Sota el fris medieval que narra la infància i vida pública de Jesús enguany un pessebre provençal....Amb tots els seus personatges.... Els pessebres contemporanis que altres anys hi havia a Notre Dame sembla que han passat a millor vida
A la Madeleine en canvi mantenen l'aposta per l'art contemporani a l'hora de presentar el pessebre. Aquest any Samuel Yal proposa unes mans en actituds diferents que acompanyen l'Infant. Tot plegat sobre una catifa de fotos de personatges històrics de tendències ben diferents. Tota la cera de mans i Nen Jesús prové de les espelmes de pregària. M'he quedat impressionat i captivat.
A Saint Eustache prop de les Halles, un dels districtes amb mes pobresa, als anys 80 i 90 es va recuperar la tradició que la gent del barri fes el pessebre. Un barri castigat per la SIDA i alhora il·luminat per la solidaritat s'encarnava en el pessebre. Aquesta iniciativa va resultar incompresa per algunes persones.
L'estiu passat es va decidir convocar un concurs entre estudiants de Belles Arts. Téophile Stern va proposar aquest pessebre pensant en les persones que han perdut la vida al Mediterrani.
La barca que s'enfonsa fa de cova en la que Jesús pren el rostre de persones concretes.
Pessebre no fàcil d'entendre a la primera. Jo hi hauria posat alguna referència icònica al Nen Jesús.
Finalment al Sacré Coeur un pessebre d'estil més clàssic però no tant si ens fixem en els reis: un es xinés, un altre africà i un altre àrab.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada