Nous llenguatges fa 50 anys

La Revista de arquitectura nº 17 de l'any 1954 publicava quatre fotos dels sis diorames que l'heterodox artista (i col.leccionista de relíquies) José Maria Kaydeda va presentar al Palau de la Virreina. No tenen desperdici malgrat que les fotos són en blanc i negre. (Anunciació a Maria, Visitació a Santa Isabel, Naixement i Anunciació als pastors)

Eren els anys previs al "Viatge a l'entorn del meu pessebre" de Garrut on ja parla de la necessitat de renovar el llenguatge del pessebre, i del III Congreso pesebrista internacional de Barcelona interessant per la seva aproximació polièdrica al pessebre. S'acabava de fundar la UNFOE PRAE l'any 1952, una brillant idea ena aquell moment, que no ha arribat enlloc.

Fa uns dies parlava d'un pessebre que l'any 1931 va fer Joan d'Ivori al Passeig de Gràcia amb l'encàrrec de que fos una nova forma de presentar el pessebre...


Total, que el tema dels nous llenguatges per al pessebre ve de lluny.

Federació Catalana de Pessebristes, 25 anys

El proper dimarts 2 de febrer, festa de la Candelera, s'inauguren els actes de celebració del 25è aniversari de la Federació Catalana de Pessebristes. L'acte serà a les 7 de la tarda al Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107) de Barcelona. I el plat fort serà la conferència inaugural que farà el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.

El primer que cal dir davant d'aquesta celebració és: per molts anys! Sempre és una bona notícia que una entitat com la Federació Catalana de Pessebristes celebri aniversaris.

Un aniversari és sense cap mena de dubte un bon moment per celebrar la feina feta i, sobretot, per valorar-la i projectar-la cap al futur.

25 anys són un període prou important. En 25 anys canvien moltes coses. La nostra societat han sofert grans canvis. Que fa 25 anys ningú havia sentit parlar d'internet és el menys rellevant que es pot dir sobre l'evolució del nostre món i, per contra, això sol ja pot fer canviar molt la manera de funcionar de les entitats culturals...

L'any 1985, a Girona, es van marcar uns objectius per a la Federació. Segurament que molts d'ells segueixen sent vigents avui dia. Però els itineraris per assolir aquests objectius ¿han de continuar sent els mateixos? Si l'objectiu és coordinar les entitats pessebristes i promoure el pessebre en totes les seva dimensions, aleshores cal que, tots plegats, siguem capaços de repensar el funcionament de la Federació.

I això no vol dir, ben al contrari, menysprear la feina feta fins ara. No: fins ara s'ha fet molta feina, i s'ha fet gràcies a l'esforç voluntari de no pas pocs pessebristes. Es va començar del no res i ara disposem d'una entitat mínimament estructurada.

Una de les iniciatives que els darrers anys ha portat a terme la Federació Catalana de Pessebristes ha estat integrar-se en l'Ens de Comunicació Associativa. Allà s'hi coordina amb altres federacions que apleguen entitats que treballen per la cultura popular. Moltes d'aquestes federacions compten amb un model de funcionament més professionalitzat que el de la federació pessebrista. No se'n podria aprendre, d'aquestes altres federacions? Perquè segurament el futur de la Federació passa per dotar-se d'una estructura més sòlida. D'una estructura que no la faci dependre, només, de la molta o poca disponibilitat que en cada moment puguin tenir els membres de la junta; una estructura que li permeti estar per sobre de les inevitables crisis que pateixen les entitats que, com les associacions pessebristes, depenen només del treball voluntari dels seus associats.

Els reptes de futur són molts, i de ben segur que entre tots els aconseguirem. Però ara toca celebrar els 25 anys i felicitar-nos mútuament per aquesta efemèride. Per molts anys!

Manresa a Milà

Els amics del Grup Pessebristic de Manresa comparteixen amb nosaltres el seu viatge a Itàlia.
Us enviem aquestes fotos del viatge que el Grup Pessebrístic de Manresa varem fer a la Llombardia els dies 14 al 17 de gener, per tal de visitar els pessebres d'aquella regió.

A la primera: Pier Luigi Bombilli, coordinador de les 72 delegacions pesebrístiques d'Itàlia conversant amb Francesc Villegas, al mig hi ha, el gran pessebrista italià Antoni Pigozzi, en un moment de la visita a la col·lecció del Museu del Pessebre de Brembo Dalmine.

A la segona : El grup manresà davant el Duomo de Milà

Guastaveglie, figuristes italians

Els Guastaveglie són una família italiana, de figuristes i ceramistes que fan unes figures interessants i a preus molt populars. A més les pots comprar pintades o sense pintar.

Porten més de 30 anys en el negoci a Deruta i a Assís, que ara està en mans del fill.

El beat Josep Samsó, pessebrista

Avui a Mataró estem de festa per la beatificació del Doctor Josep Samsó. Per això, en aquest espai pessebrista, voldria recordar que el que fou rector de la basílica de Santa Maria de Mataró va destacar per la seva estima cap al pessebre. Em permeto de reproduir, a continuació, el fragment del meu llibre (El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva. Mataró, 2004), que en parla.



El doctor Samsó i el pessebre

El doctor Josep Samsó Elies (Castellbisbal, 1887 – Mataró, 1936) va arribar a Mataró l'any 1919 per ser ecònom de la parròquia de Santa Maria; posteriorment en va ser el seu rector del 1924 al 1936, any en què va ser assassinat. Va ser l'impulsor de molts aspectes de la vida parroquial; se'l recorda especialment pels esforços que va dedicar a la catequesi d'infants i joves: va redactar un Manual del catequista que esdevingué un llibre de referència. El doctor Samsó fou fill de l'espiritualitat de Sant Pius X, que veia en la senzillesa dels infants un model de vida cristiana per als adults; l'objectiu era mantenir aquesta transparència fins que l'infant cultivés la seva religiositat, perquè un cop gran no es deixés desorientar per quatre paraules. D'aquí els seus esforços catequètics, de direcció espiritual dels infants i de promoure la comunió i la confessió des de ben aviat, així com el conreu de la lectura espiritual i de les tradicions cristianes per a la canalla. És en aquest context que cal entendre la seva preocupació per promoure que els nens i nenes de la catequesi fessin el pessebre.

Durant els primers anys de la seva estada a Mataró ja es troben diverses notes a les pàgines del Pensament Marià que confirmen això que s'ha dit. La primera és de l'any 1923. Sembla que aquell any va ser el primer en què es va convidar els infants de la catequesi a inscriure el pessebre que feien a casa seva. Durant el mes de desembre els participants de la catequesi podien donar les butlletes amb la seva adreça per indicar que feien pessebre. El doctor Samsó tenia un interès especial a visitar tots els pessebres inscrits. Aviat seria conegut per aquesta dedicació:

Degut sens dubte a l'impuls que el Sr. Arxiprest, Dr. Samsó, hi ha donat d'ençà de la seva vinguda a Mataró, premiant-los amb assistències del seu catecisme de Santa Maria, i també als anuncis del “Diari de Mataró” i PENSAMENT MARIÀ, són més cada any les famílies de nostra ciutat que preparen a casa llur el seu Betlem. [1925]

Ramon Romeu, historiador del pessebrisme mataroní, confirma el zel del rector de Santa Maria a l'hora de promoure el pessebre:

El Dr. Josep Samsó i Elies, de santa memòria, encoratjava els nens del catecisme
perquè fessin el pessebre. Amb el Dr. Carmany els visitava tots i els donava
assistències.

Maria Taberner, que havia anat a la catequesi de Santa Maria amb el doctor Samsó, recorda perfectament la seva tasca de promoció del pessebre:

En arribar el temps de Nadal ens proposava que féssim el pessebre a casa; ell
personalment visitava tots els pessebres i ens donava assistències que, a final
de curs, podíem canviar per regals a la festa que es feia al Foment.

