El CEIP Escola Tabor de Barcelona ens ensenya en aquest vídeo l'acte d'inauguració del pessebre de l'escola. Observem com tots els nens i nenes s'apleguen al voltant del pessebre i canten nadales.
Vull destacar alguns trets d'aquesta escola tal com s'expressen en el seu ideari: "L'escola es manifesta aconfessional seguint els principis de respecte amb els quals es defineix i el pluralisme ideològic de la societat que l'envolta."
L'Escola Tabor va néixer l'any 1968 com a escola privada i l'any 1987 va passar a ser de titularitat pública amb el conjunt d'escoles del CEPEC.
29 de maig del 2011
27 de maig del 2011
Pessebre modern
El Manual del Pessebrista escrit pel caputxí P. Andreu de Palma l'any 1927 ens ofereix algunes mostres de com a principis del segle XX hi havia una certa dialèctica en el món pessebrista. Es justifica la publicació d'aquest manual per la davallada que havia sofert el pessebrisme en els anys anteriors, segons diu en el pròleg el president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, Francesc de P. Badia.

El P. Andreu remarca tres eixos que ha de seguir el pessebre: el rigorisme bíblic i litúrgic, el foment de l’art pessebrístic a les llars cristianes i l’espiritualitat dels pessebres. En diverses ocasions es refereix a la necessitat de cenyir-se a la veritat històrica, afirmació que lògicament cal contextualitzar en un moment on això preocupava als estudiosos del fet cristià.
Vull destacar un text citat en aquest llibre escrit per Joaquim Renart l'any 1926: "Potser arribarem també al pessebre modern, no solament de concepció, més també d'estructura. Enguany alguna cosa ja s'ha fet amb força succés. Hem vist representat en un pessebre multituds que van a cercar la llum del Naixement; gent de ciutat i del camp, cavallers i automobilistes, criats, modistes, rics senyors, etc., seguits per frares caputxins com a pastors guiadors. Recordem-nos que modernitat feien els grans mestres de l'antigor vestint els personatges que anaven a adorar l'Infant Jesús abillats amb vestits contemporanis. Recordem-nos de les estampes de Durer, on sant Josep porta a la mà el barret de copa dels burgesos de Nuremberg."
A propòsit d'aquest text el P. Andreu de Palma remarca que: la tendència modernista no és el mateix que l'anacronisme. Un realisme modern ben orientat podria passar verament com un altre simbolisme pessebrístic. El realisme si és simbòlic pot arribar a la categoria de lliçonari.
Aquestes afirmacions son valuoses per que ens parlen de com als anys 20 el pessebre era una realitat viva, amb diferents interpretacions, amb diversitat de mirades. Fins i tot des d'una mentalitat, podriem dir clàssica, es reconeix la possibilitat d'expressar el pessebre d'altres maneres
22 de maig del 2011
Pessebres escolars: Escola de Castellterçol
| Alumnes de l'escola 2010 |
| Alumnes de l'escola 2009 |
15 de maig del 2011
Pessebres escolars: CEIP Escola Llar d'Olot
A Olot, terra de pessebres per excel·lència, les escoles també fan el pessebre. Aquesta imatge correspon al de l'Escola Llar, un CEIP públic, laic, amb forta presència d'alumnes nouvinguts que son atesos en una aula d'acollida i que compta amb una unitat de suport a l'educació especial.
L'Escola destaca en els seus trets d'identitat que "Un dels principis fonamentals és el de transmetre els valors de la nació catalana a fi d’estimular el sentiment de pertinença a la nostra societat a tots els alumnes i sense distinció d’origen. A tal fi es potenciarà l’ús de la llengua i es transmetran els coneixements de les tradicions catalanes i els de la resta dels pobles que formen els Països Catalans"
Van participar amb aquesta imatge en l'exposició "El teu pessebre a la Xarxa" organitzada pel Grup Pessebrista de Castellar del Vallès en motiu de la 13ª Biennal del pessebre Català el Nadal 2010
L'Escola destaca en els seus trets d'identitat que "Un dels principis fonamentals és el de transmetre els valors de la nació catalana a fi d’estimular el sentiment de pertinença a la nostra societat a tots els alumnes i sense distinció d’origen. A tal fi es potenciarà l’ús de la llengua i es transmetran els coneixements de les tradicions catalanes i els de la resta dels pobles que formen els Països Catalans"
Van participar amb aquesta imatge en l'exposició "El teu pessebre a la Xarxa" organitzada pel Grup Pessebrista de Castellar del Vallès en motiu de la 13ª Biennal del pessebre Català el Nadal 2010
13 de maig del 2011
En Cesc i el pessebre a través del Cavall Fort
A en Cesc li tinc flaca. És un il·lustrador genial, amb una poesia que ens deixa a tots bocabadats. Per això, en publicar-se ara el llibre Totes les protades d'en Cesc publicades a Cavall Fort, editat per la Fundació Gin i l'Editorial El Jueves vaig anar corrent a comprar-lo. És realment molt bo.
Fullejant-lo, però, em vaig adonar que en Cesc s'encarregà sistemàticament d'il·lustrar les portades de l'estiu i de Nadal, i aquí és on entra la nostra dèria pessebrística. Us penjo totes les portades que va publicar amb el pessebre i les seves figures com a protagonistes de la portada corresponent.
Donant una ullada a les portades hom se n'adona que la majoria d'aquestes portades pessebrístiques són dels anys 60, sent substituïdes per altres elements nadalencs (mai el Pare Noel) no pessebrístics. Aquesta dada pot ser indicativa sobre la pèrdua de força social del pessebrisme a partir d'aquests moments.
