Calvari

Hi ha diverses associacions pessebristes que, en algun moment de la seva història, han organitzat exposicions de calvaris. Entre d’altres, i sense voler ser exhaustiu, podríem citar les exposicions de calvaris que actualment o fa unes dècades han presentat les entitats pessebristes de Sant Hilari Sacalm, Sitges, Ripollet, Banyoles, Mataró o Sant Joan Despí. A més a més, podríem parlar de diverses exposicions permanents de diorames de la vida de Jesús o més concretament de la Passió que es poden visitar a Peralada, a Rajadell, a Solivella o al Museu del Monestir de Pedralbes de Barcelona.

Però jo no coneixia cap calvari fet fora de l’àmbit d’una exposició. Per això em va agradar veure el calvari que aquests dies hi ha a l’ermita de Sant Miquel de Mata. En reprodueixo un parell de fotografies (no gaire bones: són fetes amb el mòbil...).

És un calvari senzill, com ho són tants pessebres que podem veure cada Nadal. Fet amb molsa i amb un fons de paper (un decorat dels que es venen per a fer pessebres). Una bombeta amagada sota la molsa il·lumina l’escena, provocant aquella característica olor de molsa resseca que és present a molts pessebres populars. Les figures són de l’escola olotina, si bé als costats hi ha dos soldats romans sorgits d’algun taller murcià (jo diria que són obra dels germans Griñán).

És evident que el caràcter festiu i alegre de qualsevol pessebre no es pot comparar amb el que es representa en un calvari, però no per això no m’estic de dir que potser estaria bé que tots plegats recuperéssim (o promoguéssim) la seva construcció. És clar que una de les dificultats seria trobar les figures, ja que el repertori existent és molt escàs...