Ressò de la conferència d'ahir

Ahir vaig poder compartir una agradable estona amb uns quants amics pessebristes tot explorant escenaris de futur del pessebrisme. La conferència Pessebrisme i societat postmoderna que va organitzar l’Associació de Pessebristes de Barcelona va ser una bona oportunitat de parlar, sense embuts de la situació actual i futura del pessebrisme.

Vaig procurar fer una anàlisi estratègica mitjançant la tècnica DAFO per apuntar algunes idees de per on veig que ha d’anat tot això. Us faig cinc cèntims d’algunes constatacions:

1- En una societat complexa, multicultural, secularitzada, canviat com la nostra no podem seguir pensant el pessebre (ni cap altra cosa) amb els mateixos patrons i clixés de sempre. El tan sentit “sempre ha estat així” és un argument que ara mateix deixa de tenir valor i força.

2- Posar èmfasi en convertir les debilitats del pessebrisme en fortaleses, aprofitant les oportunitats que s’obren al nostre voltant. Per exemple potenciar la dimensió de llenguatge audiovisual que té el pessebre, o convertir la religiositat rància que de vegades transmet segons quin tipus de pessebrisme en actualització del missatge religiós.

3- D’acord amb la cita de Claudio Widman: “el pessebre és una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta”. Treballar decididament per construir pessebres amb personalitat, que parlin del nostre món, que lliguin emocionalment l’espectador i deixar ja de banda representacions preciosistes i fredes.

4- Concebre el pessebrisme com una constel·lació de fets, grups, expressions on totes i cada una d’elles tenen el seu paper i la seva importància. Des dels diorames als pessebres populars, escolars, públics, privats, col·leccionistes, estudiosos, comerciants, figuristes, caganers, internautes... tots ens retroalimentem i la manca d’un d’aquestes elements va en detriment del pessebre. Buscar sinergies, sumar més que dividir.

Aquestes són algunes de les idees que vaig proposar per debatre. Em van quedar en el tinter tota una sèrie de concrecions relacionades amb l’àmbit personal com a afeccionats, amb l’àmbit associatiu i amb l’àmbit federatiu que en alguna altra ocasió espero que podrem compartir.