Al diari AVUI del dia de Nadal, en Ramon Solsona ha publicat un conte molt i molt bonic, d'aquells que et fan deixar anar una llagrimeta. Com que té com a fil conductor un pessebre, no voldria que aquest conte passés desapercebut, per això us poso l'enllaç aquí.
Vull dedicar aquest post al nostre soci especialista en pessebres de Gent Gran, en Quico Mañós.
Vull dedicar aquest post al nostre soci especialista en pessebres de Gent Gran, en Quico Mañós.
2 comentaris:
Per als que tenim un pare en aquesta situació és realment un conte magnífic. És curiós com només algunes coses són capaces d'activar el cervell i fer espurnejar els ulls.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada