La simbologia del Nadal que veiem a l'espai públic, és una evidència que ha anat apartant progressivament la referència al Naixement de Jesús. Amb tot, però, el pessebre encara manté una quota de presència pública interessant dels aparadors de les botigues. He observat que a l'eix comercial del barri de Sant Andreu de Barcelona hi ha força botigues que tenen un pessebre a l'aparador i com podeu imaginar m'he dedicat a retratar-ne uns quants per deixar-ne testimoni i alhora per observar com de diversa pot ser l'expressió plàstica del Nadal.
ALTRES PESSEBRES, LA MOSTRA ALTERNATIVA DE PESSEBRES AL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA
El pessebre és un gènere viu i, més enllà de les composicions més tradicionals amb suro i molsa, s’obre tot un món de possibilitats. L’exposició ‘Altres pessebres’, que es pot veure fins el 10 de gener a l’Espai Picasso del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, proposa una mirada simbòlica i personal a aquesta tradició. Es tracta d’una selecció de pessebres creats per arquitectes, dissenyadors i artistes en general que han participat en el I Concurs Alternatiu de Pessebres.
La Federació Catalana de Pessebristes i l’estudi interdisciplinari de creació3102AD han impulsat el concurs per demostrar que la tradició del pessebre resta oberta a la visió íntima dels creadors. Hi han pres part creatius de tota mena que fan propostes tan agosarades com ara maquetes, videoinstal·lacions i peces artístiques que permeten que el públic hi interactuï. La finalitat del projecte és de reinterpertar i expandir la idea del pessebre per inspirar i estimular el públic.
Entre totes les obres seleccionades, cal destacar un projecte d’escenografia que mostra els capítols més representatius de la història del naixement de Jesús a través de projeccions giratòries. També hi ha la ‘Brúixola dels Reis’, un objecte que representa el cel estrellat i que es pot manipular per obtenir un firmament atzarós. A més dissabte, 20 de desembre, a les 18.00 els autors de l’obra mecanitzada ‘Estela’ faran una perfomança entorn del seu treball.
Pessebre monumental d el'entrada amb figures de l'Art cristià d'Olot de 80 cm
La Parròquia de Sant Josep Manyanet del barri de Sant Andreu de Barcelona exposa una interessant col.lecció de pessebres en format diorama, amb figures dels Germans Castells i de Carlos Delgado de 15cm. Els pessebres són obra de Josep Ferrès (epd), Blai Turull i Joan Antonijoan.
Es tracta d'un conjunt de pessebres amb una clara intenció pedagògica que recullen de forma cronològica els episodis fonamentals del relat del Naixement de Jesús. Hi ha també una escena de la que representa Sant Josep Manyanet visitant la llar de Natzaret, idea central del carisma manyanetià.
L'art del pessebrisme acompleix la seva funció pedagògica amb mostres com aquesta. L'art cristià ha tingut sempre un paper clau a l'hora de donar a conèixer les escriptures. Els pessebres tant els que fem a les cases com els que exposem públicament són un instrument ideal per a la catequesi i per a la transmissió del missatge cristià.
Enguany el pessebrista Jordi Pallí torna a presentar-nos el seu nou pessebre i la resta de recreacions d'anys anteriors. A més, com a encarregat de fer el pessebre de la Plaça Sant Jaume, hi haurá la projecció del vídeo "De Bàrcino a Barcelona". Dos dies de portes obertes a un món pessebrístic suggerent.
"La
història de la Mare de Déu de les Neus és la història d’una
nevada. Una nevada que, de forma miraculosa, va caure en ple mes
d’agost a Roma. Però no només això: la història de la Mare de
Déu de les Neus també és la història d’una descoberta. La
descoberta del paper excepcional que Maria va tenir en la vinguda al
món del Fill de Déu. La descoberta que aquella noia de Natzaret és
la Mare de Déu."
Així
comença el llibret La Mare de Déu de les Neus, publicat aquest
any dins de la col·lecció Sants i Santes del Centre de Pastoral Litúrgica (també hi ha la versió en castellà: La Virgen de las
Nieves); el seu autor és el nostre company Albert Dresaire. I si en parlem en aquest bloc
és perquè la Mare de Déu de les Neus té relació amb el pessebre,
tal com s'explica en un dels capítols del llibre.
I
és que la Mare de Déu de les Neus és la titular de la Basílica de
Santa Maria la Major de Roma. I si alguna cosa destaca en aquesta
església romana és la gran quantitat d'imatges al voltant de la
vida de Maria, sobretot relacionades amb el Misteri del Naixement. A
Santa Maria la Major es venera una part del pessebre que, segons
afirma una tradició, va servir de bressol al Nen Jesús. És per
això que també es coneix aquest temple com la basílica de la Mare
de Déu del Pessebre.
Hi
ha, doncs, molts elements de Santa Maria la Major que ens evoquen el
pessebre. L'arc triomfal que presideix la nau central de la basílica
està decorat amb mosaics del segle V. Mosaics que mostren moments
del Naixement i infantesa de Jesús, però posant a Maria en el
centre.
També
hi trobem una gruta que, segons la tradició, estaria construïda amb
pedres que els pelegrins haurien portat de Terra Santa. En aquesta
gruta avui s'hi conserven el que es considera les figures
de pessebre exemptes (és a dir, que no formen part d'un retaule) més
antigues que es coneixen; les va fer l'artista toscà Arnolfo di Cambio al segle XIII. Són unes magnífiques escultures d'estil gòtic
que representen el Naixement: la Sagrada Família, el bou i la mula,
i els tres Reis Mags.
En Jordi Pallí m'ha passat el making of del muntatge del pessebre d'enguany de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Ha estat inspirat en la Barcino d'August, celebrant els 2000 anys de l'emperador, coetani de Jesús.
Gràcies a la iniciativa del nostre company d'El Bou i la Mula Carles Dresaire (www.pessebres.com), aquest cap de setmana les persones que visitin la Fira de Pessebres de Mataró podran gaudir de la demostració que hi farà l'artista napoletano Salvatore de Francesco.
Les peces d'aquest artista són fetes "a palillo". El seu domini del fang fan de les seves creacions unes peces úniques. Certament, les persones que aquest dissabte 13 i diumenge 14 s'acostin a la plaça Santa Anna de Mataró gaudiran del treball d'un gran artista.
(Reprodueixo a continuació el post que he publicat al meu bloc pessebrista).
Pessebre de l'Albert, la Clara, la Roser i la Neus Dresaire. Nadal de 2014.
Aquest Nadal, amb la Clara, la Roser i la Neus, hem tornat a fer el pessebre a la Presó de Mataró. El pessebre representa un carrer, un carrer qualsevol. És un carrer inventat, però que té alguns elements que ens fan pensar que pot ser un carrer de Mataró. En una paret hi veiem un dels magnífics esgrafiats que Santi Estrany va fer arreu de la ciutat. També podem observar un local de Càritas Interparroquial de Mataró. I una placa de carrer porta el nom de Sant Francesc d'Assís.A més a més, en una cartellera s'hi anuncienEls Pastorets de Mataró, i hi ha propaganda de dos llibres (un d'ells sobreel pessebre de Sant Mateu) que s'han editat enguany...
Hi ha botigues: un forn de pa, una carnisseria, una botiga de moda, i una botiga de joguines davant la qual hi ha mainada fent el badoc. I hi ha molta gent que passeja i fins i tot una moto i un cotxe estan circulant pel carrer. El carrer està mig tallat, i és que ja s'ha inaugurat la fira de Nadal i la gent va a comprar a les parades.
Tot plegat, res que no puguem trobar a Mataró, o a qualsevol de les nostres ciutats o pobles. I és que és precisament això el que hem volgut representar amb la Clara, la Roser i la Neus: un «paisatge» d'avui. I enmig d'aquest «paisatge» actual hi ha nascut el Nen Jesús. La Sagrada Família ha trobat acollida al local de Càritas i un grup de nens i nenes de la catequesi s'hi han acostat per cantar cançons al Nen.
Aquest pessebre vol recuperar l'esperit d'aquell pessebre queSant Francesc d'Assísva fer a Grecciola Nit de Nadal de 1223:el pobrissó d'Assís va proposar el pessebre no com una representació d'alguna cosa que havia passat feia molts anys, sinó com una experiència que calia viure en aquell moment. Per això, encara que sigui d'una forma molt senzilla, en el nostre pessebre hem volgut imaginar que Jesús arriba avui a la nostra ciutat... com l'acolliríem?
