Totes les figures del món les ha fet l'Amadeu (o no)

En el llibre de Francesc Curet Visions barcelonines, I. La vida a la llar, amb il·lustracions de Lola Anglada (ALTA FULLA. Barcelona, 1981. pp.265-266) llegim:

Gaudia de molta popularitat, en el darrer quart del segle XVIII, Manel Marselo, més conegut per Manel de l’Hospital perquè tenia el seu obrador a la Santa Casa, on exposava cada any un pessebre. A aquest artista es deuen, segurament, la imatge de Crist crucificat i la Dolorosa, que hi havia al Corralet, i ell curava de muntar els teatrins amb figures corpòries al·lusives als passos de l’Evangeli, que adornaven les capelletes instal·lades als patis del fossar i de l’hospital, els dies de l’aniversari de la institució del rosari cantat i en el de la processó de Corpus. Manel de l’Hospital va construir una infinitat de pessebres per a cases particulars i creiem que moltes de les figures que s’atribueixen al cèlebre Ramon Amadeu són obra seva.
L’imatger Amadeu s’ha fet famós per les seves figures de pessebre i és de valorar les peces disperses amenaçades de destrucció. És de justícia, però, no oblidar que el barceloní Ramon Amadeu era quelcom més que un constructor de figures de pessebre, les quals, en llur labor de conjunt, tenen una part secundària. Sospitem que moltes de les figures considerades com a autèntiques i pròpies de l’Amadeu són fetes, si no per l’esmentat Manel de l’Hospital, per un deixeble o fadrí d’aquell. Abona la nostra suposició aquest curiós anunci, inserit en el “Diario de Barcelona” del 23 de juliol de 1797:
En casa del Sr. Ramón Amadeu, escultor, en la calle dels Escudellers, hay un mancebo que tiene, para vender, figures de barro de escultura, de palmó y medio, propias para pessebres, y muy bien trabajadas.

Quan vam fer l'edició crítica d'El pessebre, de Joan Amades (AROLA EDITORS. Tarragona, 2009) no vam saber trobar aquesta acotació a aquest figurista (Manel de l'Hospital), a qui Amades anomena "el Sr.Manuel" i del qui no sap donar més dades. Per això volia deixar constància aquí d'aquesta informació.

Però també volia reproduir aquest text per plantejar una reflexió: la tendència que tenim tots plegats a atribuir a autors coneguts les diverses figures de pessebre que van passant per les nostres mans. Qualsevol figura antiga i maca diem que és de l'Amadeu, qualsevol figura amb turbant diem que és d'en Teixidor... D'aquesta tendència no se n'escapen ni els cercles acadèmics. Llegiu si no el llibre de Maria Teresa Serraclara i Plà Aportació d'una Escultura Inèdita al Catàleg de la Producció de Ramon Amadeu i Grau (1745-1821) (PAGÈS EDITORS. Lleida, 1999). Un llibre on s'atribueixen a Amadeu una gran quantitat de figures, fins i tot d'estil hebraic!

Per això és de lloar la feina que en aquest sentit fan els "aficionats". Vegeu, si us plau, l'entrada del Foro de Belenismo dedicada a Les Lluquetes. Un bon exemple per avançar en la recerca sobre els creadors de figures de pessebre.

Perquè de figuristes n'hi ha hagut molts, i no tot s'acaba amb l'Amadeu (o en Teixidor).