Josep M. Misser, que conegué el rector màrtir de Santa Maria, confirma les afirmacions de Romeu i els records de Taberner. En un text recordatori parla de l'actitud “constantment animadora” que mantenia el doctor Samsó en la seva feina pastoral:

Però l'animació no es limitava al marc sagrat del seu sacerdoci (...), era més bé una animació que es feia present a la ciutat. Cal recordar (...) la visita a les llars a tota l'estesa de la ciutat, amb el pretext dels infants que li havien anunciat el seu Pessebre.

Ben mirat, no era res de nou el que feia el doctor Samsó: visitar els pessebres de les cases. Feia molts anys que ja es feia, això, a Mataró! El que crida l'atenció en la seva actuació respecte al pessebre és que va saber aprofitar aquella tradició per portar a terme la seva tasca pastoral. De manera semblant a com, per exemple, els maristes havien fet pessebre amb una finalitat pedagògica. L'interès que el rector de Santa Maria va demostrar per la promoció del pessebre -interès que diversos testimonis orals han confirmat- serà un dels factors importants per entendre l'evolució posterior del pessebrisme mataroní.
És a principis del segle XX (això sí, uns anys abans de la vinguda del doctor Samsó) quan es troben les primeres notes escrites que parlen de pessebres dins la basílica de Santa Maria. La primera és de 1910, tot i que dóna a entendre que el pessebre ja s'hi feia un temps abans:

Desde el último viernes, todas las noches según anual costumbre, a las siete y media en la iglesia Parroquial de Santa María, sigue practicándose el devoto ejercicio de las Jornadas de la Santíssima Virgen María que precedieron al Nacimiento del Divino Jesús, para cual piadosa devoción se ha arreglado un bonito Belén en el altar de Nuestra Señora de las Mercedes. [1910]

Es pot veure com aquest pessebre era convertit en objecte de devoció. Més endavant el pessebre parroquial de Santa Maria serà bastit a l'altar del Roser, amb unes finalitats devocionals similars. Ara sí que el doctor Samsó ja era a la parròquia:

De pessebres.- Ha quedat instal·lat en l'altar del Roser, de la parroquial de Santa Maria, el que tots els anys hi fa l'Associació de la Sta. Infancia per a practicar-hi la solemne novena de les “Jornades” que's diran tots els dies a les set del vespre menys al diumenge que seran després de la visita al Santíssim Sagrament. [1922]

Aquestes notes coincideixen amb els records de Francesc Ferrer Clariana, que explicava que a Santa Maria s'havien fet pessebres als altars de la Mare de Déu de la Mercè, al de Sant Pancraç i al del Roser. Els pessebres de Santa Maria refermen un element que havia estat característic dels pessebres d'èpoques més reculades: el seu caràcter devocional o purament religiós.

L'encert de Llavaneres

L'altre dia vaig anar a visitar la 2a. mostra Figures de pessebre. Escultures de petit format, que encara es pot veure al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

D'aquesta mostra en voldria destacar el que, al meu criteri, són encerts.

El primer encert és el mateix nom de l'exposició. Santiago Alcolea va escriure fa uns anys un llibre, Ramon Amadeu (1745-1821). Un gran escultor de petits formats (Olot, 1998) que és una joia. En aquest llibre no només s'explica l'obra pessebrista de Ramon Amadeu sinó que també s'hi reivindica el seu valor escultòric. Sí, les figures de pessebre, i no només les de Ramon Amadeu, són petites escultures, i això és el que ens vol mostrar l'exposició de Llavaneres: les obres pessebristes d'uns quants escultors catalans actuals...

Un altre encert és el format de la mostra. No es tracta d'exposar moooooltes figures. Ni de demostrar que jo tinc la millor col·lecció del món. Ni de buscar les peces més maques i espectaculars. Ni d'atabalar el visitant. No: es tracta simplement (i no és poca cosa) de mostrar un exemple de cada figuraire. Amb aquest format podríem dir minimalista, hi destaquen una o dues peces de cada autor, amb la informació mínima. Tothom que visiti l'exposició la podrà gaudir sencera i es farà el càrrec del que hi ha. I si algú vol saber-ne més, ja ho trobarà al catàleg.

