100 Presepi, al mig de Roma

Aquests dies a Roma, a la Piazza del Popolo, s'ha pogut veure una exposició que des de l'any 1976 la RIVISTA delle NAZIONE organitza amb el títol de "100 Presepi"(enguany n'hi havia més de 200, però). Un amic que hi va anar m'ha dit que era espectacular. El que més m'ha captat l'atenció és que es tracta d'una exposició oberta, on qui vulgui -prèvia inscripció- hi pot participar amb el pessebre que vulgui. Així el resultat és d'una varietat d'estils, de materials i de formes espectacular.

Els organitzadors ofereixen també un taller per a infants titulat "El pessebre com un joc" en el que es convida a nens i nenes a fer una figura de pessebre.

Aquesta iniciativa es va iniciar fa 32 anys amb la intenció de promocionar el pessebre davant d'altres formes d'expressar el Nadal, i la realitat és que és una de les exposicions estrella del Nadal a Roma ja que la sala està ubicada al bell mig de la ciutat. No es tracta només de pessebres artístics o de diorames molt detallistes, en aquesta exposició hi té cabuda el pessebrisme en un sentit molt ample, i això és el que dóna valor a l'exposició.

El Belén de Monzón

Si llegim el llibre El Pessebre, de Joan Amades arribarem a la conclusió que a l'Aragó la tradició del pessebre no té la importància que té a Catalunya. No tinc la manera de comprovar si, ara fa 50 anys, aquesta afirmació era certa. El que sí que puc dir és que, ara, a Aragó, el pessebre és una tradició ben viva.

N'és un bon exemple el Belén de Monzón, que hem conegut gràcies a la informació que ens n'ha proporcionat en Carles Dresaire. Un pessebre que va començar a bastir-se l'any 1960 en un domicili particular i que ara ocupa una superfície de 500 metres quadrats!

El que ocupi el pessebre, però, és el de menys. El que és molt interessant és veure com aquest pessebre s'ha convertit en un lloc de trobada d'una bona colla de gent de Monzón. És un pessebre que ha anat creixent i que ha fet créixer la tradició al seu voltant. El pessebre es nodreix de peces dels millors artesans de l'estat espanyol, a alguns dels quals, a més, els ha encarregat noves figures vestides segons la indumentària típica aragonesa.

El Belén de Monzón és un bon exemple de com neix i creix una tradició. Val la pena visitar-lo.

El cupó de l'ONCE

És una anècdota sense importància, ja ho sé, però em va fer gràcia que el cupó de l'ONCE del passat 29 de desembre s'il·lustrés amb uns nens davant el pessebre.
I no patiu, que no em va tocar!

Les figures d'Emili Soler

En Carles ens fa arribar aquesta fotografia d'unes figures (de 20 cm.) d'Emili Solé Caracolé, mestre d'art que va marxar d'Andorra i que ara viu a Riudaura, prop d'Olot. Unes figures que ens han semblat molt interessants i no ens hem estat de publicar la fotografia.

Pessebres a la sala d'exposicions de Caixa Laietana

L’any 1926, un grup de pessebristes de Mataró es van organitzar i van convocar un concurs públic de pessebres. Aquell concurs, que va tenir molt d’èxit, va ajudar a formar un ambient pessebrista que afavoriria la constitució formal, a l’any 1935, de l’Associació de Pessebristes de Mataró.

Aquest Nadal del 2008 es convoca la 80ena edició del concurs públic de pessebres de Mataró i, per commemorar aquest aniversari, l'Associació de Pessebristes ha bastit una exposició retrospectiva de diorames d’autors mataronins, un gran pessebre popular i una exposició de figures d’autors mataronins tan professionals com aficionats.

Fa uns dies vaig recomanar la visita a l'exposició de pessebres de la Presó (que ara ja he visitat amb la tranquil·litat que es mereix). I ara recomano visitar l'exposició dels 80 anys.

