12 de desembre del 2020

El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme

 

Ja ha estat publicat el llibre que recull les ponències presentades a la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, celebrada a Cabrils el dia 27 d'abril de 2019.

A la Trobada, organitzada pel Museu Arxiu de Cabrils, l'Arxiu Comarcal del Maresme i El Bou i la Mula, el nostre col·lectiu hi va presentar diverses ponències:

Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre - El Corredor.
Dr. Jordi Montlló Bolart

El col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme.
Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font, Jordi Montlló

Sara Llorens i la construcció del seu llegendari.
Dra. Josefina Roma


11 de desembre del 2020

A Castellar del Vallès, pessebres d'aparador


 Aquest Nadal l'exposició del Grup pessebrista de Castellar del Vallès surt del local social i es trasllada als carrers de la vila. Una trentena de pessebres es poden veure exposats pels aparadors d'alguns comerços.

Aquesta iniciativa motivada per les restriccions a causa de la COVID-19 ha generat un nou repte per als pessebristes castellarencs que han hagut de reinventar-se novament, no en funció d'un tema sinó en funció d'una nova forma de presentar els pessebres.

La iniciativa genera curiositat en els vianants que observen embadalits els pessebres amb tots els seus detalls. Els pessebres surten del local i s'apropen a la gent, i a la vegada, els pessebres surten del marc de les finestres pròpies del format de diorama per adquirir nous formats visibles desde diversos punts de vista. Dues qüestions que no són menors i que ben segur que marcaran un punt d'inflexió en la tradició del pessebre.




10 de desembre del 2020

La caseta de paper

Construcció de paper i cartró de mitjan segle XX,
feta amb materials reciclats i caixes de medicines


Quan érem infants hi havia mainada que es dedicava a fer casetes de pessebre com una indústria infantil. Les fèiem amb capses de llumins, que desfèiem amb molt de compte procurant que no es malmetés la goma que tancava la capsa per un costat. Un cop desfeta, la tornàvem a fer al revés. De manera que la cara il·lustrada del cartró anés a la part de dins de la casa. Per dessota li tallàvem una porteta i un xic més amunt una finestreta. Al damunt, hi posàvem una tapa feta amb cartó d’un altre capsa, una mica reduït de mida per què resultés tant ample com el que hi posàvem al sota com a sòl. La teulada, però, per què fes bonic als nostres ulls, havia de sortir una bona mica per davant de la façana de la construcció, o sia que la caso havia de tenir un bon ràfec. Aquestes casetes, les veníem a cinc cèntims als que no se’n sabien fer”

Joan Amades




9 de desembre del 2020

Un any més col·laborem amb el Fes ta Festa

El programa de ràdio Fes ta Festa, especialitzat en cultura popular i tradicional, un any més ens ha ofert la possibilitat de col·laborar amb un espai sobre pessebres. Aquest any presentem 5 espais amb aquestes temàtiques:

- La pandèmia al pessebre

- Els pessebres de la Plaça de sant Jaume

- Fer el pessebre. Un fet de relació comunitària

- Spin off del pessebre

- El pessebre del Corpus

Podeu escoltar els d'aquest any i també els dels anys anteriors (des del 2012)
en el aquest  enllaç.


8 de desembre del 2020

Fer el pessebre un fet de relació comunitària

El fet tradicional de fer el pessebre a la casa, durant les festes de Nadal, en moltes localitats del nostre país va esdevenir un fet comunitari i de relació entre el veïnat.

Era costum entre la gent del lloc anar de casa en casa, passant a saludar i desitjar bones festes, tot visitant el pessebre que cada família havia realitzat a la seva llar per embolcallar el seu Nadal. Fet que en el món rural se solia dur a terme els diumenges, bé després de l'hora de missa o a la tarda. I aquest entreteniment social esdevenia un fet festiu i relació comunitària.

Tot i el canvi de costums i que amb el pas dels anys moltes d'aquestes pràctiques s'han anat perdent, encara ara queden localitats al nostre país on els pessebres es realitzen, per a ser vistos, a les finestres de la planta baixa que miren al carrer o a l'entrada o el rebedor de la casa. El pessebre en si mateix esdevé un objecte ornamental que donava la benvinguda i és motiu de sincronia, salutació i tradició de relació social.

Amb el pas del temps, a aquestes tradicions ornamentals nadalenques si han sumat d'altres de més noves com els centres decoratius i els arbres de Nadal, però el pessebre, en moltes llars, encara té un pes específic com a element que engalana aquestes festes.


Una d'aquestes localitats és la vila de Castell d'Aro a la comarca del Baix Empordà dins del municipi de Castell –Platja d'Aro. Aquí la tradició pessebrista s'ha mantingut, s'ha transformat i s'ha arrelat amb més força. 

Des de finals de la dècada dels anys cinquanta els pessebres a les cases i les visites del veïnat eren una tradició arrelada, que va esdevenir concurs, amb uns premis més simbòlics que quantitatius: alguna figura de pessebre nova, un llibre, un conte o un test de flors. Un jurat format pels mestres de les escoles nacionals i el mossèn del poble, anaven passant de casa en casa valorant la creació artística, l'originalitat i saber fer d'aquella família amb el seu pessebre anual.

L'anecdotari local explica, de manera singular, com en algunes cases s'hi podia trobat fet més d'un pessebre, l'oficial a l'entrada de la casa i algun construït al porxo o al menjador pels fills més menuts. Un joc de creació i aprenentatge que assegurava la continuïtat d'aquesta tradició familiar.

Amb l'arribada a Castell d'Aro de mossèn Gumersind Vilagrán aquesta tradició pessebrista de la vila va convertir-se amb un esdeveniment públic de magnitud cultural amb el naixement l'any 1959 del seu Pessebre Vivent , el més antic de Catalunya.

Mossèn Gumersind inspirat amb el pessebre vivent d'Engordany a Andorra, i aprofitant les ruïnes del castell de Benedormiens a tocar de l'església del poble, aquell primer Nadal amb la col·laboració de la família Bas, hi va escenificar només el naixement. Davant la bona acollida que per part de la gent de poble, va tenir aquesta original representació del pessebre, va ser possible que a l'any següent més famílies s'animessin a col·laborar-hi, i any darrere any el pessebre vivent ha anat creixent i ampliant el seu recorregut, donant continuïtat fins al dia d'avui d'aquesta representació.

L'actual pessebre Vivent d'un quilòmetre de recorregut, és una rèplica a mida real d'un pessebre cassola, amb figures estàtiques o en moviment barrejades dins del paisatge propi: el seu castell, els carres del nucli antic i la vall de Coma Un conjunt visual amb decorats i casetes fetes de fusta i suro, com si fossin les del nostre pessebre de casa, integrades amb les masies i cases del paisatge local. Una imatge "quasi naïf" d'un Nadal entranyable i molt familiar.

Les sures, pins i atzavares ,el seu un riu amb marges i horts són el coixí costumista on pastorets i pastoretes omplen el paisatge i es barregen amb figures i quadres d'imatge bíblica. Un amanera popular fer present el misteri del Nadal, i ser-hi present, com les nostres tradicionals figuretes de fang, plàstic o resina.

La Vall d'Aro ha recreat un veritable pessebre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i que l'any 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Però aquesta vila no ha deixat de fer els seus pessebres casolans i des de fa més de quaranta anys, algunes famílies i veïns han traslladat els seus pessebres familiars i el seu art pessebrista i nadalenc a les sales del Castell de Benedormiens dins del seu tradicional concurs de Pessebres, Diorames i Composicions Nadalenques.

Les escoles locals, el casal de gent gran, mainada i joves aficionats, famílies pessebrista i alguns convidats aporten el seu Art amb el pessebre i donen vida activa aquesta tradició comunitària de representar plàsticament el Nadal. 

El pessebre en totes les seves actuals dimensions entra en un joc actiu any darrere any a Castell d'Aro: tradicional, costumista, sostenible, funcional, contemporani, etc., tenen cabuda dins dels seus esdeveniments nadalencs.

Participar artísticament en aquests actes durant les festes Nadal subratlla un sentiment de pertinença comunitària i de cultura local, que esdevé un referent dins la nostra realitat social i tradicional, que no podríem entendre sense fer esment a les nostres arrels i costums.

Bones Festes i bon pessebre.

Josep Maria Font i Font
Pessebrista i veí de Castell-Platja d'Aro



7 de desembre del 2020

Fira de pessebres i ornaments de Mataró? Reinventem-nos


Enguany, a Mataró, han decidit que no es podia fer la tradicional Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró, i ens ha obligat als firaires a re-inventar-nos. Hi ha hagut firaires que senzillament no han pogut fer res, han perdut l'any, d'altres, com que tenen botiga física tot l'any, doncs han aprofitat la botiga, com Casa Graupera (Neules i Torrons), La Mata (ornamentació y plantes), Anaís Floristes (ornamentació y plantes), i altres, hem muntat una botiga "efímera" (o com diuen alguns un Pop Up Store) com 6didals i Annita Rodonita, que fan ornamentació artesanal i s'han ajuntat en un mateix local, i en el meu cas, aprofitant el meu magatzem he muntat una botiga.

L'important és anar-nos adaptant als temps i a les circumstàncies… de vegades a la força, però o ens re-inventem… o anem plegant.


La Parada d'en Carles està al carrer del Carme 78, de Mataró, on podreu trobar figures i complements de Pessebre.

Horari:  Laborables de 17 a 20:30h Dissabtes i festius de 10 a 13:30 i de 17 a 20:30h.

També, i de fa anys, tenim una botiga virtual www.pessebres.com.

Text: Carles Dresaire
Fotografies: Lluís Rugama

6 de desembre del 2020

El pessebre popular i el seu calendari

El Nadal passat, quan anàvem sense mascareta, es va presentar el llibre de Fra Valentí Serra de Manresa “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme”. La veritat és que és una delícia de lectura, plena de saviesa i de detalls que ens ajuden a comprendre la profunditat simbòlica dels pessebres de casa.

Un dels capítols més breus del llibre està dedicat al Calendari del pessebre, un aspecte gens menor relacionat amb aquesta tradició. De fet les tradicions populars tenen totes un aspecte pedagògic inevitable que està lligat al calendari i als cicles de preparació i celebració dels grans esdeveniments de la fe.

Diu Fra Valentí que “la construcció del pessebre casolà presenta una cronologia que cal esguardar talment com una mena de creació del món feta en miniatura i que, cada any, es va repetint dins d’un cicle temporal que segueix el ritme festiu de les celebracions nadalenques”. Sempre m’ha agradat la comparació del fet de construir el pessebre amb el relat de la creació del Gènesi. Comencem per un caos de materials que anem posant en ordre gairebé al mateix ritme que el Déu bíblic, que s’acaba amb la col·locació de les figures, és a dir la creació de l’home i la dona.

A casa nostra tradicionalment comencem a fer el pessebre entre sant Nicolau i sant Llúcia. Aquest és el moment d’anar a buscar molsa, bruc i galzeran, terra, pedres i branquillons, i també, de comprar les noves figuretes que augmentaran la població de pastors el pessebre, o bé que substituiran les que han quedat malmeses. Quan el pessebre té una funció litúrgica es comença a posar el primer diumenge d’Advent i es va completant fins arribar a la Missa del Gall, moment en el que es posa la figureta del Nen Jesús.

El dia dels Innocents, és el moment de situar l’estel d’Orient al cel del pessebre. L’estel i els reis van avançant cada dia una mica fins arribar al portal de Betlem. El dia de Cap d’any (Festivitat de l’Emmanuel) hi ha la tradició de treure l’Infant de les palles del pessebre i posar-lo en un bressol o bé en braços de Maria. En els pessebres conventuals aquest dia hi ha un enaltiment de l’Infant, se’l vesteix amb vestits ben bonics i es posa en una cadira en forma de tro reial.

El dia de l’Epifania, se substitueixen els reis a camell per un altre joc de figures de reis adorant. A partir del dia 7 de gener els reis a camell van sortint del paisatge del pessebre i retornen per un altre camí, com diu l’Evangeli. La resta de figures que hi ha al voltant del portal  també van retornant i deixen sols a Maria, Josep i l’Infant.

Quan comença la setmana del barbuts ( 15 de gener, sant Pau Ermità) es el moment de nevar el pessebre empolsinant-lo amb una mica de farina. El dia de Sant Antoni (17 de gener) la Sagrada família reb la visita de tots els animals del pessebre que es posen al voltant de l’Infant Jesús. Algunes cases posaven una imatge de Sant Antoni amb el porquet, al costat del portal.

Finalment, per la candelera dia que es commemora la Purificació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple es desmunta el pessebre, i es desen tots els seus components fins l’any vinent.

És ben cert que el calendari de les festes de Nadal, als nostres temps, és ben bé un altre que ve marcat pel cicle del comerç. Aquest any que vivim el Nadal de forma diferent podríem recuperar quest calendari del pessebre i descobrirem el sentit pedagògic de la tradició.

5 de desembre del 2020

10 anys, 10 pessebres

 Aquest any, que no s'ha pogut instal.lar el pessebre a la Plaça de Sant Jaume, és una bona ocasió per fer una aturada i reflexionar sobre què ens ha aportat els pessebres que l'ICUB ha organitzat darrerament.

L’exposició “10 anys, 10 pessebres”, que es pot veure als baixos de l’Ajuntament de Barcelona, i que has estat comisariada per l'Enric Benavent, permet fer un repàs de com s’han interpretat els principals personatges del pessebre, a partir d’alguns elements dels pessebres exposats a la Plaça. Una mirada atenta a l’exposició ens permetrà veure que els pessebre de la Plaça de sant Jaume estan ben entroncats amb la tradició pessebrista.

Aquest breu video de BTV ens ho explica.


4 de desembre del 2020

Calendari d'Advent pessebrista

L'associació pessebrista La Morana, de Zamora, ha publicat aquest interessant calendari d'Advent on es poden aprendre moltes coses relatives a les figures de pessebre de diversos països del món.

https://zamoramasvida.org/calendario-de-adviento 



"En cada día de dicho Calendario se podrá encontrar una información relacionada con los repertorios temáticos citados, componiendo a la postre un acervo informativo básico, creado con la intención de ser compartido en los núcleos familiares, de amistad, educativos, culturales y sociales, siendo las personas mayores sus principales transmisores."


3 de desembre del 2020

Reis amb mascareta

A principis del mes de setembre ja pronosticàvem que la pandèmia de la covid-19 seria present al pessebre. Ara que estan a punt d'inaugurar-se exposicions de pessebres (tot i que malauradament algunes entitats no obriran, per culpa de la mateixa pandèmia), ens comencen a arribar notícies que confirmen allò que ja intuíem fa 3 mesos.

A l'exposició de l'Associació de Pessebristes de Badalona, i tal com han avançat a Twitter, hi podrem veure el pessebre que reproduïm a continuació:

Font: Twitter

Ens agradarà anar recollint pessebres en els quals es fa alguna referència a la covid-19. Perquè sempre hem cregut que el pessebre no s'ha de limitar a ser una representació pretesament històrica d'un fet passat, sinó que, en tant que tradició viva, ha de reflectir les pors i les alegries del seu temps.

2 de desembre del 2020

El pessebre d'en Joaquim Renart














Avui ens volem apropar a la figura de Joaquim Renart i Garcia (1879-1961) Dibuixant, pintor i decorador que era especialista en treballs decoratius de daurat, policromat, restauració de retaules i també en la còpia d'obres d'art i antiguitats. Era un gran ex-librista i va ser un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l'Orfeó Català. 

El vincle de Renart amb el pessebrisme el trobem a partir d’alguns articles de premsa i dels apunts d’algunes conferències que va pronunciar sobre el tema. Ens interessa la mirada de Renart perquè als anys 30 aportava una mirada molt poc habitual en aquella època sobre el pessebrisme, introduint la necessitat de que el pessebre generés un vincle emocional amb l’espectador. 

La majoria dels pessebres construïts no produeixen l'emoció que hom cerca – deia Renart- serà perquè la fatiga pels detalls de les runes arquitectòniques, o la preocupació pels punts de mira a través de forats com binocles enguerxats, lliga tota la idea en una rutina viciosa. 

També criticava un excés de virtuosisme que anava en detriment del més important. “La cova o lloc del Naixement és quasi sempre la part més feble del pessebre. Conjunts meritíssims que fracassen de vegades pel detall important de la cova. És veritat que alguns han portat l'escena del Naixement en segon o tercer pla, per a donar-li així, amb la llunyania, un major misteri, reeixint amb la idea”, deia l’any 1927. 

Alguns intents de modernitzar o d’actualitzar el pessebre que ja es donaven aquells anus d’inici de segle XX no eren ben acceptats pels pessebristes ortodoxes. Renart es queixava dient que s’havia menystingut el pessebre modern per creure que podia incloure elements poc respectuosos, alhora que s’apartava de la veritat històrica i geogràfica canviant-lo de lloc i d’ambient. Ell considerava, i així ho va publicar el 1930, que aquests pessebres moderns estaven plenament encaixats dintre les normes més pures i cristianes. 

Parlava també de la necessitat que el pessebre fos, per sobre de tot, emotiu, sobretot si era de caire artístic. Demanava que el pessebre s’havia de transformar i s’havia de vetllar més pel missatge que transmetia que no pas per la tècnica utilitzada. “Cerquem aquesta emoció per damunt dels trucs dels pins fets d’arrel i de molsa, i per damunt d’altres trucs del mirallet i del vidre il·luminat” -afirmava-. I tot descrivint un pessebre d’estil contemporani, que prescindia del paisatge bíblic i situava l’escena en un context rural català, Renart deia: “Heus ací l’aprofitament de les coses més naturals per a produir l’emoció; espontàniament bell en detalls vius. Quasi franciscà”. 

Veiem com el dibuixant barceloní deixava testimoni que en el món pessebrístic del seu temps hi havia tendències diverses. La contextualització del pessebre en un entorn proper a l’espectador, recorda que ja ho havien fet els grans pintors, i també alguns escultors com Ramon Amadeu, en segles anteriors. Renart va ser un defensor de la necessitat d’una transformació radical en la imatgeria religiosa i defensava “fugir del pessebre arcaic i de postal, del pessebre anquilosat defectuosament històric, per a llançar-se a la representació lliure i joiosa del gran Misteri de Nadal”. 

Un missatge de fa cent anys que encara és ben actual en el nostre context pessebrístic.

1 de desembre del 2020

Una petita obra mestra

 


L’art de les olotines Esther Font i Laura Baldrich ens té acostumats a sorpreses. El seu treball, en aparença modest, és en realitat extraordinari. Ho dic sense cap matís. Algunes de les seves figures sobresurten d’una manera molt especial. Són petites obres mestres, que amb poc diuen molt i més.

