El beat Josep Samsó, pessebrista

Avui a Mataró estem de festa per la beatificació del Doctor Josep Samsó. Per això, en aquest espai pessebrista, voldria recordar que el que fou rector de la basílica de Santa Maria de Mataró va destacar per la seva estima cap al pessebre. Em permeto de reproduir, a continuació, el fragment del meu llibre (El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva. Mataró, 2004), que en parla.



El doctor Samsó i el pessebre

El doctor Josep Samsó Elies (Castellbisbal, 1887 – Mataró, 1936) va arribar a Mataró l'any 1919 per ser ecònom de la parròquia de Santa Maria; posteriorment en va ser el seu rector del 1924 al 1936, any en què va ser assassinat. Va ser l'impulsor de molts aspectes de la vida parroquial; se'l recorda especialment pels esforços que va dedicar a la catequesi d'infants i joves: va redactar un Manual del catequista que esdevingué un llibre de referència. El doctor Samsó fou fill de l'espiritualitat de Sant Pius X, que veia en la senzillesa dels infants un model de vida cristiana per als adults; l'objectiu era mantenir aquesta transparència fins que l'infant cultivés la seva religiositat, perquè un cop gran no es deixés desorientar per quatre paraules. D'aquí els seus esforços catequètics, de direcció espiritual dels infants i de promoure la comunió i la confessió des de ben aviat, així com el conreu de la lectura espiritual i de les tradicions cristianes per a la canalla. És en aquest context que cal entendre la seva preocupació per promoure que els nens i nenes de la catequesi fessin el pessebre.

Durant els primers anys de la seva estada a Mataró ja es troben diverses notes a les pàgines del Pensament Marià que confirmen això que s'ha dit. La primera és de l'any 1923. Sembla que aquell any va ser el primer en què es va convidar els infants de la catequesi a inscriure el pessebre que feien a casa seva. Durant el mes de desembre els participants de la catequesi podien donar les butlletes amb la seva adreça per indicar que feien pessebre. El doctor Samsó tenia un interès especial a visitar tots els pessebres inscrits. Aviat seria conegut per aquesta dedicació:

Degut sens dubte a l'impuls que el Sr. Arxiprest, Dr. Samsó, hi ha donat d'ençà de la seva vinguda a Mataró, premiant-los amb assistències del seu catecisme de Santa Maria, i també als anuncis del “Diari de Mataró” i PENSAMENT MARIÀ, són més cada any les famílies de nostra ciutat que preparen a casa llur el seu Betlem. [1925]

Ramon Romeu, historiador del pessebrisme mataroní, confirma el zel del rector de Santa Maria a l'hora de promoure el pessebre:

El Dr. Josep Samsó i Elies, de santa memòria, encoratjava els nens del catecisme
perquè fessin el pessebre. Amb el Dr. Carmany els visitava tots i els donava
assistències.

Maria Taberner, que havia anat a la catequesi de Santa Maria amb el doctor Samsó, recorda perfectament la seva tasca de promoció del pessebre:

En arribar el temps de Nadal ens proposava que féssim el pessebre a casa; ell
personalment visitava tots els pessebres i ens donava assistències que, a final
de curs, podíem canviar per regals a la festa que es feia al Foment.

Josep M. Misser, que conegué el rector màrtir de Santa Maria, confirma les afirmacions de Romeu i els records de Taberner. En un text recordatori parla de l'actitud “constantment animadora” que mantenia el doctor Samsó en la seva feina pastoral:

Però l'animació no es limitava al marc sagrat del seu sacerdoci (...), era més bé una animació que es feia present a la ciutat. Cal recordar (...) la visita a les llars a tota l'estesa de la ciutat, amb el pretext dels infants que li havien anunciat el seu Pessebre.

Ben mirat, no era res de nou el que feia el doctor Samsó: visitar els pessebres de les cases. Feia molts anys que ja es feia, això, a Mataró! El que crida l'atenció en la seva actuació respecte al pessebre és que va saber aprofitar aquella tradició per portar a terme la seva tasca pastoral. De manera semblant a com, per exemple, els maristes havien fet pessebre amb una finalitat pedagògica. L'interès que el rector de Santa Maria va demostrar per la promoció del pessebre -interès que diversos testimonis orals han confirmat- serà un dels factors importants per entendre l'evolució posterior del pessebrisme mataroní.
És a principis del segle XX (això sí, uns anys abans de la vinguda del doctor Samsó) quan es troben les primeres notes escrites que parlen de pessebres dins la basílica de Santa Maria. La primera és de 1910, tot i que dóna a entendre que el pessebre ja s'hi feia un temps abans:

Desde el último viernes, todas las noches según anual costumbre, a las siete y media en la iglesia Parroquial de Santa María, sigue practicándose el devoto ejercicio de las Jornadas de la Santíssima Virgen María que precedieron al Nacimiento del Divino Jesús, para cual piadosa devoción se ha arreglado un bonito Belén en el altar de Nuestra Señora de las Mercedes. [1910]

Es pot veure com aquest pessebre era convertit en objecte de devoció. Més endavant el pessebre parroquial de Santa Maria serà bastit a l'altar del Roser, amb unes finalitats devocionals similars. Ara sí que el doctor Samsó ja era a la parròquia:

De pessebres.- Ha quedat instal·lat en l'altar del Roser, de la parroquial de Santa Maria, el que tots els anys hi fa l'Associació de la Sta. Infancia per a practicar-hi la solemne novena de les “Jornades” que's diran tots els dies a les set del vespre menys al diumenge que seran després de la visita al Santíssim Sagrament. [1922]

Aquestes notes coincideixen amb els records de Francesc Ferrer Clariana, que explicava que a Santa Maria s'havien fet pessebres als altars de la Mare de Déu de la Mercè, al de Sant Pancraç i al del Roser. Els pessebres de Santa Maria refermen un element que havia estat característic dels pessebres d'èpoques més reculades: el seu caràcter devocional o purament religiós.