L'altre dia vaig anar a visitar la 2a. mostra Figures de pessebre. Escultures de petit format, que encara es pot veure al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.D'aquesta mostra en voldria destacar el que, al meu criteri, són encerts.
El primer encert és el mateix nom de l'exposició. Santiago Alcolea va escriure fa uns anys un llibre, Ramon Amadeu (1745-1821). Un gran escultor de petits formats (Olot, 1998) que és una joia. En aquest llibre no només s'explica l'obra pessebrista de Ramon Amadeu sinó que també s'hi reivindica el seu valor escultòric. Sí, les figures de pessebre, i no només les de Ramon Amadeu, són petites escultures, i això és el que ens vol mostrar l'exposició de Llavaneres: les obres pessebristes d'uns quants escultors catalans actuals...
Un altre encert és el format de la mostra. No es tracta d'exposar moooooltes figures. Ni de demostrar que jo tinc la millor col·lecció del món. Ni de buscar les peces més maques i espectaculars. Ni d'atabalar el visitant. No: es tracta simplement (i no és poca cosa) de mostrar un exemple de cada figuraire. Amb aquest format podríem dir minimalista, hi destaquen una o dues peces de cada autor, amb la informació mínima. Tothom que visiti l'exposició la podrà gaudir sencera i es farà el càrrec del que hi ha. I si algú vol saber-ne més, ja ho trobarà al catàleg.
Precisament el catàleg que s'ha editat amb motiu de l'exposició és un altre encert. Una publicació molt digna, on hi podem trobar informació complementària de la que hem rebut durant la visita de la mostra. Sempre ens queixem que hi ha poca documentació sobre els creadors de figures de pessebre; per tant, tot el que s'editi en aquest sentit ha de ser benvingut.
També molt sovint lamentem la poca (o insuficient) atenció que rep el món del pessebre per part de les institucions públiques. Per això és molt de lloar que el Museu Arxiu de Llavaneres organitzi exposicions com aquesta.
Sembla que la intenció del Museu és continuar organitzant mostres similars. Potser podríem demanar que una propera exposició es dediqui als creadors del que s'anomena figura popular. És a dir, a aquells artesans que, sense ser creadors dels originals que utilitzen per a emmotllar les seves figures, omplen els pessebres de moltes llars amb les seves peces. Als artesans, que ben mirat, són continuadors d'una llarga tradició que no voldríem perdre.
És clar que, si filem prim, alguns dels artistes presents a la mostra d'enguany ja els podríem considerar artesans de figura popular; figura de qualitat, si ho voleu així, però figures que, comptat i debatut, han sorgit d'un motlle, motlle l'original del qual no és pas obra seva.
Però de moment quedem-nos amb les escultures de petit format; amb aquestes peces que uns escultors han creat a partir d'un tros de fang.
Només em queda reiterar la meva felicitació al Museu de Llavaneres per aquesta 2a. Mostra.
4 comentaris:
Jo hi vaig anar divendres passat, i penso igual que tu. Era una bona exposició, principalment per estar exposada de foma individual per autor, amb poca figura (quan en tens masses al davant no les disfrutes, en canvi quan en son poques les remires), i especialment encertada la idea de fer exposicions de forma biannual.
Per a donar importància a aquestes petites obres d'art, hauriem d'exposar-les com el què son, valorant-les, i no fer com es fa sovint de voler-ne exposar una gran quantiat (que sempre fa devallar la qualitat), sino exposar-ne poques, ben escollides, ben il.lumiades i ben explicades.
Estic d'acord amb el que dius però també haig de reconèixer que em vaig quedar amb ganes d'una mica més.
Els que no som experts en figuraires ens hagués agradat veure encara que fossin tres o quatre exemples del quefer dels artistes.
Sobre la proposta per a l'exposició que dius per més endavant... genial!
Gabriel y yo estuvimos el pasado domingo y quedamos entusiasmados. Ciertamente es un poco "minimal", pero encaja con el estilo de la casa, que pone pocas figuras, pero muy bien presentadas. De esta forma, te enteras perfectamente de lo que ves y es mejor quedarse con hambre que empacharse. Con todo, me habría gustado ver alguna obra más de Daniel y de Emili Sole... otros estaban bien representados, como Delgado.
Excelente el catálogo de la exposición, que sirve como documentación de referencia y, además, es muy bonito. Recomendaría a la librería del Bou y la Mula que intentara conseguir una caja de excedentes (seguro que han sobrado) para distribuirlos más adelante, será una obra codiciada.
Ah, me olvidaba... el único problema es lo lejos que cae Llavaneras, para nosotros no pasa nada, ya que cada sábado y domingo salimos fuera de la ciudad para pasear al perro, o sea que vemos la exposición, damos una vuelta por el bosque y nos acercamos a Can Espinaler a tomar unos berberechos, mañana completa, pero entiendo que desplazarse allí para ver dos docenas de figuras...
No lo digo por la exposición de Llavaneras concretamente, pero ejemplifica los problemas que tendría un museo permanente fuera de un ámbito urbano "potente", el público no se movería más que para los "grandes acontecimientos" y seguramente no tendría un seguimiento continuado de pequeñas exposiciones o novedades.
Publica un comentari a l'entrada