Aquest Nadal tots els pessebristes tenim la "quasi obligació" d'anar a Tarragona. Perquè allà s'hi celebra la XII Biennal del Pessebre Català (del 5 de desembre de 2008 al 31 de gener de 2009). Ja tindrem ocasió d'anar-ne parlant, però avui voldria dir alguna cosa d'una de les joies que completaran aquesta mostra pessebrista. Es tracta del "Belén Bancaja".Ja fa uns anys el vaig poder contemplar a Sogorb (Castelló). La visita d'aquest monumental pessebre em va ocupar més de 2 hores! L'aposta que, en el seu moment, va fer Bancaja pel pessebre, dotant el projecte amb un important pressupost, és digne d'elogi. Tot i que, ben mirat, va ser una bona inversió per part d'aquesta caixa valenciana, doncs per tot arreu on s'ha exposat les cues de visitants han estat notables.
Tot i la seva monumentalitat, el que més em va agradar d'aquest pessebre són els seus detalls. Pot semblar una paradoxa, però el "Belén Bancaja" em diu ben poc com a conjunt però m'interessa molt en els petits detalls i racons que s'hi poden anar descobrint.
No cal dir que en aquest detallisme hi tenen molt a veure les figures de José Luís Mayo, l'escultor madrileny que ha creat pràcticament totes les figures que poblen el pessebre, la majoria d'elles fetes "a palillo". Encara que enmig de totes elles hi podem reconèixer un ramat que porta l'empremta Carratalà. També val la pena remarcar les oliveres monumentals i altres elements vegetals creats per l'artista barceloní Bertran.
Les dades tècniques referents a la construcció d'aquest pessebre són impressionants (es poden consultar a la seva pàgina web) però, insisteixo, per mi això no deixa de ser anecdòtic. Si val la pena visitar-lo és per poder-s'hi entretenir una llarga estona i descobrir els diferents ambients que els seus autors hi ha construït.
En recomano vivament la visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada