Agermanament del Col·lectiu El Bou i la Mula amb l'Associació provençal Les Ravis de la Crèche

Al centre, Jean-Louis Sabatier, president, i a la dreta, Françoise Délesty, escriptora i especialitzada en santons. Foto: J. Montlló

Ja fa temps que ens coneixem amb alguns dels membres fundadors d'aquesta associació que com nosaltres investiga la història del pessebre i els seus personatges. Fa recerca i difusió i promou la seva protecció recuperant peces i material que d'altra manera desapareixerien per sempre, establint convenis amb els museus perquè les col·leccions no es perdin o puguin ser venudes individualment.
Un altre objectiu prioritari és la protecció del santó en argil·la, fet de manera artesanal i a la Provença.

Compartim molts punts de vista, com el que us transcrivim a continuació: "Il y a des règles qu'on ne peut transgresser. Oublier par exemple les matières nobles: la terre, les couleurs naturelles du moins le plus possible, l'inspiration provençale, serait se couper de l'art populaire du santon provençal et par conséquent de se patrimoine irremplaçable"  (Hi ha unes regles que no podem transgredir. Oblidar per exemple les materies nobles: el fang,  prioritzar els colors naturals semple que sigui possible, la inspiració provençal, seria allunyar-se per sempre de l'art popular del santó provençal i en conseqüència d'aquest patrimoni irremplaçable).

És cert, nosaltres no tenim santons, tenim figures de pessebre, però l'essència és la mateixa. Ells, resisteixen a la implantació de la resina i el plàstic. I el públic que volta per les diferents fires que des del mes de novembre es poden visitar no acceptaria que un santonnier pogués incloure a la seva parada una figura que no fos de veritat, de fang, o que vingués d'un altre país. En aquest sentit, a França van un pas per endavant: existeix un label que distingeix i protegeix el santonnier.

L'Associació "Des Ravis de la Crèche", fundada l'any 2010 per Françoise Delesty amb una colla d'amics, passionats pels santons ens han vingut a visitar aquest mes de novembre per intercanviar punts de vista, veure personalment la tasca que fem any rere any des de que el col·lectiu es va crear l'any 1999.
Van visitar molts dels diorames exposats a Barcelona, el pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la Fira de Santa Llúcia on vam presentar-los personalment el president de l'Associació de firaires de Santa Llúcia, Albert Deulofeu, que a més a més és un especialista del paisatge del pessebre. També van visitar la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral, els germans Colomer  que a més a més de fer figures de pessebre de fang, treballen el suro amb virtuositat, l'Aurora Mas Poquet i la seva filla, la Maria Aurora i la Pepa Brasó, a més de la parada de l'Assumpció Juan, on s'hi poden comprar figures d'en Delgado o dels germans Castells i en Francesc i la Gemma Bertran.

Françoise Délesty i Jean-Louis Sabatier amb el president de la Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. Foto: L. Bosch

L'endemà van poder gaudir personalment de l'exposició inaugurada feia pocs dies al Museu de Llavaneres i de la qual n'és el comissari, el president del Bou i la Mula, Jordi Montlló. Una exposició sobre la vida i l'obra d'un escultor poc conegut: Bartomeu Marcè. A la tarda van visitar l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar gràcies a l'amabilitat del seu president, Francesc Bosch. Allí van poder veure de primera mà l'art de construir un diorama.

Per més informació, entreu al bloc: elpessebredelamula.blogspot.com

El documental "Els Camins del Pessebre" del Director de cinema Martí Sala i l'historiador Jordi Montlló es presenta al Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia.

Dimecres 20 de gener a les vuit del vespre,es va presentar el documental "Els Camins del Pessebre", del Director de cinema Martí Sala.
Des de que es va presentar per primera vegada al Museu Tèxtil de Premià de Mar, ara fa un any, juntament amb una exposició dels pessebres conservats des de l'any 1971, el documental i el llibre han tingut molt bona acollida entre el públic.

Els Camins del Pessebre és un fidel seguiment de la història d'una tradició que perdura des de fa 44 anys.

Per adquirir un exemplar podeu contactar al següent correu electrònic: jordimontllo@gmail.com

Fira de Santa Llúcia 2015 a la Catedral de Barcelona. Edició del col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya.

Plafó logotipat de la Fira de Santa Llúcia.
Foto: L. Bosch

Un any més, del 28 de novembre al 23 de desembre, la Fira de Santa Llúcia que s'estableix al Pla de la Catedral de Barcelona, ha estat lloc de trobada per totes aquelles persones que busquen la figureta que manca per al seu pessebre. D'altres van a buscar una capseta de molsa, unes llesques de suro. 
També hi tenim un llarg ventall de productes típics d'un mercat de Nadal: llums, garlandes de tots colors, el ram de vesc, la poinsettia, l'arbre de Nadal i el Tió, sense oblidar tots els objectes de regal.

Jordi Montlló presentant al President de la Generalitat, molt Honorable Artur Mas, 
el col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs 
a Catalunya. Foto: Laura Bosch.

Enguany s'ha editat el col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya, promocionat pel Taller de Cultura i l'Associació de Firaires de Santa Llúcia amb tot el programa d'activitats.

Podreu trobar més fotografies i informació sobre els continguts del col·leccionable al blog de Jordi Montlló: elpessebredelamula.blogspot.com.es

PARLAR DE PESSEBRES

Parlar de pessebres és una de les coses gratificants d'aquesta vida i sempre que puc accepto poder parlar-ne amb gent gran, que tenen vivències molt interessants sobre aquest tema. 

Aquest Nadal he pogut fer-ho tres cops: a les aules de gent gran de Sant Andreu i de Santa Coloma, i al Programa universitari per  a gent gran de la Fundació Pere Tarrés.

Divendres 27 de novembre, a les set de la tarda va inaugurar-se l'exposició, Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya.

L'alcalde de Llavaneres durant la inauguració. Foto: L. Bosch

En el transcurs de la meva recerca, per documentar la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, em va arribar la notícia de la donació d’una col·lecció de figures d’un autor que fins aleshores m’havia passat desapercebut: Bartomeu Marcé i Reixach. Margarita Batlle Vilasaró, neboda de Bartomeu Marcé, fou l’encarregada de fer-ne donació al Museu Etnològic de Barcelona. 

En una entrevista, que li va fer l’equip del Museu, feia referència a la relació de l’autor amb la venda de figures al mercat nadalenc de la catedral de Barcelona. Aquest fet desvetllà el meu interès per aquest autor i ben aviat em vaig posar en contacte amb el Museu i amb Margarita Batlle, als qui agraeixo vivament la seva col·laboració. Tot comença amb l’exposició “Talarn. L’orient al pessebre” que el Museu Etnològic de Barcelona organitza el Nadal de 2012, a l’Ajuntament de Barcelona. El motiu era el bicentenari del naixement de Domènech Talarn i Ribot (1812–1902), un dels escultors més reeixits del segle XX a Catalunya i màxim representant de l’orientalisme historicista. Quan Margarita Batlle visita l’exposició observa cert paral·lelisme amb l’obra del seu oncle i pensa que seria un bon destí per la col·lecció de peces que tenia a casa. Durant la preparació de l’entrevista concertada amb la neboda de Bartomeu Marcé, m’adono de la gran confusió existent a la bibliografia sobre aquest autor. Ja sabem que el paper ho aguanta tot i un error imprès es pot ampliar i multiplicar. Per tant, hem cregut imprescindible restituir la vàlua i la rellevància d’aquest escultor. I dic que hem cregut, en plural, perquè cal incloure en aquest procés a la seva neboda, Margarita Batlle, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.


Per ampliar la informació, videos i altres imatges podeu entrar al meu blog: elpessebredelamula.blogspot.com

Sant Francesc i el pessebre popular

(Article publicat a Calendari L'Ermità)

L’especial ofici litúrgic de la nit de Nadal de 1223 que sant Francesc d’Assís volgué celebrar a Greccio marca els inicis del pessebrisme. Sant Francesc, fortament impressionat pel misteri de la humanització de Déu –sobretot a partir del viatge que el 1220 realitzà a Terra Santa– volgué donar vida i expressió al fet històric de tanta transcendència –la nativitat de Crist– que ha donat origen als calendaris i que és, alhora, un fet tan emotiu i ple de tendresa.

Pessebre del convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona, desembre de 2015)

La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalencs. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist que, a través del pessebre casolà, s’inserí en la vida familiar i quotidiana.

A propòsit de la importància del pessebrisme i sobre la manera de construir pessebres a la caputxina, ja en el llunyà 1947, durant la repressió cultural que sofria Catalunya, el P. Basili de Rubí (†1986), tenaç lluitador per les llibertats i per la cultura del nostre poble, s’atreví a publicar en llengua catalana el llibre titulat Art Pessebrístic, on hi tractà de la construcció i del paisatge dels pessebres. El P. Basili sostenia, seguint la tradició franciscano-caputxina, que els pessebres no havien de ser ni historicistes, ni arqueològics, sinó populars; decorats amb el paisatge quotidià de les nostres comarques, amb ramats i pastors de les nostres contrades catalanes, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, amb la tradicional figureta de “la dona que renta i la vella que fila”, amb la presència del típic capellà amb paraigua, amb el caçador i la masovera, amb els reis muntats no pas dalt d’enormes dromedaris i camells, sinó damunt d’una modesta mulassa o bé d’una euga pairal.
 

En la tradició pessebrística dels caputxins s’ha defensat sempre que el nostre pessebre –una de les més reeixides expressions de l’art efímer– ha de ser popular i català i no pas “orientalitzat”, ni marcat per l’influx del ”positivisme històric”, sinó fet amb paisatges existencials, amb retalls de la vida quotidiana de les nostres comarques pairals, això sí, il·luminats pel naixement de Jesús.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

Bon Nadal!

Un pessebre amb Aylan

Reproduïm l'article aparegut a El País.

La iglesia de San Antón dedica su belén a Aylan, el niño sirio ahogado

El recuerdo a Aylan, el niño sirio que murió ahogado en la costa turca el 2 de septiembre cuando su familia trataba de llegar a Europa, se ha erigido en protagonista del portal que este año Mensajeros por La Paz ha montado en la iglesia de San Antón (Hortaleza, 63). Las figuras de dos refugiados hacen las veces de San José y de la Virgen María. La idea surgió del padre Ángel, que considera que la imagen del pequeño es “la más representativa para concienciar a la gente del drama que viven los refugiados”.
El conjunto de imágenes es obra del artista madrileño Ikella Alonso, que ya realizó también la pasada Navidad el tradicional portal con figuras que hacían alusión a los enfermos de ébola y que se expuso en la capilla de Humilladero, en Fuencarral. "He utilizado la plastilina porque es un material blando que refleja la debilidad de estas personas que huyen de su tierra", ha explicado Alonso, que ha cobrado una cantidad simbólica por el mes que ha dedicado a realizar este trabajo. Aylan yace sobre un mapa del Mediterráneo, mientras a las tres figuras las recubre una lona, que simboliza las tiendas de campaña que usan los migrantes para cobijarse.
"Poner los pies en la tierra es distinto a verlo a través de los medios de comunicación. He estado en Croacia, Hungría y Serbia y el tema impacta", ha asegurado el padre Ángel, creador y presidente de Mensajeros por La Paz, una organización humanitaria fundada en 1962 en Asturias y que actualmente está presente en 33 países con diversos programas sociales.
El portal se puede visitar en la parroquia de San Antón a cualquier hora, ya que la iglesia permanece abierta todo el día. Lo hace desde el pasado marzo, cuando el padre Ángel reabrió un centro religioso que ha permanecido cerrado casi dos décadas y que solo abría sus puertas cada 17 de enero, día de san Antón, patrón de los animales, para bendecir a las mascotas. "Ahora, aquí duermen cada noche 40 personas y se dan desayunos y cenas a los más necesitados", relata Domingo Riera, un sacerdote de Zamora retirado que, a sus 84 años, sirve como voluntario a la obra del padre Ángel. "La gente acude a ver el belén dedicado a Aylan, y muchos, incluso, sueltan una lagrimilla", ha confesado el párroco, que no dejaba de invitar a los curiosos a entrar en el templo.

El pessebre de Joan Amades fet música

El pessebre: tradició i innovació

El pessebre: tradició i innovació

Avui dia si a algú se'l titlla de «tradicionalista» no se li està llençant una floreta. En canvi, si algú és definit com a «innovador» segurament li estan fent l'elogi més gran que podríem imaginar. Vivim en l'era de la innovació: tot el que no és nou sembla que no valgui per a res. La innovació és com la màgia del bruixot en la que la seva tribu hi creu cegament. I no deu ser bo que les nostres actuacions i decisions siguin regides per un pensament màgic i irracional. I una clau per racionalitzar la innovació, «la prova del cotó» perquè la innovació tingui sentit, és la tradició.

I és que podria semblar, d'entrada, que tradició i innovació són conceptes antagònics, però si ens hi fixem bé veurem que no podem entendre l'un sense l'altre.

Cal fer notar que no ho hem de confondre tradició amb tradicionalisme. El tradicionalisme pretén que les coses siguin com en el passat. I que ho siguin «perquè sí». I això ni és possible ni té cap sentit.

Del que parlo és de tradició. La tradició, per definició, és evolutiva: creació actual sobre l'experiència del passat. Pensament d'avui, aprenent i recollint els encerts i errors dels nostres avantpassats.

D'exemples del valor de la tradició n'hi ha molts. Ja que som a Nadal, voldria reivindicar la tradició del pessebre. El pessebre és una petita bona mostra de la complementarietat entre innovació i tradició. Si el pessebre segueix tenint «sentit» per als homes i dones d'avui és perquè és nou cada Nadal, és perquè hi podem crear alguna cosa de nou, que parli de nosaltres; però al mateix temps ens permet recuperar i fer present el valor del passat.

S'atribueix a Eugeni d'Ors aquesta frase: «Tot el que no és tradició, és plagi». Doncs això.

(Article publicat al número de desembre de la revista VALORS).

COL.LABOREM AMB UNA PRODUCTORA AUDIOVISUAL

Aquesta setmana hem estat gravant una llarga entrevista per a la jove productora VIATICDOCS, que estan preparant un documental sobre els vestigis de les tradicions precistianes que hi ha en la cultura tradicional i popular actualment. 

Estarem al cas de coma avança el projecte.

PESSEBRES EN MOVIMENT

Aquest cap de setmana en Jordi Pallí torna a obrir el seu taller del Guinardó de Barcelona per mostrar els Pessebres en Moviment i alguna altra sorpresa.

No us ho perdeu!

El pessebre de la Pilarín Bayés piratejat?

Els plagis i les còpies són un dels fets més rellevants de l'economia globalitzada.

Ara bé, que des de la Xina hom faci una versió de les figures del pessebre de la Pilarín Bayés ja és el súmmum del reconeixement d'aquesta il·lustradora tant nostrada. A més han produït un repertori més ampli de les figures que s'anuncien a la seva pàgina que era un naixement elaborat al taller d'El Arte Cristiano d'Olot seguint les tècniques dels sants d'Olot i que en El pessebre és un món ja se'n va fer ressò en el seu dia.

Sembla ser que algú ha encarregat a la Xina aquestes figures seguint els cànons estètics que la Pilarín que va publicar en un llibre.

Us posem una fotografia de pessebre casolà fet amb aquestes figures.

    Pessebre de Cristina Lorenzo (Sant Quirze del Vallès)

Taula rodona sobre les fires de Nadal

Els pessebristes de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella porten a terme una important feina de promoció i debat al voltant del pessebre.

Una de les activitats que han programat en aquesta línia és una taula rodona:

Les fires de nadal, instruments de promoció de l'artesania local o futurs basars globals?

La preocupació per la desaparició de molts artesans i artesanes tant del nostre país com d’arreu d’Europa és el que motiva la convocatòria d'aquesta taula rodona dins el cicle "la xerrada del dijous" que comptarà amb uns convidats especials perquè expliquin com veuen el futur de l’artesania a les fires de Nadal, i sobretot, saber cap a on anem.

La taula rodona serà moderada pel president del nostre col·lectiu, en Jordi Montlló.

Presentació: Abel Plana (president de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella).
Moderador: Jordi Montlló (col·lectiu El Bou i la Mula)
Ponents: Albert Deulofeu (president de l’Associació Fira de Santa Llúcia), Diego Martínez (firaire de Santa Llúcia, sector verd) i Charles Fillit (responsable Projecte Argila Aubagne, de França)

Dia: 17 de desembre de 2015
Hora: 20h.
Lloc: Sala d'actes de La Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, de Barcelona)
Preu: Activitat gratuïta

Més informació a la pàgina de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

Pessebres en femení

L'exposició de pessebres de Castellar del Vallès, a la televisió. Val la pena veure aquest petit reportatge, clicant aquí.

Fem el pessebre amb Sant Francesc d'Assís

Fa uns anys el nostre col·lectiu va publicar Els caputxins ...i el pessebre. Un recull de textos on es podia comprovar la importància que, des de Sant Francesc d'Assís, els frares caputxins han tingut a l'hora de promoure la tradició del pessebre.

Aquest divendres el nostre company Albert Dresaire aprofundirà en aquest tema amb la xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís, que es farà al nou local de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Enguany l'Associació mataronina s'ha vist forçada a canviar de local, i aquesta xerrada s'emmarca en un seguit d'activitats per convidar a tothom a conèixer la nova seu social de l'entitat.

Xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís
A càrrec d'Albert Dresaire
Dia: Divendres 11 de desembre de 2015, a les 19h.
Lloc: Carrer Alarcón, 27 (cantonada Enric Prat de la Riba), de Mataró
Entrada lliure.

PRIMERA TESINA SOBRE EL CAGANER

L'Associació Amics del Caganer publica aquest Nadal la primera tesi que s'ha fet al món sobre la figura del Caganer. És una excel.lent notícia que des de l'àmbit universitari hi hagi recerca sobre el pessebrisme. Aquesta tesi sobre el caganer s'ha fet en una universitat alemanya.

Al nostre col.lectiu, en aquest moment hi ha dues tesis en marxa al voltant del pessebre i a la universitat autònoma de Madrid ens consta també l'existència d'un pessebrista doctorand.

Per més informació es pot consultar el web dels Amics del Caganer

Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrime a Catalunya

Qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat?

Per fi es posarà fi a la llegenda negra creada al voltant d’aquest escultor barceloní, que va viure i morir gairebé en l’anonimat.

La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i intenta recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels  pessebristes catalans.

La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé. Aquesta signatura no s’havia identificat amb cap autor concret. Fins i tot es parlava de dos autors diferents. La poca bibliografia existent fins el moment ha estat una de les principals fonts de l’enigma i els fòrums i la xarxa una via d’escampar la confusió.

Podeu seguir el reportatge fotogràfic en el blog: elpessebredelamula.blogspot.com

Catalunya i la Provença agermanats pel pessebrisme al 58è Salon International des Santonniers a Arles

Adoració. Obra del Dr. Pere Catà. Foto. Jordi Montlló

Del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016, amb el titol Provence et Catalogne, el claustre de Saint Trophime, d'Arles, acull una mostra dels millors figuraires catalans i d'arquitectes del suro que hi ha a Catalunya actualment.

Vitrines centrals amb les peces del Dr. Pere Catà. Foto. Jordi Montlló

La inauguració va tenir lloc divendres dia 13 a les 7 de la tarda. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde d'Arles, mr. Hervé Schiavetti; el president del Saló, mr. Philippe Brochier; la Direcció del Patrimoni Històric de la ciutat, mr. Christian Mourisard; el Conseller del departament des Bouches du Rhône, mr. Nicolas Koukas; els diferents regidors i regidores de la ciutat i la reina d'Arles acompanyada per les demoiselles d'honneur.

Per part de Catalunya va assisistir a l'acte el Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig i els diferents representants de l'Associació de Pessebristes de Mataró, de Barcelona, la Federació Catalana de Pessebrisme i de l'Associació dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar.

El President del Salon des Santonniers d'Arles durant el parlament. Foto. Jean Esposito. 

Lluís Puig, durant la seva intervenció. Foto. Josep Vidal

Després dels parlaments inaugurals per part dels representants francesos i del Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig, els comissaris de l'exposició, organitzada pel Salon International des Santonniers d'Arles i el Col·lectiu d'opinió, recerca i difusió del pessebrisme, El Bou i la Mula, Jordi Montlló  i Laura Bosch, van intervenir amb un breu i emotiu parlament.

El President del Salon des Santonniers d'Arles durant el parlament. Foto. Jean Esposito.

Va tancar l'acte el santonnier Daniel Gayraud d'Agnel, a qui el Saló aquest any dedica tot un espai en agraïment a tota una vida de creació dins del respecte de les tradicions.

Després els comissaris van pujar a la planta reservada a Catalunya i van fer una visita guiada adreçada a l'alcalde, polítics de la regió i al representant de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig.

Laura Bosch durant la visita guiada a les autoritats franceses i catalanes. Foto. Jean Esposito

Jordi Montlló i Laura Bosch acompanyats per arlesienes amb el vestit tradicional, 
l'alcalde d'Arles, mr. Hervé Schiavetti, el Director General de Patrimoni Etnològic, 
sr. Lluís Puig, el President de la Federació de pessebristes de Catalunya i
Yvonne Vancayselle, santonnière de la Provença. Foto. Jean Esposito

A més a més dels dos espais dedicats, l'un als santonniers professionals i l'altre als amateurs i al concurs temàtic de figures de pessebre, els visitants poden gaudir d'una mostra representativa de la situació actual de l'ofici de figuraire al nostre país. 

Alguns d'ells els podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia que s'estableix des de finals de novembre fins el 23 de desembre a plaça de la Catedral de Barcelona. Entre ells destaquen l'Aurora Mas, la Maria Aurora Castellano, la Gemma i el seu pare, en Francesc Bertran, la Pepa Brasó, els Germans Colomer i l'Albert Deulofeu. S'ha dedicat un espai sencer a la Fira de Santa Llúcia, amb dos plafons on s'esbossa el què representa la Fira i on es mostren una sèrie d'imatges històriques.

A més a més també tenim una mostra d'altres figuraires i artistes dedicats a les figures de pessebre com en Lluís Carratalà, l'Emili Solé o l'Eloi Romañà i els germans Castells. 

Finalment hi ha un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya amb obres de gran qualitat com són les realitzades pels premianencs Francesc Bosch, Jesús Manent i Joan Muñoz.

Jordi Montlló, al costat del president del Saló, mr.  Philippe Brochier. Foto. Josep Vidal

En breu podreu seguir el desenvolupament de tots els actes al flirck del blog: elpessebredelamula.blogspot.com.es

Making-off del 58è Salon des Santonniers d'Arles

Compte enrere. Manquen tres dies per a la gran inauguracio.

Si voleu veure més imatges, consulteu el blog: 
elpessebredelamula@blogspot.com