La Revista de arquitectura nº 17 de l'any 1954 publicava quatre fotos dels sis diorames que l'heterodox artista (i col.leccionista de relíquies) José Maria Kaydeda va presentar al Palau de la Virreina. No tenen desperdici malgrat que les fotos són en blanc i negre. (Anunciació a Maria, Visitació a Santa Isabel, Naixement i Anunciació als pastors)
Eren els anys previs al "Viatge a l'entorn del meu pessebre" de Garrut on ja parla de la necessitat de renovar el llenguatge del pessebre, i del III Congreso pesebrista internacional de Barcelona interessant per la seva aproximació polièdrica al pessebre. S'acabava de fundar la UNFOE PRAE l'any 1952, una brillant idea ena aquell moment, que no ha arribat enlloc.
Eren els anys previs al "Viatge a l'entorn del meu pessebre" de Garrut on ja parla de la necessitat de renovar el llenguatge del pessebre, i del III Congreso pesebrista internacional de Barcelona interessant per la seva aproximació polièdrica al pessebre. S'acabava de fundar la UNFOE PRAE l'any 1952, una brillant idea ena aquell moment, que no ha arribat enlloc.
Fa uns dies parlava d'un pessebre que l'any 1931 va fer Joan d'Ivori al Passeig de Gràcia amb l'encàrrec de que fos una nova forma de presentar el pessebre...
Total, que el tema dels nous llenguatges per al pessebre ve de lluny.
3 comentaris:
Molt interessant apunt sobre els pessebres.
De ben segur que el varen titllat de boig, però és una referència molt important, ja que demostra que ja fa temps que el pessebrisme té noves visions. Una gran aportació.
Aquest Kaydeda havia de ser tot un personatge, es va dedicar a comprar i col.leccionar relíquies cristianes (el prepuci de Crist, una ala de l'àngel de l'anunciació...) El primer diorama és ben dalinià, no trobeu? Com seria un pessebre fet per Dalí?
Una altra cosa interessant és que aquesta notícia prové d'una revista d'arquitectura, senyal de que el pessebrisme era considerat una disciplina artística, no?
Publica un comentari a l'entrada