Itàlia és un país no només de llarga tradició pessebrística sinó de llarga i extensa tradició bibliogràfica sobre pessebre.
De tant en tant em compro algun dels molts i interessants llibres que hi ha editats. Un dels darrers va ser el de Claudio Widmann, La simbologia del presepe. El seu autor és de formació jungniana i s'ha especialitzat en la reflexió sobre els símbols. Mica en mica el vaig llegint, clar, en italià la cosa va més lenta.
Vull compartir un dels fragments que tinc assenyalats ja que concorda amb la línia de reflexió sobre el pessebre que m'interessa actualment. Diu així a la pàgina 99:
De tant en tant em compro algun dels molts i interessants llibres que hi ha editats. Un dels darrers va ser el de Claudio Widmann, La simbologia del presepe. El seu autor és de formació jungniana i s'ha especialitzat en la reflexió sobre els símbols. Mica en mica el vaig llegint, clar, en italià la cosa va més lenta.
Vull compartir un dels fragments que tinc assenyalats ja que concorda amb la línia de reflexió sobre el pessebre que m'interessa actualment. Diu així a la pàgina 99:
" La realització domèstica i personalitzada de l'escenografia, el caracter mòbil de les figures, el fet que periòdicament es munta i es desmunta, fan del pessebre una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada