Val la pena gaudir de tots els articles que va publicant, però en el nostre cas us convido a mirar els que estan relacionats amb el pessebre, com per exemple la felicitació nadalenca del 2020 on es mostren els pessebres-altar propis del barroc.
19 de desembre del 2020
Pessebres barrocs
18 de desembre del 2020
Pessebres mínims 2020
L'any 2017 l'arquitecte Jordi Darder presentava a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el muntatge "Un pessebre mínim".
El pessebre, UN LLOC: Senyala un espai dins d’un altre. És parada, trànsit i referència.
El pessebre, UN JOC: Amagar-s’hi, comptar, participar-lo: La gent, personatges vius de l’escena.
El pessebre, UNA ACCIÓ: Llum i colors, un espectacle. Sentiu les figures, ens parlen de nosaltres.
Aquest Nadal de 2020, gràcies a la col·laboració dels districtes de Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi, i també amb la complicitat dels veïns i veïnes, es poden tornar a veure aquell pessebre tan especial instal·lat en els balcons d'algunes cases prop del Pont de Vallcarca de Barcelona. Bona iniciativa que ben segur podria tenir continuïtat en anys propers.
17 de desembre del 2020
"Pep del Nas"
Josep Prats era conegut en el seu temps amb els sobrenoms de "Pep del Nas" i “Pep de Gràcia”. Va néixer a l'últim quart del segle XIX possiblement al barri de Gràcia de Barcelona, i va morir a la mateixa ciutat a principis de la dècada de 1940.
Va ser fidel seguidor de l'escola historicista iniciada per Domènec Talarn i coetani de Salvador Masdeu i Linus Fèlix, també seguidors de la mateixa escola. La seva obra no va assolir ni de bon tros el nivell d’aquests darrers, però en honor a la veritat, les seves terracotes varen assolir un nivell notable, essent molt fines, boniques i úniques. La seva parada era de les més esperades a la Fira.
La seva producció va ser molt extensa i variada. Segons Joan Amades, a la seva obra “El Pessebre" de 1946, es sentia més creador que productor. No reutilitzava gaire els seus motlles. Va tenir una magnífica capacitat per crear figures i aprofitar els seus propis motlles per interpretar diversos personatges, talment com feia Masdéu.
Les seves figures son molt estilitzades. Els braços i les cames prims i rectes, sempre fets íntegrament de fang. La paleta de colors, sempre en tons pastel, és profusament acolorida i “dolça”. Ens presenta unes figures alegres i molt expressives. Destaquen els vestits sense mànigues o amb aquestes arremangades. Una característica del seu treball, i que precisament ha provocat que poques figures es conservin íntegres, es que feia els braços molt prims i amb el dit polze de les mans separat.
Li agradava fer composicions de figures en una sola peanya: l’anunciata, pastors amb bèsties de força, la samaritana en una font, etc... les feia amb molta plasticitat, proporcionalitat i vida. Lluís Carratalà va ser deixeble de Josep Prats, i varen intercanviar algun motlle. Això ha permès la conservació d’un d’original, concretament la figura del pescador i canya assegut sobre unes roques.
Félix Bertran Vidales, iniciador de la saga d'artesans "Bertran de Barcelona", va encarregar una sèrie de motlles, que Fèlix reproduïa amb plom. La mà de Josep Prats es coneix àmpliament en l'obra dels Bertran, principalment per la forma de cames i braços.
Altres artesans varen copiar o es van inspirar en l'obra de Josep Prats. El cas més evident és el de Daniel José Ursueguia, que profusament va reutilitzar els motllos, o bé va efectuar "apretades" de l'obra de l'autor, utilitzant-la indissimuladament com a base, per a fer reproduccions molt més detallades, però que no poden amagar el veritable origen.
Antoni Dorda
Desembre de 2020
NOTA. Les figures que il·lustren aquest escrit estan fetes entre els anys 1921 i 1926.
Bibliografia:
Amades, Joan “El pessebre” Obra revisada Dresaire, Albert; Roma ,Josefina; Serés, Antoni. Arola Editors 2009 Pàgina 236
16 de desembre del 2020
Pessebre monumental a Sabadell
L'Agrupació de pessebristes de Sabadell enguany no ha fet la tradicional exposició al seu local. Es poden veure pessebres a Sabadell als aparadors d'alguns comerços i també es pot gaudir d'un monumental pessebre instal·lat al davant de l'Ajuntament.
Es tracta d'un pessebre d'uns 60 m2, guarnit amb unes figures de grans dimensions fetes a Itàlia i de tipologia hebraica. El pessebre representa una casa de tipologia catalana mig enrunada on s'hi pot veure l'adoració dels Reis.
15 de desembre del 2020
Conferència "Els santons, l'ànima provençal del Nadal"
Ja fa anys que el nostre col·lectiu manté relacions amb diversos santonniers i entitats pessebristes de la Provença. La conferència d'en Jordi ens permetrà conèixer més a fons aspectes d'aquesta tradició dels santons i els seus creadors, els santonniers.
(L'aforament és limitat i l'accés és gratuït però amb reserva prèvia).
14 de desembre del 2020
El pessebre del Corpus
Carbó ens explica que entre els elements de la processó hi havia l’entremès de “La Nativitat” seguida de passatges que envoltaven tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli per representar-lo teatralment. La referència a aquesta presència del misteri de Nadal a la processó la trobem al llibre de les solemnitats de Barcelona amb data de 1424.
Més endavant en un document del 1435, es pacta la restauració d’aquest entremès. El document, en forma d’esborrany, es conserva a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, i s’hi pot llegir una descripció de l’entremès. L’escenografia consistia en un decorat format per tres arcs. A l’esquerra hi havia el bou i la mula (que sembla que havien de tenir el cap articulat per que es mogués), acompanyats per sant Josep que estava agenollat. Situada en l’arc que estava més a la dreta hi havia Maria, també agenollada en actitud d’adoració. Al mig s’hi podia veure una imatge del Nen Jesús, tot nu, que desprenia uns raigs de llum que il·luminaven a Josep i Maria. Tot plegat acompanyat d’un estol d’àngels que cantaven el Gloria i excelsis. Pujant per una escala, a l’inici de l’entremès hi havia els tres Reis que arribaven per adorar l’Infant.
Aquest document ens fa pensar que el pessebre, com a tradició, devia ser un fet habitual en la societat catalana abans del segle XV, ja que estem parlant de la restauració d’un element de la processó que devia haver estat usat ja molt anteriorment.
Si mirem una mica més enrere trobem que al llarg de l’edat mitjana eren habituals les representacions a la plaça pública, als claustres de les catedrals i fins i tot a dintre de l’església, dels Misteris, petites obres de teatre que ajudaven a comprendre alguns dels fets de la vida de Jesús. Alguns autors situen aquest costum a partir del segle XI. A Espanya hi ha el testimoni d’Alfons Xè el Savi, que visqué a la segona meitat del segle XIII, quan diu que entre les representacions que feien els clergues hi havia la de la Nativitat del Senyor. Aquestes representacions a l’interior de les esglésies van ser prohibides en temps de la Contrareforma. Les actuals representacions de Els Pastorets són una herència clara d’aquestes petites comèdies sagrades.
La processó del Corpus ens ha permès endinsar-nos en els orígens de la tradició del pessebre. No és fàcil determinar quan es comença a fer el pessebre, ni de quina manera. El que hem vist és que la devoció pel naixement de Jesús era ben present a l’edat mitjana. La representació que sant Francesc va fer l’any 1223 a la mítica Missa del Gall de Greccio és l’exemple més evident de que representar els Misteris de forma teatralitzada era un recurs pedagògic utilitzat habitualment. La processó del Corpus, en el seu conjunt, era exactament això mateix, una forma de fer pedagogia de la fe de forma visual.
La representació del Naixement es va anar consolidant fins arribar als pessebres que coneixem actualment. El pessebre és una de les eines pedagògiques més reeixides per transmetre la fe. Actualment, en una societat fortament secularitzada, és probablement l´únic element cristià que podem trobar en el si de moltes famílies no cristianes.
13 de desembre del 2020
La nadala de la Josefina Roma
Cada any la Josefina ens ofereix una nadala inspirada en l'actualitat. Sempre son poemes plens de sensibilitat que conviden a l'esperança del Nadal. Aquest any està inspirada en l'obra de J. Pachelbel Was Gott tut, das ist wohlgetan.
12 de desembre del 2020
El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme
A la Trobada, organitzada pel Museu Arxiu de Cabrils, l'Arxiu Comarcal del Maresme i El Bou i la Mula, el nostre col·lectiu hi va presentar diverses ponències:
Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre - El Corredor.
Dr. Jordi Montlló Bolart
El col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme.
Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font, Jordi Montlló
Sara Llorens i la construcció del seu llegendari.
Dra. Josefina Roma
11 de desembre del 2020
A Castellar del Vallès, pessebres d'aparador
Aquesta iniciativa motivada per les restriccions a causa de la COVID-19 ha generat un nou repte per als pessebristes castellarencs que han hagut de reinventar-se novament, no en funció d'un tema sinó en funció d'una nova forma de presentar els pessebres.
La iniciativa genera curiositat en els vianants que observen embadalits els pessebres amb tots els seus detalls. Els pessebres surten del local i s'apropen a la gent, i a la vegada, els pessebres surten del marc de les finestres pròpies del format de diorama per adquirir nous formats visibles desde diversos punts de vista. Dues qüestions que no són menors i que ben segur que marcaran un punt d'inflexió en la tradició del pessebre.
10 de desembre del 2020
La caseta de paper
 |
| Construcció de paper i cartró de mitjan segle XX, feta amb materials reciclats i caixes de medicines |
“Quan érem infants hi havia mainada que es dedicava a fer casetes de pessebre com una indústria infantil. Les fèiem amb capses de llumins, que desfèiem amb molt de compte procurant que no es malmetés la goma que tancava la capsa per un costat. Un cop desfeta, la tornàvem a fer al revés. De manera que la cara il·lustrada del cartró anés a la part de dins de la casa. Per dessota li tallàvem una porteta i un xic més amunt una finestreta. Al damunt, hi posàvem una tapa feta amb cartó d’un altre capsa, una mica reduït de mida per què resultés tant ample com el que hi posàvem al sota com a sòl. La teulada, però, per què fes bonic als nostres ulls, havia de sortir una bona mica per davant de la façana de la construcció, o sia que la caso havia de tenir un bon ràfec. Aquestes casetes, les veníem a cinc cèntims als que no se’n sabien fer”
Joan Amades
9 de desembre del 2020
Un any més col·laborem amb el Fes ta Festa
- La pandèmia al pessebre
- Els pessebres de la Plaça de sant Jaume
- Fer el pessebre. Un fet de relació comunitària
- Spin off del pessebre
- El pessebre del Corpus
Podeu escoltar els d'aquest any i també els dels anys anteriors (des del 2012)
en el aquest enllaç.
8 de desembre del 2020
Fer el pessebre un fet de relació comunitària
Era costum entre la gent del lloc anar de casa en casa, passant a saludar i desitjar bones festes, tot visitant el pessebre que cada família havia realitzat a la seva llar per embolcallar el seu Nadal. Fet que en el món rural se solia dur a terme els diumenges, bé després de l'hora de missa o a la tarda. I aquest entreteniment social esdevenia un fet festiu i relació comunitària.
Tot i el canvi de costums i que amb el pas dels anys moltes d'aquestes pràctiques s'han anat perdent, encara ara queden localitats al nostre país on els pessebres es realitzen, per a ser vistos, a les finestres de la planta baixa que miren al carrer o a l'entrada o el rebedor de la casa. El pessebre en si mateix esdevé un objecte ornamental que donava la benvinguda i és motiu de sincronia, salutació i tradició de relació social.
Amb el pas del temps, a aquestes tradicions ornamentals nadalenques si han sumat d'altres de més noves com els centres decoratius i els arbres de Nadal, però el pessebre, en moltes llars, encara té un pes específic com a element que engalana aquestes festes.
Des de finals de la dècada dels anys cinquanta els pessebres a les cases i les visites del veïnat eren una tradició arrelada, que va esdevenir concurs, amb uns premis més simbòlics que quantitatius: alguna figura de pessebre nova, un llibre, un conte o un test de flors. Un jurat format pels mestres de les escoles nacionals i el mossèn del poble, anaven passant de casa en casa valorant la creació artística, l'originalitat i saber fer d'aquella família amb el seu pessebre anual.
L'anecdotari local explica, de manera singular, com en algunes cases s'hi podia trobat fet més d'un pessebre, l'oficial a l'entrada de la casa i algun construït al porxo o al menjador pels fills més menuts. Un joc de creació i aprenentatge que assegurava la continuïtat d'aquesta tradició familiar.
Amb l'arribada a Castell d'Aro de mossèn Gumersind Vilagrán aquesta tradició pessebrista de la vila va convertir-se amb un esdeveniment públic de magnitud cultural amb el naixement l'any 1959 del seu Pessebre Vivent , el més antic de Catalunya.
L'actual pessebre Vivent d'un quilòmetre de recorregut, és una rèplica a mida real d'un pessebre cassola, amb figures estàtiques o en moviment barrejades dins del paisatge propi: el seu castell, els carres del nucli antic i la vall de Coma Un conjunt visual amb decorats i casetes fetes de fusta i suro, com si fossin les del nostre pessebre de casa, integrades amb les masies i cases del paisatge local. Una imatge "quasi naïf" d'un Nadal entranyable i molt familiar.
Les sures, pins i atzavares ,el seu un riu amb marges i horts són el coixí costumista on pastorets i pastoretes omplen el paisatge i es barregen amb figures i quadres d'imatge bíblica. Un amanera popular fer present el misteri del Nadal, i ser-hi present, com les nostres tradicionals figuretes de fang, plàstic o resina.
La Vall d'Aro ha recreat un veritable pessebre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i que l'any 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Però aquesta vila no ha deixat de fer els seus pessebres casolans i des de fa més de quaranta anys, algunes famílies i veïns han traslladat els seus pessebres familiars i el seu art pessebrista i nadalenc a les sales del Castell de Benedormiens dins del seu tradicional concurs de Pessebres, Diorames i Composicions Nadalenques.
Les escoles locals, el casal de gent gran, mainada i joves aficionats, famílies pessebrista i alguns convidats aporten el seu Art amb el pessebre i donen vida activa aquesta tradició comunitària de representar plàsticament el Nadal.
El pessebre en totes les seves actuals dimensions entra en un joc actiu any darrere any a Castell d'Aro: tradicional, costumista, sostenible, funcional, contemporani, etc., tenen cabuda dins dels seus esdeveniments nadalencs.
Participar artísticament en aquests actes durant les festes Nadal subratlla un sentiment de pertinença comunitària i de cultura local, que esdevé un referent dins la nostra realitat social i tradicional, que no podríem entendre sense fer esment a les nostres arrels i costums.
Bones Festes i bon pessebre.
Josep Maria Font i Font
Pessebrista i veí de Castell-Platja d'Aro
7 de desembre del 2020
Fira de pessebres i ornaments de Mataró? Reinventem-nos
L'important és anar-nos adaptant als temps i a les circumstàncies… de vegades a la força, però o ens re-inventem… o anem plegant.
La Parada d'en Carles està al carrer del Carme 78, de Mataró, on podreu trobar figures i complements de Pessebre.
Horari: Laborables de 17 a 20:30h Dissabtes i festius de 10 a 13:30 i de 17 a 20:30h.
També, i de fa anys, tenim una botiga virtual www.pessebres.com.
