L'Albert Soler, bon amic i col·laborador d'El Bou i la Mula ens ha fet arribar aquesta interessant reflexió d'Anselm Grün a partir dels dos entranyables animalons del pessebre:
Des de molt antic, en moltes representacions del pessebre hi ha dos éssers irracionals, que representen l'adoració de tota la creació al Fill de Déu fet home. És la saviesa dels éssers més humils. El bou simbolitza la mansuetud i la força de la bonhomia. Representa la nostra vitalitat i fortalesa, les nostres tendències naturals i instints humans.
Amb la nostra intel·ligència no aconseguim veure l'Infant en el pessebre. No comprenem que l'Infant diví necessita en nosaltres un refugi protector. Moltes llegendes conten que el bou i la mula escalfen amb l'alè l'Infant mort de fred. Són com una protecció maternal per al diví Infant.
Ens cal estar en contacte amb la mula i el bou que hi ha dins nostre, és a dir, estar en contacte amb el nostre cos, amb la nostra vitalitat, amb les nostres tendències naturals i la zona dels nostres instints.
Altrament, no pot néixer res de nou en nosaltres. Altrament, Déu no pot entrar en nosaltres per fer-se home. Amb l'encarnació del seu Fill, Déu voldria entrar en totes les zones del nostre cos i de la nostra ànima. Però això només ho pot fer si portem el bou i la mula que hi ha en nosaltres al pessebre, i si aprenem de les dues bèsties que el nostre cos té la seva pròpia saviesa, que també els nostres instints i tendències són savis i que sovint comprenen més bé que no pas la nostra intel·ligència el misteri de la transformació verificada en l'encarnació de Jesucrist.
Anselm Grün
(«Viure l'esperit de Nadal». Ed. Claret)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada