miquel d'Ascó, on també es va inaugurar l'exposició d'Ignasi Biarnés Biarnés, "Pessebres: figures, diorames, materials i elements per a la seva construcció".
Després de la inauguració oficial a càrrec de la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Ascó, sra. Montserrat Lerma, i els parlaments del president del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre, sr. Joan Josep Duran i el president de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, sr. Biel Pubill, van començar les ponències.
En primer lloc, va intervenir el pessebrista asconenc Ignasi Biarnés i Biarnés amb la ponència "Recors i vivències del pessebre a Ascó". Acte seguit, el president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, Josep Maria Borrut Margalef va intervenir amb la ponència "Pessebres: figuraries i escultors".
Finalment, després d'una pausa cafè, fou el torn de l'Albert Dresaire Gaudí amb la ponència "El pessebre: la història cap per avall".
Gairebé un centenar de persones van assistir a l'acte que va clausurar-se amb el concert de la Banda de Música de l'Escola Municipal d'Ascó.
 |
| Inauguració de les Jornades. A l'esquerra Biel Pubill, al seu costat Ignasi Biarnés, i a la dreta la Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó. |
 |
| Llegint un poema de Josefina Roma en forma de Nadala |
 |
| La periodista Roser Jordà, conductora de l'acte, fent la presentació de les Jornades |
 |
| Públic assistent a les Jornades. En primer terme el nostre company i soci Albert Dresaire, ponent de les mateixes. |
 |
| Ignasi Biarnés durant la seva intervenció |
 |
| El torn de Josep Maria Borrut, president de l'Associació de Pessebrsites de Tarragona. |
 |
| Petit descans per agafar forces i fer-la petar. |
 |
| Intervenció de l'Albert Dresaire, secretari del Bou i la Mula |
 |
| La frase més repetida fou: El pessebre és un món, però com a conclusió es podria dir parafrasejant Eugeni d'Ors que el que no és tradició és plagi. |
També podeu veure:
http://elpessebredelamula.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/El-pessebre-de-la-mula-
7 d’octubre del 2016
Lluís Carratalà entra a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona
Avui s'ha iniciat els tràmits per engrossir la col·lecció de figures de pessebre del Museu Etnològic amb 17 peces del figurista i escultor Lluís Carratalà i Vila. El Col·lectiu el Bou i la Mula, a l'igual que va fer en el seu moment amb la parada de la família Vidal de la Fira de Santa Llúcia, n'ha promogut l'esdeveniment, ha assessorat tècnicament als donants i ha estat l'enllaç amb el Museu.
 |
| Montserrat Carratalà, neboda de l'artista, Pere Catà i Toni Pruna, dipositaris de l'obra lliurant una de les peces al personal del Museu.
La vocació d'escultor li va arribar de ben petit però
no va ser un escultor autodidacte ja que
de jove es va formar a Llotja a les classes de dibuix de Ramir Lorenzale i com
aprenent als tallers de Josep Llimona i Claudi Rius. Amb tot aquest bagatge i
amb els consells del també figurista gracienc Josep Prats, va llançar-se
a fer figures de pessebre i a vendre-les a la Fira de Santa Llúcia. (extret de l'article d'Enric Benavent (2010). Lluís Carratalà, l'ecultor de pessebres del noucentisme, dins Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 37, pàgs. 132-134).
|
 |
| Toni Pruna signant la documentació |
 |
Montserrat Carratalà i Pere Catà en el moment de signatura de la documentació |
 |
| Peces que formen part de la donació i que el Nadal de 2015 es van exposar al 58è Saló Internacional d'Arles |
4 d’octubre del 2016
30 de setembre del 2016
VIII Jornada d'estudis locals i territorials Carmel Biarnés sobre el pessebrisme
El pessebrisme, cultura popular a redós de les llars és el lema d'enguany de les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que tindran lloc a Ascó el 8 d'octubre de 2016. Les jornades, organitzades conjuntament pel CERE, l'ajuntament d'Ascó i l'associació cultural Lo Llaüt pretenen donar a conèixer la polifacètica obra de l'estudiós Carmel Biarnés.
Entre d'altres continguts, les jornades comptaran amb una interbenció del membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire.
Podeu trobar més informació al web de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó.
16 de setembre del 2016
13 d’agost del 2016
Dos articles del Col·lectiu El Bou i la Mula, a la revista "Belén" de Madrid
Aquests dos articles són fruit de la recerca, de dos dels nostres membres: Jordi Montlló i Enric Benavent.
En primer lloc i com a obertura del número, hi ha l'article de Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu: "Restituir la memoria de Bartomeu Marcé i Reixach: el último escultor romántico del belenismo catalán".
En segon lloc, un article interessantíssim de l'Enric Benavent, que forma part de la recerca per a la seva tesi doctoral, titulat "Nuevos lenguajes para el Belén".
13 de març del 2016
Calvaris a Lleida
Fa uns dies parlava de calvaris, i avui llegeixo la notícia que l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes presenta una exposició de diorames de Setmana Santa.A Sitges enguany també hi ha una exposició de calvaris.
En coneixeu més?
3 de març del 2016
Calvari
Hi
ha diverses associacions pessebristes que, en algun moment de la seva
història, han organitzat exposicions de calvaris. Entre d’altres,
i sense voler ser exhaustiu, podríem citar les exposicions de
calvaris que actualment o fa unes dècades han presentat les entitats
pessebristes de Sant Hilari Sacalm, Sitges, Ripollet, Banyoles,
Mataró o Sant Joan Despí. A més a més, podríem parlar de
diverses exposicions permanents de diorames de la vida de Jesús o
més concretament de la Passió que es poden visitar a Peralada, a
Rajadell, a Solivella o al Museu del Monestir de Pedralbes de
Barcelona.
Però
jo no coneixia cap calvari fet fora de l’àmbit d’una exposició.
Per això em va agradar veure el calvari que aquests dies hi ha a
l’ermita de Sant Miquel de Mata. En reprodueixo un parell de
fotografies (no gaire bones: són fetes amb el mòbil...).
És
un calvari senzill, com ho són tants pessebres que podem veure cada
Nadal. Fet amb molsa i amb un fons de paper (un decorat dels que es
venen per a fer pessebres). Una bombeta amagada sota la molsa
il·lumina l’escena, provocant aquella característica olor de
molsa resseca que és present a molts pessebres populars. Les figures
són de l’escola olotina, si bé als costats hi ha dos soldats
romans sorgits d’algun taller murcià (jo diria que són obra dels
germans Griñán).
És
evident que el caràcter festiu i alegre de qualsevol pessebre no es
pot comparar amb el que es representa en un calvari, però no per
això no m’estic de dir que potser estaria bé que tots plegats
recuperéssim (o promoguéssim) la seva construcció. És clar que
una de les dificultats seria trobar les figures, ja que el repertori
existent és molt escàs...
8 de febrer del 2016
La caseta de la nissaga dels figuraires Vidal, entra a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona
 |
| Josep Vidal Diago, en el moment de la signatura que formalitza el dipòsit provisional. Foto: Laura Bosch |
Després de gairebé cent anys de servei a la Fira de Santa Llúcia, la parada de la família Vidal passa a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona.
Les parades de la Fira de Santa Llúcia de la Catedral, o "barraques", tenen unes característiques tant per les mides com pel color que les fan peculiars.
Originàriament aquesta barraca feia quatre metres de llargària. Quan en Ramon Vidal, pare d'en Josep, va deixar la fira, li va transmetre la tradició de fer figures i també la parada. En Josep, la va reformar, escurçant-la però conservant tota la fusta original, els porticons tradicionals i el vidre lateral. Davant de la impossibilitat de poder reformar-la novament, en Josep ha decidit fer-ne una de nova, i cedir l'antiga per l'exposició que enguany s'ha celebrat a Arles, dins el 58 Saló International de santonniers. En Josep accedeix a viatjar a la Provença per tal de muntar ell mateix, la parada familiar. Allí haurà vist desfilar mil·lers de persones que han homenetjat aquesta estructura tant tradicional i coneguda per tots aquells i aquelles que un dia o altre, han anat a la Fira de Santa Llúcia.
Els comissaris de l'exposició, membres del Bou i la Mula, hem considerat que un cop finalitzada l'exposició, el Museu Etnològic de Barcelona, havia de ser el lloc definitiu per a la parada, on esconservarà en condicions òptimes per les generacions posteriors.
Un cop iniciats els contactes amb el Director, senyor Josep Fornés, en Josep Vidal, acompanyat pel President del Col·lectiu El Bou i la Mula, senyor Jordi Montlló, el dia 20 de gener, signa el dipòsit provisional, a l'espera del vist i plau de la Comissió de Valoració.
