Apart de col·leccionar figures de pessebre, m’agrada cercar bibliografia. Això darrer és realment difícil ja que és molt escassa.
Avui he comprat el llibre “Art Pessebrístic” de Basili de Rubí, Pare Caputxí, editat a Barcelona a l’any 1947.
M’ha fet gràcia la primera plana que he llegit, escollida a l’atzar, que parla dels despropòsits i de les irreverències en la representació del pessebre.
Us en faig un detall del mateix, sempre des del màxim respecte a l’autor i el seu temps:
“Vigilin sempre els artistes, i sobretot els que no ho son, que del popularisme a la grosseria i barroeria hi va molt poca distància.
No ens cansem de repetir l’última de les prescripcions de la Societat de Pessebristes del segle passat (per S.XIX): Que el pessebre deu fer-se de manera que tingui l’aprovació d’un paisatgista, així com d’una persona sensata de bona societat, i que el mateix pugui ésser ensenyat a una senyoreta que a un sacerdot”
Bé, els temps han passat i el pessebre ha evolucionat. Tot i així encara hi ha hom que s’escandalitza per la figura del caganer, o sense anar més lluny per la representació del naixement en estils no historicistes...
1 comentari:
És un llibre que està molt bé perquè encara que estigui una mica anticuat conceptualment va molt bé per seguir els debats que hi havia en aquell moment.
Ja fa un any que va sortir en facsímil (el bou i la mula en el seu moment se'n va fer ressó) i es troba sense problemes a les llibreries, sobretot ara que era nadal se'l trobava a les taules de les llibreries amb altres de temàtica nadalenca.
Publica un comentari a l'entrada