Exposició: Fent camí per la molsa

Tal com ens anunciava l'amic Drake fa uns dies, ahir es va inaugurar l'exposició "Fent camí per la Molsa. Les figures del pessebre popular" al Centre Artesania Catalunya.

És una bona notícia que el pessebre popular sigui el protagonista enguany de l'exposició nadalenca d'aquest Centre. De fet és aquesta modalitat pessebrística la més practicada, la més estesa, i la que més persones mobilitza. A les cases, escoles, centres educatius, llars d'avis, centres residencials, etc el que es fa per Nadal és un pessebre popular. Per això també és interessant la proposta de compartir fotografies de pessebres fets a casa. És una manera de donar a conèixer la riquesa d'aquesta vessant del pessebrisme que tot i ser molt practicada resta sempre en l'anonimat.

A part de l'exposició s'han programat dues activitats interessants:

• El dimarts 16 de desembre a les 18 h: 'El caganer, la figura més popular del pessebre català', a càrrec de Jordi Arruga, de l'Asociació d'Amics del Caganer, i estudiós d'aquesta figura.
• 
  El dijous 15 de gener a les 18 h:Taula rodona amb els figuraires Família Bertran, Mª del Carmen Ferrer i Josep Mayoral, Ma Aurora Mas, Ma Aurora Castellano, Pere Homs i Anna Ma. Pla.

Concurs de Pessebres a Solsona

De concursos de pessebres se'n fan molts, arreu de Catalunya, però el que es fa a Solsona crida l'atenció pel fet que és convocat per l'Ajuntament. És una bona notícia per als qui es lamenten que la tradició del pessebre no compta amb el suport suficient de les institucions. És clar que també es podria qüestionar si no seria millor que les iniciatives de promoció del pessebre sorgissin d'allò que s'anomena societat civil.

En tot cas, benvingut sia el concurs de pessebres de Solsona.

Fer-se presents en el món

Ja fa temps que mantenim un bon contacte amb els companys colombians del Taller del pesebre de Antioquia a la ciutat de Medellín. L'altre dia en una conversa telefònica amb l'Ober Calderón, em comentava que ells han d'anar a fer les exposicions als llocs on hi ha la gent, per que a la gent li costa desplaçar-se per veure una exposició de pessebres.


Em va fer pensar en l'exposició Biennal que vam organitzar al Museu del Barça quan el Grup de Castellar ocupàvem la presidència de la Federació, i també en l'exposició de fotografies de pessebres que El Bou i la Mula vam organitzar en una de les sales d'espera més concorregudes de l'Hospital de Bellvitge.



A partir d'aquestes experiències m'haureu sentit a dir diverses vegades que aquesta podria ser una línia de futur (o de present) per al pessebrisme. De fet ja hi ha associacions que posen pessebres en aparadors o en centres comercials... Portar exposicions de pessebres fora dels locals de les associacions ben segur que ajudaria molt a difondre aquesta activitat. La Federació Catalana crec que hauria de liderar aquesta línia de treball.

El nostre President

El nostre President es diu Josep Maria, és un gran pessebrista. Dels atípics.
Jo diria que és d'aquelles persones que traspuen sensibilitat i art pels quatre costats. Us el vull presentar des d'una vessant no estrictament pessebrista en aquesta entrevista.

Ressò de la conferència d'ahir

Ahir vaig poder compartir una agradable estona amb uns quants amics pessebristes tot explorant escenaris de futur del pessebrisme. La conferència Pessebrisme i societat postmoderna que va organitzar l’Associació de Pessebristes de Barcelona va ser una bona oportunitat de parlar, sense embuts de la situació actual i futura del pessebrisme.

Vaig procurar fer una anàlisi estratègica mitjançant la tècnica DAFO per apuntar algunes idees de per on veig que ha d’anat tot això. Us faig cinc cèntims d’algunes constatacions:

1- En una societat complexa, multicultural, secularitzada, canviat com la nostra no podem seguir pensant el pessebre (ni cap altra cosa) amb els mateixos patrons i clixés de sempre. El tan sentit “sempre ha estat així” és un argument que ara mateix deixa de tenir valor i força.

2- Posar èmfasi en convertir les debilitats del pessebrisme en fortaleses, aprofitant les oportunitats que s’obren al nostre voltant. Per exemple potenciar la dimensió de llenguatge audiovisual que té el pessebre, o convertir la religiositat rància que de vegades transmet segons quin tipus de pessebrisme en actualització del missatge religiós.

3- D’acord amb la cita de Claudio Widman: “el pessebre és una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta”. Treballar decididament per construir pessebres amb personalitat, que parlin del nostre món, que lliguin emocionalment l’espectador i deixar ja de banda representacions preciosistes i fredes.

4- Concebre el pessebrisme com una constel·lació de fets, grups, expressions on totes i cada una d’elles tenen el seu paper i la seva importància. Des dels diorames als pessebres populars, escolars, públics, privats, col·leccionistes, estudiosos, comerciants, figuristes, caganers, internautes... tots ens retroalimentem i la manca d’un d’aquestes elements va en detriment del pessebre. Buscar sinergies, sumar més que dividir.

Aquestes són algunes de les idees que vaig proposar per debatre. Em van quedar en el tinter tota una sèrie de concrecions relacionades amb l’àmbit personal com a afeccionats, amb l’àmbit associatiu i amb l’àmbit federatiu que en alguna altra ocasió espero que podrem compartir.

Pessebrisme i societat postmoderna

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ens ha convidat a reflexionar sobre el pessebrisme i la seva projecció de futur. Serà demà dijous dia 30 a les 19h al local social del c/ Paradís n 3.

Agraïm aquesta invitació, esperem poder compartir una estona amb molts de vosaltres i esperem que les reflexions que compartirem puguin ajudar a pensar una mica sobre el nostre art i la nostra afecció preferida.

Trobar-se i retrobar-se

Avui hem anat a la Trobada de Pessebristes de Tarragona per posar una taula de llibres conjuntament amb el Grup Pessebrista de Castellar. Aquestes ocasions ens permeten conversar amb molt diverses persones que estimen el pessebre, trobar-se i retrobar-se amb pessebristes d'arreu de Catalunya.

Hem sentit una vegada més l'escalf i l'encoratjament de molts afeccionats que aprecien la feina que des del Col·lectiu El Bou i la Mula estem portant a terme.

Hem presentat el llibret ANTONI GAUDÍ... i el pessebre que ha tingut molt bona acollida juntament amb el de 50 POESIES de l'any passat que no vam poder mostrar a la trobada.

Hem pogut explicar els projectes del Grup de Castellar: la col·lecció exclusiva de figures i la Biennal 2010. Ha estat un matí molt profitós.

El bisbe Joan Carrera, pessebrista

Ha mort e bisbe Joan Carrera. A diversos mitjans hem pogut llegir i escoltar paraules elogioses amb la seva vida i amb la seva obra. Poca cosa podem afegir que no s’hagi dit ja, fora d’unir-nos al sentiment per la pèrdua d’algú que tant ha fet per l’Església i la societat catalanes.

L’any 2001 el nostra col·lectiu va publicar, juntament amb la comunitat cistercenca de Solius, el llibre Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un Pessebre. Vam demanar a diverses persones que comentessin un dels diorames del pessebre del germà Gilbert Galceran. També ens vam dirigir al bisbe Carrera, que va respondre de seguida a la nostra petició.

En el seu llibre Aquest Nadal en fa dos mil. Discerniment i goig (Barcelona, 2000) el bisbe Carrera hi recollia diversos articles seus al voltant del Nadal, entre els que n’hi havia més d’un que girava al voltant del pessebre. I era fàcil constatar-hi com el bisbe Joan hi parlava del pessebre com una cosa propera, que estimava profundament. Alguns títols dels articles ens donen una pista de com el pessebre és present en aquell llibre: Figures per al pessebre d'enguany o A vista de pessebre.

Transcrivim un fragment d’un dels articles d’aquell llibre, L'estrella de Nadal és centrífuga:

El pessebre, tot amb tot, roman com enclau irredent del Nadal colonitzat per la nostra mediocritat daurada. I, ja se sap, l'irredemptisme sol perdre les guerres, però salva la lucidesa. Si som capaços de desentelar-nos els ulls, un moment, i de mirar el pessebre de casa, ens sentirem cridats a orientar-nos, cadascú a la seva manera, cap a la cova que l'estrella assenyala.

Volem recordar, finalment, com l’octubre de l’any 2004 l’Associació de Pessebristes de Mataró va organitzar la presentació del llibre El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva (Mataró, 2004). Els pessebristes mataronins també li van demanar al bisbe Joan Carrera que participés en aquell acte. No cal dir que va acceptar i el parlament que va fer en aquella ocasió va ser, una vegada més, una mostra de sensibilitat i estima cap al pessebre. El bisbe Joan anava més enllà del valor purament material del pessebre, i ens mostrava la riquesa espiritual d’aquesta tradició.

El bisbe Joan Carrera era un pessebrista de fet. També en aquesta faceta seva ens agradaria ser uns dignes deixebles seus.

Pessebres subjectius

Itàlia és un país no només de llarga tradició pessebrística sinó de llarga i extensa tradició bibliogràfica sobre pessebre.

De tant en tant em compro algun dels molts i interessants llibres que hi ha editats. Un dels darrers va ser el de Claudio Widmann, La simbologia del presepe. El seu autor és de formació jungniana i s'ha especialitzat en la reflexió sobre els símbols. Mica en mica el vaig llegint, clar, en italià la cosa va més lenta.

Vull compartir un dels fragments que tinc assenyalats ja que concorda amb la línia de reflexió sobre el pessebre que m'interessa actualment. Diu així a la pàgina 99:

" La realització domèstica i personalitzada de l'escenografia, el caracter mòbil de les figures, el fet que periòdicament es munta i es desmunta, fan del pessebre una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta"

Si ens dius adéu

Avui estem de dol a Castellar del Vallès. S'ha mort en Joan Muntada, un dels pessebristes veterans del Grup. Discret, treballador, sempre al servei del Grup en aquelles tasques poc lluïdes, poc amant de les distincions, gran muntanyenc i per tant bon paisatgista de pessebres, dels de "l'escola de Castellar". Darrerament s'havia ocupat de fer el pessebre de la pluja, ja el començava a l'estiu moltes vegades.Va tenir al seu càrrec molts anys l'escola de pessebrisme, i molts dels actuals pessebristes són deixebles seus. Era d'aquells pessebristes detallistes, sempre feia pessebres catalans i intentava reproduir fins al més mínim detall de les masies o dels paisatges que construïa. Era dels que a mi m'agraden no només per la riquesa de detalls sinó per que es feia les pròpies figures.L'església aquesta tarda estava plena a vessar. Descansa en Pau, Joan!

Llegeix també l'escrit "Pessebres al Cel" de la pàgina web del Grup

ANTONI GAUDÍ ...i el pessebre

-->

Ja està gairebé a punt el numero 4 de la Col·lecció ...i el pessebre. Aquesta vegada es tracta d'un recull de textos per glossar la vessant pessebrista del genial arquitecte.

A la Trobada de Tarragona, si no falla res, en trobareu.

"L’any 1910, Antoni Gaudí va presentar a París una maqueta de la façana del naixement acolorida amb l’ajuda de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Gaudí volia il·luminar tot el Naixement destacant amb focus de llum cada una de les figures principals del pessebre. També volia il·luminar el portal de l’esperança de color verd, el de la fe de color terra i el de la caritat de color blau marí. Tot i que al final no incorporés aquests detalls a l’obra definitiva, ens queda el testimoni de la seva intenció. Gaudí va pensar la façana del naixement com un pessebre on tothom hi trobés les seves coses, els pagesos hi veuen les gallines i els galls, els científics els signes del zodíac, els teòlegs la genealogia de Jesús… igual que en un pessebre on hi ha detalls per a tothom." (de la introducció)

BLOGOSFERA PESSEBRISTA

Fa uns dies ens vam adherir a la Xarxa de Blogs de la Cultura Popular als Països Catalans TRADIBLOC.La bona acollida que vam tenir i els desigs que ens van expressar els seus responsables de poder fer una secció de pessebres a la seva xarxa ens van animar a buscar blocs catalans sobre pessebres. N'hem trobat un quants, alguns més actualitzats d'altres no tant.

Des d'avui hem incorporat en aquest web l'espai de la Blogosfera Pessebrista on automàticament aniran apareixent les actualitzacions dels blocs que hi estan subscrits. Així que visitant la pàgina de El Bou i la Mula estaràs en contacte amb molts altres afeccionats al pessebre a través dels seus blocs.

Vídeo des de Sant Pere de Torelló

Els amics de Sant Pere de Torelló ens ensenyen com estan acabant la seva exposició de pessebres. Una bona manera de fer-se presents en els nous i senzills mitjans de comunicació que tenim a l'abast.

Felicitats!

El bloc dels pessebristes de Castellterçol

Els pessebristes de Castellterçol ofereixen l'actualitat de la seva agrupació en el seu bloc: http://pessebristes.blogspot.com/

És tracta d'un bloc "de temporada" ja que va estar actiu durant el tercer trimestre del 2007 i ara que comença la nova temporada s'hi torna a veure activitat. És una bona notícia que les associacions donin a conèixer la seva activitat a través d'aquests recursos fàcils, eficients i gratuïts tan propis de la societat del coneixement.

Els amics de Castellterçol han sabut aprofitar també els àlbums fotogràfics online com és el cas de picasaweb per posar-hi les fotografies dels seus pessebres.

Els encoratgem a que no defalleixin en l'actualització d'aquest bloc, mal que sigui durant la temporada de pessebres. Que el pessebrisme català tingui espais dignes a la xarxa és una feina que ens pertoca a tots.

El Bou i la Mula fa 9 anys!

Aquesta setmana fa 9 anys que es va constituir formalment, en un entranyable acte al Monestir de Solius, el Col·lectiu El Bou i la Mula.

Han passat moltes coses des d'aquell dia, el més important i el més positiu de tot plegat ha estat la trobada amb tantes i tantes persones que estimen el pessebre i que o bé han col.laborat directament amb algun dels projectes que hem portat a terme o bé ens han donat suport en forma de mostres de simpatia i ànims vers el nostre Col·lectiu.

El model que ens vam plantejar des d'un principi és ben clar:

--> un col.lectiu obert, amb una estructura molt petita però amb una xarxa molt gran. De fet hi ha més de cent persones que en un moment o altre han col.laborat directament en els nostres projectes.

-->

Seguint un dels nostres objectius fundacionals continuarem treballant, modestament, en projectes molt engrescadors que ajudin a difondre el pessebrisme i que en promoguin el seu estudi. Per sort el pessebrisme dóna la possibilitat de fer coses molt interessants i divertides. Continuarem oferint el nostre treball a tothom, com des del primer dia, a través d'aquest web.

Nova web dels pessebristes de Vilafranca

Els pessebristes de Vilafranca del Penedès han anunciat la posada en marxa de la seva nova pàgina web. Es tracta d'un bloc que tindrà aquesta funció, amb l'adreça següent:

http://pessebresvilafranca.blogspot.com .

És sens dubte un motiu d'alegria que la blogosfera pessebrista pugui comptar amb una nova pàgina d'informació local. Felicitats doncs per aquesta iniciativa. Les facilitats que ofereix internet en aquest moments és una oportunitat que els pessebristes no podem desaprofitar per fer-nos presents en el món.

L'associació vilafranquina, que també edita un butlletí intern en paper, és una entitat amb gran tradició dintre del pessebrisme de diorames.

Santiago Alcolea Gil

Ha mort Santiago Alcolea Gil. Per als pessebristes és una gran pèrdua la desaparició d'un dels estudiosos de l'art que s'havia dedicat entre altres coses a escriure sobre pessebrisme. Són ben conegudes les seves obres al voltant de Ramon Amadeu, així com diverses col·laboracions glossant la història del pessebre.

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula ens sentim dolguts per aquesta pèrdua, i més quan teníem la il·lusió de demanar-li que col·laborés encara amb un dels projectes que tenim entre mans. Descansi en pau.

Pyrénoust

Saps què són els Pyrénoust?

Si parlem de santons de Provença tothom sap a què ens referim. Però cal saber també que les figures de pessebre de França tenen una variant pròpia de la regió de l’Ariège que s’anomenen Pyrénoust.

L’artista alsacià Jean Marie Mathon fa més de 30 anys que es va instal.lar a Moulist (Ariège) i va crear una variant de figura de pessebre amb les característiques pròpies d’aquesta regió. La seva popularitat fa que més de 300 col·leccionistes segueixin les noves figures que cada any crea.

El nom que va posar a la seva creació, Pyrenoust, vol dir “els nostres Pirineus” en l’antic idioma de l’Ariège. Mathon ha volgut deixar testimoni dels antics oficis i tradicions de la regió mitjançant les figures del pessebre. Una mostra més de la importància del pessebre com a instrument etnogràfic.

Visitar el seu taller és sinònim de passar una bona estona xerrant amb un apassionat de la seva feina.

Homenatge a Josep M. Garrut

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.

Conferència homenatge a Josep M Garrut

Tal com vam informar ja fa uns dies, el proper dijous 3 de juliol a les 19h l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha convocat la conferència d'inici dels actes d'homenatge al Sr. Josep M. Garrut.

ATENCIÓ: es farà a la Pia Almoina (Plaça de la Catedral) i no a la seu de l'APB com s'havia anunciat inicialment. 
Aquests dies estic treballant en el numero 4 de la col·leció ... i el pessebre, com que he hagut de rellegir el Viatge a l'entorn del meu pessebre, del Sr Garrut, vull transcriure alguns paràgrafs que m'agraden molt. El Sr Garrut ja l'any 1957 reclamava una actualització del llenguatge del pessebre. Fa més de mig segle. Des del Bou i la Mula, seguint el seu llegat, també estem treballant per trobar nous llenguatges en el pessebre.

Vegem què deia fa mig segle el Sr. Garrut:

"El pessebrisme, estèticament, i ens referim al de Barcelona, al cap i a la fi el que dóna la pauta per a molts centres nacionals i estrangers, camina encara dins del camp de les arts i del món estètic, gairebé cent anys endarrera. I si diem això és perquè el pessebrisme a casa nostra ha arribat a una certa maduresa i es troba en un punt d'estancament que és possible que es desbordi i emprengui una evolució dins dels corrents vigents, tot i que l'infantilisme en el Pessebre, la ingenuïtat o l'inaudit primitivisme encara no han trobat el seu Joan Miró. " (p.80)

"Com que el Pessebre sempre ha portat moltes dècades d'endarreriment respecte a les altres arts, encara ha arribat fins avui la preocupació historicista en alguns sectors." (p. 79)