Un libro fundamental

"Els 'Sants' d'Olot (Història de la imatgeria religiosa d'Olot)", de Alexandre Cuéllar i Bassols. Descendiente de un fundador de El Arte Cristiano, explica de forma vívida, exhaustiva y muy amena toda la historia de la industria de estatuaria religiosa de Olot; una obra fundamental para los aficionados al pesebrismo, a la escultura y a la historia catalana en general. Un libro "de cabecera" que desconocía.

En Olot han producido mucha literatura sobre su patrimonio artístico, con obras muy interesantes. Hoy (Viernes, 2 de octubre) he estado por allí y me han dejado unos cuantos libros y me he comprado otros más. Estoy encontrando mucha información sobre escultores y pesebristas que en su momento os comentaré; por ahora, además del libro que os he mencionado, apunto otro excelente: "L'Escultura a Olot (Diccionari biogràfic d'autors)", donde la autora tiene la cortesía de indicar en un índice los escultores que son pesebristas (unos treinta). Sospecho que la prevención intelectual contra las obras de los talleres olotinos nos ha impedido percibir la riqueza de la creación artística olotina. Tenemos por delante unas interesantes exploraciones por los museos de la capital de la Garrotxa.

Demostració de modelatge

El proper dissabte dia 3 d'octubre, l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell ha organitzat una demostració de modelatge de figures de pessebre a càrrec de l'escultor olotí Josep Traité i Compte.

L'activitat es farà de 10 a 14h, a la sala d'actes de l'Acadèmia Catòlica, al c/ Sant Joan, 20 de Sabadell i està obert a tothom.

El Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars

¿Existe de verdad? Hoy he vuelto a comprar el libro sobre Talarn que editó el Ayuntamiento (lo había regalado) y le he hecho una lectura exhaustiva (en su momento lo miré muy en diagonal y no me fijé en el principio) y he "descubierto América" cuando he visto que el primero de los artículos "Pessebristes i pessebres" da una relación exhaustiva de los figuraires del fondo del Museo, en lo que es un "Santo Grial" del coleccionista de figuras catalanas de pesebre. Daría la impresión de que poder ver y fotografiar las figuras de este fondo (que tienen su autoría comprobada) nos podría resolver muchas dudas. Pero... ¿dónde está el Museo? ¿cómo se visita? ¿qué tiene? ¿están expuestas las obras?

Voy a contestar yo mismo, pero me gustaría que se me corrigiera si me equivoco. No sé dónde está el Museo, la mejor información que he obtenido es ésta:

Museu d´Arts, Industries i Tradicions Populars

Teléfono: 93-423-69-54

Horarios: Visitas concertadas

Está claro que es en Montjuïc, pero no sé si comparte espacio con el Etnológico; la web de este último no habla del Museu de las Arts, etc., aunque indica que tiene expuesta la colección Bulbena. Supongo que es cuestión de llamar (lo que aparentemente aclara cómo se visita). ¿Qué tiene el Museu? Copio la explicación de su directora en el año 1997: "El fenomen pessebristien era molt viu al carrer i els conservadors del Museu, Agustí Duran, Joan Amades i, posteriorment, J.M. Garrut, convenceren el Conssitori, i sobretot Tomás Carreras, ponent de Cultura del 1943 al 1953, de la necessitat d'adquirir aqueste figures, que eren vives al carrer, és a dir, que eren adquirides i usades pels ciutadans d'una comunitat catalana que, aisí, en aquella largas postguerra que perduraria fins al principi dels anys 60, mantenien ben alta la flama de la catalanitat. Durant els anys 60 i 70 el Museu també va adquirir algunes figures interessants, i actualment en té al voltat de LES CINC MIL" (¡Madre del Amor Hermoso! exclama aquí el que suscribe).

Al parecer esas figuras están en la "sala de reserva", es decir, que en principio no se exhiben, por lo que no sé si la famosa "visita concertada" nos permitiría acceder a los fondos. Por lo que hemos hablado alguna vez, sé que Enric Benavent sabe mucho más sobre el tema y que ha estado en esa "Cueva de Alí Babá" y conoce qué "Ábrete Sésamo" hay que gritar en la puerta, habitualmente cerrada. ¿Podría "El Bou i la Mula" hacer algo para que un grupo reducido de coleccionistas accediera?

