Un pessebre dibuixat

(Reprodueixo el post que fa uns dies vaig publicar al meu bloc).

Detall del pessebre

Un pessebre dibuixat. Aquesta era la idea que tenia quan vaig començar el diorama que es pot veure a l’exposició de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Les figures dels Pessebres de la Pepa eren un bon argument per començar. Són unes figures divertides, plenes de sentit de l’humor, però que respecten, conserven i fins i tot renoven l’esperit del pessebre. Són una figures “de dibuixos animats”...

I si les figures de pessebre tenen aquest aire dibuixat, per què el pessebre no podia tenir aquest mateix aspecte? Amb aquesta intenció, doncs, he realitzat el meu diorama, i m’hi han ajudat les meves filles de 10, 7 i 4 anys (cadascuna segons les seves possibilitats, és clar).

Per a alguns elements (els arbres, el paller...) he utilitzat paper maxé. Un material sense gaire tradició “d’ús pessebrista” però molt utilitzat per a fer manualitats. Per a ús infantil, per exemple, és molt interessant. Gràcies a això he pogut fer alguna part del diorama en el meu pis de 70 m2 (una cosa impensable si parléssim de guix d'escaiola). Gràcies a això, també, he aconseguit la complicitat de les meves filles.

A l'hora de plantejar el diorama, però, reconec que m'ha pogut el meu “pòsit” de pessebrista. El diorama no pot tenir punts de vista falsos, cal cuidar la perspectiva (que té alguns errors, en sóc conscient), cal vetllar per les proporcions, cal treballar uns volums... Tot això m'ha frenat a l'hora de ser més atrevit al realitzar els diversos elements del pessebre.

Els colors utilitzats volien ser vius, de dibuixos, però no ho he aconseguit en totes les parts. Alguns elements els he remarcat, un cop pintats, amb rotulador negre. Si els dibuixos estan perfilats amb línia negra, per què no podia ser-ho el meu pessebre?

Tot i que, al final, el pessebre no acaba de ser el que volia o imaginava en un principi, no n'estic pas descontent del tot. Ha estat una activitat familiar i ara ens ho passem molt bé ensenyant-lo a familiars i amics.

I un punt per la reflexió. Els meus companys de cel·la (recordo que l'exposició es fa en una antiga presó) presenten obres magnífiques. Qualsevol dels seus diorames supera, en mèrit i en qualitat, el meu pessebre “dibuixat”. Però les primeres impressions són que el meu és el que està cridant més l'atenció. No cal dir que les figures hi tenen una bona part de “culpa”. Tot plegat ens pot fer reflexionar sobre la necessitat de proposar i provar nous formats a l'hora de fer el pessebre. Sense deixar de potenciar i valorar el diorama “clàssic”, hem de ser atrevits per seguir captant l'interès d'una societat acostumada als canvis i a les innovacions.

En tot cas, us convido a veure el meu pessebre, a gaudir-ne tant com n'he gaudit jo fent-lo, i sobretot a contemplar les obres d'art que l'envolten.

El pessebre de la Pilarín

Ahir vam estar a Vic amb la família i vam visitar l'exposició antològica dedicada a Pilarín Bayés, al Museu de la Pell de Vic. Una exposició que val molt, molt la pena (sobretot si sou admiradors dels dibuixos de la Pilarín).

Però si explico això aquí és perquè en aquesta exposició s'hi poden veure (i adquirir) les figures de pessebre que ha creat Pilarín Bayés. Tal com explica Laura Busquets a El 9 Nou, la ninotaire de Vic i l'Art Cristià d'Olot, "després de dos anys de treball, han creat el primer pessebre modelat per la dibuixant i reproduït artesanalment per la fàbrica de Sants. L'edició s'ha limitat a 50 exemplars i es tracta d'un conjunt de set peces en què s'hi pot trobar l'àngel, la Mare de Déu, Sant Josep, el nen Jesús i els tres reis mags. Segons ha explicat la ninotaire a l'ACN, tot i que el pessebre té una part "pedagògica" en què s'explica als nens una història, pretén ser un pessebre "familiar". La idea de la Pilarín és que aquest naixement esdevingui una col·lecció en què s'hi puguin anar afegint altres personatges com els pastors o el caganer".

Vegeu-ne més informació a la pàgina d'El 9 Nou.

Idees fàcils per fer el pessebre

A la pàgina "El pessebre a l'escola" hi podem trobar explicades pas a pas algunes idees per fer elements del pessebre, aptes per portar-les a terme amb els més petits, per exemple:

Fer arbres de tardor

Fer figures de plastilina

Fer figures amb material reciclat

Fer un pessebre amb suro i molsa

Fer uns pins amb molsa

Fer fruites i verdures

Fer arbres amb un fregall

Té sentit fer el pessebre?

Fer el pessebre, té sentit en una societat multicultural i secularitzada? aquest era el títol de la conferència que va pronunciar Enric Benavent a la Fundació Claret de Barcelona el passat dijous.

Durant una hora el ponent va anar desgranant diversos àmbits en els quals el pessebre és un element ple de sentit a la nostra societat, per concloure amb aquesta afirmació: "El pessebre tindrà sentit, en la mesura que siguem capaços d'elaborar un discurs adequat als nostres temps, de mostrar la seva riquesa simbòlica..."

L'acte va acabar amb un animat col·loqui amb els assistents.

Pessebres escolars: Escola Espriu de Montgat

Des de l'Escola Espriu de Montgat ens diuen això:

"Els i les alumnes de 3r hem fet un pessebre amb motiu del Nadal. El pessebre és una tradició antiga molt arrelada a la nostra societat. Es munta per Santa Llúcia i, segons la tradició, es recull per la Candelària, al febrer.

Les figures les hem fet amb plastilina i els altres elements del pessebre amb: sorra, pinyes, branques, tronquets, paper i capses de cartró.

Ens ho hem passat molt bé fent-ho i ens ha quedat molt bonic!

Esperem que us agradi a vosaltres també, el voleu veure? Clica aquí "

Pessebres a les escoles

-->Tres de cada quatre escoles públiques de Catalunya fan el pessebre com a activitat escolar. En dues de cada tres es tracta d’una activitat que implica tota l’escola.

Fer el pessebre és una activitat educativa apreciada per molts centres escolars. Aquest és el resultat d’una recerca promoguda pel nostre col.lectiu en la que es pot constatar om en la majoria d’escoles públiques de primària de Catalunya es fa el pessebre com a activitat educativa pròpia de les festes de Nadal. Un 75% dels centres enquestats manifesta que aquesta és una activitat que forma part de les celebracions de l’escola, en un 50 % dels casos es tracta d’una activitat que implica tota l’escola i el pessebre forma part de la decoració nadalenca, mentre que el 25% dels casos restants es tracta d’una activitat que només es porta a terme en algunes classes. Un 14 % dels centres afirmen que abans feien el pessebre i ara no el fan, mentre que en un 11% diuen que no s’ha fet mai en aquella escola.

Més enllà del seu innegable simbolisme religiós, el pessebre és una activitat pròpia de la cultura popular i tradicional de Catalunya. Fer el pessebre és una manera de fer una representació de la pròpia societat, al voltant d’un esdeveniment singular com és el naixement de Jesús. El pessebre va més enllà del que podria ser una mera representació històrica d’uns fets per esdevenir un veritable drama d'origen en el que s’hi posen de manifest valors propis de la nostra societat.

Els valors educatius que té el pessebrisme han estat posats de manifest en diverses ocasions pel Col·lectiu El Bou i la Mula , en les seves recerques, publicacions, conferències i cursos dedicats a aquest art en els que reivindiquen la necessària actualització que ha de fer el llenguatge artístic del pessebre. El pessebrisme que es fa a les escoles sovint s’escapa de les formes tradicionals de fer el pessebre i incorpora de forma molt interessant la creativitat dels infants i dels mestres per crear pessebres plens d’emoció, en els quals s’hi veu la vida de la pròpia escola. 

En aquest mateix blog estem veient cada setmana diversos exemples de pessebres escolars, procedents d'escoles molt diverses tan públiques com privades cristianes o privades laiques.

