25 de novembre del 2016

Un destacat arxiu de premsa sobre pessebrisme a disposició de tothom


A partir d'aquest Nadal el Col·lectiu El Bou i la Mula, amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat, posa online un important fons documental sobre pessebrisme provinent de la donació que ha fet el pessebrista Dr. Pere Catà.

Arxivadors originals

El Dr. Catà va col·leccionar i arxivar amb paciència i rigor uns 1200 articles de premsa publicats entre finals del s. XIX i els anys 80 del s. XX, escrits per autors molt diversos com: Joan Amades, P. Basili de Rubí, Duran i Sampere, Folch i Torres, P. Andreu de Palma, Santiago Alcolea, Josep M. Garrut, entre d'altres.

Amb aquesta aportació, tots els estudiosos del pessebrisme i també de tradicions de Nadal tenen al seu abast una selecció de textos que seran de gran profit per a les seves recerques. La base de dades permet fer cerques a partir dels autors, dels anys, de la publicació i d'etiquetes temàtiques.



Documents en l'arxiu original
Fitxer amb totes els documents ordenats per autor
Tractament dels documents físics
Escanejat dels documents



Nous arxivadors i introducció de les dades a la base de dades




21 de novembre del 2016

Pessebre hipster

Per les xarxes socials corre un pessebre hipster que es ven per 130 $ en aquesta adreça. Fixeu-vos en els detalls, des del selfie, els reis que compren a Amazon i van en Hoverboard, Maria prenent Starbucks, la palla sense gluten pel xai abrigadet, els vestits...

Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!







14 de novembre del 2016

Com es va escriure... El Pessebre de Joan Amades

El dijous 10 de novembre es va celebrar la darrera de les xerrades del cicle «Com es va escriure...», un cicle de conferències tertúlia sobre la publicació d’obres del folklorista Joan Amades, en el marc de les Xerrades del dijous de La Casa dels Entremesos.

En aquesta ocasió la tertúlia va girar al voltant d’El Pessebre de Joan Amades, i va comptar amb la presència de dos dels responsables de l’edició crítica d’aquest llibre, l’Antoni Serés i l’Albert Dresaire. Es va excusar l’absència de la Josefina Roma, coautora de l’edició crítica, que no va poder assistir a l’acte.

D'esquerra a dreta: Antoni Serés, Albert Dresaire i Amadeu Carbó
Va presentar l’acte l’Amadeu Carbó, en nom de l’Associació Cultural Joan Amades. L’Antoni Serés va explicar la història de les diverses edicions d’El Pessebre. La primera fou el 1946, la segona va ser el 1959 (pocs mesos després de la mort de Joan Amades), i l’edició crítica va ser publicada l’any 2009. Serés va donar detalls de la història d’aquesta darrera edició, ja que abans que aquesta fos possible l’Associació Cultural Joan Amades va haver de superar diversos entrebancs. Durant l’acte l’Antoni Serés va recordar diverses anècdotes del llarg procés iniciat el 1999 i que va portar a l’edició del llibre l’any 2009, a càrrec de l’Arola Editors, de Tarragona.

Per la seva banda, Albert Dresaire va comentar alguns aspectes del contingut de l’edició crítica, i va reivindicar la vigència de l’obra d’Amades i la necessitat d’anar aprofundint en els diversos aspectes del món del pessebre que el gran folklorista català va tractar en el seu llibre.

L’acte va cloure amb un diàleg amb les persones assistents, durant el qual es va tornar a remarcar la importància de l’obra de Joan Amades i el punt central en la història del pessebrisme a casa nostra que representa El Pessebre.

4 de novembre del 2016

Com es va escriure... El Pessebre



L'edició crítica d'El Pessebre de Joan Amades (Tarragona, 2009) va anar a càrrec de l'Antoni Serés i dels socis d'El Bou i la Mula Josefina Roma i Albert Dresaire. Ara, La Casa dels Entremesos ens proposa fer tertúlia sobre aquest llibre, un dels principals referents en el món del pessebre a casa nostra. Serà el dijous 10 de novembre a les 20 hores (La Casa dels Entremesos, Plaça Beates, 2, de Barcelona). Us convidem a participar-hi.

9 d’octubre del 2016

EL BOU i LA MULA A LES VIII JORNADES CARMEL BIARNÉS




Ahir, 8 d'octubre, es van celebrar les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, dedicades al pessebrisme, cultura popular a redós de les llars.

L'acte va tenir lloc a l'Escola Sant Miquel d'Ascó, on també es va inaugurar l'exposició d'Ignasi Biarnés Biarnés, "Pessebres: figures, diorames, materials i elements per a la seva construcció".

Després de la inauguració oficial a càrrec de la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Ascó, sra. Montserrat Lerma, i els parlaments del president del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre, sr. Joan Josep Duran i el president de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, sr. Biel Pubill, van començar les ponències.

En primer lloc, va intervenir el pessebrista asconenc Ignasi Biarnés i Biarnés amb la ponència "Recors i vivències del pessebre a Ascó". Acte seguit, el president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, Josep Maria Borrut Margalef va intervenir amb la ponència "Pessebres: figuraries i escultors".
Finalment, després d'una pausa cafè, fou el torn de l'Albert Dresaire Gaudí amb la ponència "El pessebre: la història cap per avall".

Gairebé un centenar de persones van assistir a l'acte que va clausurar-se amb el concert de la Banda de Música de l'Escola Municipal d'Ascó.