La demolidora senzillesa, la pulcra bellesa i el profund sentiment que transmeten les seves terracotes, les converteix en petits tresors. M’atreveixo a dir que algunes de les seves creacions  emocionen, van més enllà del què és una simple figura.

Us faig una breu descripció d’un nou personatge d’aquesta temporada: La Pidolaire 

“De genolls una mare abatuda i amb el cap cot demana almoina. A la falda hi té el seu fill a qui abraça i dona escalfor. El nen cansat dorm profundament. De forma inconscient l’infant creua els seus peuets nus per a que no perdin el seu propi caliu. La mare sentidament li besa el caparró, mentre estén una mà demanant allò que no té i prou que necessita...”

La bellesa de l’amor absolut d’una mare i la plasmació de la tragèdia que tantes famílies viuen, i val a dir-ho, més en aquests temps que vivim.

Una figura amb un halo que desperta i posa la pell de gallina. Gràcies Esther i Laura, per les vostres creacions de vida.


Toni Dorda i Ventura

Novembre, 2021 


17 d’octubre del 2020

La Candelera i el pessebre

 


El nostre company Albert Dresaire acaba de publicar, dins de la col·lecció Sants i Santes, que edita el CPL (Centre de Pastoral Litúrgica) un llibret sobre la festa de la Candelera. Aquesta festa evoca el moment en què Maria i Josep, complint la Llei d’Israel, porten Jesús al temple per presentar-lo al Senyor. Allà és rebut pels ancians Simeó i Anna, que el reconeixen com a Messies i llum de les nacions. Maria, amb el seu fill als braços, porta aquesta llum al món sencer.

Però aquesta festa també té un lligam amb el pessebre, i és que ja sabem que el 2 de febrer, dia de la Candelera, és la data marcada per la tradició per desmuntar els pessebres. En el llibre això també s'explica:

Hi ha un altre bonic costum lligat amb la Candelera. És el de desfer el pessebre. Segons la tradició, el pessebre que hem inaugurat la Nit de Nadal, i que ha presidit les nostres llars des d'aleshores, s'ha de desmuntar el dia 2 de febrer. I, retornant a l'evangeli de Lluc, veurem que això té sentit. La festa de la Candelera, la Presentació al Temple, forma part del relat que sant Lluc fa de la infantesa de Jesús. Amb el pessebre representem i rememorem el Naixement de Jesús. L’anunciació a la Mare de Déu, l’anunci de l’àngel als pastors, l’adoració dels pastors... són escenes que representem als pessebres. En canvi, l’escena de la presentació al Temple no sol ser-hi present, però d’alguna manera fem com Lluc, que clou amb aquest quadre la part del seu evangeli dedicada a la infantesa de Jesús. Litúrgicament ja som al temps ordinari, però la tradició popular vol que tot allò que hem celebrat per Nadal romangui present fins quaranta dies després. D’aquesta manera, el dia de la Candelera ressona encara la festa de Nadal.

El llibre, editat també en castellà, es pot adquirir al web del CPL.

LA CANDELERA, MARIA PORTA LA LLUM
Autor : Dresaire, Albert
Col·lecció: SANTS I SANTES, 278
Pàgines: 20
ISBN : 978-84-9165-372-1

1 de setembre del 2020

La pandèmia al pessebre

Dir que el pessebre reflecteix allò que és i que viu una societat no és dir res de nou. Per això ja podem intuir que enguany, quan arribi Nadal, veurem pessebres amb referències a la pandèmia que estem vivint.

De moment en Carles ens fa arribar aquesta notícia (que segur que serà la primera de moltes!) en la que el COVID-19 es fa present en un pessebre: 

Mascarillas y gel hidroalcohólico para el Belén de Huétor Tájar


30 de juny del 2020

La festa de les festes

Ahir es va presentar el nou llibre de la col.lecció l'Ermità: CORPUS. La festa de les festes, obra del folklorista Amadeu Carbó. 

És el resultat d'una recerca que l'autor porta fent des fa més de vint anys sobre la celebració del Corpus a Barcelona, que enguany compleix 700 anys. El llibret és una delícia que entre d'altres moltes coses mostra una imatge del primer pregó de Corpus de l'any 1320 on es certifica l'antiguitat d'aquesta celebració.

Hi ha més d'un vincle entre el Corpus i el pessebre. D'una banda, veiem com les representacions del Misteri de Nadal, especialment després de la reforma protestant, hi ha al·lusions gràfiques a l'eucaristia, i entre les figures del pessebre popular n'hi trobem que porten com a ofrena una gerra i un pa, símbols eucarístics innegables. D'altra banda, com s'explica en el llibre, la processó de Corpus que incorporava tots els estaments de la ciutat, era una veritable catequesi sobre alguns fets bíblics. Apareixia "com a entremés La Nativitat seguida dels passatges que envolten tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli de personatges per representar-lo teatralment" (p.29)

Com molt bé va explicar l'Amadeu Carbó ahir, al final d'una impressionant processó, hi havia una majestuosa custòdia i al centre de tot un tros de pa consagrat. El més fastuós i el més senzill. Això em va fer pensar en el pessebre que amb elements molt senzills representa un misteri molt gran.

24 de juny del 2020

Carratalà i el santonnier

Tot remenant l'arxiu Carratalà hem trobat aquesta fotografia. Es tracta d'una imatge de René Pesante, dedicada a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat . Pesante, mort l'any 2011, fou un destacat santonnier a qui l'any 2008 la Biennal de l'Art Santonnier que es celebrava a Aubagne li va dedicar un homenatge.



1 de maig del 2020

Iconografia navideña. Museo del Prado

Un petit recorregut per algunes de les obres del Prado relacionades amb el Naixement de Jesús.
A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat


16 d’abril del 2020

POESIA i pessebre. Rafael Garcia Villena


Rafael Garcia Villena   2007


Himne dels pessebristes

La tardor de verds i ocres s’engalana
I les estrelles resten espai al sol.
Propera s’endevina la hivernada
I la natura s’adorm en la fredor.

És el pessebre bellesa i amor,
ës un poema, una brosa, una flor.
Ës el pessebre bellesa i passió,
És un somriure de Déu en el món.
                                             
És el pessebre bellesa i amor,
...

El pessebrista desplega les eines
A la recerca de la inspiració,
Afina en positiu la mirada
I encèn els llums de la imaginació.

És el pessebre bellesa i amor,
...

De suro i molsa, branquetes i còdols
I mil recursos en la construcció,
Componen llocs de somnis i tendreses
En un oasi de pau i germanor.

9 d’abril del 2020

POESIA i pessebre. Hilari d'Arenys, ofc.


Hilari d’Arenys, ofc.
Publicat a “Catalunya Franciscana”  Desembre 1979




Cançó de fer el pessebre
Comencem a casa
un pessebre xic.
Té màrgens i rasa,
un parlar bonic,

una casa bella,
Figura de J.L. Mayo

un parell de bous,
una dona vella
amb un sac de nous.

Un gall que espingueja
a dalt d’un pedrís,
un que fadrineja
i se sent feliç

perquè marxa i canta
cap al sant Portal
aquesta nit Santa
de nostre Nadal.

2 d’abril del 2020

POESIA i pessebre. Lola Casas


Lola Casas, mestra.


Publicat a la felicitació de Nadal de l’Escola Pia de Nostra Senyora. 2009



Original de Maragda Cuscuela

Cel de paper
Muntanya
     de suro.

Estel
     d’argent.
Dona
que renta
en un so
    de riu.

Pastor
que dorm
en un prat
    de boira

Àngel
que vola
en un espai
    de fum

Nen
que plora
en un sospir
    d’esperança

Cançó d’hivern.
  Cançó de pessebre.
    Verd de Nadal.