M'encanta! No puc parar de cantar la tornada. Realment aquesta cançó fa molt més per promocionar i popularitzar el pessebre que moltes de les accions que amb tant d'esforç estem promovent durant aquests deu anys!
És una classe pràctica de com s'ha de fer un pessebre popular. Ja sé que a alguns els molesta el caganer en el pessebre, però realment és un personatge amb una càrrega simbòlica excepcional. Jo sempre recordo aquell escrit de mossèn Ballarín que diu que ell el posa a la cova, al costat del nen Jesús, per que al capdavall tots ho som de caganers (més o menys deia alguna cosa així).
Enhorabona doncs als que han fet la cançó.
5 comentaris:
Ens hem de començar a plantejar el caganer com a l'element capdavanter del pessebre. Sinó mireu aquest apunt de L'home dibuixat.
Doncs sí que és simpàtica la cançó. Mossèn Ballarín ha tingut sempre l'habilitat "d'épater les gents".
Bé el videu que ens enllaça en Galderich.
Curiosa, si més no, la importància del caganer en els nostres pessebres.
No te desperdici la cara que posen els convidats. L'altre dia m'explicaven una anècdota semblant entre uns anglesos, els caganers i les cares que posaven, els anglesos.
Això del caganer, si no es cau en el frikisme, té tela. Només cal estar al cas dels Amics del caganer i de tot el que aporten, amb seriositat i rigor sobre el personatge.
Recordo l'explicació de Mn Ballarín, i em va xocar que digués que el posava al costat del nen Jesús, la seva reflexió va ser sublim.
Canvi i a la fi, tots plegats som uns caganers, la única diferència és que la nostra societat, en comparació a altres té molta simbologia escatològica. I què voleu que us digui, a mi m'agrada molt. Visca el Caga Tió!
Agraeixo als companys del Bou i la Mula i a tots els seguidors d'aquest blog per penjar notícies, espais televisius, cançons i tota mena de material que d'altra manera m'hauria passat desapercebut.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada