La llegenda
del Gran Inquisidor es troba a Els
germans Karamàzov,
de Fiodor Dostoievski. Explica com Jesús
apareix a Sevilla durant l'època més terrible de la Inquisició; la
gent el reconeix i l'aclama, i aleshores el Gran Inquisidor, un home
vell i eixut, el fa capturar i el porta
a la presó. El Gran Inquisidor retreu a Jesús que no té cap dret a
afegir res al que ja ha revelat i amenaça amb cremar-lo a la
foguera. La Inquisició és la dipositària del missatge de
Jesucrist, i no fa cap falta que ara Ell torni per canviar res...
Fa uns dies vaig imaginar una història
similar. En la meva fantasia veia que qui viatjava en el temps era
sant Francesc d’Assís i que, en ple segle XXI, repetia el que va
fer la nit de Nadal de 1223 en una cova d’un bosc de Greccio. I,
posats a imaginar, enlloc de la cova de Greccio, sant Francesc ho
feia a la plaça sant Jaume de Barcelona. Abans de continuar,
recordeu què és el que Sant Francesc d'Assís va fer el 1223
(utilitzo paraules de fra Valentí Serra de Manresa): «La
vigília del Nadal
de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població
italiana de Greccio una menjadora —praesepio—
amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de
recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més
profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri
nadalenc. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué,
posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció
popular des d’una interpretació plàstica del misteri del
naixement de Crist (...)».
Doncs
bé, retornem a la meva fantasia. Deia que Sant Francesc d'Assís
reproduïa, al bell mig de la plaça de Sant Jaume de Barcelona i en
ple segle XXI, allò que la tradició diu que va ser el primer
pessebre de la història. El que passava
a continuació és que hi
havia persones que s’escandalitzaven
d’allò que, segons ells, no tenia res a veure amb un pessebre:
«Francesc, no cal que vinguis a dir-nos com es fa un pessebre, que
tu no en saps; al teu pessebre, no hi has posat ni Sant Josep ni la
Mare de Déu! Això que fas és una performance,
no pas un pessebre! Què ens has de venir a ensenyar a nosaltres que
hi entenem tant!»
Ja
veieu que tinc molta imaginació (però molta més en tenia
Dostoievski!).
1 comentari:
Albert et felicito per dir-ho d'una forma tan clara i didàctica. No es pot ser més contundent.
Publica un comentari a l'entrada