A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat
1 de maig del 2020
Iconografia navideña. Museo del Prado
Un petit recorregut per algunes de les obres del Prado relacionades amb el Naixement de Jesús.
A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat
A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat
16 d’abril del 2020
POESIA i pessebre. Rafael Garcia Villena
Rafael Garcia Villena 2007
Himne dels pessebristes
La tardor de verds i ocres s’engalana
I les estrelles resten espai al sol.
Propera s’endevina la hivernada
I la natura s’adorm en la fredor.
És el pessebre bellesa i amor,
ës un poema, una brosa, una flor.
Ës el pessebre bellesa i passió,
És un somriure de Déu en el món.
És el pessebre bellesa i amor,
...
El pessebrista desplega les eines
A la recerca de la inspiració,
Afina en positiu la mirada
I encèn els llums de la imaginació.
És el pessebre bellesa i amor,
...
De suro i molsa, branquetes i còdols
I mil recursos en la construcció,
Componen llocs de somnis i tendreses
En un oasi de pau i germanor.
9 d’abril del 2020
POESIA i pessebre. Hilari d'Arenys, ofc.
Hilari d’Arenys, ofc.
Publicat a “Catalunya Franciscana” Desembre 1979
Cançó de fer el pessebre
Comencem a
casa
un pessebre
xic.
Té màrgens i
rasa,
un parlar
bonic,
una casa
bella,
 |
| Figura de J.L. Mayo |
un parell de
bous,
una dona
vella
amb un sac
de nous.
Un gall que
espingueja
a dalt d’un
pedrís,
un que
fadrineja
i se sent
feliç
perquè marxa
i canta
cap al sant
Portal
aquesta nit Santa
de nostre
Nadal.
2 d’abril del 2020
POESIA i pessebre. Lola Casas
Lola Casas, mestra.
Publicat a la felicitació de Nadal de l’Escola Pia de
Nostra Senyora. 2009
 |
| Original de Maragda Cuscuela |
Cel de paper
Muntanya
de suro.
Estel
d’argent.
Dona
que renta
en un so
de riu.
Pastor
que dorm
en un prat
de boira
Àngel
que vola
en un espai
de fum
Nen
que plora
en un sospir
d’esperança
Cançó d’hivern.
Cançó de pessebre.
Verd de Nadal.
29 de març del 2020
El pessebre del TBO
Per als nostàlgics, una plana del mític TBO amb un pessebre retallable dibuixat per Ricard Opisso, el gran dibuixant modernista que va col·laborar amb aquesta revista entre els anys 1917 i 1954.
26 de març del 2020
POESIA i pessebre. Jordi Colomer del Romero
Jordi Colomer del Romero
Del llibre De Nadal a sant Esteve.
Barcelona 1982
Els nins davant el pessebre
Veniu al pessebre,
oh nins tots, veniu,
que avui el fred gebre
fulgura joliu,
car dins l’establia
el fred s’és mudat
en goig i alegria
pel Jesuset nat.
Present és el Pare,
el més bell present,
en eixa nit clara,
pel món bo i dolent;
els àngels tots frisen
per veure’L dormint,
tan bells ens encisen...
més bell és el Nin.
Els nins davant el pessebre
Veniu al pessebre,
oh nins tots, veniu,
que avui el fred gebre
fulgura joliu,
car dins l’establia
el fred s’és mudat
en goig i alegria
pel Jesuset nat.
Present és el Pare,
el més bell present,
en eixa nit clara,
pel món bo i dolent;
els àngels tots frisen
per veure’L dormint,
tan bells ens encisen...
més bell és el Nin.
24 de març del 2020
Figures de 3 cm de Lluís Carratalà
Aquestes són les figures de 3 cm que va fer Lluís Carratalà. Com recorda Toni Pruna a la darrera revista Naixement, "els motlles de 3cm s'han perdut. El seu nebot quan va anar a la mili els li va demanar a la Montserrat per guanyar-se uns centimets. Ella li va deixar aquesta sèrie i es van perdre. En Carratalà es va endafar molt perquè els havia fet per a la Montserrat."
Malgrat ser figures molt petites s'hi reconeix clarament l'estil i la mà d'en Caarratalà.
Malgrat ser figures molt petites s'hi reconeix clarament l'estil i la mà d'en Caarratalà.
22 de març del 2020
Pessebres del món al Monestir de Alconada (Palència)
Aquests dies de confinament van bé per dedicar les hores que en altres moments no podem a les nostres aficions.
Navegant, sempre es troben coses interessants com aquesta col.lecció de pessebres del món que fa més de 30 anys que les monges d'Alconada van recollint.
Navegant, sempre es troben coses interessants com aquesta col.lecció de pessebres del món que fa més de 30 anys que les monges d'Alconada van recollint.
19 de març del 2020
POESIA i pessebre. Perejaume
Perejaume Borrell i Guinart
Del llibre Oli damunt Paper. Ed. Empúries 1992
PESSEBRES
A Lluís M. i Antoni Riera
Com el mar que té els cims blaus i petits
perquè semblin més lluny, tot Ca l’Oller
fa una extensió vaga quan de nits
neven als Alps al peu de l’ametller.
O quan retallo, amb trossos de paper
de plata, els rius sota els castells fingits,
pintats als murs de Can Riera, o bé
esbossats per Max Ernst als infinits
brancatges d’aquest pa de molsa. Per
no hi ha més gran que al bosc, allà on em trobi,
emmarcar un clos a on l’herba es renovi
i aclucar els ulls com qui hi veu el Vallès.
Els cims petits, de lluny, són els més grans,
com el mar que té els cims blaus i llunyans.
Del llibre Oli damunt Paper. Ed. Empúries 1992
PESSEBRES
A Lluís M. i Antoni Riera
perquè semblin més lluny, tot Ca l’Oller
fa una extensió vaga quan de nits
neven als Alps al peu de l’ametller.
O quan retallo, amb trossos de paper
de plata, els rius sota els castells fingits,
pintats als murs de Can Riera, o bé
esbossats per Max Ernst als infinits
brancatges d’aquest pa de molsa. Per
no hi ha més gran que al bosc, allà on em trobi,
emmarcar un clos a on l’herba es renovi
i aclucar els ulls com qui hi veu el Vallès.
Els cims petits, de lluny, són els més grans,
com el mar que té els cims blaus i llunyans.
 |
| Perejaume. Pessebre, 1997. Suro i pintura, 11 x 19 x 27,5 cm. / Perejaume, VEGAP, València 2008 |
12 de març del 2020
5 de març del 2020
27 de febrer del 2020
20 de febrer del 2020
1 de febrer del 2020
Un naixement en un vitrall
Fa pocs dies hem
conegut la notícia de la descoberta, a la catedral de Girona, d’un
finestral medieval de la primera meitat del segle XIII (amb
algunes parts de finals del segle XIV).
Aquesta joia (els
experts afirmen que es tracta del vitrall figuratiu més antic de
Catalunya) va estar amagada durant segles darrere del retaule del
Corpus Christi, que es troba a la capella de Sant Martí i Sant
Francesc de la catedral gironina.
Aquest retaule de
vidre està format per plafons que representen la vida de Crist:
l’Anunciació, la Visitació i el Naixement. Cal destacar la
iconografia de la Nativitat, que és la típica d’aquella època: la Mare de Déu estirada, el Nen en un bressol acompanyat pel bou i la mula, i Sant Josep en un racó.
Segurament les parts que falten, damunt del Naixement, representarien l’Anunciació als pastors i l’Adoració dels Reis. Les parts més modernes (del segle XIV), a la part més alta, representen les escenes de la Flagel·lació i la Crucifixió.
Segurament les parts que falten, damunt del Naixement, representarien l’Anunciació als pastors i l’Adoració dels Reis. Les parts més modernes (del segle XIV), a la part més alta, representen les escenes de la Flagel·lació i la Crucifixió.
29 de gener del 2020
El Manolito
Les tradicions al voltant del pessebre que es coneixen dels convents de clausura femenina són molt riques i alhora molt desconegudes. Algunes d'aquestes tradicions són anteriors al s. XVIII, un testimoni clar de la presència dels pessebres molt abans de que el rei Carles III importés els pessebres napolitans.