Inauguració de les Jornades. A l'esquerra Biel Pubill, al seu costat Ignasi Biarnés, i
a la dreta la Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó.
Llegint un poema de Josefina Roma en forma de Nadala
La periodista Roser Jordà, conductora de l'acte, fent la presentació de les Jornades
Públic assistent a les Jornades. En primer terme el nostre company i soci
Albert Dresaire, ponent de les mateixes.
Ignasi Biarnés durant la seva intervenció
El torn de Josep Maria Borrut, president de l'Associació de Pessebrsites de Tarragona.
Petit descans per agafar forces i fer-la petar.
Intervenció de l'Albert Dresaire, secretari del Bou i la Mula
La frase més repetida fou:  El pessebre és un món, però com a conclusió es
podria dir parafrasejant Eugeni d'Ors que el que no és tradició és plagi.

També podeu veure:
http://elpessebredelamula.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/El-pessebre-de-la-mula-


7 d’octubre del 2016

Lluís Carratalà entra a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona

Avui s'ha iniciat els tràmits per engrossir la col·lecció de figures de pessebre del Museu Etnològic amb 17 peces del figurista i escultor Lluís Carratalà i Vila. El Col·lectiu el Bou i la Mula, a l'igual que va fer en el seu moment amb la parada de la família Vidal de la Fira de Santa Llúcia, n'ha promogut l'esdeveniment, ha assessorat tècnicament als donants i ha estat l'enllaç amb el Museu.

Montserrat Carratalà, neboda de l'artista, Pere Catà i Toni Pruna, dipositaris de l'obra lliurant una de les peces  al personal del Museu.

La vocació d'escultor li va arribar de ben petit però no va ser  un escultor autodidacte ja que de jove es va formar a Llotja a les classes de dibuix de Ramir Lorenzale i com aprenent als tallers de Josep Llimona i Claudi Rius. Amb tot aquest bagatge i amb els consells del també figurista gracienc Josep Prats, va llançar-se a fer figures de pessebre i a vendre-les a la Fira de Santa Llúcia. (extret de l'article d'Enric Benavent (2010). Lluís Carratalà, l'ecultor de pessebres del noucentisme, dins Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 37, pàgs. 132-134).


Toni Pruna signant la documentació
Montserrat Carratalà i Pere Catà en el moment de signatura de la documentació



Personal del Museu Etnològic desembalant les figures.
Peces que formen part de la donació i que el Nadal de 2015 es van exposar al 58è Saló Internacional d'Arles

30 de setembre del 2016

VIII Jornada d'estudis locals i territorials Carmel Biarnés sobre el pessebrisme


El pessebrisme, cultura popular a redós de les llars és el lema d'enguany de les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que tindran lloc a Ascó el 8 d'octubre de 2016. Les jornades, organitzades conjuntament pel CERE, l'ajuntament d'Ascó i l'associació cultural Lo Llaüt pretenen donar a conèixer la polifacètica obra de l'estudiós Carmel Biarnés. 

Entre d'altres continguts, les jornades comptaran amb una interbenció del membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire.

Podeu trobar més informació al web de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó.



16 de setembre del 2016

13 d’agost del 2016

Dos articles del Col·lectiu El Bou i la Mula, a la revista "Belén" de Madrid

Us presentem en primícia dos articles que enguany formen part del nou número de la revista "BELÉN" de Madrid.

Aquests dos articles són fruit de la recerca, de dos dels nostres membres: Jordi Montlló i Enric Benavent.


En primer lloc i com a obertura del número, hi ha l'article de Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu: "Restituir la memoria de Bartomeu Marcé i Reixach: el último escultor romántico del belenismo catalán".


En segon lloc, un article interessantíssim de l'Enric Benavent, que forma part de la recerca per a la seva tesi doctoral, titulat "Nuevos lenguajes para el Belén".





13 de març del 2016

Calvaris a Lleida

Fa uns dies parlava de calvaris, i avui llegeixo la notícia que l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes presenta una exposició de diorames de Setmana Santa.

A Sitges enguany també hi ha una exposició de calvaris.

En coneixeu més?

3 de març del 2016

Calvari

Hi ha diverses associacions pessebristes que, en algun moment de la seva història, han organitzat exposicions de calvaris. Entre d’altres, i sense voler ser exhaustiu, podríem citar les exposicions de calvaris que actualment o fa unes dècades han presentat les entitats pessebristes de Sant Hilari Sacalm, Sitges, Ripollet, Banyoles, Mataró o Sant Joan Despí. A més a més, podríem parlar de diverses exposicions permanents de diorames de la vida de Jesús o més concretament de la Passió que es poden visitar a Peralada, a Rajadell, a Solivella o al Museu del Monestir de Pedralbes de Barcelona.

Però jo no coneixia cap calvari fet fora de l’àmbit d’una exposició. Per això em va agradar veure el calvari que aquests dies hi ha a l’ermita de Sant Miquel de Mata. En reprodueixo un parell de fotografies (no gaire bones: són fetes amb el mòbil...).


És un calvari senzill, com ho són tants pessebres que podem veure cada Nadal. Fet amb molsa i amb un fons de paper (un decorat dels que es venen per a fer pessebres). Una bombeta amagada sota la molsa il·lumina l’escena, provocant aquella característica olor de molsa resseca que és present a molts pessebres populars. Les figures són de l’escola olotina, si bé als costats hi ha dos soldats romans sorgits d’algun taller murcià (jo diria que són obra dels germans Griñán).

És evident que el caràcter festiu i alegre de qualsevol pessebre no es pot comparar amb el que es representa en un calvari, però no per això no m’estic de dir que potser estaria bé que tots plegats recuperéssim (o promoguéssim) la seva construcció. És clar que una de les dificultats seria trobar les figures, ja que el repertori existent és molt escàs...