La Montserrat, pacient bouimulera fundadora, ha estat a Salamanca i ens ha fet arribar aquesta imatge de la façana de la catedral nova on s'hi pot veure un Naixement i una Epifania de pedra. Sembla que les figures comencin a voler sortir del relleu, no en va és una obra del XVII-XVIII just quan les figures del pessebre van anar prenent vida pròpia i es van desenganxar del fons dels relleus. En una de les capelles interiors també hi ha una finíssima escultura de la "Virgen de Belén" que s'atribueix a Luisa Roldán “la Roldana”.
Ens agrada molt que quan aneu pel món i veieu pessebres, penseu en enviar-nos-els.
A l'abadia Regina Laudis de l'estat nord-americà de Connecticut, a la costa Est dels EUA aquest Nadal 2008 han obert al públic el pessebre napolità del s.XVIII després de tres anys de restauracions. El pessebre va arribar a l'Abadia per una donació i probablement va pertànyer a Victor Amadeu II, rei de Sardenya. A més del procés de restauració en el web s'hi poden contemplar fotografies de les figures i del pessebre.
Vaig estar París, per feina, la setmana després de Reis, i encara hi havia pessebres per veure. De tots els que vaig poder visitar em va impressionar especialment el de Notre-Dame, per dues raons: primer per la seva contemporaneïtat i segon per la quantitat de persones que passaven a veure'l.
Aquest any el pessebre de Notre-Dame s'apropava a la paradoxa del Nadal a través del tema de la llum: aquest infantó que està a la menjadora és Crist, Lumen de Lumine, Llum resplendor de la Llum, Llum de les Nacions, llum que dóna la vida, llum que transforma i transfigura els que són il·luminats.
Es va encarregar la idea a la societat À travers i van dissenyar un projecte en el que combinaven la més sofisticada tecnologia en il·luminació i la projecció de vídeo amb elements clàssics, integrant la "Llum" com a matèria viva i estructura pròpia del pessebre. L'objectiu era obrir la perspectiva del pessebre vers una realitat contemporània que traspassa el recinte de la Catedral, lligant-ho amb elements tradicionals que cal mantenir davant la mirada dels pelegrins i visitants.
La Sagrada Família estava com suspesa enmig de milers d'estrelles amb l'horitzó d'un cel ennuvolat que deixava filtrar-se els raigs del sol. Just a sobre, el fragment del baix relleu medieval que narra la història de la Nativitat s'anava il·luminant mitjançant precisos punts de llum, degudament combinats amb la música.
Una delícia de pessebre que em va fer pensar en les possibilitats ingents que tenim al davant si som capaços d'obrir la mirada cap a noves maneres de representar el naixement de Jesús. No cal dir que tothom quedava meravellat.
Al costat, una gran urna on qui volia podia dipositar-hi bons desigs de pau escrits en papers de diferents colors congregava un gran nombre de persones.
Hi ha músics que són pessebristes, d'aquí surten interessants col·leccions de figures musicals. N'hi ha que són pessebristes i fotògrafs aleshores resulten fotografies excepcionals... quan podem fer el creuament de dues afeccions el resultat és sempre molt interessant.
Una de les afeccions més típiques és la filatèlia... doncs de la fusió de filatèlia i pessebrisme en parla en Josep Anton Plans al butlletí n. 5 dels Pessebristes de Vilafranca.
No estaria malament trobar alguns pessebristes que alhora fossin filatèlics i potser treballar algun document per a la col·lecció ... i el pessebre. Llanço la proposta, jo no en sóc d'afeccionat als segells.
Ja fa temps que estic convençut que la gran força del pessebrisme està a les cases. La immensa majoria de les persones que els agrada el pessebre és desconeguda, fa el pessebre per que el vegin els familiars, amics i veïns. Hi ha molt de pessebrisme amagat. Hi ha molta gent que gaudeix fent el pessebre a casa.
