Adéu a les "festes d'hivern"

En Bosco ens fa notar aquest article de l'AVUI d'avui. Sense ànim de reobrir un debat que ja vam tenir val la pena mostrar també que hi ha opinions tan contundents com aquesta.

Pere Martí / pmarti@avui.cat

Avui és dia de desmuntar el pessebre, recollir l'arbre de Nadal, dipositar els diferents embolcalls dels regals de Reis en els múltiples contenidors de la nova sostenibilitat obligada, començar el règim eternament ajornat, matricular-se per enèsima vegada a un gimnàs i tornar a la feina, excepte els mestres, que comencen demà.

Enrere queden quinze dies que paralitzen el món, durant els quals ens hem omplert de bones intencions, hem redescobert un any més que hi ha molta gent que estimem i que ens estima, i que l'esperit no s'alimenta només de canelons ni de galets. La força del Nadal és tan gran que el consumisme desbocat encara no ha aconseguit fer-lo malbé del tot: només cal fer un pessebre amb un infant per veure l'espurna d'il·lusió que li brilla en els ulls, l'entusiasme ingenu amb què repica el tió o la veneració paralitzant amb què rep els Reis d'Orient. Potser hi ha algú que arrufarà el nas i amb una indigestió de laïcisme criticarà el Nadal perquè "ningú està obligat a ser feliç per decret". I té tota la raó: sempre pot agafar un avió d'Air Comet o EasyJet i passar les festes dormint als aeroports, com Tom Hanks a La terminal, amb l'emoció afegida que suposa el risc de ser detingut per ser sospitós de jihadisme.

Celebrar el Nadal no és obligatori, però els intents de negar-lo són estèrils socialment i empobridors culturalment. Cada vegada que algú proposa canviar el nom de les festes de Nadal per "festes d'hivern" fa el ridícul, i quan una escola decideix suprimir el pessebre per "respecte" als alumnes d'altres religions, el que fa és promoure la ignorància. És com tancar les finestres de l'escola per no patir el canvi climàtic. La diversitat cultural i religiosa ja és dins les aules i pedagògicament sembla més útil ensenyar-la que negar-la. No s'hauria de confondre la necessària laïcitat amb el laïcisme.