Pessebre republicà

Del magnífic bloc sobre diversos temes culturals d'Enric H. March Bereshit 

  

Ens hem tornat tan esclaus de la imatge que ens hem oblidat del so. No em refereixo a la música, sinó a la veu. La gent continua escoltant la ràdio però, què en queda d'aquella veu que ho envaïa tot? Busquem imatges estàtiques i imatges en moviment però, i la veu? La recorda algú? I d'abans que s'enregistrés la imatge, què en queda de la veu dels espectacles radiats, dels serials? I el teatre enregistrat directament en disc en els escenaris? Algú visita les fonoteques? Hem oblidat que existeixen? O les fonoteques s'han oblidat de nosaltres. Amb la desaparició del vinil i dels antics discs de pissarra, una bona part de la música i dels enregistraments de veu en general han deixat de ser comercial i es perdrà en els arxius sonors.

Durant el primer terç del segle XX, i sobretot amb l'aparició de la ràdio, a més de música s'enregistraven escenes dramàtiques i còmiques, i fins i tot obres de teatre. L'arxiu que podeu escoltar a continuació, Nochebuena republicana, és una gravació de 1931, de l'escriptor i autor teatral de sainets i revista, Manuel Fernández Palomero (?-1949), interpretat per l'actor còmic Francisco Gallego Galleguito. Va ser enregistrat per Parlophon Electric, a Barcelona, el mateix any de la proclamació de la II República.

La narració escenifica un pessebre durant el primer Nadal democràtic "per la gràcia de Déu i d'Alcalá Zamora" on, en clau d'humor i no poca ironia, les figures han estat substituïdes per polítics, escriptors i personatges populars de l'època.

Exposició de calvaris a Sitges

Els amics del Grup Pessebrista de Sitges ens fan saber que estan preparant la 13a Exposició de calvaris a Sitges. Setmana Santa 2012. Serà els dies 4, 5 i 6 d’abril, de dimecres a divendres sants, al Palau del Rei Moro, coincidint amb l’exposició del misteri del Sant Sepulcre.

Horari: el dimecres dia 4 de les 19h a les 23h, dijous dia 5 de les 18.30h a les 22h i divendres dia 6 de les 11h a les 21h.

Diorames exposats: “Jesús entrant a Jerusalem”, “Sant sopar”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Flagel·lació de Jesús”, “Ecce Homo”, “Jesús ajudat per Simó de Cirene”, “Jesús camí del Calvari”, “Crucifixió de Jesús”, “Davallament de Jesús de la creu” i “Resurrecció de Jesús”. Les figures són obra dels mestres Castells, Mayo i Muns.

Hi ha diverses associacions pessebristes que, en un moment o altre, han fet exposicions de calvaris, però sembla que costa que tinguin una certa continuïtat. Per això felicitem als pessebristes de Sitges, i demanem que ens feu conèixer altres exposicions semblants que es puguin organitzar a Catalunya.

Figures de pessebre de Sabadell

Si no vaig mal fixat, els pessebristes de Sabadell van ser els primers a editar una monografia dedicada a documentar els creadors de figures de pessebre de la seva població. Es tracta del llibre d'Albert Estrada i Farreras Els nostres figuraires (Sabadell, 1995).

Sempre he pensat que no podrem avançar en el necessari coneixement dels figuraires sense l’aportació de la historiografia local. Que en un lloc no hi hagi nascut ni viscut algun escultor com ara Ramon Amadeu o Lluís Carratalà no vol dir que els figuraires d'aquella població no mereixin ser coneguts.

Que el poc que sabem d'un autor pugui ser recollit en un llibre tan ben editat és d'agrair. A l'inventari que s'hi fa al final es citen fins a 36 figuraires, entre autors contemporanis i del passat. De ben segur que avui aquesta llista seria més llarga! 

Des de l'any 1995 fins ara han aparegut altres monografies que parlen d'autors locals (Mataró, Manresa...) però segueix sent necessari demanar que hi hagi més estudis de caire local. Per això és bo recordar el llibre de l'Albert Estrada i demanar que sigui "imitat" en altres llocs.

Nadales de Josep M. Garrut. 2001

Aquesta és la darrera nadala que conservo de Josep M. Garrut. En ella hi expressa el seu desig de publicar, en un recull, les nadales escrites al llarg de 25 anys. No em consta que ho arribés a fer. Potser seria interessant promoure l'edició d'aquest recull. En tot cas, convido a qui tingui més nadales de Josep M. Garrut que les faci públiques en aquest espai.

Un elefant al pessebre

Quan, amb en Jordi Montlló, vam preparar l’edició del llibre Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme a Catalunya (Mataró 2010) se’ns va ocórrer posar a la portada una fotografia d’un elefant. Es tracta de l’elefant que Lluís Carratalà va realitzar per al grup de la Nit de Reis (un grup espectacular, tot sigui dit de passada, que ens mostra els Reis repartint els regals per les cases, i ho fan amb un seguici de camells, cavalls, carrosses ...i l'elefant, és clar!).

L'elefant era una figura de pessebre que “no semblava de pessebre”. Vam pensar, doncs, que érem originals (i, en tot cas, no ens podeu negar que vam fugir del tòpic).

Però repassant llibres sobre el pessebre que tinc per casa em va aparèixer Die Krippenfiguren von Frauenwörth. Ein Bilderbuch (Weißenhorn, 1982). Es tracta d'un llibre escrit per Trautl Schulz-Dornburg i que conté imatges de les figures de pessebre de l'abadia benedictina de Frauenwörth, a Baviera.

Es tracta d'un pessebre que té els seus orígens al segle XVII i que conté moltes escenes més enllà de la infantesa de Jesús. Per exemple, entre les figures hi ha Salomó amb la reina de Saba!

En tot cas podreu comprovar que, a la portada, els seus editors hi mostren una de les figures que acompanyen els Reis: un elefant!

Decididament, és ben difícil ser original en els nostres dies...

Nadales de Josep M. Garrut. 1998

Pessebres escolars: CEIP Mare de Déu del Carme d'Alcoletge

En aquesta escola de la petita localitat d'Alcoletge fan el pessebre en diversos cursos, els de tercer, els de quart, els de primer, els de segon...

Veureu que es tracta d'una opció de fer el pessebre individualment per poder-lo portar a casa. Es tracta d'un centre públic i l'activitat de fer els pessebres es porta a terme dintre de l'assignatura de religió.

Totes les figures del món les ha fet l'Amadeu (o no)

En el llibre de Francesc Curet Visions barcelonines, I. La vida a la llar, amb il·lustracions de Lola Anglada (ALTA FULLA. Barcelona, 1981. pp.265-266) llegim:

Gaudia de molta popularitat, en el darrer quart del segle XVIII, Manel Marselo, més conegut per Manel de l’Hospital perquè tenia el seu obrador a la Santa Casa, on exposava cada any un pessebre. A aquest artista es deuen, segurament, la imatge de Crist crucificat i la Dolorosa, que hi havia al Corralet, i ell curava de muntar els teatrins amb figures corpòries al·lusives als passos de l’Evangeli, que adornaven les capelletes instal·lades als patis del fossar i de l’hospital, els dies de l’aniversari de la institució del rosari cantat i en el de la processó de Corpus. Manel de l’Hospital va construir una infinitat de pessebres per a cases particulars i creiem que moltes de les figures que s’atribueixen al cèlebre Ramon Amadeu són obra seva.
L’imatger Amadeu s’ha fet famós per les seves figures de pessebre i és de valorar les peces disperses amenaçades de destrucció. És de justícia, però, no oblidar que el barceloní Ramon Amadeu era quelcom més que un constructor de figures de pessebre, les quals, en llur labor de conjunt, tenen una part secundària. Sospitem que moltes de les figures considerades com a autèntiques i pròpies de l’Amadeu són fetes, si no per l’esmentat Manel de l’Hospital, per un deixeble o fadrí d’aquell. Abona la nostra suposició aquest curiós anunci, inserit en el “Diario de Barcelona” del 23 de juliol de 1797:
En casa del Sr. Ramón Amadeu, escultor, en la calle dels Escudellers, hay un mancebo que tiene, para vender, figures de barro de escultura, de palmó y medio, propias para pessebres, y muy bien trabajadas.

Quan vam fer l'edició crítica d'El pessebre, de Joan Amades (AROLA EDITORS. Tarragona, 2009) no vam saber trobar aquesta acotació a aquest figurista (Manel de l'Hospital), a qui Amades anomena "el Sr.Manuel" i del qui no sap donar més dades. Per això volia deixar constància aquí d'aquesta informació.

Però també volia reproduir aquest text per plantejar una reflexió: la tendència que tenim tots plegats a atribuir a autors coneguts les diverses figures de pessebre que van passant per les nostres mans. Qualsevol figura antiga i maca diem que és de l'Amadeu, qualsevol figura amb turbant diem que és d'en Teixidor... D'aquesta tendència no se n'escapen ni els cercles acadèmics. Llegiu si no el llibre de Maria Teresa Serraclara i Plà Aportació d'una Escultura Inèdita al Catàleg de la Producció de Ramon Amadeu i Grau (1745-1821) (PAGÈS EDITORS. Lleida, 1999). Un llibre on s'atribueixen a Amadeu una gran quantitat de figures, fins i tot d'estil hebraic!

Per això és de lloar la feina que en aquest sentit fan els "aficionats". Vegeu, si us plau, l'entrada del Foro de Belenismo dedicada a Les Lluquetes. Un bon exemple per avançar en la recerca sobre els creadors de figures de pessebre.

Perquè de figuristes n'hi ha hagut molts, i no tot s'acaba amb l'Amadeu (o en Teixidor).