A la cova del Tuc d'Audoubert, a l'Ariège, França, van descobrir la imatge d'una parella de bisons en posició de còpula. Estaven en un lloc de difícil accés i al terra de la sala dels bisons s'hi van trobar unes petjades que coincideixen amb el que podrien ser uns passos d'una dansa ritual.
És ben sabut que per als pobles primitius tot el que feia referència al fertilitat tenia una consideració sagrada. La ubicació d'aquestes figures dels bisons ens fa suposar que es tractava d'una presència del sagrat a l'interior de la vivenda. Aquells homes i dones van modelar amb argila una imatge sagrada per tenir-la a prop, per tenir-la a l'interior de la "casa".
No cal dir gran cosa del paralel·lisme que podem establir amb el pessebre, que al capdavall és una representació sagrada que posem a l'interior de la nostra vivenda i davant del qual fem actes rituals familiars.
2 comentaris:
Ep companys, que els homes prehistòrics vivien a la part exterior de les coves i només els interiors més inaccesible es convertien en els santuaris sagrats. Per això les pintures i les escases peces d'argila com les que mostreu es troben en els interiors, mai en els exteriors.
Certament que aquest cas que he posat es troba en un lloc molt inaccessible.Per tant podríem parlar gairebé d'un "santuari" on s'hi trobaven només per als rituals. Em crida l'atenció aquesta coincidència en diversos moments i en diverses cultures de voler "representar" el sagrat d'una forma molt quotidiana. Com els lararis romans o les estatuetes funeràries egípcies... potser és molt agosarat, però a mi això del pessebre em sona a alguna cosa semblant, no? Portar el sagrat enmig de la vida quotidiana, portar la natura a l'interior de la llar...
Publica un comentari a l'entrada