Josep Traité, Esther Font y Laura Baldrich

Hoy viernes, aprovechando el puente de Santa Tecla, la Mercè i la Misericordia (así, todos contentos), he pasado por Olot, en la mañana al taller de Traité y por la tarde al de Esther Font/Laura Baldrich. Y he vuelto con el corazón repleto de entusiasmo, pero con la cabeza de muy mal humor, ya que no entiendo cómo esos artistas (extremos generacionales de la escuela olotina, emotiva y renovadora) no son “patums” del pesebrismo catalán y los tenemos “archivados” en su (envidiable) exilio volcánico. (en la foto superior, vuestro servidor Hernán y en la inferior, mi fiel “escudero” Gabriel, ambos con el Maestro Traité)

Lo de Traité es tremendo, no solamente por la indiferencia del mundillo pesebrista (no tanto de las asociaciones, que muchas de ellas tienen obras suyas, como la de los aficionados al pesebrismo), sino por el desconocimiento de todo el público en general como artista catalán de primer orden. Si en la acertada definición de Pere de Paco las figuras de pesebre son “esculturas de pequeño formato”, Traité es un escultor de rango mayor que hace obras de pequeño tamaño pero de enorme valor artístico. No creo exagerar, me muevo habitualmente por el ambiente de los anticuarios, brocantes y galeristas barceloneses y ninguno conoce a Traité, cuando son capaces de mencionar docenas y docenas de pintores y escultores de quinta línea de los últimos ciento cincuenta años. Quizás su lejanía del “centro” catalán le perjudica, no solamente por su residencia y trabajo en Olot, sino porque su obra mayor está expuesta en La Espluga de Francolí (el Museu de la Vida Rural es el ejemplo de lo que puede pasar con un museo estupendo, en un lugar acogedor y pintoresco, pero apartado totalmente del “mainstream” cultural), pero creo que sobre todo “asusta” a los pesebristas por su “atrevimiento” creativo y que les resulta imposible clasificarle, por no ser un “figuraire” al uso, sino un escultor que, en ocasiones, utiliza los el belén como tema para sus creaciones.

Esther y Laura, nuestras particulares "santonnières" no existen para el pesebrismo catalán, que no puede aceptar la línea simple, expresiva, elegante, de sus obras. Tendría que ser obligatorio que en cada exposición de pesebres catalana hubiera un cuadro con sus figuras, en el que se primara la ingenuidad, la inocencia, la sencillez, poniendo esas figuras en pesebres sencillos (y no repito la palabra sencillo por error, sino por insistencia) que recuperen el espíritu de los belenes caseros de toda la vida, del serrín, el musgo, el corcho y el espejo haciendo de lago. Ese sentimiento que con tanta sabiduría se exhibía en la exposición de la Navidad pasada en el Centre d’Artesania de Catalunya, “Fent camí per la molsa”. Y además, te compras media docena de figuritas de Font/Baldrich por menos de treinta euros, la mitad de lo que valían esos artefactos espantosos de El Belén de la Ed. El Prado; las obras de Font/Baldrich tienen entre el público un gran éxito comercial y en la feria de Navidad de Olot agotan, cada año, su producción, pero no se ve su obra, jamás, en ninguna exposición pública de pesebres. (En la última foto, la obra más reciente de las artistas, su estupenda interpretación del tradicional “Home de les Neus”).

El pesebrismo catalán se asfixia en su inmovilidad. Traité, Esther y Laura son ejemplos (no únicos, pero sí excelentes) de cómo renovar manteniendo la esencia, de cómo “hacer” realidad en vez de imitarla. Ya es hora de traerlos al lugar de honor que se merecen.

Col·leccionistes

Els col·leccionistes de figures de pessebre son un gran actiu en la tasca de recuperar i preservar part dels petits tresors del nostre patrimoni cultural. Tot i que algunes col·leccions, potser masses, son tancades en el sentit més literal de la paraula, tot l’esforç que es fa recollint aquest material no és a debades, encara que, com passa sovint, sigui un patrimoni inexistent pel gran públic.
Així doncs, la cerca de figures perdudes per part dels afeccionats, garanteix la conservació d’un material molt interessant, que segurament es perdria definitivament. Potser seria bo, a través de les moltes associacions de pessebrisme del nostre país, fer un inventari de col·leccions privades a nivell local i aprofitar l’esforç d’aquests col·leccionistes, per a convidar-los a participar a exposicions o demanant-los-hi una cessió temporal com ja s’ha fet en alguna ocasió. D’aquesta manera, el “patrimoni perdut” que he esmentat anteriorment, deixaria de ser-ho i passaríem a disposar de part d’aquesta riquesa per a fruïr-ne tots plegats.

La Hemeroteca digital de La Vanguardia

Quienes queremos ser "estudiosos" del pesebrismo catalán tenemos a nuestra disposición una gran fuente de información, en la que no pensamos casi nunca: la Hemeroteca digital del diario La Vanguardia (http://hemeroteca.lavanguardia.es), que recopila información desde su fundación en 1881 hasta hoy... casi casi toda la historia del pesebrismo "organizado" barcelonés. He estado apenas una hora "remenando" por sus páginas y, poniendo unas voces obvias (pesebre, Talarn, Carratala... siempre con los nombres en castellano) he encontrado gran cantidad de sorpresas: para la Asociación de Barcelona hay más de 1.200 entradas; la enorme popularidad de Luis Carratalá... como actor ("el decano de nuestros actores"); numerosísimas referencias a artistas y escultores (nada conocidos, pero alguno de ellos de la "Lista Garrut") que algún año exponen sus obras en diferentes pesebres barceloneses; la espectacular colección de figuras de "Orsina B. de Folch" (esposa de Folch i Torres) que me pregunto dónde fue a parar... y sobre todo, un suplemento navideño de 1971, cuya dirección sigue a continuación. Creo que sería muy interesante trabajar en un "vaciado" de información de esa hemeroteca.

http://hemeroteca.lavanguardia.es/edition.html?edition=Suplemento&bd=17&bm=12&by=1971&ed=17&em=12&ey=1971

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1934/12/20/pagina-5/33165695/pdf.html

Figuraires catalanes poco conocidos

Ante todo, quiero dar las gracias a "El Bou i la Mula" por invitarme a participar en este blog. Os traigo un hilo que inicié en el Foro de Belenismo (no será el último) y que quiero plantear aquí porque "allí" no ha tenido demasiado eco y no he obtenido unas respuestas que me interesarían mucho.

Los coleccionistas de figuras tenemos el problema básico de su identificación, que se complica con las escasas fuentes documentales que nos aporten información. Por eso, el Foro de Belenismo está lleno de posts pidiendo ayuda para la identificación, con resultados inexactos casi siempre, pero siempre divertidos y polémicos. Yo mantengo la teoría de que existe un sinnúmero de figuraires "serios", probablemente discípulos o imitadores de los "clásicos" (Amadeu, Talarn, Teixidor...) que son totalmente desconocidos o raramente mencionados, y que serían los "padres" de estas figuras que nos intrigan y a la vez nos "suenan" mucho.

Ilustra mi teoría el párrafo del libro de Garrut "Viatge a l'entorn del meu pessebre" que hace unas menciones sorprendentes (transcribo la traducción catalana que hice para el Foro):

"Otros siguieron la tendencia marcada por ambos (se refiere a Amadeu y Talarn). PERE MAYANS, PAU XACÓ y los VALLMITJANA siguieron el amadeuismo, de tipología local. JOAN ROIG SOLER, LINO FELIX, SALVADOR MASDEU y MIQUEL TUSQUELLAS siguieron la tendencia talarniana, de tipología orientalizante. VICENÇ MUNS y su hijo MANUEL; MARTÍ CASTELLS padre e hijo, el hijo con renombre internacional; y mucho otros todavía: JOSEP MARÍA BRULL, seguidor del concepto amadeuista, JOSEP MARIA CAMPS ARNAU, imaginero notable; ANTONI CAMPUZANO, de una habilidad prodigiosa; LLUIS CARRATALA, que cultiva el estilo localista con acierto; ESTEVE CASANOVAS, en la línea talarniana evolucionada, JULIA FABREGAS, el figurista de Vic, con mucho carácter; ANTONI GARRIGÓS, murciano, que tiene unas figuras personalísimas y conocidas en Barcelona; ENRIC MILÀ, uno de los jóvenes figuristas más inteligentees de las últimas promociones; CRISTÓFOR QUERA, de Olot, buen escultor; JOAQUIM ROS, excelentes sus esculturas y figuras, ADOLF SALANGUERA, otro escultor incorporado al trabajo; RAFAEL SOLANIC, bien conocido en los medios artísticos; MANUEL TRAITÉ, olotino muy interesante; JOSEP VIÑALLONGA, nuevo figurista, las obras del cual adquieren auténticos valores escultóricos, y WARNIA ZARZECKA DE CORTADA, de origen polaco, formada en Marsella y establecida en Barcelona, que modela unas figuras deliciosas según la tendencia de los santones de la Provenza".

Obviamente, están todos los clásicos, pero abre un mundo en autores antiguos y contemporáneos de Garrut de mediados del siglo pasado. Supongo que muchos de sus contemporáneos son escultores de la época que también hacían figuras de belén y encajan medianamente en "nuestra" lista. Pero, en conjunto ¿quiénes son? Sería muy interesante que se pudieran aportar datos (y sobre todo, fotos de sus obras)

Mi aportación a un listado "definitivo" de autores catalanes es Emili Colom, un escultor de los años (19) 50, que fue activo pesebrista y buen escultor (obra suya es un Cristo Redentor situado en Font Romeu) y que Garrut no menciona. Os cuelgo un par de fotos de las obras que he añadido a mi colección.

Els pessebres del Moto Club Tarragona

Els motoristes a vegades tenen fama de ser persones poc considerades, d'anar de bòlit... i tot un enfilall de tòpics que a vegades és bo trencar perquè com a qualsevol col·lectiu de tot hi ha a la vinya del Senyor! I com sempre s'ha dit les nous dolentes són les que fan més remor...

Això ve a tomb perquè avui hi hagut un Aplec fantàstic a Sant Magí de la Brufaganya i la meva sorpresa pessebrística ha estat descobrir que en l'interior de l'església hi ha uns quants pessebres molt originals en els quals les rodes de les motos hi tenen un gran protagonisme!


Aquests pessebres pertanyen al Moto Club Tarragona i cada diumenge abans de Nadal al santuari de Sant Magí de la Brufaganya i fan donació d'un pessebre per any.

Esperem que aquesta tradició continuï durant molt de temps i que puguin passar a ser un element decoratiu més del santuari.

Les figures de pessebre i l'obesitat

Potser pensareu que he perdut la xaveta, i fins i tot és provable que tingueu raó, però us heu fixat en el cos que llueixen la majoria de figures de pessebre? Estilitzades, amb formes ben proporcionades, pocs autors surten d’aquesta tendència d’idealitzar la bellesa en el seu treball.

Lluis Carratalà és dels pocs figuraires que, de forma habitual, realitzava figures rabassudes i panxacontentes, normalitzant amb el seu propi estil els cossos dels personatges del pessebre. Altres figuraires, com Castells, Muns o Daniel en canvi, per norma general, sempre feien unes figures de proporcions, diguem-ne perfectes segons els criteris actuals de la bellesa.

Us presento una figura realitzada per Alina Antonell, la foto l’he trobada remenant per internet i francament, m’ha agradat molt veure que un home obès també té lloc dins del pessebre

Bled

Bled és un llac d'Eslovènia, en els Alps Julians. Al costat del llac, i enfilant-se damunt d'una paret de roca, hi ha un castell. Al mig de l'illa hi ha una església i un santuari, on només s'hi pot arribar amb barca. Bled és un lloc fantàstic per fer-hi allò que s'anomena "turisme familiar", i això és el que vaig fer aquest estiu tot tornant de Bòsnia: aturar-nos a Bled per fer "turisme familiar". Instal·lats al càmping que hi ha just a una banda del llac, vam dedicar un dia a anar al parc, a passejar amb bicicleta... i a la tarda vam llogar una barca amb rems per anar d'excursió a l'illa.

Un cop allà vam anar a visitar el santuari, i quina va ser la meva sorpresa al descobrir que allà hi havia... una exposició permanent de pessebres! Una vintena de pessebres fets per pessebristes diferents omplien dues sales dels santuari. La noia que guardava l'entrada, V. Orehu, em va explicar que la mostra es podia visitar tot l'any però que els mesos de Nadal algun pessebrista s'emportava la seva obra per exposar-la a algun altre lloc.

Els pessebres eren ben diferents, realitzats amb materials i tècniques diversos, si bé pràcticament tots ells eren de taula. Vaig entendre (cal aclarir que totes les explicacions eren en eslovè) que les figures eren, en molts casos, obra dels mateixos pessebristes. N'hi havia de fang però també d'altres materials (cartó, paper, fusta, roba...). M'atreviria a dir que aquells pessebres eren variacions (o evolucions, si ho voleu així) del pessebre tradicional que es fa a Eslovènia...

A la sortida es podien adquirir figures de pessebre. Vaig comprar uns pessebrets fets dins de mitja closca de nou. L'autora era la pròpia noia que me'ls va vendre, V. Orehu. Són peces senzilles però ben fetes i que tenen el seu encant. També es venien figures d'altres autors eslovens.

Certament, l'esforç de remar fins l'illa de Bled va valer la pena (i això que us confesso que, com a remer, sóc un desastre!).

Jaslice

"Jaslice". Així és com s'anomena pessebre en eslovè. Sovint es cau en els tòpics i tots plegats anem repetint allò que el pessebre és molt tradicional a Catalunya, a Itàlia, a la Provença... Però amb els anys he après que amb aquests tòpics, que tots plegats anem perpetuant, només fem que menystenir la importància i l'abast que la tradició del pessebre té arreu del món.

També fan pessebre (i molts i molt bons) a Baviera, a Txèquia, a Flandes o a la regió polonesa de Cracòvia (per cert que el Nadal passat vam poder veure pessebres polonesos a Barcelona, gràcies a l'Associació de Pessebristes barcelonina).

Però reconec que desconeixia que a Eslovènia feien pessebre. El "jaslice" és molt popular en aquest petit país dels Alps Julians. No només fan pessebres sinó que també fan figures de pessebre. I també publiquen llibres sobre pessebres. I també hi ha una associació nacional de pessebristes. I també editen una bona revista amb continguts pessebristes.

En fi. Diem que el pessebre és un món però també podríem dir que el pessebre és a tot el món!

Ora et labora

Fang, oració, treball i per acabar foc a 900º que amalgama l’obra. Ingredients que en justa mesura, treballats amb mans destres i pacients, ment clara i cor, un cor ben generós, ens proporcionen una creació final que, com si fos màgica, sembla que tingui vida pròpia. És l’obra de Carmel Montcerdà, la Germana Carmel, del Convent de les Carmelites de Mataró.

Figures de traç gruixut, sovint només embastades en tot el que no és essencial, sense policromar ni res que entorpeixi un treball humil, senzill, modest d’execució; bell, molt bell per la força que transmet en contemplar-lo.

Per molts anys !!!

Avui fa deu anys que el Col·lectiu El Bou i la Mula es va constituir formalment. En l'acte fundacional ens van acollir els monjos de Solius. Des d'aleshores centenars de col·laboradors i simpatitzants heu fet possible un espai d'opinió, recerca i difusió del pessebre.
Per molts anys a totes i tots els que esteu a prop del Col·lectiu El Bou i la Mula!

Pessebres a Sarajevo

Aquest estiu, amb la meva família, hem estat a Bòsnia, acollits a casa d'uns bons amics de Hadžići (prop de Sarajevo). La descoberta d'aquest país i sobretot l'acollida de la seva gent han fet d'aquest viatge una molt bona experiència. Bòsnia és, encara, un país on conviuen diverses cultures. Malgrat la guerra i malgrat algunes minories radicals, la majoria dels bosnians aposta per la convivència i lluita per recuperar i fer créixer el seu país. Recomano de tot cor visitar Bòsnia: potser no és el país on sigui més fàcil arribar però el viatge val molt la pena!

Els pessebristes, quan voltem pel món, sempre ho fem amb l'esperança de descobrir pessebres als llocs que visitem. En el meu cas he de reconèixer que vaig marxar cap a Bòsnia amb poques perspectives pessebristes per endavant. Però el pessebre sempre ens dóna sorpreses...

A Sarajevo vam visitar el convent dels franciscans. La seva església està dedicada a Sant Antoni. És una església que amb prou feines té 100 anys i que està lligada a la minoria croata de la capital bosniana. Durant els anys seixanta del segle passat es va refer al seva decoració. Tots els vitralls, dedicats a la joventut i a la vida de Jesús, van ser fets a partir de dibuixos de l'artista croat Ivo Dulčić. A la fotografia hi podeu veure els dedicats a l'anunciació de la Mare de Déu i al Naixement.

El convent disposa d'una botiga de llibres i material religiós. Allà hi vaig poder adquirir uns petits pessebres que em van assegurar que havien estat realitzats al mateix convent. Pessebrísticament, anar a Bòsnia també val la pena!

L'escrivent geperut

Vivim dins d’una societat d’estereotips, cada vegada sembla que amb majors diferències socials, no només entre el primer i el tercer Món (hi ha tres Mons?), també dins el nostre entorn més immediat. A hores d’ara, encara hi ha mirades miserables que riuen en veure passar una persona que no reuneix els standards de la salut, poder i bellesa perfectes que ens fan creure arreu: aquell que és obès o massa prim, aquell altre que no canvia tot el vestuari any rere any, el que pateix una malaltia mental, o qui té una limitació al seu cos. Tots persones, tots iguals a la resta, però encara davant els ulls d’alguns sembla que no sigui així.

Ramon Amadeu, ja a principis del s XIX ens va donar una bona lliçó creant la figura de l’Escrivent del Notari de Santa Pau, un home que llueix una cara d’expressió alegre, honesta, sembla d’aquells homes de xerrada fàcil i amena, i que sense cap vergonya ni complexe, amb tota la naturalitat del Món, mostra el seu cos tot i les deformitats al pit i a l’espatlla.

De ben segur que en aquella època algun miserable li feia escarni, el que no es comprèn com és que ara, al s XXI, aquell algú encara sigui entre nosaltres.

Pessebres a Gallicant (Baix Camp)

De Miquel Marzal Ortiz, Grup pessebrista de Sitges.

És ben cert que hom pot trobar pessebres en qualssevol indret i moment de l’any. Uns incansables excursionistes de Vilanova i la Geltrú m’han fet arribar aquest estiu unes fotografies preses al puig Gallicant, situat a la comarca del Baix Camp. Des del seu cim, a part de les magnífiques vistes del Priorat i del poblet de Siurana, es poden contemplar aquests originals pessebres, fets amb materials poc corrents en aquest art i que, aparentment, hi són presents tot l’any.

Estudi de l'obra de Lluís Carratalà

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional acaba de concedir-nos una beca que vam sol.licitar, dintre de la convocatòria de treballs de recerca sobre patrimoni etnològic.

El projecte que vam presentar consisteix en un estudi etnològic de l'obra de Lluís Carratalà.

Estem contents per aquesta beca i per que per segona vegada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya hi haurà documentació explícita de pessebrisme. Recordem que ja vam fer per a l'IPEC l'inventari de figures de l'Associació de Mataró.

Estem especialment contents per que cal deixar constància escrita i documentada de la vida i l'obra d'aquest escultor de figures de pessebre tan important. No seria just que tot el que entre uns i altres sabem de l'obra dels Carratalà segueixi disseminat. Aquest estudi proporcionarà una base documental imprescindible per explicar el pessebrisme català del segle XX.

Així doncs que estem posant fil a l'agulla per tal de fer aquesta recerca que consistirà en:

1.- Recull bibliogràfic sobre Carratalà. L'objectiu seria aconseguir reunir tots els articles i
escrits que s'han fet sobre Lluís Carratalà.
2.- Recull fotogràfic de l'obra de Carratalà. L'objectiu seria aconseguir un catàleg el més
complet possible de la seva obra.
3.- Recerca etongràfica sobre l'obra de Carratalà. L'objectiu serà aconseguir enregistrar el testimoni de persones properes a la seva obra i a la seva vida.
4.- Recerca biogràfica sobre Lluís Carratalà. L'objectiu serà deixar escrites les dades més rellevants de la seva vida.
5.- Estudi etnològic de l'obra de Carratalà. A partir de les recerques anteriors fer un treball de síntesi amb criteris etnològics.
6.- Comentari estètic de l'obra de Carratalà. L'objectiu serà proveir d'una anàlisi estètica de la seva obra amb els criteris propis de la crítica d'art.

La primera fase de la recerca consisteix en localitzar les fonts, i és aquí on, tal com és habitual en els projectes de El Bou i la Mula, volem obrir el projecte a la participació de qui en pugui aportar alguna cosa.

Si llegint aquesta entrada creus que pots aportar algun tipus d'informació oral, gràfica o documental sobre Lluís Carratalà, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a: edicions@elbouilamula.net

Emotiu comiat a fra Gilbert

-->

L'església del Monestir de Santa Maria de Solius va quedar petita el passat dia 3 d'agost per acomiadar al monjo i pessebrista Gilbert Galceran. La comunitat de germans, la família, els amics del monestir, el conseller Nadal i una bona representació dels pessebristes de Catalunya van viure una senzilla i emotiva missa exequial, presidida pel prior del Monestir, el Pare Enric Benito.

Durant l'homilia el prior va destacar tan la vessant pessebrística com humana i religiosa del germà Gilbert. "Els pessebres del germà Gilbert traspuen senzillesa, tendresa, paciència...traspuen en definitiva l'ora et labora" tot de qualitats que també identifiquen el seu autor. El Pare Enric va citar les paraules del

-->bisbe Camprodon en el pòrtic del llibre “Els diorames del Monestir de Solius” on diu que en el germà Gilbert el monjo i la bellesa s'han trobat en el silenci de la pregària i n'ha sortit el pessebre com la plasmació d'una experiència habitual en ell. També va donar gràcies al germà Gilbert per haver estat un bon monjo i per tot el que havia aportat a la comunitat.

La cerimònia va tenir un moment especialment emotiu quan durant l'ofertori l'organista va interpretar nadales populars.

Acabada la missa exequial vam acompanyar el fèretre al darrera del monestir on va ser enterrat directament a terra, juntament amb unes fotografies dels seus pessebres.

Defunció de Fra Gilbert

Acabem de rebre la noticia de la mort del nostre estimat Fra Gilbert de Solius. Ens venen a la memòria els moments inicials del Col.lectiu El Bou i la Mula que ara fa deu anys va veure la llum ben acollits pel Monestir de Solius, així com el primer gran projecte que vam portar a terme editant un llibre dedicat als diorames del Fra Gilbert.

Les visites al Monestir, les converses, i les estones de treball d'aquells anys, amanides pel bon humor i la senzillesa de Fra Gilbert, sempre seran en la nostra memòria. Descansi en Pau.




-->

La missa exequial serà dilluns dia 3 d’agost a les 11 hores del matí,

a l’església de Solius, seguida de l’enterrament.

Adjuntem la nota que ha enviat la Comunitat.

HA MORT FRA GILBERT GALCERAN, MONJO DE SOLIUS

Fra Gilbert Galceran i Famadas va néixer a Vilanova i la Geltrú el 12 de maig de 1912. Va vestir l’hàbit cistercenc al Monestir de Poblet el 26 de setembre de 1944, on va professar com a monjo el 30 del mateix mes de l’any següent. Durant un temps de la seva vida va prestar diversos serveis al monestir d’Hauterive (Suïssa), i a la Cúria General de l’Orde, a Roma, llocs on ja va deixar exposicions dels seus diorames pessebrístics. S’incorporà a la comunitat de Solius pel març de 1970, i aquell mateix Nadal ja va fer el diorama del Naixement, el primer d’allò que després, amb el temps, seria l’Exposició de Pessebres de Solius, que des de 1991 es pot visitar de manera permanent. Com a pessebrista reconegut, l’any 1998 va rebre el títol de membre d’honor de la Federació Catalana de Pessebristes. L’any 2000 li fou concedida la màxima distinció del pessebrisme internacional, el Trofeu de la Universalis Foederatio Praesepistica. I, entre moltes altres distincions, l’any 2006 la Generalitat de Catalunya li concedí el títol de Mestre Artesà.

Ha mort plàcidament en la pau de Crist el dia 1 d’agost del 2009, acompanyat pels seus germans de comunitat.

Homilia de l'enterrament de la Montserrat Carratalà

Mossèn Pere Farriol amablement ens ha fet arribar un breu resum de les idees principals que ens va transmetre a l’enterrament de la MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ a partir del frontal d'Avià.

-->

El nostre dolor per la pèrdua de la nostra germana Montserrat no és proporcionat a la seva edat ni a la seva feblesa sinó a l’estima que li teníem i ella s’havia fet estimar molt. La vida de la Montserrat ha estat una vida dedicada a l’anunci de l’Encarnació del Fill de Déu.

Ha estat la seva il·lusió, la seva destresa i el seu art modelar unes figuretes plenes de tendresa que expressen als ulls de qui ho vol entendre com Déu prengué carn de la nostra humanitat i ha compartit la nostra condició humana. Però també, i encara més, perquè en la seva vida ha reproduït els misteris del pessebre que podem resseguir a partir de la reproducció del frontal d’altar de Santa Maria d’Avià que teniu a les mans.

La Montserrat havia encarnat els personatges del frontal: Com l’àngel Gabriel va anunciar l’Encarnació del Fill de Déu; com Maria es prestà a servir el seu pare i a qui ho necessitava; a acollir Jesús i a donar-lo als germans, des l’obscuritat, la fidelitat i la tendresa; com els reis va sortir d’ella mateixa i es desinstal·là per tal de seguir l’estrella a l’encontre del Fill de Déu; visqué la profecia de l’ancià Simeó a Maria, la primera cristiana, en assumir el sofriment que suposa fer el camí, sempre difícil, de la fe, i viure en la pròpia vida la revelació d’aquest Infant que neix per a morir i per a esvair les tenebres d’aquest món, com apareix en el frontal d’altar on l’infant no és presentat en bolquers i dins d’un bressol sinó en un sudari i dins d’un sepulcre. Neixem per a morir, neixem per l’amor de Déu i per aquest mateix amor Jesús ens fa partícips de la vida per sempre més enllà de la mort.

Sapiguem estar cadascun al nostre lloc, en l’obscuritat i en la fidelitat com ella, com el seu pare, que quan, a la fira de santa Llúcia, la guàrdia civil li va fer retirar els Manelics perquè duien barretina, va fer totes les figuretes catalanes, també les de sant Josep i la Mare de Déu. Si cadascú fos fidel al seu lloc el nostre poble assoliria la plenitud.

Estimem la Montserrat, fem el pessebre! Estimem Catalunya, fem el pessebre! Estimem Jesucrist Salvador del món, fem el pessebre! I si la nostra fe no és prou ferma tinguem confiança que ell, el Fill de Déu, hi posarà la resta.

Pere Farriol i Vinyes

Barcelona. 23 de juliol de 2009.