Una de les persones que més ha investigat sobre els pessebres a les clausures femenines és la Dra. Letizia Arbeteta i les descriu amb detall en els seus llibres, un exemple dels quals és Vida i arte en las clausuras madrileñas: el ciclo de la Navidad, publicat per l'Ajuntament de Madrid l'any 1996.
Si el pessebre de les cases és un indicador del pas dels dies i una manera de celebrar els diferents episodis del relat del Nadal, en les clausures això encara és més accentuat.
El dia 1 de gener era costum en alguns convents asseure el nen Jesús en una trona, entronitzant el Nen com a rei. En molts casos es feia servir una cadira sense cul per poder posar la mateixa imatge del Nen dreta fent que el vestit li tapés les cames i així fer veure que està assegut a la tona. En d'altres convents tenien uns figura específica del Nen assegut i aquell dia la canviaven en el pessebre.
 |
| Imatge del "Manolito". S. XVIII. Escola espanyola |
 |
| Imatge del Nen Jesús entronitzat. S. XIX. Tallers d'Olot |
Ja que el dia 1 és la festivitat de l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) aquesta figura del Nen assegut ha passat a la història amb el nom popular de "El Manolito".
22 de gener del 2020
Encara ressona el pessebre de la Plaça Sant Jaume
Si una cosa tenen els pessebres que cada any s'instal·len a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és que ens permeten parlar i reflexionar sobre el pessebre.
No és posa cosa, ja que a partir d'aquestes reflexions i discussions que ja fa anys que es produeixen hem vist com en algunes associacions de pessebristes comença a haver-hi pessebres diferents.
També hem constatat com alguns posicionaments beligerants contra les innovacions en el pessebre que sentiem fa uns anys actualment estan molt més que suavitzats.
Adjunto l'intel·ligent article d'en Ramon Bassas publicat al num 491 de la revista FOC NOU. Val la pena.
17 de gener del 2020
El pessebre per sant Antoni
El fantàstic llibre de fra Valentí Serra de Manresa "El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme" presentat recentment com vam anunciar, explica entre d'altres coses el lligam del pessebre amb el calendari. La funció pedagógica del pessebre es veu clarament representada en les variacions que té al llarg de tot el seu cicle.
Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.
Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.
16 de gener del 2020
Un pessebre retrobat
De França ens arriba una curiosa notícia que té unes figures de pessebre com a protagonistes. Es tracta d'unes figures de pessebre de l'any 1887, que pertanyien a la basílica de Châteauneuf-sur-Cher (un poble del centre de França), i que fa 30 anys que havien desaparegut, sense que mai se'n coneguessin les circumstàncies exactes.
Ara, un col·leccionista de Nîmes posa en venta aquestes figures per 75.000 euros. Diu que ell les va adquirir legalment. El poble bé que les voldria recuperar, però el preu és, per a ells, impossible.
Tot i que no n'hi ha cap certesa, sembla que el rector que hi havia als anys 80 hauria venut les figures. Cosa que no seria correcta perquè, amb la separació entre Església i Estat que s'establí a França l'any 1905, el legítim propietari de les figures seria l'ajuntament de la la vila.
Podeu trobar més detalls d'aquest embolic (que sembla que acabarà als tribunals) a France Bleu.
6 de gener del 2020
Detalls de l'Epifania
I si els reis haguessin viatjat per comprovar que Jesús era home?
El que és realment extraordinari del naixement de Jesús és que per primera vegada el fill de Déu es fa home (ommnibus membris expressum, és a dir, dotat de tots els seus membres). L’argument a favor de la humanitat de Crist obté tota la seva força del membre sexual del nen.
En moltes representacions de l’adoració dels mags el tema central és la contemplació del sexe de Jesús. Déu ve a viure com a home entre els homes i ofereix el seu membre més fràgil per dissipar d’una vegada per totes qualsevol dubte sobre la seva encarnació. L’esdeveniment meravellós de l’epifania dels mags consisteix simplement a mostrar a l’adorador el sexe del nounat, és per això que en molts exemples la Mare de Déu retira els draps que cobreixen el nen, i li separa les cames, mentre Melcior s’apropa per contemplar l’entrecuix del nen.
