La fira de Santa Llúcia com un ésser viu

Reproduïm l'article d'Àlvar Andrés publicat a TORNAVEU. Recordeu: avui a les 20h., a la Casa dels Entremesos, presentació del llibre Nadal a cel obert.Les fires de pessebres a Barcelona, de Jordi Montlló.

Pels qui com qui escriu aquestes línies mai hem tingut clara la diferència que hi ha entre historiadors i antropòlegs, Jordi Montlló, futur doctor en Antropologia Social, il·lustra aquesta diferència amb la publicació del seu nou llibre, Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona: “A banda de situar l’evolució històrica de les fires a Barcelona, la intenció del llibre no és només el retrat, sinó també proposar vies per al futur de les fires de Nadal, sortir dels tòpics que impedeixen anar més enllà”.

Montlló, president i membre fundador del Col·lectiu El Bou i la Mula, presentarà el llibre, que s’edita en format digital dins la col·lecció Estudis sobre patrimoni etnològic de Catalunya, es presentarà dijous 15 de desembre, a les 20h hores a la Sala de ball de La Casa dels Entremesos (Plaça de les beates, 2). El volum encarregat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals neix arran de la propera tesi doctoral que properament presentarà Montlló. “He reescrit diverses parts de la tesi, i he cuidat que el llenguatge sigui divulgador i allunyat de l’argot científic, però amb tot el rigor que tindrà la tesi doctoral”, exposa Montllor.

Un organisme que evoluciona

A Nadal a cel obert el lector hi trobarà una panoràmica de l’escenari de les fires a Barcelona a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Aleshores a la ciutat s’organitzaven quatre fires de grans dimensions, la Fira de Santa Llúcia, la Fira de Sant Tomàs (“més encaminada als aliments, els comerços exposaven al carrer gall d’indis, torrons...”), la Fira de la Puríssima (“de tipus principalment religiós”) i la Fira de Santa Maria de l’Esperança, la qual es dedicava a la venda de pessebres. Sobre les referències històriques, Montlló considera que, malgrat la seva acurada investigació en arxius i a través d’entrevistes realitzades a experts, no s’ha trobat cap evidència per contradir el fet que la referència més antiga sobre la fira de Santa Llúcia se situa a l’any 1786 dins el dietari del baró de Maldà. “Això no vol dir que no s’organitzés amb anterioritat a aquesta data, ja que el baró en parla com una fira popular que es du a terme”. Res fa pensar que el 1786 fos la primera edició de la Fira, però tampoc es pot determinar quants anys feia que ja se celebrava.

Al llibre es narra l’evolució d’aquestes fires, i de com a través dels anys s’unifiquen amb la fira de santa Llúcia. L’evolució amb el tombant de les dècades permet entendre com l’actualment desconeguda fira de Sant Tomàs va perdre la seva tirada i a mitjans del segle passat, ja havia gairebé desaparegut. D’aquesta evolució emergeix la fira de Santa Llúcia com fira que aglutina les diverses tendències presents al llarg de l’evolució. “La fira cal entendre-la com un organisme viu, que respira, i que evoluciona al llarg del temps”. Al llibre Montlló exposa també conflictes més propers en el temps, com la inclusió de les parades d’artesania nascudes arran de l’eclosió del moviment hippy dels anys setanta del segle passat. De la mateixa manera, que també al llibre s’explica el moviment de diversificació de les fires de Nadal sorgit als seixanta amb l’aparició de fires al voltant de la Sagrada família, al barri de Sants i a Gràcia.

Trencar tòpics

Prenent aspectes tractats a la seva tesi, el llibre Nadal a cel obert permet una aproximació a les parades i a aspectes més pràctics dels comerciants. Com el fe que parades que venguin figures i a més en siguin artesans, és a dir, que les facin ells mateixos, cada cop el nombre és més petit. Hi ha la tendència de comerciants que al febrer planifiquen la comanda i dediquen els dies de l’últim més de l’any a vendre les figures, ornaments... “No només per la crisi, sinó que de vegades un comerciant no posa la seva parada en un any perquè té una altra feina i no li donen dies de vacances per posar la seva parada, per les dificultats administratives de fer-se autònom i/o contractar persones...”

Sens dubte que, fins i tot els detractors més acèrrims del Nadal, algun cop hauran gaudit passejant per Santa Llúcia, ni que sigui com a pur exercici nostàlgic. Nadal a cel obert permet una aproximació a unes fires amb les quals és difícil trobar algú que no li despertin cap record, però per desig de l’autor el llibre també mira cap al futur i és una eina per entendre l’ecosistema d’aquestes fires i com en els plans urbanístics, l’Ajuntament ha de tenir en compte l’entramat que fa possible una fira com Santa Llúcia, i aprendre dels conflictes (canvis de situació, aparició de noves parades...) que s’han resolt al llarg de les dècades i segles d’història.