El darrer pessebre d'en Joan Costa

En vistes que hores d'ara ni l'Associació de Pessebristes de Barcelona ni la Federació Catalana de Pessebristes no han posat en els seus webs cap recordatori per al Sr. Joan Costa, que morí el dia de Santa Eulàlia, he decidit escriure jo alguna cosa.

Jo el coneixia poc al Sr. Costa i, honestament he de dir, que mentre en el Sr Garrut hi havia vist sempre una visió renovadora del pessebrisme amb la mirada posada al futur, el Sr Costa representava per a mi la imatge d'un pessebrisme del passat.

Vaig patir el seu excessiu zel jurídic quan vaig intentar modificar i agilitzar alguns procediments de gestió de la Federació, en els anys en que vaig ocupar-ne la secretaria. Em posava molt nerviós que una visió hiperlegalista impedís modernitzar, fer més oberta i dinàmica la gestió d'una entitat. Amb els anys, però, m'he mirat aquella actitud intransigent com una mostra d'amor al pessebrisme. El Sr Costa no volia que en les entitats de pessebristes les coses es fessin de qualsevol manera.

L'estima que tenia pel pessebre el va portar a exercir aquest art fins al darrer moment de la seva vida. Però, quina ha estat la meva sorpresa en verure les fotos que em van enviar del seu darrer pessebre! Resulta que el Sr Costa va fer un pessebre absolutament contemporani, molt simbòlic i amb un punt d'humor.

A mesura que les persones ens fem grans anem apreciant cada vegada més allò essencial de les coses, deixant de banda aspectes accessoris o circumstancials. M'alegra veure que el pessebre que el Sr Costa ha fet als seus 96 anys sigui precisament un pessebre que empra els nous llenguatges i es desmarca del pessebrisme més clàssic.

M'agrada per que amb aquest pessebre m'ha aportat una nova visió de la seva persona. M'agrada poder recordar al Sr Costa amb aquest darrer pessebre.