Ahir al vespre, un grup de persones varem assistir a un acte pessebrista poc habitual. Un col·leccionista L'Hernán de Ribera, col·laborador d'aquest blog, va organitzar una trobada al seu despatx, amb l'excusa de presentar la seva col·lecció, i les noves adquisicions del 2009.
Va ser una estona distreta, agraïda pels que ens agrada el Món del Pessebre i llurs figures, gaudint de pessebristes, figures i figuraires i cal dir-ho d'un bon pernil. Va ser magnífic poder parlar distesament amb en Daniel José (per mi una icona), amb la família Bertran (per mi una família), amb en Joan Colomé (un gran pessebrista), En Galderich i l' Enric (bons amics) i un llarg etcètera
Felicitats Hernán!, una bona iniciativa, diferent, i el més important: Fa pessebre!
5 comentaris:
Ostres si, i quin pernil tan bo!
Quina desitat de pessebrisme per metre quadrat que hi va arribar a haver, en el moment àlgid de la trobada amb la visita dels pessebristes de Barcelona, de Tarragona... Em va agradar la reflexió que va fer l'Hernan en el seu discurset: ens havíem reunit pessebristes que representaven inequívocament la història i a la vegada la diversitat del present.
La col.lecció de figures, a més feix goig. L'havia vista fa un parell o tres d'anys quan estava molt a l'inici, i renoi! quina feina que ha fet aquest Hernan...
Jo em vaig estrenar en aquesta trobada, amb família incorporada, i déu n'hi do el bé que ens ho vam passar tots plegats. Una trobada fantàstica on hi havia representants de tots els sectors per celebrar el fet pessebrístic a l'entorn d'unes magnífiques figures (no unes quantes, sinó moooooltes!), un piscolabis fantàstic (pernil inclòs) i (el que és millor) una bona companyia d'amics pessebristes.
Molt bon apunt Toni!
Gràcies Hernan!
Quina embeja tant gran i sana, jo m'hi vaig apuntar, però em va ser del tot imposible anar-hi,felicito a l'Hernàn per l'iniciativa i desitjo de tot cor poder venir a la propera.
Ja m'agradaria haver vingut, ja, però la "logística" familiar era prou complicada, aquest dimecres.
Espero, però, poder contemplar la col·lecció de l'Hernán en una ocasió no gaire llunyana...
Cualquier día del año es mejor que el de la fiesta para poder ver mi colección de figuras. Y en cualquier día se puede llamar a mi puerta, y si estamos, ver la exposición... pero llamar y esperar que abran, que el que se quiera colar se encontrará con el... PERRO DEL INFIERNOOOOO... bromas aparte, la verdad es que la reunión no es tanto para enseñar mi belén (no vale la pena hacer mucho viaje para eso) ni mis figuras, sino para hacer camaradería, o como dice acertadamente Antoni, "mundillo". El pesebrismo está demasiado compartimentado, ya sea funcionalmente (hay muy poca relación entre artistas o artesanos y asociaciones o aficionados) o territorialmente (los de Barna no conocen a los de Vilanova y los de Vilanova no conocen a Mataró). Como yo soy un entrometido y ya he hecho contacto con "todo el mundo", quiero aprovechar la reunión de mi casa para hacer "vida social" pesebrista.
Ah, Albert y todos los demás lectores de este bloc, siempre que queráis ver mis figuras, o necesitéis alguna para una exposición, un pesebre, lo que sea, estoy a vuestra disposición.
Publica un comentari a l'entrada