Narcís Jubany i el pessebre

Compartim avui el dibuix i dos fragments de la carta que el Bisbe Narcís Jubany va escriure als catequistes l'any 1998. Les reflexions que fa són de plena actualitat, i en el seu redactat s'hi entreveu la mà d'un dels seus col·laboradors el mossèn, i pessebrista, Josep M. Aragonès.

Fem bé de deixar-nos endur per l'hàlit de la tradició. Contra el que algú pugui opinar, les tradicions populars, arrelades de segles en el cor del poble, ben lluny de ser instrument d'alienació que mantenen en la massificació de la majoria de la gent, són, al contrari, camins fressats; uns camins en els quals el poble retroba la seva consciència col.lectiva, que l'ajuda a mantenir-se en la seva naturalesa específica. La tradició -ha afirmat un dels nostres pensadors actuals- és un "patrimoni dels humils, el tresor dels qui no posseeixen altres riqueses". I afegia: "la tradició és allò que ens lliga a tots en una comunitat de destí, allò que ens fa a tots membres d'una mateixa família, fills d'un pare comú".

(...)

Aquests dies, a cada llar s'hi hauria de fer el pessebre. Perquè a través d'aquesta pedagogia humil de construir tot un món de gràcia i de senzill bondat, entenguem tots que és el gran pessebre del món, el que demana el nostre compromís i el nostre treball de cristians

Dijous, conferència

Vull un pessebre nevat!

"En Pau, en Pep i els seus pares fan el pessebre: el suro, la molsa, les figures... Segur que a casa teva també el fas. Hi poses neu al teu pessebre? Doncs aquest va ser el problema: en Pep hi volia neu i en Pau deia que no..." (de la contraportada del llibre).
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens presenta aquest conte que gira al voltant del pessebre. El text és de Meritxell Armengol i les il·lustracions de Javier Andrada.
Aquest conte és un nou exemple de que el pessebre dóna molt de joc, i des d'aquí el recomanem.

Exposición de Carratalà en Sant Andreu de Llavaneres

No sé si es por un exceso de modestia que ni Enric ni el Col·lectiu mulero han colgado una pequeña reseña sobre el espléndido acto del pasado viernes, que significa el "tiro de salida" de la temporada pesebrística catalana.

Ese inauguró la exposición sobre Carratalà en el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. La presentación fue a cargo de nuestro admirado líder Enric Benavent, que hizo una mini-conferencia de unos veinte minutos sobre la vida y obra del Maestro, que viene a ser un ameno resúmen de su muy ameno libro (que se vendió ya en la presentación y que es totalmente imprescindible, muy bien documentado y muy bonito). La exposición está muy bien (es muy escueta, como todas las de Sant Andreu, pero muy bien presentada y con un catálogo maravilloso) y reúne algunos de los palillos principales de Carratalà, que son en la actualidad de Toni Pruna, su discípulo y sucesor, y otras de Rafael Vilanova, a quien no tengo el gusto de conocer. Está el nacimiento catalán grande (creo que es de 25), quizás su obra cumbre, los conjuntos de "Les Races" (las razas) y el "Auca del Senyor Esteve", aparte de otros grupos y conjuntos menos señeros. No es una presentación inédita, ya que muchos de estos conjuntos se han visto previamente en el Museu del Pessebre de Sant Vicenç de Montalt (el pueblo de al lado de Sant Andreu) y el año pasado en la Bienal de Mataró (ciudad al otro lado de Sant Andreu) pero siempre es grato ver estas figuras, más cuando van acompañados de la información de Enric, ya sea de palabra, ya sea de su libro.

La presentación fue filmada, y estaría muy bien que se pudiera encontrar en Internet, a ver qué hacen en este sentido El Bou i la Mula.

Pessebres escolars: USEE Salesians Badalona

Els nois i noies de la USEE (Unitat de Suport d'Educació Especial) dels Salesians de Badalona ens mostren dues de les seves creacions on es pot reconéixer clarament la muntanya de Montserrat i el passeig marítim de Badalona. 

Enhorabona per aquests pessebres tan bonics.

Pessebres retallables (i 4)

Als amics pessebristes de Cervera i La Segarra, que com ja hem dit els agrada molt treballar a partir de retallables de pessebres, ens han enviat el retallable que han fet per a a quest Nadal. És un dibuix de l'il·lustrador local Ton Granell que situa el pessebre enmig de la realitat social d'avui en dia.

Ens agrada molt la feina que fan a l'Associació de Pessebristes de Cervera i La Segarra i ens agrada que enguany s'hàgin decidit a fer un pessebre retallable d'estil contemporani, i és que el pessebre parla de nosaltres, dels nostre món , de les nostres alegries i de les nostres preocupacions.

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

Pessebres retallables (3)

Una altra proposta de pessebres retallables molt senzills, la trobareu al blog WCHAVERRI on hi ha dos pessebres a més de diversos recursos de dibuix i manualitats sobre el Nadal.
Mireu aquests dos exemples:
EXEMPLE 1
EXEMPLE 2

Pessebres escolars: Col·legi casa Nostra de Banyoles

El Col·legi Casa Nostra de Banyoles ens mostra com els seus alumnes de cicle inicial han fet les figuretes, les cases i d'altres complements per al pessebre. La galeria completa de fotos es pot veure aquí.

Aquesta escola fundada l'any 1967 es defineix com a escola d'orientació cristiana, és privada concertada.

Pessebres retallables (2)

En aquest enllaç trobareu uns dibuixos dels personatges del pessebre ben senzills, per retallar i acolorir.
Podem imprimir-los i enganxar la foto de la cara de cada un de nosaltres en els diferents personatges, què us sembla la idea?
Fer el pessebre nostre, fer-lo proper, fer-lo contemporani... això és el que ens permet el pessebrisme.
Vinga!

Cascatas i cascateiros

En Jordi Arruga, bon amic de l'Associació d'Amics del Caganer, ens fa arribar un interessant escrit sobre les cascatas de Portugal.

Cascata de Avintes, una parròquia del consistori de Vilanova da Gaia.

La regió de Porto i Gaia, al nord de Portugal, dóna acollida durant les festivitats d’estiu a unes representacions plàstiques anomenades “altares-cascatas”,que es munten als carrers i escenifiquen, a més de les esmentades festes, els costums populars locals. En llur cosmogonia, constitueixen un petit món creat a semblança de la realitat, i la seva aparició data del segle XIX, suposadament inspirades en els “presepios” portugueso sapareguts a finals del XVIII que, com elles, són d’origen urbà. Els seus creadors, que reben la denominació de “cascateiros”, construeixen paisatges en pendent semblants als de les seves localitats d’origen (Fig. 1), i reben en les llars les visites dels infants de les escoles, que hi acudeixen en peregrinació.

Lletera orinant dins el cassó, acompanyada d’un policia.

Dominen la representació el Trons dels tres Sants estiuencs: Antoni, Joan i Pere. La figura més important i essencial, però, és la de Sant Joan i, de fet, en molts casos en lloc dels Trons presideix l’escena del Sant batejant Jesús, on l’aigua purificadora i renovadora és un element fonamental i l’origen de l’existència de la cascata. Aquesta denominació és atribuïda a les caigudes encascada dels rierols, entre penyals i pantans, en els marges dels quals tenien lloc galantejos més o menys maliciosos, conjures de pors i bruixes, i flamarades de fogueres. Perquè la cascata, el significat de la manifestació popular que representa, implica una idea de conjunt, tot un ambient d’escenari natural, en el qual són fonamentals el riu i els pendents, la molsa i la verdor. No falten el castell, les esglésies, les cases senyorials, les masies, els ponts, les places rodejades de carrers estrets, i també es poden veure enginys de moviment, tals com el molí de vent o d’aigua, la font i el brollador.

Caganeiro portuguès, amb la seva barretina verda.

Entre la zona riberenca i la ermita cimera de la cascata estan escampats els “santinhos”, una veritable opereta de figuretes de fang que representen una societat encara rural, fabricades per terrissaires, principalment a les localitats d’Avintes i Barcelos. Entre ells es troben personatges populars: el soldat, el pastor, la bugadera, el pescador, així com representants dels oficis: el sabater, el forner, el ferrer, les venedores. També s’hi poden veure figures de conjunts, tals com la processó, la banda de música i uns grups festius que ballen i canten, anomenats “rusgas”. Altres més brivalls són la lletera que pixa dins el cassó (Fig.2), i el caganer, denominat “caganeiro” o “cagão” (en plural: “cagões”), un pobre home que mai aconsegueix acabar la seva feina i sol portar la barretina portuguesa, de color verd i acabada en borla (Fig. 3). Aquestes darreres figures s’acostumen a col·locar al costat d’una vella en actitud de protesta, o amb un policia que els recrimina per la seva acció.

La molsa i la verdor tenen també a veure amb totes les tradicions d’aromes i herbes, indissolublement lligades a Sant Joan i utilitzades en el curs de la nit màgica. Pel que fa a la seva ubicació, les cascatas santjoanenques són erigides en qualsevol racó de la localitat, al costat d’una paret, en un passeig públic o en els llindars de les portes. Tanmateix, aquests móns lil·liputencs d’encant són efímers, ja que desapareixen al mes de Juliol, quan encara queden lluny els dies curts que han de donar lloc finalment al pessebre de Nadal…

Jordi Arruga

Pessebres escolars: CEIP Gaziel de Sant Feliu de Guíxols

En aquesta ocasió són els petits de l'escola, el Cicle d'educació Infantil, els que ens ofereixen un pessebre fet amb material de reciclatge. Una delícia d'imaginació!
El CEIP Gaziel de Sant Feliu de Guíxols és una escola pública i el pessebre del 2008 el podeu veure al web de l'AMPA

Pessebres retallables (1)

Ara que ja estem a punt de fer el pessebre, iniciem una secció dedicada als pessebres retallables, que són un bon recurs per treballar el pessebre amb nens i nenes.
L'Associació de pessebristes de Cervera i comarca fa temps que es dediquen a promocionar el pessebre a través dels retallables, ja ens en vam fer ressò en el seu moment.
Ara a la seva pàgina web ens ofereixen un ampli llistat de pessebres retallables que es poden aconseguir des de la xarxa. Aquí teniu l'enllaç

El llibre de Nadal

"Ja ho sabem: per Nadal, el pessebre. Fer i tenir el pessebre a casa, i a qualsevol altre lloc on s'escaigui, és una magnífica manera d'assegurar que, durant els dies de Nadal, no ens oblidem que estem celebrant el naixement enmig nostre del Fill de Déu que ve a compartir la nostra vida. I tant és que sigui gran com petit, molt artístic o molt senzill... el fet que el pessebre sigui allà, o que l'hi hàgim posat nosaltres, serà un gran signe, tant per a nosaltres mateixos com per a tothom qui el vegi".

Aquest text és un fragment d'El llibre de Nadal, un magnífic llibre acabat d'editar pel Centre de Pastoral Litúrgica dins de la col·lecció Festa (és el número 13). El text és de Josep Lligadas i el disseny, molt bonic, de Mercè Solé.

És un llibre senzill que fa de bon llegir i, per què no dir-ho, de bon regalar. A mi, de fet, me l'han regalat i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre que ens recorda el sentit del Nadal, i que ens ofereix pistes per a celebrar-lo.

Als pessebristes ens sembla evident que el pessebre forma part de la celebració del Nadal. Però això no sempre és així. I per això fa il·lusió trobar llibres com aquest que ens presenten el pessebre com un element quasi imprescindible per a viure el Nadal.

Repeteixo (i que consti que no hi tinc comissió!) El llibre de Nadal és un bon regal.

Pessebres escolars: CEIP 3 d'abril de Móra la Nova

En aquest Institut/Escola 3 d'abril de Móra la Nova són els alumnes de sisè els que han fet un pessebre al pati de l'escola. Pel que diuen els comentaris del seu bloc s'ho han passat molt bé amb l'activitat.