Precisament el catàleg que s'ha editat amb motiu de l'exposició és un altre encert. Una publicació molt digna, on hi podem trobar informació complementària de la que hem rebut durant la visita de la mostra. Sempre ens queixem que hi ha poca documentació sobre els creadors de figures de pessebre; per tant, tot el que s'editi en aquest sentit ha de ser benvingut.

També molt sovint lamentem la poca (o insuficient) atenció que rep el món del pessebre per part de les institucions públiques. Per això és molt de lloar que el Museu Arxiu de Llavaneres organitzi exposicions com aquesta.

Sembla que la intenció del Museu és continuar organitzant mostres similars. Potser podríem demanar que una propera exposició es dediqui als creadors del que s'anomena figura popular. És a dir, a aquells artesans que, sense ser creadors dels originals que utilitzen per a emmotllar les seves figures, omplen els pessebres de moltes llars amb les seves peces. Als artesans, que ben mirat, són continuadors d'una llarga tradició que no voldríem perdre.

És clar que, si filem prim, alguns dels artistes presents a la mostra d'enguany ja els podríem considerar artesans de figura popular; figura de qualitat, si ho voleu així, però figures que, comptat i debatut, han sorgit d'un motlle, motlle l'original del qual no és pas obra seva.

Però de moment quedem-nos amb les escultures de petit format; amb aquestes peces que uns escultors han creat a partir d'un tros de fang.

Només em queda reiterar la meva felicitació al Museu de Llavaneres per aquesta 2a. Mostra.

Trobada a ca l'Hernán

Ahir al vespre, un grup de persones varem assistir a un acte pessebrista poc habitual. Un col·leccionista L'Hernán de Ribera, col·laborador d'aquest blog, va organitzar una trobada al seu despatx, amb l'excusa de presentar la seva col·lecció, i les noves adquisicions del 2009.

Va ser una estona distreta, agraïda pels que ens agrada el Món del Pessebre i llurs figures, gaudint de pessebristes, figures i figuraires i cal dir-ho d'un bon pernil. Va ser magnífic poder parlar distesament amb en Daniel José (per mi una icona), amb la família Bertran (per mi una família), amb en Joan Colomé (un gran pessebrista), En Galderich i l' Enric (bons amics) i un llarg etcètera

Felicitats Hernán!, una bona iniciativa, diferent, i el més important: Fa pessebre!

Joan d'Ivori, pessebrista

Després d'uns mesos de vacances he tornat a agafar l'estudi de l'obra d'en Carratalà, i investigant sobre un dels seus referents, el dibuixant Joan d'Ivori he trobat això que transcric tot i que és una mica llarg:

"I parem una mica més d'atenció al pessebre artístic que organitzà per encàrrec del Foment d'Arts Decoratives (FAD) al Nadal de 1931.

El FAD, que presidia el destacat decorador Santiago Marco, considerava que les entitats artístiques tenien l'obligació d'organitzar manifestacions culturals i espectaculars que cridessin l'atenció del públic i que les ajudessin en la seva tasca de presentar els nous corrents estètics sense oblidar mai les bones tradicions. Per això, com escrivia Santiago Marco al fullet de presentació de la iniciativa que comentem, "ara intentem donar un pas endavant amb l'exhibició d'un gran Pessebre on l'escenografia i el difícil art del figurista, que fa més viu l'interès emotiu del paisatge, surtin del realisme de la fira per consagrar-se a l'interès expressiu del gran fet de Déu encarnat per l'obra feliç de l'artista".

