Era un mal dia, també es va queixar el Cruyff. Nosaltres, però, estem contents per que al saló vigatà del Palau Moja ens vam arribar a aplegar unes 25 persones, que per tractar-se d'una taula rodona de pessebrisme dos dies abans de Nadal amb els carrers plens de gent comprant, Déu n'hi do.Però el que fa més goig és el comentari que més vaig sentir en acabar: "se m'ha fet curt", a mi també. No me'n vaig adonar i ja portàvem una hora i mitja i era l'hora de plegar...
Les intervencions de la Taula van ser exquisides, amb la saviesa d'en Josep Mañà reivindicant els valors culturals del pessebre, apostant per integrar en el pessebre noves realitats socials que configuren el nostre context, queixant-se d'uns certs arquetips en els paisatges que no representen la riquesa de la diversitat paisatgística de Catalunya, explicant-nos el disgust que li va causar la incomprensió del pessebre de la Plaça de Sant Jaume de fa uns anys... , amb el discurs crític i un punt provocatiu de l'Hernan de Rivera que aposta per un nou pessebrisme més simple que integri realitats formals més atractives, superant el diorama tancat que presenta un únic punt de vista, en el que el pessebrisme de fet ajudi a desencarcarar el pessebrisme de dret, i finalment, amb la rauxa d'en Josep Maria Font, que des del seu coneixement dels llenguatges plàstics i escènics ens va obrir els ulls cap a nous llenguatges i noves possibilitats expressives per al pessebre, posant l'imaginari del pessebre al costat dels propis imaginaris personals.
Les intervencions dels assistents van ajudar a posar el contrapunt necessari a l'acte, totes elles molt pertinents i que suscitaven noves línies de debat.
Vam evidenciar que la reflexió sobre el pessebre ens interessa a uns quants. Vam quedar que caldria no esperar a un aniversari per tornar a convocar un espai semblant de diàleg. Hi haurem de tornar doncs, i no cal que triguem massa.
3 comentaris:
Sincerament, m'ho vaig passar molt bé, tot i que se'm va fer massa curt. M'agrada conèixer les diferents visions del Món del pessebre, i deixar de sentir-me marcià. Realment molt interessant.
Fantàstic resum del que va ser: "se'ns va fer curt".
Ara només cal que ens tornem a retrobar en altres dies i altres èpoques de l'any més fàcils.
Cal buscar una sala on això sigui possible i fins i tot disseccionar una mica els debats ja que barregem massa coses de pessebrisme que poc tenen a veure: el pessebrisme de fet i el de dret.
Fem debats temàtics que vagi des de l'artesà de figures, al qui té la parada de Santa Llúcia, els pessebres cassolans, els diorames...
Realment, se'ns va fer curt i aquesta és la gran notícia!
Lo que me gustó más fue que el público tenía tantas ganas, o más, de hablar y discutir, que los ponentes de la mesa (bueno, hablar más que yo, no, claro XD)... y es divertido vernos a los frikis del pessebrismo en acción... me emocionó sentirme tan arropado con gentes que sienten la misma pasión que yo y conocer algunos otros aficionados con los que hasta el momento no había tomado contacto. A mí me gustaría hacerlo en un bar, con un trifásico y una mesa, media docena, tertulia pessebrista... menos cultural, pero igual de divertido y apasionante.
Por último, me encantó ver el asentimiento general cuando mencioné a Sor Carme Monserdà, la emocionante (no se me ocurre otro término mejor) figuraire de Mataró... no se me ocurre mejor elogio hacia ella.
Hasta muy pronto, amigos
Publica un comentari a l'entrada