PODEU VEURE MÉS IMATGES AL BLOG DE JORDI MONTLLÓ:
elpessebredelamula.blogspot.com.es
4 de febrer del 2016
Pessebres avui
Pessebres avui
El pessebre de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça Sant Jaume és una de les estrelles del Nadal al Cap i Casal. Entre els visitants, sovint s’estén un rum rum de desaprovació i de queixa. A d’altres els entusiasma, els diverteix, hi fan alguna fotografia, però entre tots sempre sorgeix la mateixa salmòdia: “És un pessebre massa modern!”. Enguany, just al costat del Palau de la Generalitat s’hi ha instal·lat una exposició de diorames de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. En entrar-hi, després de visitar el pessebre de la Plaça Sant Jaume, el voluntariós pessebrista que donava la benvinguda afirmava: “Si volen fer una casa de nines d’acord, però dir que això és un pessebre...!”. També, com cada any, han reaparegut els mateixos comentaris als mitjans de comunicació –sovint aquells que més han ajudat a difondre tradicions alienes al Nadal “tradicional”– en què es barreja la suposada iconoclàstia dels regidors municipals amb una idea invariable del que és un pessebre.
Enguany, el pessebre de l’Ajuntament està inspirat en el món dels llibres infantils i planteja com a escenari del naixement un carrer de ciutat, d’un estil naïf i no especialment modern: amb el colmado a la cantonada i els terrats plens de roba, podria semblar més una escena de fa quaranta anys, que no pas la imatge qualsevol d’una plaça de Gràcia o del Poble Sec. Pel que fa a Josep i Maria, aquests apareixen amb una aparença, aquesta sí, totalment contemporània però respectant, els colors canònics en les robes i els atributs iconogràfics de la Sagrada Família –el blau del suèter d’ella i el marró del jersei i la barba, d’ell– tot sostenint el Nen, pel qual canten els nens i somriu el veïnat. La representació m’ha semblat absolutament adequada Fins i tot, trobo que queda curt l’intent. Lamentablement, per molta gent, el pessebre ha de ser una representació inamovible en la benemèrita història de l’Escola de Barcelona, amb unes figures que vam heretar dels avis, i una posada en escena en què no hi pot haver cap dissensió que els paratges d’un Betlem del segle I, fet amb suro i molsa, o els gèlids paratges catalans, fets amb guix i olis. Recordo haver-li sentit dir una vegada a mossèn Ballarín que si Jesús tornés a néixer avui dia, ho faria en el lloc més humil i pobre de la ciutat: un lloc tan senzill i inhòspit com una parada de metro. I, afegeixo jo, segur que sons pares vestirien uns simples texans i un jersei ample de llana, com un naixement que vaig veure a Portugal. El pessebre d’avui hauria de representar aquesta idea i aquests valors, fent-los presents al nostre temps, no reproduint una estampa i fossilitzant una tradició.
Com escriu l’amic Albert Dresaire al Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, “Sant Francesc no va pretendre reproduir la cova de Betlem. No. La lliçó de Sant Francesc és una altra: quan fem el pessebre no estem representant una escena del passat sinó que hauríem de ser capaços de reflectir-hi els anhels del món d’avui”.
(Article de Joan Safont publicat al número de gener de la revista Valors).
El pessebre de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça Sant Jaume és una de les estrelles del Nadal al Cap i Casal. Entre els visitants, sovint s’estén un rum rum de desaprovació i de queixa. A d’altres els entusiasma, els diverteix, hi fan alguna fotografia, però entre tots sempre sorgeix la mateixa salmòdia: “És un pessebre massa modern!”. Enguany, just al costat del Palau de la Generalitat s’hi ha instal·lat una exposició de diorames de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. En entrar-hi, després de visitar el pessebre de la Plaça Sant Jaume, el voluntariós pessebrista que donava la benvinguda afirmava: “Si volen fer una casa de nines d’acord, però dir que això és un pessebre...!”. També, com cada any, han reaparegut els mateixos comentaris als mitjans de comunicació –sovint aquells que més han ajudat a difondre tradicions alienes al Nadal “tradicional”– en què es barreja la suposada iconoclàstia dels regidors municipals amb una idea invariable del que és un pessebre.
Enguany, el pessebre de l’Ajuntament està inspirat en el món dels llibres infantils i planteja com a escenari del naixement un carrer de ciutat, d’un estil naïf i no especialment modern: amb el colmado a la cantonada i els terrats plens de roba, podria semblar més una escena de fa quaranta anys, que no pas la imatge qualsevol d’una plaça de Gràcia o del Poble Sec. Pel que fa a Josep i Maria, aquests apareixen amb una aparença, aquesta sí, totalment contemporània però respectant, els colors canònics en les robes i els atributs iconogràfics de la Sagrada Família –el blau del suèter d’ella i el marró del jersei i la barba, d’ell– tot sostenint el Nen, pel qual canten els nens i somriu el veïnat. La representació m’ha semblat absolutament adequada Fins i tot, trobo que queda curt l’intent. Lamentablement, per molta gent, el pessebre ha de ser una representació inamovible en la benemèrita història de l’Escola de Barcelona, amb unes figures que vam heretar dels avis, i una posada en escena en què no hi pot haver cap dissensió que els paratges d’un Betlem del segle I, fet amb suro i molsa, o els gèlids paratges catalans, fets amb guix i olis. Recordo haver-li sentit dir una vegada a mossèn Ballarín que si Jesús tornés a néixer avui dia, ho faria en el lloc més humil i pobre de la ciutat: un lloc tan senzill i inhòspit com una parada de metro. I, afegeixo jo, segur que sons pares vestirien uns simples texans i un jersei ample de llana, com un naixement que vaig veure a Portugal. El pessebre d’avui hauria de representar aquesta idea i aquests valors, fent-los presents al nostre temps, no reproduint una estampa i fossilitzant una tradició.
