Dijous, conferència

Vull un pessebre nevat!

"En Pau, en Pep i els seus pares fan el pessebre: el suro, la molsa, les figures... Segur que a casa teva també el fas. Hi poses neu al teu pessebre? Doncs aquest va ser el problema: en Pep hi volia neu i en Pau deia que no..." (de la contraportada del llibre).
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens presenta aquest conte que gira al voltant del pessebre. El text és de Meritxell Armengol i les il·lustracions de Javier Andrada.
Aquest conte és un nou exemple de que el pessebre dóna molt de joc, i des d'aquí el recomanem.

Exposición de Carratalà en Sant Andreu de Llavaneres

No sé si es por un exceso de modestia que ni Enric ni el Col·lectiu mulero han colgado una pequeña reseña sobre el espléndido acto del pasado viernes, que significa el "tiro de salida" de la temporada pesebrística catalana.

Ese inauguró la exposición sobre Carratalà en el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. La presentación fue a cargo de nuestro admirado líder Enric Benavent, que hizo una mini-conferencia de unos veinte minutos sobre la vida y obra del Maestro, que viene a ser un ameno resúmen de su muy ameno libro (que se vendió ya en la presentación y que es totalmente imprescindible, muy bien documentado y muy bonito). La exposición está muy bien (es muy escueta, como todas las de Sant Andreu, pero muy bien presentada y con un catálogo maravilloso) y reúne algunos de los palillos principales de Carratalà, que son en la actualidad de Toni Pruna, su discípulo y sucesor, y otras de Rafael Vilanova, a quien no tengo el gusto de conocer. Está el nacimiento catalán grande (creo que es de 25), quizás su obra cumbre, los conjuntos de "Les Races" (las razas) y el "Auca del Senyor Esteve", aparte de otros grupos y conjuntos menos señeros. No es una presentación inédita, ya que muchos de estos conjuntos se han visto previamente en el Museu del Pessebre de Sant Vicenç de Montalt (el pueblo de al lado de Sant Andreu) y el año pasado en la Bienal de Mataró (ciudad al otro lado de Sant Andreu) pero siempre es grato ver estas figuras, más cuando van acompañados de la información de Enric, ya sea de palabra, ya sea de su libro.

La presentación fue filmada, y estaría muy bien que se pudiera encontrar en Internet, a ver qué hacen en este sentido El Bou i la Mula.

Pessebres escolars: USEE Salesians Badalona

Els nois i noies de la USEE (Unitat de Suport d'Educació Especial) dels Salesians de Badalona ens mostren dues de les seves creacions on es pot reconéixer clarament la muntanya de Montserrat i el passeig marítim de Badalona. 

Enhorabona per aquests pessebres tan bonics.

Pessebres retallables (i 4)

Als amics pessebristes de Cervera i La Segarra, que com ja hem dit els agrada molt treballar a partir de retallables de pessebres, ens han enviat el retallable que han fet per a a quest Nadal. És un dibuix de l'il·lustrador local Ton Granell que situa el pessebre enmig de la realitat social d'avui en dia.

Ens agrada molt la feina que fan a l'Associació de Pessebristes de Cervera i La Segarra i ens agrada que enguany s'hàgin decidit a fer un pessebre retallable d'estil contemporani, i és que el pessebre parla de nosaltres, dels nostre món , de les nostres alegries i de les nostres preocupacions.

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

Pessebres retallables (3)

Una altra proposta de pessebres retallables molt senzills, la trobareu al blog WCHAVERRI on hi ha dos pessebres a més de diversos recursos de dibuix i manualitats sobre el Nadal.
Mireu aquests dos exemples:
EXEMPLE 1
EXEMPLE 2

Pessebres escolars: Col·legi casa Nostra de Banyoles

El Col·legi Casa Nostra de Banyoles ens mostra com els seus alumnes de cicle inicial han fet les figuretes, les cases i d'altres complements per al pessebre. La galeria completa de fotos es pot veure aquí.

Aquesta escola fundada l'any 1967 es defineix com a escola d'orientació cristiana, és privada concertada.

Pessebres retallables (2)

En aquest enllaç trobareu uns dibuixos dels personatges del pessebre ben senzills, per retallar i acolorir.
Podem imprimir-los i enganxar la foto de la cara de cada un de nosaltres en els diferents personatges, què us sembla la idea?
Fer el pessebre nostre, fer-lo proper, fer-lo contemporani... això és el que ens permet el pessebrisme.
Vinga!

Cascatas i cascateiros

En Jordi Arruga, bon amic de l'Associació d'Amics del Caganer, ens fa arribar un interessant escrit sobre les cascatas de Portugal.

Cascata de Avintes, una parròquia del consistori de Vilanova da Gaia.

La regió de Porto i Gaia, al nord de Portugal, dóna acollida durant les festivitats d’estiu a unes representacions plàstiques anomenades “altares-cascatas”,que es munten als carrers i escenifiquen, a més de les esmentades festes, els costums populars locals. En llur cosmogonia, constitueixen un petit món creat a semblança de la realitat, i la seva aparició data del segle XIX, suposadament inspirades en els “presepios” portugueso sapareguts a finals del XVIII que, com elles, són d’origen urbà. Els seus creadors, que reben la denominació de “cascateiros”, construeixen paisatges en pendent semblants als de les seves localitats d’origen (Fig. 1), i reben en les llars les visites dels infants de les escoles, que hi acudeixen en peregrinació.

Lletera orinant dins el cassó, acompanyada d’un policia.

Dominen la representació el Trons dels tres Sants estiuencs: Antoni, Joan i Pere. La figura més important i essencial, però, és la de Sant Joan i, de fet, en molts casos en lloc dels Trons presideix l’escena del Sant batejant Jesús, on l’aigua purificadora i renovadora és un element fonamental i l’origen de l’existència de la cascata. Aquesta denominació és atribuïda a les caigudes encascada dels rierols, entre penyals i pantans, en els marges dels quals tenien lloc galantejos més o menys maliciosos, conjures de pors i bruixes, i flamarades de fogueres. Perquè la cascata, el significat de la manifestació popular que representa, implica una idea de conjunt, tot un ambient d’escenari natural, en el qual són fonamentals el riu i els pendents, la molsa i la verdor. No falten el castell, les esglésies, les cases senyorials, les masies, els ponts, les places rodejades de carrers estrets, i també es poden veure enginys de moviment, tals com el molí de vent o d’aigua, la font i el brollador.

Caganeiro portuguès, amb la seva barretina verda.

Entre la zona riberenca i la ermita cimera de la cascata estan escampats els “santinhos”, una veritable opereta de figuretes de fang que representen una societat encara rural, fabricades per terrissaires, principalment a les localitats d’Avintes i Barcelos. Entre ells es troben personatges populars: el soldat, el pastor, la bugadera, el pescador, així com representants dels oficis: el sabater, el forner, el ferrer, les venedores. També s’hi poden veure figures de conjunts, tals com la processó, la banda de música i uns grups festius que ballen i canten, anomenats “rusgas”. Altres més brivalls són la lletera que pixa dins el cassó (Fig.2), i el caganer, denominat “caganeiro” o “cagão” (en plural: “cagões”), un pobre home que mai aconsegueix acabar la seva feina i sol portar la barretina portuguesa, de color verd i acabada en borla (Fig. 3). Aquestes darreres figures s’acostumen a col·locar al costat d’una vella en actitud de protesta, o amb un policia que els recrimina per la seva acció.

La molsa i la verdor tenen també a veure amb totes les tradicions d’aromes i herbes, indissolublement lligades a Sant Joan i utilitzades en el curs de la nit màgica. Pel que fa a la seva ubicació, les cascatas santjoanenques són erigides en qualsevol racó de la localitat, al costat d’una paret, en un passeig públic o en els llindars de les portes. Tanmateix, aquests móns lil·liputencs d’encant són efímers, ja que desapareixen al mes de Juliol, quan encara queden lluny els dies curts que han de donar lloc finalment al pessebre de Nadal…

Jordi Arruga

Pessebres escolars: CEIP Gaziel de Sant Feliu de Guíxols

En aquesta ocasió són els petits de l'escola, el Cicle d'educació Infantil, els que ens ofereixen un pessebre fet amb material de reciclatge. Una delícia d'imaginació!
El CEIP Gaziel de Sant Feliu de Guíxols és una escola pública i el pessebre del 2008 el podeu veure al web de l'AMPA

Pessebres retallables (1)

Ara que ja estem a punt de fer el pessebre, iniciem una secció dedicada als pessebres retallables, que són un bon recurs per treballar el pessebre amb nens i nenes.
L'Associació de pessebristes de Cervera i comarca fa temps que es dediquen a promocionar el pessebre a través dels retallables, ja ens en vam fer ressò en el seu moment.
Ara a la seva pàgina web ens ofereixen un ampli llistat de pessebres retallables que es poden aconseguir des de la xarxa. Aquí teniu l'enllaç

El llibre de Nadal

"Ja ho sabem: per Nadal, el pessebre. Fer i tenir el pessebre a casa, i a qualsevol altre lloc on s'escaigui, és una magnífica manera d'assegurar que, durant els dies de Nadal, no ens oblidem que estem celebrant el naixement enmig nostre del Fill de Déu que ve a compartir la nostra vida. I tant és que sigui gran com petit, molt artístic o molt senzill... el fet que el pessebre sigui allà, o que l'hi hàgim posat nosaltres, serà un gran signe, tant per a nosaltres mateixos com per a tothom qui el vegi".

Aquest text és un fragment d'El llibre de Nadal, un magnífic llibre acabat d'editar pel Centre de Pastoral Litúrgica dins de la col·lecció Festa (és el número 13). El text és de Josep Lligadas i el disseny, molt bonic, de Mercè Solé.

És un llibre senzill que fa de bon llegir i, per què no dir-ho, de bon regalar. A mi, de fet, me l'han regalat i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre que ens recorda el sentit del Nadal, i que ens ofereix pistes per a celebrar-lo.

Als pessebristes ens sembla evident que el pessebre forma part de la celebració del Nadal. Però això no sempre és així. I per això fa il·lusió trobar llibres com aquest que ens presenten el pessebre com un element quasi imprescindible per a viure el Nadal.

Repeteixo (i que consti que no hi tinc comissió!) El llibre de Nadal és un bon regal.

Pessebres escolars: CEIP 3 d'abril de Móra la Nova

En aquest Institut/Escola 3 d'abril de Móra la Nova són els alumnes de sisè els que han fet un pessebre al pati de l'escola. Pel que diuen els comentaris del seu bloc s'ho han passat molt bé amb l'activitat.

Pessebres a En Patufet (16)

26-12-1925, núm. 1134
El tren del Carrer Balmes va quedar definitivament soterrat l'any 1929, per tant, els anys previs es feien molts comentaris i especulacions sobre aquest fet extraordinari.

El Museu dels sants en perill

El Telenotícies d'ahir ens sorprenia amb la mala notícia de que l'ajuntament d'Olot està plantejant-se la viabilitat del Museu dels sants i fins i tot el seu tancament. La tradició olotina de fer imatges religioses i figures de pessebre no està rebent l'atenció que mereixeria des de les institucions que han de vetllar per a la seva preservació. Quan en el seu moment diverses fàbriques d'imatges d'Olot van tancar les seves portes ningú es va preocupar per preservar els motlles i d'altres testimonis de la seva feina. Ara veiem com pot desaparèixer un museu que tot just va inaugurar-se fa quatre anys amb la il·lusió de ser un museu de referència en aquest camp.
VEURE VIDEO