Hi
ha diverses associacions pessebristes que, en algun moment de la seva
història, han organitzat exposicions de calvaris. Entre d’altres,
i sense voler ser exhaustiu, podríem citar les exposicions de
calvaris que actualment o fa unes dècades han presentat les entitats
pessebristes de Sant Hilari Sacalm, Sitges, Ripollet, Banyoles,
Mataró o Sant Joan Despí. A més a més, podríem parlar de
diverses exposicions permanents de diorames de la vida de Jesús o
més concretament de la Passió que es poden visitar a Peralada, a
Rajadell, a Solivella o al Museu del Monestir de Pedralbes de
Barcelona.
Però
jo no coneixia cap calvari fet fora de l’àmbit d’una exposició.
Per això em va agradar veure el calvari que aquests dies hi ha a
l’ermita de Sant Miquel de Mata. En reprodueixo un parell de
fotografies (no gaire bones: són fetes amb el mòbil...).
És
un calvari senzill, com ho són tants pessebres que podem veure cada
Nadal. Fet amb molsa i amb un fons de paper (un decorat dels que es
venen per a fer pessebres). Una bombeta amagada sota la molsa
il·lumina l’escena, provocant aquella característica olor de
molsa resseca que és present a molts pessebres populars. Les figures
són de l’escola olotina, si bé als costats hi ha dos soldats
romans sorgits d’algun taller murcià (jo diria que són obra dels
germans Griñán).
És
evident que el caràcter festiu i alegre de qualsevol pessebre no es
pot comparar amb el que es representa en un calvari, però no per
això no m’estic de dir que potser estaria bé que tots plegats
recuperéssim (o promoguéssim) la seva construcció. És clar que
una de les dificultats seria trobar les figures, ja que el repertori
existent és molt escàs...