Avui, tafanejant per la xarxa, he vist el pessebre de l'Arnau, un noi de 11-12 anys de Calldetenes. Que un noi com l'Arnau s'ho passi bé fent el pessebre de casa i ho expliqui al seu bloc, és una alegria, què voleu que us digui! Tots els que diuen una i altra vegada que el pessebrisme està malament, que no hi ha manera d'engrescar els joves, etc, etc... deu ser que no miren més enllà del seu propi nas.
Estem preparant la 13a Biennal del pessebreper al 2010 a Castellar del Vallès. Ens agradarà molt que aquesta mostra del pessebre català tingui un bon espai per treure a la llum tots aquests pessebres que es fan a les cases.
Des de les ganes de retrobar-vos i saber en persona tots els enrenous que feu, fem, penseu i vivim .... i des de la feina feta i els projectes de futur, he anat guardant dins meu coses que tot sovint es filtren entre els meus petits escrits. .. i aquí va, perquè vos tinc estimació i estimo el que fem des de “EL BOU i LA MULA”, i us admiro fins on sou de còmplices i teniu voluntat de projecte. Per tot això.. i més:
-->
Parla’m de les il·lusions i les textures del Nadal, i em parlaràs de PESSEBRE.
.... camí llis per la fantasia i les creacions, dúctil en la fe, lliure en la imaginació complexa per al pessebrista, al·lucinació o somni per l’infant, rebel·lia postmoderna, reclam tradicional, bogeria de col·leccionista, imatge d’us públic o col·lectiu, tendresa de enyorança de llar, personalitat i arrelament....
Parla'm de nou!
...quants individus i records amaren i acompanyen a cada figureta vella embalada en paper de diari.
... quantes tendres imatges de paisatges imaginats recull cada vell i heretat tros de suro, o bé com promesa de destí s’acumulen en la dúctil possibilitat del suro nou: arrancat, comprat o trobat en el sota bosc...
Cada peça guarda una història pròpia, guarda el record de la compra, la imatge de joguina creativa en que esdevé...., l’esforç o no de tenir-la, el reclam del record de qui te la va compra, donar o traspassar.
Cada detall s’esglaia en un futur ple de possibilitats que tot sovint el temps fa poc viable i et fa fer a corre cuita, fent-ho quedar quasi sempre curt o meravellosament esplèndid en si mateix.... hi ho fa sense esvair la imatge tendre de tots els moments que aquell petit objecta a viscut en el teu personal, anual i intransferible pessebre. I fent-ho esdevé a ulls dels altres còmplice d‘una realitat que permet una lectura molt més possible dels teus somnis de pessebrista, avenint per si sol significatiu i meravellós dins del conjunt, i revela qual llibre de text esmerat la tendra descripció de la teva personal visió del Misteri o del joc d’imatges que l’envolten.
Tu pessebrista nou , vell o rovellat..., tu que t’aferres a les peces mentre somnies i crees, i en fas traspàs als teus o en fas escola als nous, siguin propis o forans de casa teva ... i tant si val si aquest “casa teva” té nom de llar pròpia, de club, d’associació o de parròquia......
Tu que saps de suor, de tendre patir i d’esforç.... , de joc, de voluntat i d’aprenentatge Nadal darrera Nadal: parla’m de textura de molsa, suro o guix., parla’m d’escola, d‘estil propi o heretat.. però no deixis mai de parlar-me, parla’m del teu ART i amb el teu ART.
Sense tu el meu Nadal i el meu País no seria res més que qualsevol altre Nadal, i gràcies al teu saber fer, vers i des del pessebre, em dones fe, em dones ganes de seguir somniant i em despertes la terrible curiositat de cerca cada any de nou el teu saber fer,.... a fi de fer-me present en el meu mirar : de nou EL NADAL.
Gràcies. Tu em dones sentit al meu petit i personal “fer”del pessebre, tu ens dones complicitat i vida a la nostra entitat, dones sentit a fer, a parlar, a cercar i a difondre tot el teu món que és el nostre... i per que ens el estimem tant, tan tu com nosaltres, ens fem còmplices d’una realitat que va mes enllà de les nostres mans, de les nostres creacions, dels nostres escrits i de les nostres idees.. que traspua Tradició, Cultura i País.
En vistes que hores d'ara ni l'Associació de Pessebristes de Barcelona ni la Federació Catalana de Pessebristes no han posat en els seus webs cap recordatori per al Sr. Joan Costa, que morí el dia de Santa Eulàlia, he decidit escriure jo alguna cosa.
Jo el coneixia poc al Sr. Costa i, honestament he de dir, que mentre en el Sr Garrut hi havia vist sempre una visió renovadora del pessebrisme amb la mirada posada al futur, el Sr Costa representava per a mi la imatge d'un pessebrisme del passat.
Vaig patir el seu excessiu zel jurídic quan vaig intentar modificar i agilitzar alguns procediments de gestió de la Federació, en els anys en que vaig ocupar-ne la secretaria. Em posava molt nerviós que una visió hiperlegalista impedís modernitzar, fer més oberta i dinàmica la gestió d'una entitat. Amb els anys, però, m'he mirat aquella actitud intransigent com una mostra d'amor al pessebrisme. El Sr Costa no volia que en les entitats de pessebristes les coses es fessin de qualsevol manera.
L'estima que tenia pel pessebre el va portar a exercir aquest art fins al darrer moment de la seva vida. Però, quina ha estat la meva sorpresa en verure les fotos que em van enviar del seu darrer pessebre! Resulta que el Sr Costa va fer un pessebre absolutament contemporani, molt simbòlic i amb un punt d'humor.
A mesura que les persones ens fem grans anem apreciant cada vegada més allò essencial de les coses, deixant de banda aspectes accessoris o circumstancials. M'alegra veure que el pessebre que el Sr Costa ha fet als seus 96 anys sigui precisament un pessebre que empra els nous llenguatges i es desmarca del pessebrisme més clàssic.
M'agrada per que amb aquest pessebre m'ha aportat una nova visió de la seva persona. M'agrada poder recordar al Sr Costa amb aquest darrer pessebre.
Els pessebristes barcelonins es preparen per celebrar el 150 aniversari de la primera fundació de l'associació. En el revers del recordatori de l'Himne es pot llegir una breu història de l'entitat en la que trobo destacable la descripció del fons documental i patrimonial que ha anat aplegant en aquest segle i mig d'història.
L'Associació de Pessebristes de Barcelona és sens dubte un punt de referència en el pessebrisme. Ben segur que sabrà trobar la manera de fer present el seu potencial i la seva solera en el món pessebrístic del segle XXI emprenent accions d'obertura com la que s'ha esdevingut aquest Nadal amb la inauguració d'una exposició permanent de pessebres al carrer Lledó, al bell mig de Barcelona.
L'altre dia parlàvem de la taula rodona amb figuraires que es va fer a l'espai Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous de Barcelona. Ara voldria comentar el que hi va dir l'Aurora Mas. Després de 55 anys anant a vendre figures a la fira, l'Aurora s'ha convertit en l'artesana més veterana. L'Aurora ha treballat des de ben jove. Ha viscut sempre amb senzillesa. I aquesta senzillesa, amb el pas dels anys es converteix en saviesa.
Saviesa és el que l'Aurora va transmetre amb les seves paraules el passat dia 15 de gener. Més enllà de lamentar-se del futur de la fira (que es va constatar que era un futur difícil), l'Aurora va valorar el que la fira havia significat per ella. Va explicar la importància que tenia per a ella la relació amb la gent que passava per la fira. El dia a dia venent figuretes de pessebre li ha permès, al llarg dels anys, conèixer i compartir experiències amb moltes persones.
Al col·lectiu El Bou i la Mula sempre ens ha preocupat molt el tema del pessebre a les escoles, la vàlua del pessebre com a eina pedagògica. Hem dedicat diversos treballs a aquesta qüestió i hem pogut constatar, sovint, que el pessebre té molt bona acollida entre els nens i nenes si se sap treballar bé per part dels educadors. Sense anar més lluny, els responsables de l'exposició Fent camí per la molsa mostraven la seva sorpresa per la gran quantitat d'escoles que havien passat per la mostra; de fet, l'exposició Fent camí per la molsa. Les figures del pessebre popular ha estat la més visitada de les que s'han organitzat a l'espai Artesania Catalunya.
Doncs bé, sense proposar-se fer cap gran aportació sobre aquest tema, l'Aurora Mas ens va regalar una valuosa anècdota que ens mostra, una vegada més, com el pessebre té un bon potencial pedagògic. Explicava l'Aurora que en certa ocasió va anar a una escola d'educació primària per ensenyar als nens i nenes a emmotllar i pintar figures de pessebre. Lluny d'oferir-los grans lliçons teòriques, l'Aurora es va limitar a anar treballant el fang davant d'ells durant quasi una hora. En acabar, els mestres li preguntaven, sorpresos, com s'ho havia fet per mantenir els alumnes callats i atents durant tanta estona!
Certament que del pessebre encara en podem aprendre moltes coses, i més si sabem escoltar als savis en la matèria, com ara l'Aurora Mas.
Ja fa alguns anys que els pessebristes d'Esparreguera ens sorprenen amb els seus cartells. Són diferents, capten l'atenció i parlen un llenguatge actual. El seu dissenyador és un dels pessebristes més joves de l'entitat. A més de l'enginy que ell mateix demostra, aquesta cartells diuen molt de l'entitat ja que han sabut apostar per un llenguatge actual en la comunicació. Els pessebristes d'Esparreguera ens han enviat diverses fotos i una explicació del que han fet enguany: Som una entitat molt petita , nomes 15 integrants, amb una mitjana de 65anys,costa molt d'engrescar a la gent jove (és una llàstima).Hem col•laborat amb els amics de Tarragona amb un pessebre català tot nevat (molt original donat que la neu era sucre) realitzat per Emili Sancho.Hem realitzat la 26a exposició amb 14 pessebres, un de ben gran a l'aparador amb el campanar del nostre poble (està fet amb guix i es una rèplica molt fidedigna del original, fa 2, metres d'alçada).
Si que hi ha un soci Antoni Adelantado que intenta fer figuretes, es autodidacta per que no troba on poder anar a aprendre'n, aquest any ha fet la fugida i les figures dels deus egipcis eren fetes per ell.
El passat dissabte 17 de gener al mati vam fer una sortida (la ruta del pessebre) per a veure les obres d'altres entitats, i aprendre més coses, vam anar a Palau , Castellar i Terrassa.
El divendres es va inaugurar l'Any Amades (1890-1959). Va ser amb un acte a la sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al Palau Marc de Barcelona. Presidien l'acte el Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i el Sr. Pere Cañellas, president de l'Associació Cultural Joan Amades.
Els parlaments que s'hi van fer van ser tots molt interessants i encertats. Amadeu Carbó va glossar la figura de Joan Amades, i Jan Grau va presentar el darrer volum de la reedició de la col·lecció de cultura popular que Amades va escriure entre 1933 i 1937.
Molt encertades van ser, també, les paraules amb què Ramon Fontdevila va cloure l'acte. No només va valorar la seva figura sinó que va venir a dir que, per fer això, és important saber innovar i renovar la cultura popular. És en aquest sentit que el nostre col·lectiu s'ha adherit a l'Any Amades (1890-1959).
Antoni Anguela va explicar que l'Any Amades es clourà amb la presentació de l'edició crítica del llibre de Joan Amades El Pessebre (Barcelona, 1959). Aquesta revisió ha anat a càrrec de dos socis fundadors de la nostra entitat, la Josefina Roma i l'Albert Dresaire. Un altre membre d'El Bou i la Mula, en Jordi Montlló, participa en aquest projecte amb diverses fotografies. Fer una edició crítica d'aquest gran llibre de Joan Amades, dedicat al món del pessebre, és un bona manera de fer un homenatge al gran folklorista català, en la línia de renovació i de repensar les tradicions que assenyalava Ramon Fontdevila.
Ahir, al Centre d'Artesania de Catalunya, dintre dels actes organitzats en el marc de l'exposició Fent camí per la molsa es va celebrar la taula rodona amb els figuristes Pere Homs, Mª Aurora Castellano, Francesc Bertran, Aurora Mas, Carme Ferrer i Josep Mayoral. Entre el públic assistent, una bona representació del nostre Col.lectiu.
Va ser un acte distés on en un format de tertúlia van anar sortint diversos temes com: l'abisme que hi ha entre Catalunya i Provença pel que fa a al consideració dels artesans de figures populars, el valor de la figura de fang per als pessebres familiars fins i tot si hi ha infants, la importància de no esdevenir creadors de peces de col·leccionista, és a dir, que la figura popular pugui continuar sent això, popular, la necessitat de treballar aspectes relacionats amb la comunicació per poder tenir una altra presència als mitjans.
Tots els artesans van destacar la duresa d'aquesta feina i la dificultat de viure només d'això, però d'altra banda es van definir com a apassionats del seu treball. Una de les conclusions a la que es va arribar és la imperiosa necessitat de que hi hagi un reconeixement públic diferencial entre els artesans que fan figures i les porten a la fira, i els firaires que només fan d'intermediaris.
Els concursos de pessebres són una de les activitats amb més solera de les relacionades amb el pessebrisme. En moltes poblacions els concursos són més antics que les pròpies associacions. En els concursos hi ha la riquesa del pessebrisme anònim, d'aquell pessebre que queda en la intimitat, conegut per parents i veïns. Els amics de Torredembarra ens fan arribar la notícia del lliurament de premis del seu concurs que amb goig adjuntem.
-->
El diumenge 11 de gener de 2009, a la Parròquia de St. Pere Apòstol es va fer el lliurament dels premis del V CONCURS DE PESSEBRES I DIORAMES MN. ANTON MORELL. Aquest acte l’organitza l’Associació de Pessebristes de Torredembarra.
Un any més, hem consolidat el nombre de participants en una cinquantena entre infants i adults. Els nivells són molt diversos per aquest motiu les categories es van subdividint per poder valorar l’esforç de tots els concursants.
No es tracta de competir sinó de compartir una estona entre amics per poder ensenyar la feina feta amb il·lusió, recordar el naixement de Jesús i difondre les nostres tradicions.
Per aquest motiu els premis que s’entreguen són de caire cultural i formatiu. Els infants guanyadors van rebre un llibre: “Curs per a Joves Patges Reials” de Núria Pradas. I tots els participants un iman d’un naixement. Aquest era obra del dissenyador Isaac Negrié, que actualment treballa per a Web Advance Development. L’obsequi anava acompanyat d’una cita bíblica, Lc 2, 10-12
Pel que fa al concurs infantil els membres del jurat foren: Josep Lleixa, Jordi Guasch i Jordi Rovira. Els guanyadors en la categoria Caganer: 1r Josep i Rafel Montserrat Miracle, 2n Maria i Ana Arguedas Rodríguez i 3r Trini i Maria Huguet Ortega. I en la categoria de Pastorets: 1r Mònica i Alba Làzaro Huguet, 2n Aleix i Alba Arall Recasens i 3r Xavier i Laia Torres Navarro
En el concurs d’Adults, el jurat fou: Jaime Lázaro, Trini Ortega i Xavier Ramírez. I els guanyadors en categoria de pessebre popular: 1r Noelia i Rosalia Pulido Juan, 2n M. Chantal Ramírez Toda, 2n ex-aequo: Cristina i Silvia Miracle Huguet. I premi diorames: a la resolució creativa espaial en tècnica mixta: pessebre popular i diorama: ELENA MATEO ARIAS
Per cloure no podem oblidar a totes les entitats i establiments que ens han recolzat en aquest concurs i desitjar que l’any vinent ens acompanyin de nou: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra i Parròquia Sant Pere Apòstol de Torredembarra, Aquí Foto’s, Web Advance Development, Fusteria Lluís Rovira, Taller siscu, Espurnes, Joieria Gibert, Ocells i Plantes Abellán, Bar Paulino, Boulevard, Tallers Torven, Càmping Trillas Tamarit, Transports
Aquest és un nou estil de pessebrisme que darrerament s'està practicant cada vegada més. No hi ha dubte que darrera d'una creació virtual també hi ha art, disseny i hores de feina, igual que per fer un diorama amb guix. En Galderic ens ha fet arribar la postal de Nadal del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. No hi ha dubte que es tracta d'un pessebre, i és bona notícia que aquest servei vulgui felicitar el nadal amb un pessebre. No hi ha dubte també que es tracta d'una nova manera de fer i d'entendre el pessebre.
Sí, la Blancaneus, i la Ventafocs, i els tres porquets, i en Pinotxo... Aquests i molts altres personatges dels contes, que han estat portats al cinema per Walt Disney, es poden veure al pessebre monumental de Sant Vicenç de Montalt, que enguany porta per títol "Un conte de contes o contes a la vora del foc".
Algú em deia: "Aquests personatges de Disney són del segle XX". Sí, és cert, i el pastor de l'anunciata amb barretina és del XVIII!
Vist així, m'agrada el pessebre de Sant Vicenç de Montalt perquè, ben mirat, cada Nadal ens proposa un joc. Un joc que, des del pessebre, ens porta a visitar el Parc Güell, o ens mostra l'ermita mataronina de Sant Simó, o ens transporta al palau de la Ventafocs. Hi ha moltes coses que hi caben, en un pessebre. Com que ens agrada el pessebre, al pessebre hi posem les coses que ens agraden. I s'escau que els contes que havíem après d'infants visitin un dels millors records d'infantesa que molts guardem: el pessebre.
Aquests dies a Roma, a la Piazza del Popolo, s'ha pogut veure una exposició que des de l'any 1976 la RIVISTA delle NAZIONE organitza amb el títol de "100 Presepi"(enguany n'hi havia més de 200, però). Un amic que hi va anar m'ha dit que era espectacular. El que més m'ha captat l'atenció és que es tracta d'una exposició oberta, on qui vulgui -prèvia inscripció- hi pot participar amb el pessebre que vulgui. Així el resultat és d'una varietat d'estils, de materials i de formes espectacular.
Els organitzadors ofereixen també un taller per a infants titulat "El pessebre com un joc" en el que es convida a nens i nenes a fer una figura de pessebre.
Aquesta iniciativa es va iniciar fa 32 anys amb la intenció de promocionar el pessebre davant d'altres formes d'expressar el Nadal, i la realitat és que és una de les exposicions estrella del Nadal a Roma ja que la sala està ubicada al bell mig de la ciutat. No es tracta només de pessebres artístics o de diorames molt detallistes, en aquesta exposició hi té cabuda el pessebrisme en un sentit molt ample, i això és el que dóna valor a l'exposició.
Si llegim el llibre El Pessebre, de Joan Amades arribarem a la conclusió que a l'Aragó la tradició del pessebre no té la importància que té a Catalunya. No tinc la manera de comprovar si, ara fa 50 anys, aquesta afirmació era certa. El que sí que puc dir és que, ara, a Aragó, el pessebre és una tradició ben viva.
N'és un bon exemple el Belén de Monzón, que hem conegut gràcies a la informació que ens n'ha proporcionat en Carles Dresaire. Un pessebre que va començar a bastir-se l'any 1960 en un domicili particular i que ara ocupa una superfície de 500 metres quadrats!
El que ocupi el pessebre, però, és el de menys. El que és molt interessant és veure com aquest pessebre s'ha convertit en un lloc de trobada d'una bona colla de gent de Monzón. És un pessebre que ha anat creixent i que ha fet créixer la tradició al seu voltant. El pessebre es nodreix de peces dels millors artesans de l'estat espanyol, a alguns dels quals, a més, els ha encarregat noves figures vestides segons la indumentària típica aragonesa.
El Belén de Monzón és un bon exemple de com neix i creix una tradició. Val la pena visitar-lo.
És una anècdota sense importància, ja ho sé, però em va fer gràcia que el cupó de l'ONCE del passat 29 de desembre s'il·lustrés amb uns nens davant el pessebre.
I no patiu, que no em va tocar!
En Carles ens fa arribar aquesta fotografia d'unes figures (de 20 cm.) d'Emili Solé Caracolé, mestre d'art que va marxar d'Andorra i que ara viu a Riudaura, prop d'Olot. Unes figures que ens han semblat molt interessants i no ens hem estat de publicar la fotografia.
Els amics de l'Associació de Betlemistes Francesc Rosselló de Balears ens han fet arribar el programa provisional de la Trobada que estan preparant per al proper mes d'octubre. Serà una bona ocasió per conèixer alguns del pessebre interessants que hi ha a Mallorca.
A l'abadia Regina Laudis de l'estat nord-americà de Connecticut, a la costa Est dels EUA aquest Nadal 2008 han obert al públic el pessebre napolità del s.XVIII després de tres anys de restauracions. El pessebre va arribar a l'Abadia per una donació i probablement va pertànyer a Victor Amadeu II, rei de Sardenya. A més del procés de restauració en el web s'hi poden contemplar fotografies de les figures i del pessebre.
Vaig estar París, per feina, la setmana després de Reis, i encara hi havia pessebres per veure. De tots els que vaig poder visitar em va impressionar especialment el de Notre-Dame, per dues raons: primer per la seva contemporaneïtat i segon per la quantitat de persones que passaven a veure'l.
Hi ha músics que són pessebristes, d'aquí surten interessants col·leccions de figures musicals. N'hi ha que són pessebristes i fotògrafs aleshores resulten fotografies excepcionals... quan podem fer el creuament de dues afeccions el resultat és sempre molt interessant.
Ja fa temps que estic convençut que la gran força del pessebrisme està a les cases. La immensa majoria de les persones que els agrada el pessebre és desconeguda, fa el pessebre per que el vegin els familiars, amics i veïns. Hi ha molt de pessebrisme amagat. Hi ha molta gent que gaudeix fent el pessebre a casa.
En vistes que hores d'ara ni l'Associació de Pessebristes de Barcelona ni la Federació Catalana de Pessebristes no han posat en els seus webs cap recordatori per al Sr. Joan Costa, que morí el dia de Santa Eulàlia, he decidit escriure jo alguna cosa.
L'Associació de Pessebristes de Barcelona acaba d'estrenar l'Himne del Pessebrista, una entranyable composició de l'amic Rafael Garcia Villena.
L'altre dia parlàvem de la taula rodona amb figuraires que es va fer a l'espai Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous de Barcelona. Ara voldria comentar el que hi va dir l'Aurora Mas. Després de 55 anys anant a vendre figures a la fira, l'Aurora s'ha convertit en l'artesana més veterana. L'Aurora ha treballat des de ben jove. Ha viscut sempre amb senzillesa. I aquesta senzillesa, amb el pas dels anys es converteix en saviesa.
ny: 
El divendres es va inaugurar l'Any Amades (1890-1959). Va ser amb un acte a la sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al Palau Marc de Barcelona. Presidien l'acte el Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i el Sr. Pere Cañellas, president de l'Associació Cultural Joan Amades.
Sí, la Blancaneus, i la Ventafocs, i els tres porquets, i en Pinotxo... Aquests i molts altres personatges dels contes, que han estat portats al cinema per Walt Disney, es poden veure al pessebre monumental de Sant Vicenç de Montalt, que enguany porta per títol "Un conte de contes o contes a la vora del foc".
És una anècdota sense importància, ja ho sé, però em va fer gràcia que el cupó de l'ONCE del passat 29 de desembre s'il·lustrés amb uns nens davant el pessebre.