Hem acompanyat el pessebre amb un fragment del llibre defra JosepLlimona,Ofrena de capvespre(Barcelona,2009):
Llavors els humans direm: «Infants, què podem fer per mirar amb els ulls molts oberts, què podem fer per enamorar-nos de cada cosa i de cada naixement, què podem fer per mantenir la il·lusió i no perdre l'esperança, què podem fer perquè les estrelles brillin sempre?».
I els infants contestaran: «Torneu-vos infants i aneu a veure aquell primer infant, el nen dels ulls molt oberts, i ompliu-vos de la llum de la seva mirada i de la tendresa del seu somriure».
Entot cas, us convidem a visitar el nostre pessebre, que està acompanyat dels magnífics diorames delspessebristes de Mataró. I us convidem, també, a fer iaviure el pessebre.Bon Nadal!
L'amic Agustí Salavert de Castellterçol, a qui vaig convidar a participar en l'exposiicó Nous llenguatges per al pessebre de la Biennal 2010 que vam celebrar a Castellar del Vallès, m'ha fet arribar la foto del seu pessebre d'enguany. El trobo senzillament preciós.
Diumenge 23 de novembre, a les 12 h., més de dues centes persones van assistir a la presentació, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, del llibre i el documental (amb imatges inèdites) Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. A continuació es va inauguraruna exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
Aquest projecte és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló i el director de cinema, Martí Sala. Si esteu interessats en adquirir aquest llibre i el documental, ho podeu fer a través del telèfon, 676259583 o a través del correu jordimontllo@gmail.com
Jordi Montlló presentant el llibre (Fot. Enric Almar)
JUSTIFICACIÓ
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col·lectius del poble.
Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de pelegrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.
Durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)
EL LLIBRE
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.
El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.
Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.
EL DOCUMENTAL
Martí Sala durant l'entrevista realitzada per Mataró ràdio (Fot. Laura Bosch)
En el procés de la recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta Martí Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.
Amb tot el material filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.
L’EXPOSICIÓ
Crèdits de l'exposició (Fot. Enric Almar)
Tot i tractar-se d’un esdeveniment que s’hauria d’emmarcar dins el ric patrimoni immaterial català, gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades (memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat recopilar, ordenar, analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental restaran a disposició de generacions futures; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el llibre, en directe i vivencialment, era indispensable mostra-ho en una exposició, on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.
El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.
El públic visitant l'exposició (Fot. Enric Almar)
Diversos pessebres plantats a Sant Mateu (Fot. Enric Almar)
Els autors del projecte, Jordi Montlló i el cineasta Martí Sala (Fot. Enric Almar)
OBJECTIUS DEL PROJECTE:
Pessebre de l'any 1972 realitzat per Pere Crespo (Fot. Enric Almar)
Recuperació de la memòria oral d’aquesta activitat a partir de l’entrevista de persones representatives de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.
Recuperació d’arxius particulars, sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.
Elaboració d’un estudi divulgatiu on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i antropològic de la plantada.
Pessebre de l'any 2009 realitzat per Francesc Bosch (Fot. Enric Almar)
Realització d’un documental a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.
Exposició que explica i complementa tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat, les figures i fotografies i filmacions inèdites.
Pessebre de l'any 1988 realitzat per Joan Muñoz (Fot. Enric Almar)
FITXA TÈCNICA:
Organitza:
Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la
Mula
Col·laboració: Ajuntament de Premià de Mar
Amics de
l’Art Pessebrístic de Premià
Museu de
l’Estampació de Premià de Mar
Patrocini: Generalitat de Catalunya
Diputació de
Barcelona
Ajuntament de
Premià de Mar
Amics de
l’Art Pessebrístic de Premià de Mar
Parròquia de
Sant Cristòfol
Parròquia de
Santa Maria Museu de
Premià de Dalt
Museu
Col·lecció de Cabrils
Museu arxiu
Municipal de Vilassar de Dalt. Associació de
Pessebristes de Mataró
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