Text: Carles Dresaire
Fotografies: Lluís Rugama
6 de desembre del 2020
El pessebre popular i el seu calendari
El Nadal passat, quan anàvem sense mascareta, es va presentar el llibre de Fra Valentí Serra de Manresa “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme”. La veritat és que és una delícia de lectura, plena de saviesa i de detalls que ens ajuden a comprendre la profunditat simbòlica dels pessebres de casa.
Diu Fra Valentí que “la
construcció del pessebre casolà presenta una cronologia que cal esguardar
talment com una mena de creació del món feta en miniatura i que, cada any, es
va repetint dins d’un cicle temporal que segueix el ritme festiu de les
celebracions nadalenques”. Sempre m’ha agradat la comparació del fet de
construir el pessebre amb el relat de la creació del Gènesi. Comencem per un
caos de materials que anem posant en ordre gairebé al mateix ritme que el Déu
bíblic, que s’acaba amb la col·locació de les figures, és a dir la creació de
l’home i la dona.
A casa nostra tradicionalment
comencem a fer el pessebre entre sant Nicolau i sant Llúcia. Aquest és el
moment d’anar a buscar molsa, bruc i galzeran, terra, pedres i branquillons, i
també, de comprar les noves figuretes que augmentaran la població de pastors el
pessebre, o bé que substituiran les que han quedat malmeses. Quan el pessebre
té una funció litúrgica es comença a posar el primer diumenge d’Advent i es va
completant fins arribar a la Missa del Gall, moment en el que es posa la
figureta del Nen Jesús.
El dia dels Innocents, és el
moment de situar l’estel d’Orient al cel del pessebre. L’estel i els reis van
avançant cada dia una mica fins arribar al portal de Betlem. El dia de Cap
d’any (Festivitat de l’Emmanuel) hi ha la tradició de treure l’Infant de les
palles del pessebre i posar-lo en un bressol o bé en braços de Maria. En els
pessebres conventuals aquest dia hi ha un enaltiment de l’Infant, se’l vesteix
amb vestits ben bonics i es posa en una cadira en forma de tro reial.
El dia de l’Epifania, se
substitueixen els reis a camell per un altre joc de figures de reis adorant. A
partir del dia 7 de gener els reis a camell van sortint del paisatge del
pessebre i retornen per un altre camí, com diu l’Evangeli. La resta de figures
que hi ha al voltant del portal també
van retornant i deixen sols a Maria, Josep i l’Infant.
Quan comença la setmana del
barbuts ( 15 de gener, sant Pau Ermità) es el moment de nevar el pessebre
empolsinant-lo amb una mica de farina. El dia de Sant Antoni (17 de gener) la
Sagrada família reb la visita de tots els animals del pessebre que es posen al
voltant de l’Infant Jesús. Algunes cases posaven una imatge de Sant Antoni amb
el porquet, al costat del portal.
Finalment, per la candelera dia
que es commemora la Purificació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al
temple es desmunta el pessebre, i es desen tots els seus components fins l’any
vinent.
És ben cert que el calendari de
les festes de Nadal, als nostres temps, és ben bé un altre que ve marcat pel
cicle del comerç. Aquest any que vivim el Nadal de forma diferent podríem
recuperar quest calendari del pessebre i descobrirem el sentit pedagògic de la
tradició.
5 de desembre del 2020
10 anys, 10 pessebres
Aquest any, que no s'ha pogut instal.lar el pessebre a la Plaça de Sant Jaume, és una bona ocasió per fer una aturada i reflexionar sobre què ens ha aportat els pessebres que l'ICUB ha organitzat darrerament.
L’exposició “10 anys, 10 pessebres”, que es pot veure als baixos de l’Ajuntament de Barcelona, i que has estat comisariada per l'Enric Benavent, permet fer un repàs de com s’han interpretat els principals personatges del pessebre, a partir d’alguns elements dels pessebres exposats a la Plaça. Una mirada atenta a l’exposició ens permetrà veure que els pessebre de la Plaça de sant Jaume estan ben entroncats amb la tradició pessebrista.
Aquest breu video de BTV ens ho explica.