Una vegada més comprovem que la representació dels fets de la infancia de Jesús estan molt vinculats a les preocupacions de les persones que les fan.
El que és realment extraordinari del naixement de Jesús és que per primera vegada el fill de Déu es fa home (ommnibus membris expressum, és a dir, dotat de tots els seus membres). L’argument a favor de la humanitat de Crist obté tota la seva força del membre sexual del nen.
En moltes representacions de l’adoració dels mags el tema central és la contemplació del sexe de Jesús. Déu ve a viure com a home entre els homes i ofereix el seu membre més fràgil per dissipar d’una vegada per totes qualsevol dubte sobre la seva encarnació. L’esdeveniment meravellós de l’epifania dels mags consisteix simplement a mostrar a l’adorador el sexe del nounat, és per això que en molts exemples la Mare de Déu retira els draps que cobreixen el nen, i li separa les cames, mentre Melcior s’apropa per contemplar l’entrecuix del nen.
Una vegada més comprovem que la representació dels fets de la infancia de Jesús estan molt vinculats a les preocupacions de les persones que les fan.
 |
| El Greco. s. XVI |
 |
| Bartolomé Esteban Murillo. s. XVII |
 |
| Bartolomé Bermejo. s. XV |
 |
| Jan de Bray. s. XVII |
5 de gener del 2020
10 raons per visitar els pessebres de Castellar del Vallès
Fa uns dies vaig anar a visitar l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès i us he de confessar que ho vaig fer amb una certa prevenció: ¿ajuntar el pessebre amb pel·lícules no seria un experiment massa forçat?
Doncs no. És una exposició que val molt la pena i
que recomano visitar. Hi ha moltes coses que em van agradar. Sense pensar-hi
massa, se m’acudeixen les següents raons per recomanar-ne la visita:
1) Seguint la llarga tradició dels pessebristes
castellarencs, els diorames són d’una gran qualitat.
2) En la majoria dels casos, la relació entre cada
pessebre i una pel·lícula està molt ben trobada.
3) Les tauletes al costat de cada diorama
ofereixen informació suficient i permeten diversos nivells de lectura dels pessebres (crèdits del pessebre, informació de la pel·lícula i passatge evangèlic).
4) Si volgués portar un grup d’infants a una
exposició de pessebres per fer-los catequesi, sense cap mena de dubte els
portaria a Castellar del Vallès. Té més potencial catequètic qualsevol dels
diorames castellarencs que no pas els diorames clàssics que no ajuden a
despertar la curiositat ni a fer-se preguntes.
5) M’agrada molt descobrir una exposició que és
fruit d’un treball en equip. L’exposició de Castellar no és la suma de diorames
fets per diversos pessebristes sinó un conjunt de diorames fets amb voluntat de
presentar un treball en comú.
6) No només hi ha un treball d’equip entre els
pessebristes, sinó que s’ha treballat conjuntament amb una altra entitat de la
població. En aquest cas, el Club Cinema Castellar.
7) Visitant l’exposició de Castellar no només vaig
veure una bona mostra de pessebres, sinó que vaig aprendre coses sobre el
cinema. L’exposició sobre cinema que es pot visitar al primer pis val la pena
per ella mateixa.
8) Els pessebres de Castellar van sortir a la
televisió. I això m’agrada perquè desmunta el victimisme que moltes vegades
veig en el món del pessebrisme: “Els mitjans no ens fan cas”, “Només parlen del
caganer”... Doncs resulta que els mitjans sí que ens fan cas: el que cal és
saber-los oferir un tema nou... i això a Castellar ho saben fer!
9) Estic segur que l’exposició de Castellar està
ajudant a aconseguir nous públics més enllà dels “clients” habituals de les
exposicions de pessebres.
10) I el que més m’agrada de l’exposició de
Castellar del Vallès és estar en un lloc on noto que algú em vol explicar alguna cosa. Hi veig
una voluntat de crear un relat, de donar un missatge, i no només de presentar uns
diorames més o menys bonics (com passa a altres exposicions).
Doncs fins aquí les meves 10 raons escrites a
corre-cuita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)