En vull destacar una cosa. I és que més enllà de l'interès dels pessebres que s'hi exposen (que ho són d'interessants) el més important és que questa exposició es fa en un lloc on, durant l'any, s'hi exposen obres d'art o col·leccions de temes molt diversos. Els pessebristes de Mataró i Caixa Laietana fan que el pessebre sigui un element més de la vida cultural de la ciutat, i no només una cosa anecdòtica o "folklòrica" (en el sentit pejoratiu del terme, s'entén). A Mataró tenim la sort que els pessebres són presents als locals de l'Associació, però també a llocs com una sala d'exposicions o l'entrada de l'Ajuntament de la ciutat. Que sigui per molts anys!

L'última resplendor

Al diari AVUI del dia de Nadal, en Ramon Solsona ha publicat un conte molt i molt bonic, d'aquells que et fan deixar anar una llagrimeta. Com que té com a fil conductor un pessebre, no voldria que aquest conte passés desapercebut, per això us poso l'enllaç aquí.

Vull dedicar aquest post al nostre soci especialista en pessebres de Gent Gran, en Quico Mañós.

Manuel Traité (1908-1996)

Una de les exposicions de la Mostra de Pessebres d'Olot està dedicada a Manuel Traité. Es pot veure al Museu dels Sants. Encara no hi havia estat i vaig quedar complagut, malgrat haver fet una vista ràpida. A part de veure el procés de construcció dels sants, molt ben explicat, s'hi poden veure algunes figures de pessebre molt interessants.

L'exposició de figures i pessebres de Manuel Traité em va agradar molt. Els diorames són d'aquells genuïnament olotins que a mi m'agraden tant i les figures tot i no ser tan atrevides com les del seu fill Josep, són realment boniques. Manuel Traité modelava figures que després es reproduïen al taller de l'Art Cristià.

L'exposició es podrà veure fins a finals de gener.

Pessebre en haikus

Un antic alumne meu i bon amic que es dedica a escriure haikus, m'ha enviat el seu pessebre peculiar. Les il·lustracions són del pessebre gegant que l'amic Carlos munta cada any a la Plaça del Pilar de Saragossa. Mireu-lo al bloc d'en Salvatore Vinyatti.

Mostra de pessebres d'Olot

Olot és probablement l'únic lloc del món on pots veure pel carrer dos nens negres de famílies nouvingudes parlant normalment en català entre ells. També és l'únic o un dels únics llocs del món on es permeten l'atreviment d'explorar nous llenguatges per al pessebre.

La Mostra de pessebres d'enguany, la veritat, l'he trobat fluixa, més fluixa que la darrera que vaig visitar fa dos anys. Amb tot, a Olot sempre s'hi poden veure propostes interessants ja que es donen permís per experimentar i per expressar-se mitjançant el pessebre. El pessebre típicament olotí sempre m'havia agradat per això, per que era l'expressió pròpia d'una terra. Aquest any a l'exposició de l'Associació ja no he trobat tant aquesta peculiaritat olotina. Amb tot, hi havia algun pessebre, com el de la foto que visualment era interessant. També valia la pena l'exposició de figuristes que aporten noves cares al món de la imatgeria pessebrista.

Voldria destacar algunes coses interessants, com el concurs de projectes de l'Escola d'Art. La que ha guanyat, juga amb la figura d'una ovella, que tot i descontextualitzada del pessebre, ens ajuda a reflexionar sobre el Nadal i la crisi econòmica. D'altres projectes exposats també valien molt la pena com a proposta innovadora.








Finalment, cal fer esment del pessebre de la capella de sant Ferriol, obra del nostre President. Un pessebre de factura força clàssica amb algunes incorporacions escenogràfiques ben aconseguides que junt amb la música ajudaven a endinsar-se dintre de l'ambient encisador del paisatge nevat.

Actualitzant el pessebre, a les Avellanes

Al Monestir de les Avellanes es pot contemplar un pessebre que combina elements contemporanis amb d'altres de clàssics. Llegiu al seu bloc la simbologia que el Germà Máximo ha utilitzat per al pessebre d'enguany. Un nou exemple de com es pot actualitzar la construcció del pessebre, procurant que el pessebre parli del nostre món.

El pessebre amb llenguatge contemporani és una de les línies que podem explorar com a pessebristes. Ben segur que no es tracta de substituir de cop el pessebre tradicional que tan arrelat està a la nostra cultura, però si que crec que es poden explorar nous llenguatges, nous estils. El resultat ens agradarà més o menys (de fet a mi hi ha pessebres clàssics que m'agraden més i d'altres que m'agraden ben poc, també) però el que em sembla interessant és obrir-se una mica, i no condemnar aquestes noves formes d'interpretar el pessebre.

Per Nadal, cada ovella al seu corral

"Per Nadal cada ovella al seu corral". Sí, Nadal és temps de retornar a casa, d'aplegar-se en família. Però sovint penso que, per als pessebristes, Nadal és una època excel·lent per viatjar.

En aquest aspecte l'enyorat Josep M. Garrut també va exercir el seu mestratge. En el seu llibre Viatge a l'entorn del meu pessebre (Barcelona, 1957) hi aplega unes quantes cròniques de viatges pessebristes. Ens hi descriu el Nadal a Roma, a la Provença... fins i tot al Marroc!

A l'espera de poder fer viatges nadalencs em conformo amb les fotografies que m'envien amics i familiars.

Us convido a contemplar el pessebre que s'ha bastit aquest Nadal a la catedral de Puyo (Ecuador). Són unes fotografies que m'ha fet arribar la Roser Loire.

Matança dels innocents, avui encara

Fa dos anys a l'estiu, colpit per les notícies de la guerra d'Israel amb el Líban, vaig fer aquest pessebre per tal d'exposar-lo a la Biennal de Vic del 2006. Les "autoritats pessebrístiques competents" me'l van retirar de l'exposició. Enguany -per tossut, jo- l'he tornat a exposar...

És un pessebre lleig, volgudament lleig. No és per ser admirat ni per quedar-se embadalit pels seus detalls. Probablement per a moltes persones semblarà impropi d'una exposició de pessebres. Però és un pessebre que malauradament fa dos anys estava d'actualitat i avui, mirant les notícies, veiem que encara és actualitat.

Encara hi ha Herodes i innocents que moren per la seva culpa. Israel, la terra de Jesús fa dos mil anys va patir una matança d'innocents. A Israel, com a tants d'altres indrets del món, continuen havent innocents que moren.

Volia desmuntar-lo aquest pessebre, però em sembla que encara l'exposaré alguna vegada més.

Història del pessebrisme a Terrassa

Els amics pessebristes terrassencs acaben d'inaugurar el seu web, per la qual cosa els felicitem. Volem destacar un dels apartats més significatius de la seva pàgina, és la que recull escanejats tots els butlletins de l'entitat des de 1947.

L'Agrupació de Pessebristes de Terrassa és de les que anualment publica un butlletí on deixen testimoni dels pessebres i de les activitats que l'entitat porta a terme cada any. Cal valorar molt positivament la feina constant i minuciosa que suposa tirar endavant cada any aquesta publicació. Tant de bo totes les entitats que fan pessebre haguessin tingut la iniciativa de deixar constància escrita de la seva activitat anual.

És d'agrair la generositat que ha tingut l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa escanejant tots els butlletins i posant-los a l'abast de tothom en el seu web. És una veritable joia per als que ens agrada el pessebre llegit.

Més conferències sobre pessebres

Ens plau compartir notícies com aquesta que ens fa arribar l'amic Francesc Villegas des de Manresa. El pessebrisme s'ha de difondre també des de la vessant cultural. Que es programin conferències sobre pessebres és sempre una bona notícia.
Us comunico dues conferències que he fet darrerament sobre pessebrisme, una d'elles molt emotiva, a la presó.

Dia 6 de novembre, a les 5 tarde, vaig fer-la a la biblioteca de Súria (comarca de Bages) sobre el tema Historia de l'art de fer pessebres.

Dia 22 de desembre, a les 5 tarda, a la presó dels Lledoners, municipi de Sant Joan de Vilatorrada (comarca de Bages), sobre El ciclo tradicional de la Navidad y los belenes.

En la primera hi havia més de 50 dones, i en la segona, una vintena de presoners, tots molts interessats i varen preguntar molt en el col·loqui final. Inclús un d'ells va dir-me que havia fet molts anys pessebre. Una experiència altament gratificant.

Goigs del Pessebre

No parem de rebre notícies dels nostres lectors i lectores!
La Nora, que està tan malalta pels goigs com nosaltres pel pessebre, ens envia aquest goig. Com que entre els pessebristes sabem que n'hi ha més d'un que col·lecciona goigs, recomano el seu bloc Bibliogoigs que segur que farà les delícies de tothom.

Pessebres des d'Equador

La xarxa no té fronteres. El Pessebrista i antropòleg equatorià Paul Fonseca ens fa arribar unes imatges del seu treball basat en reproduir esglésies del cas antic de Quito. Per la minuciositat del seu treball ens recorda els pessebres d'en Manel Font de Sant Pere de Torelló i també del vilanoví Xavier Ràfols.






Hi ha força pessebristes que incorporen tècniques i plantejaments provinents del maquetisme en l'elaboració dels pessebres. De fet el pessebrisme no deixa de ser un maquetisme de temàtica religiosa o popular. Aquests exemples reforcen la idea de que el pessebre és la representació del Misteri del naixement en un context proper.

El Pessebre de Joan Amades

En Galderich és un bon seguidor del nostre bloc, i blocaire també. Ens ha fet arribar el seu post del dia de Nadal dedicat al llibre El Pessebre de Joan Amades.... tot esperant que surti a la llum l'edició crítica en la que han col·laborat l'Albert Dresaire i la Josefina Roma amb fotografies del Jordi Montlló, tots tres membres de El Bou i la Mula.

No us perdeu doncs el seu escrit "El Pessebre de Joan Amades, una obra clandestina?" dins del bloc PISCOLABIS LIBRORUM que ell mateix gestiona.

L'encís del Nadal: el pessebre

-->

Situar, imaginar, preveure, localitzar, preparar, desembalar, netejar, instal·lar, endollar, enganxar, polir, pintar i repassar....

Cercar, recollir, espolsar, netejar, situar, plantar, humitejar, mantenir, il·luminar, nevar, penjar i decorar...

Desembolicar,mirar,admirar,presentar, col·locar, moure, rectificar,

jugar, sentir i reviure.....

Admirar, ensenyar, mimar, somniar, entonar, cantar, encisar, ser, respectar i viure: El pessebre.

BON NADAL! Col·lectiu El Bou i la Mula

Un pessebre d'avui

Al setmanari Catalunya Cristiana del 18 de desembre podem llegir un article de Victòria Molins, stj. que comença així:

"Ens hem acostumat a fer idíl·lic el naixement de Jesús segons ens el narra Lluc. Fins i tot el pessebre, l’establia amb el bestiar, la cova, qualsevol dels llocs on les tradicions evangèliques ens expliquen que va néixer, els hem convertit en obres d’art.

Però, la realitat té més de dolor que d’art. És per això que els nois del pis d’acollida han decidit aquest any fer un pessebre a la ciutat. Han fotografiat cases, carrers del barri i caixers automàtics o racons d’aixopluc per a molts homes i dones d’avui dia. Les figures seran persones actuals retallades com les mateixes cases i racons de la ciutat. I el nen naixerà en un caixer entre cartrons i flassades recollides als contenidors."

http://www.catcrist.com/

El pessebre a El Tatano

El Tatano és una revista infantil. El "Cavall Fort dels petits", l'anomenen. A casa, que hi ha mainada, el rebem de fa temps, i aquest mes de desembre he vist amb alegria com dedicaven pràcticament tot el número al pessebre. La portada, sense anar més lluny, és un dibuix de Sebastià Serra que mostra uns nens fent el pessebre.

Entre altres continguts, hi ha un joc centrat en la fira de Santa Llúcia, un conte que s'anomena "El bou i la mula" o un reportatge anomenat "El pessebre de la natura".
No és que hi tingui comissió, però recomano que, petits i grans, compreu El Tatano d'aquest mes de desembre.