4 de desembre del 2020
Calendari d'Advent pessebrista
L'associació pessebrista La Morana, de Zamora, ha publicat aquest interessant calendari d'Advent on es poden aprendre moltes coses relatives a les figures de pessebre de diversos països del món.
https://zamoramasvida.org/calendario-de-adviento
3 de desembre del 2020
Reis amb mascareta
A principis del mes de setembre ja pronosticàvem que la pandèmia de la covid-19 seria present al pessebre. Ara que estan a punt d'inaugurar-se exposicions de pessebres (tot i que malauradament algunes entitats no obriran, per culpa de la mateixa pandèmia), ens comencen a arribar notícies que confirmen allò que ja intuíem fa 3 mesos.
A l'exposició de l'Associació de Pessebristes de Badalona, i tal com han avançat a Twitter, hi podrem veure el pessebre que reproduïm a continuació:
 |
| Font: Twitter |
Ens agradarà anar recollint pessebres en els quals es fa alguna referència a la covid-19. Perquè sempre hem cregut que el pessebre no s'ha de limitar a ser una representació pretesament històrica d'un fet passat, sinó que, en tant que tradició viva, ha de reflectir les pors i les alegries del seu temps.
2 de desembre del 2020
El pessebre d'en Joaquim Renart
Avui ens volem apropar a la figura de Joaquim Renart i Garcia (1879-1961) Dibuixant, pintor i decorador que era especialista en treballs decoratius de daurat, policromat, restauració de retaules i també en la còpia d'obres d'art i antiguitats. Era un gran ex-librista i va ser un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l'Orfeó Català.
El vincle de Renart amb el pessebrisme el trobem a partir d’alguns articles de premsa i dels apunts d’algunes conferències que va pronunciar sobre el tema. Ens interessa la mirada de Renart perquè als anys 30 aportava una mirada molt poc habitual en aquella època sobre el pessebrisme, introduint la necessitat de que el pessebre generés un vincle emocional amb l’espectador.
La majoria dels pessebres construïts no produeixen l'emoció que hom cerca – deia Renart- serà perquè la fatiga pels detalls de les runes arquitectòniques, o la preocupació pels punts de mira a través de forats com binocles enguerxats, lliga tota la idea en una rutina viciosa.
També criticava un excés de virtuosisme que anava en detriment del més important. “La cova o lloc del Naixement és quasi sempre la part més feble del pessebre. Conjunts meritíssims que fracassen de vegades pel detall important de la cova. És veritat que alguns han portat l'escena del Naixement en segon o tercer pla, per a donar-li així, amb la llunyania, un major misteri, reeixint amb la idea”, deia l’any 1927.
Alguns intents de modernitzar o d’actualitzar el pessebre que ja es donaven aquells anus d’inici de segle XX no eren ben acceptats pels pessebristes ortodoxes. Renart es queixava dient que s’havia menystingut el pessebre modern per creure que podia incloure elements poc respectuosos, alhora que s’apartava de la veritat històrica i geogràfica canviant-lo de lloc i d’ambient. Ell considerava, i així ho va publicar el 1930, que aquests pessebres moderns estaven plenament encaixats dintre les normes més pures i cristianes.
Parlava també de la necessitat que el pessebre fos, per sobre de tot, emotiu, sobretot si era de caire artístic. Demanava que el pessebre s’havia de transformar i s’havia de vetllar més pel missatge que transmetia que no pas per la tècnica utilitzada. “Cerquem aquesta emoció per damunt dels trucs dels pins fets d’arrel i de molsa, i per damunt d’altres trucs del mirallet i del vidre il·luminat” -afirmava-. I tot descrivint un pessebre d’estil contemporani, que prescindia del paisatge bíblic i situava l’escena en un context rural català, Renart deia: “Heus ací l’aprofitament de les coses més naturals per a produir l’emoció; espontàniament bell en detalls vius. Quasi franciscà”.
Veiem com el dibuixant barceloní deixava testimoni que en el món pessebrístic del seu temps hi havia tendències diverses. La contextualització del pessebre en un entorn proper a l’espectador, recorda que ja ho havien fet els grans pintors, i també alguns escultors com Ramon Amadeu, en segles anteriors. Renart va ser un defensor de la necessitat d’una transformació radical en la imatgeria religiosa i defensava “fugir del pessebre arcaic i de postal, del pessebre anquilosat defectuosament històric, per a llançar-se a la representació lliure i joiosa del gran Misteri de Nadal”.
Un missatge de fa cent anys que encara és ben actual en el nostre context pessebrístic.
1 de desembre del 2020
Una petita obra mestra
L’art de les olotines Esther Font i Laura Baldrich ens té acostumats a sorpreses. El seu treball, en aparença modest, és en realitat extraordinari. Ho dic sense cap matís. Algunes de les seves figures sobresurten d’una manera molt especial. Són petites obres mestres, que amb poc diuen molt i més.
La demolidora senzillesa, la pulcra bellesa i el profund sentiment que transmeten les seves terracotes, les converteix en petits tresors. M’atreveixo a dir que algunes de les seves creacions emocionen, van més enllà del què és una simple figura.
Us faig una breu descripció d’un nou personatge d’aquesta temporada: La Pidolaire
“De genolls una mare abatuda i amb el cap cot demana almoina. A la falda hi té el seu fill a qui abraça i dona escalfor. El nen cansat dorm profundament. De forma inconscient l’infant creua els seus peuets nus per a que no perdin el seu propi caliu. La mare sentidament li besa el caparró, mentre estén una mà demanant allò que no té i prou que necessita...”
La bellesa de l’amor absolut d’una mare i la plasmació de la tragèdia que tantes famílies viuen, i val a dir-ho, més en aquests temps que vivim.
Una figura amb un halo que desperta i posa la pell de gallina. Gràcies Esther i Laura, per les vostres creacions de vida.
Toni Dorda i Ventura
Novembre, 2021
17 d’octubre del 2020
La Candelera i el pessebre
El nostre company Albert Dresaire acaba de publicar, dins de la col·lecció Sants i Santes, que edita el CPL (Centre de Pastoral Litúrgica) un llibret sobre la festa de la Candelera. Aquesta festa evoca el moment en què Maria i Josep, complint la Llei d’Israel, porten Jesús al temple per presentar-lo al Senyor. Allà és rebut pels ancians Simeó i Anna, que el reconeixen com a Messies i llum de les nacions. Maria, amb el seu fill als braços, porta aquesta llum al món sencer.
Però aquesta festa també té un lligam amb el pessebre, i és que ja sabem que el 2 de febrer, dia de la Candelera, és la data marcada per la tradició per desmuntar els pessebres. En el llibre això també s'explica:
Hi ha un altre bonic costum lligat amb la Candelera. És el de desfer el pessebre. Segons la tradició, el pessebre que hem inaugurat la Nit de Nadal, i que ha presidit les nostres llars des d'aleshores, s'ha de desmuntar el dia 2 de febrer. I, retornant a l'evangeli de Lluc, veurem que això té sentit. La festa de la Candelera, la Presentació al Temple, forma part del relat que sant Lluc fa de la infantesa de Jesús. Amb el pessebre representem i rememorem el Naixement de Jesús. L’anunciació a la Mare de Déu, l’anunci de l’àngel als pastors, l’adoració dels pastors... són escenes que representem als pessebres. En canvi, l’escena de la presentació al Temple no sol ser-hi present, però d’alguna manera fem com Lluc, que clou amb aquest quadre la part del seu evangeli dedicada a la infantesa de Jesús. Litúrgicament ja som al temps ordinari, però la tradició popular vol que tot allò que hem celebrat per Nadal romangui present fins quaranta dies després. D’aquesta manera, el dia de la Candelera ressona encara la festa de Nadal.
El llibre, editat també en castellà, es pot adquirir al web del CPL.
LA CANDELERA, MARIA PORTA LA LLUM
Autor : Dresaire, Albert
Col·lecció: SANTS I SANTES, 278
Pàgines: 20
ISBN : 978-84-9165-372-1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)