Com escriu l’amic Albert Dresaire al Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, “Sant Francesc no va pretendre reproduir la cova de Betlem. No. La lliçó de Sant Francesc és una altra: quan fem el pessebre no estem representant una escena del passat sinó que hauríem de ser capaços de reflectir-hi els anhels del món d’avui”.
(Article de Joan Safont publicat al número de gener de la revista Valors).
22 de gener del 2016
Jordi Montlló i Laura Bosch, comissaris de l'exposició "Catalogne et Provence", reben la medalla d'honor de la vil·la d'Arles (La Provença - França)
Diumenge dia 10 de gener, amb motiu de la clausura del “58è Salon International des Santonniers d’Arles” (França), Laura Bosch i Jordi Montlló, han estat guardonats amb la medalla d’honor de la ciutat. El guardó va ser lliurat per l’alcalde, Senyor Hervé Schiavetti després d’un parlament emotiu on es van recordar els atemptats de París, succeïts la mateixa nit de la inauguració del Salon. Bosch i Montlló han estat els comissaris d’una exposició única a Europa que ha donat a conèixer una de les tradicions catalanes més arrelades: les figures de pessebre. Després de dos anys de preparatius amb una inauguració on va asistir el señor Lluís Puig Gordi, Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya i diverses personalitats del món de la cultura popular i associacions pessebrístiques catalanes, a més de les franceses, més de tretze mil persones d’arreu del món hauran desfilat pel claustre de Saint Trophime, un edifici del segle XII on s’exposava l’obra d’una vintena de figuraires catalans: Lluís Carratalà, Antoni Pruna, els germans Castells, Albert Deulofeu, Vidal, germans Colomer, Dr. Pere Catà, Pepa Brasó, Joan Muñoz, Gemma i Francesc Bertran i tants d’altres.
La clausura es va dur a terme al Saló d’actes de l’Ajuntament d’Arles. Un cop finalitzat es van cantar els himnes “Prouvènçaou et catouli” i “La coupo Santo”, en català, la Copa Santa, composada per Frederic Mistral. En record d’una copa d’argent cisellada, que l’any 1867 va ser adquirida per subscripció popular i oferta als felibres provençals em agraiment de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, exiliat per la seva oposición al govern d’Isabel II.
 |
| Parlament de Giraud d'Agnel. Foto: Ajuntament d'Arles |
 |
| Moment molt emotiu del lliurament del guardó a Laura Bosch. Foto: Ajuntament d'Arles |
 |
| Laura Bosch durant el seu parlament amb Jordi Montlló a l'esquerra. Al darrera a mà esquerra, el President del Salon International des Santonniers i a mà dreta, l'alcalde de la ciutat d'Arles, mr. Hervé Schiavetti. |
El Bou i la Mula organitza una taula rodona conjuntament amb l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella
 |
| Els ponents, d'esquerra a dreta: Charles Fillit, Albert Deulofeu, Jordi Montlló, Diego Martínez i Josep Mañà. Foto: L. Bosch |
L'acte, presentat per l'Abel Plana, president de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, va tenir lloc a la Casa dels Entremesos, (centre barceloní de difusió i producció de la cultura popular d'arrel tradiconal catalana).
Jordi Montlló, coordinador i moderador de la taula, va estar acompanyat pel dissenyador, etnògraf i pedagog, Josep Mañà Oller; Diego Martínez, firaire del sector del verd des de varies generacions; Jordi Montlló, President del Col·lectiu el Bou i la Mula, doctorant de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i moderador de la taula rodona; Albert Deulofeu, paisatgista, especialitzat en la creació de paisatges nadalencs i pessebres tradicionals fets de molsa i suro i President de l'Associació de firaires de Santa Llúcia; Charles Fillit, responsable del projecte ARGILA, d'Aubagne (França).
Podreu llegir i veure altres imatges de l'acte al blog de Jordi Montlló:
elpessebredelamula.blogspot.com
Properament us penjarem un video perquè pogueu seguir els continguts de la taula rodona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)