Del projecte i escenografia, se n'encarregà Joan Vila "D'Ivori", amb l'assessorament religiós de Manuel Trens. De la direcció luminotècnica en va tenir cura Carles Buïgas; les figures foren realitzades per l'escultor Josep Granyer, i els dibuixos que calia projectar foren demanats a Evarist Móra. El local on s'instal·là fou el de l'actual Publi Cinema al passeig de Gràcia, i Bartomeu Llongueras li preparà una atractiva façana. Hi participaren bons i destacats artesans i tant el pessebre com la cavalcada de Reis que després s' organitzà provocaren comentaris elogiosos.

Josep Granyer va fer per al Pessebre prop de cent escultures de fang que un cop utilitzades quedaren en un magatzem. Dispersades per atzars de la Guerra Civil, al cap d'uns anys algunes, possiblement per error sortiren fotografiades en un llibre de Josep Pla dedicat a Manolo Hugué i es donaren com a pròpies d'aquell escultor. Anys després, feta una curta tirada en bronze a partir del model, sortiren a la venda com a obres de Manolo. Explicat públicament el fet en una carta a La Vanguardia, per Francesc Granyer, fill de l'artista responsable de l'original mal utilitzat, sembla que va ser restablerta la veritat i esmenat l'error mitjançant la destrucció de les còpies falses. Tanmateix, com que en poden quedar d'altres mal atribuïdes, considero que no és sobrera l'explicació."

CADENA, J.M. (1997): D'Ivori, la màgia de la il·lustració. Barcelona. Ajuntament de Barcelona (p. 33-34)

Oportunitat perduda

Avui he anat a veure l'exposició Religió, llengua i cultura a Catalunya, una interessant proposta de diàleg entre religions i societat civil promoguda per la DG d'Afers Religiosos.

En el quart àmbit es mostren les relacions entre les confessions religioses i la religiositat popular. Entenc que no hi podia faltar el pessebre i certament no hi faltava, alegria d'entrada doncs. Però, sempre hi ha un però, clar, en una exposició destinada a mostrar les relacions entre les religions i la cultura catalana... la única cosa que no hi podia haver és el pessebre que hi havia. Un pessebre sense identitat ni en la forma ni en la matèria.

Han muntat un pessebre de tipologia hebraica amb unes figures (precioses) d'en Daniel. No, home no! havia d'haver-hi més que mai un pessebre amb figura catalana!!! i encara diria més, un pessebre amb figura popular! Si per aquest costat el pessebre no deia res de la relació entre religió i cultura catalana, encara menys per la seva construcció: ni suro pelegrí, ni molsa, ni ginebró, ni farigola. Un pegot de poliestirè expandit mal dissimulat era tot el material constructiu d'aquest pessebre.

I si encara era poc el despropòsit, totes les vitrines estaven ben documentades amb explicacions breus del que hi havia excepte una, la del pessebre. Ni una línia, ni un comentari, res. Una pena.

Per acabar-ho d'adobar, pel tren quan llegia el catàleg de l'exposició, he vist que hi havia agraïments a la Federació Catalana de Pessebristes i al seu president (suposo que per ser l'autor del pessebre). Conclusió, no n'hi ha prou en fer pessebres si no sabem què volem dir amb el pessebre.

En exposició tan visitada calia aprofitar millor l'oportunitat de tenir una presència del pessebrisme català una mica més elaborada, una mica més digna. Amb el pessebre podem dir i transmetre moltes coses, i en una exposició d'aquesta mena era un espai ideal. No tot és posar-hi figures boniques.

El pessebre i Sant Antoni. Homenatge a Joan Amades

L’altre dia escoltant el programa de ràdio Versió Rac1 d’en Toni Clapés vaig sentir dir-li al Sr. Marcel·lí que en el dia de sant Antoni (17 de gener) hi havia el costum de posar tot el bestiar del pessebre davant del portal, com si adoressin l'Infant.

He buscat aquesta dada en El Pessebre i el Costumari Català d’en Joan Amades i no ho he trobat. Algú ho té documentat?

Malgrat tot la idea em va agradar i a casa ho hem fet. És un petit homenatge a en Joan Amades en el dia que es clou el seu esplèndid Any Amades i en el dia que fa anys va morir, en una festivitat ben celebrada arreu de Catalunya.

Pessebre alemany

Aquest Nadal he rebut una felicitació on hi ha aquesta foto del pessebre de la catedral de Würzburg, un pessebre que m'ha agradat molt.

Les figures són obra de l'escultor Lothar Bühner, i em semblen una meravella de simplicitat, expressivitat i contemporaneïtat. Una vegada més veiem com apropar el pessebre a la sensibilitat el nostre món contemporani no és ni difícil ni complicat i estèticament pot ser molt gratificant.

Acto 25 aniversario Federació Catalana de Pessebristes

El día 2 de febrero (sí, por la Candelera), a las 19 horas en el Palau Robert, la Federació Catalana celebra un acto de inicio de los actos de su 25 aniversario, en el que disertará Jordi Pujol sobre el pesebrismo (vale la pena escucharle, sin duda) y luego echarán algo de papeo (aunque lo hacen al lado de mi despacho, en Paseo de Gracia 107, seguro que no pondrán jabubo XD)... en el comunicado nos invitan a todos los asociados y aficionados y que lo divulguemos entre nuestros amigos y a los medios de comunicación. Yo no me lo pienso perder, vamos.

Festa del Pessebre Drake 20 enero 2010

Tengo una magnífica noticia: tendremos como invitados de honor a Daniel José (hijo) y a la familia Bertrán, que presentarán las últimas piezas que han hecho (uno y otros) para mi colección. Creo que la cosa irá de gran acontecimiento, con independencia del jamón XD....

Bon viatge pesebrístic!

Els amics de Manresa ens fan delir amb aquesta proposta de viatge que ja és el tercer any que porten a terme. Desitgem que els vagi bé i esperem que ens en facin un reportatge per compartir a la tornada.

Una trentena de persones del Grup Pessebrístic de Manresa, realitzaran aquest mes degener, del 14 al 17, un viatge per a visitar pessebres de la Llombardia i compaginar-ho amb turisme. El dia 14 es visitarà el Museu de pessebres d'Albusciago i el llac Majore.

El dia 15, una jornada intensa de pessebres, amb visita als de Cividino, Bornato, Ponte de Sant Prieto i el Museu de Brembo de Dalmine, totes les mostres amb centenars de pessebres de tot el món i, alguns d'ells, diorames elaborats amb la tècnica catalana del guix. El dia 16, tot el dia de visita turística a Milà, i el 17, visita de la col·lecció particular de pessebres del museu de la Cascina Vistarina, una quadre de vaques del segle XVIII, i la cartoixa de Pavia.

A l'important Museu de Dalmine, l'Ajuntament de la població, la direcció del Museu i el Coordinador de totes les seccions italianes de Pessebristes, faran una recepció al grup, amb intercanvi de llibres pessebrístics de Catalunya i Itàlia. Els viatges serà en avió i autocar, sent aquest el tercer any consecutiu que aquest grup organitza, pel mes de gener, una visita a pessebres d' Itàlia, havent anat el primer any, a Nàpols i el seu entorns, i el segon, a Verona, Pàdua i Venècia.

Mi fiesta anual del pesebre

¡Estáis todos invitados! Mi gran aportación al mundo del pesebre es dar jamón de jabugo, vino tinto y cava cuando recibo a los compañeros de la APB... y como siempre me vienen poquitos, aprovecho para hacer una fiesta "general" de ambiente pesebrista, en la que enseño mi pesebre, "presento en sociedad" las figuras adquiridas durante el año y luzco mi colección, este año en nuevas vitrinas. Y realmente es una celebración muy pesebrista, ya que se habla sobre todo de los cotilleos del año en el mundillo. Empieza a las 19 h. y acabamos hacia las 21,30-22, o sea que hay mucho margen para que venga quien quiera, todos seréis muy bien recibidos. Ah, en Rambla Catalunya, 110, 1º 2ª. Os espero.

Art pessebrístic

Apart de col·leccionar figures de pessebre, m’agrada cercar bibliografia. Això darrer és realment difícil ja que és molt escassa.

Avui he comprat el llibre “Art Pessebrístic” de Basili de Rubí, Pare Caputxí, editat a Barcelona a l’any 1947.

M’ha fet gràcia la primera plana que he llegit, escollida a l’atzar, que parla dels despropòsits i de les irreverències en la representació del pessebre.

Us en faig un detall del mateix, sempre des del màxim respecte a l’autor i el seu temps:

“Vigilin sempre els artistes, i sobretot els que no ho son, que del popularisme a la grosseria i barroeria hi va molt poca distància.

No ens cansem de repetir l’última de les prescripcions de la Societat de Pessebristes del segle passat (per S.XIX): Que el pessebre deu fer-se de manera que tingui l’aprovació d’un paisatgista, així com d’una persona sensata de bona societat, i que el mateix pugui ésser ensenyat a una senyoreta que a un sacerdot”

Bé, els temps han passat i el pessebre ha evolucionat. Tot i així encara hi ha hom que s’escandalitza per la figura del caganer, o sense anar més lluny per la representació del naixement en estils no historicistes...

Adéu a les "festes d'hivern"

En Bosco ens fa notar aquest article de l'AVUI d'avui. Sense ànim de reobrir un debat que ja vam tenir val la pena mostrar també que hi ha opinions tan contundents com aquesta.

Pere Martí / pmarti@avui.cat

Avui és dia de desmuntar el pessebre, recollir l'arbre de Nadal, dipositar els diferents embolcalls dels regals de Reis en els múltiples contenidors de la nova sostenibilitat obligada, començar el règim eternament ajornat, matricular-se per enèsima vegada a un gimnàs i tornar a la feina, excepte els mestres, que comencen demà.

Enrere queden quinze dies que paralitzen el món, durant els quals ens hem omplert de bones intencions, hem redescobert un any més que hi ha molta gent que estimem i que ens estima, i que l'esperit no s'alimenta només de canelons ni de galets. La força del Nadal és tan gran que el consumisme desbocat encara no ha aconseguit fer-lo malbé del tot: només cal fer un pessebre amb un infant per veure l'espurna d'il·lusió que li brilla en els ulls, l'entusiasme ingenu amb què repica el tió o la veneració paralitzant amb què rep els Reis d'Orient. Potser hi ha algú que arrufarà el nas i amb una indigestió de laïcisme criticarà el Nadal perquè "ningú està obligat a ser feliç per decret". I té tota la raó: sempre pot agafar un avió d'Air Comet o EasyJet i passar les festes dormint als aeroports, com Tom Hanks a La terminal, amb l'emoció afegida que suposa el risc de ser detingut per ser sospitós de jihadisme.

Celebrar el Nadal no és obligatori, però els intents de negar-lo són estèrils socialment i empobridors culturalment. Cada vegada que algú proposa canviar el nom de les festes de Nadal per "festes d'hivern" fa el ridícul, i quan una escola decideix suprimir el pessebre per "respecte" als alumnes d'altres religions, el que fa és promoure la ignorància. És com tancar les finestres de l'escola per no patir el canvi climàtic. La diversitat cultural i religiosa ja és dins les aules i pedagògicament sembla més útil ensenyar-la que negar-la. No s'hauria de confondre la necessària laïcitat amb el laïcisme.

Bon any 2010

Com a felicitació per al nou any us posem el vídeo del pessebre de la catedral de Notre Dame de parís.

Ja vam veure l'any passat com al cor de París i en una de les esglésies més clàssiques del món s'aposta per fer un pessebre absolutament contemporani amb una acollida i un èxit impressionants.

Enguany el tema és: "La llum és reflexa" i amb aquesta idea, utilitzant miralls, llum i figures es construeix una escenografia evocadora de missatges i sentiments. Com sempre hi ha un encàrrec artístic i tècnic al darrera. Podeu veure tota l'explicació clicant aquí.