En fi, si teniu 16 € a la butxaca podeu fer una de les vostres millors inversions de la vostra vida i gaudir d'un total de 110 portades del Cavall Fort publicades entre el 1962 i el 2006 d'una finor conceptual i artística difícil de trobar.
Fullejant-lo, però, em vaig adonar que en Cesc s'encarregà sistemàticament d'il·lustrar les portades de l'estiu i de Nadal, i aquí és on entra la nostra dèria pessebrística. Us penjo totes les portades que va publicar amb el pessebre i les seves figures com a protagonistes de la portada corresponent.
Donant una ullada a les portades hom se n'adona que la majoria d'aquestes portades pessebrístiques són dels anys 60, sent substituïdes per altres elements nadalencs (mai el Pare Noel) no pessebrístics. Aquesta dada pot ser indicativa sobre la pèrdua de força social del pessebrisme a partir d'aquests moments.
En fi, si teniu 16 € a la butxaca podeu fer una de les vostres millors inversions de la vostra vida i gaudir d'un total de 110 portades del Cavall Fort publicades entre el 1962 i el 2006 d'una finor conceptual i artística difícil de trobar.
Desembre 1962
Desembre 1963
Desembre 1964
Desembre 1968
Desembre 1969
Desembre 1993
Desembre 2000
10 de maig del 2011
8 de maig del 2011
Pessebres escolars: CEIP Emili Vallès d'Igualada
A més, si ens fixem en les fotografies, el pessebre té un fil conductor de missatges i valors. Una manera d'aprofitar el pessebre com a manifestació de la nostra cultura popular per treballar als valors de la convivència.
1 de maig del 2011
Pessebres escolars: Escola Sadako de Barcelona

L'escola Sadako és una escola privada, laica, basada en els principis de l'escola activa, catalana i oberta a tothom. Allà també han fet el pessebre enguany. Amb els nens i nenes han anat primer a la fira de Santa Llúcia a buscar molsa i després han construït el pessebre a l'escola davant del qual han cantat nadales.
24 d’abril del 2011
Pessebres escolars: CEIP Pi verd de Palafrugell
El CEIP Pi verd de Palafrugell és una escola pública que han fet un projecte mediambiental pel qual se'ls ha reconegut la categoria d'escola verda. Diuen que cada any fan el pessebre, perquè estimen la nostra cultura. Podem llegir a continuació un tros del que ens expliquen en el seu blog d'enguany i anar a veure una galeria fotogràfica petita però que ens mostra com ha estat treballant en el d'aquest Nadal 2010, així com llegir el treball de documentació que han fet sobre el Naixement e Jesús i la història del pessebrisme.
"Plogui, nevi o faci vent, a l´escola tornem a construir el nostre pessebre.
Cada curs que passa creix i té alguna figura més. Els petits alumnes també han crescut i ara ajuden a la seva construcció: sorra, pedres, suros, figures, llums o estels, paper de plata o de color blau.
Fer el pessebre és un costum de molts i molts anys, un costum que apassiona als petits i agrada als grans. Fem aparèixer muntanyes i rius, valls i llacs, i creixen com bolets els pobles de casetes de suro, les fonts d´aigua, els pous i els oasis amb boscos de palmeres. Els treis Reis de l´Orient viatgen amb els seus camells, i els pagesos porten carros estirats per bous i cavalls, burros i ases carregats de gerres d´aigua o de feixos de llenya. Galls, gallines, porcs, ànecs, gats, ovelles i cabres s´apoderen dels camps i dels prats, i la pagesa té feina a munyir les vaques. Un munt de personatges de temps passats inspiren la nostra imaginació i ens ajuden a entendre les velles nadales d´aquesta època."
"Plogui, nevi o faci vent, a l´escola tornem a construir el nostre pessebre.
Cada curs que passa creix i té alguna figura més. Els petits alumnes també han crescut i ara ajuden a la seva construcció: sorra, pedres, suros, figures, llums o estels, paper de plata o de color blau.
Fer el pessebre és un costum de molts i molts anys, un costum que apassiona als petits i agrada als grans. Fem aparèixer muntanyes i rius, valls i llacs, i creixen com bolets els pobles de casetes de suro, les fonts d´aigua, els pous i els oasis amb boscos de palmeres. Els treis Reis de l´Orient viatgen amb els seus camells, i els pagesos porten carros estirats per bous i cavalls, burros i ases carregats de gerres d´aigua o de feixos de llenya. Galls, gallines, porcs, ànecs, gats, ovelles i cabres s´apoderen dels camps i dels prats, i la pagesa té feina a munyir les vaques. Un munt de personatges de temps passats inspiren la nostra imaginació i ens ajuden a entendre les velles nadales d´aquesta època."
17 d’abril del 2011
Pessebres escolars: Escola Santíssima Trinitat de Barcelona
Avui veurem com el Col·legi Santíssima Trinitat del barri de la Trinitat de Barcelona també ha apostat pel pessebre com a activitat educativa. Es tracta d'una escola parroquial que actua en un context clarament marcat per la immigració amb un ideari clarament enfocat a la pluralitat cultural i al respecte. Mireu les imatges aquí.
10 d’abril del 2011
Pessebres escolars: Escola Betània de Cornellà
Aquesta setmana ens arribem a l'escola Betània de Cornellà on gaudirem amb un pessebre molt nevat que té totes les figures fetes de plastilina pels propis alumnes. Es tracta en aquesta ocasió d'una escola cristiana concertada. Aquí teniu la galeria completa d'imatges.
8 d’abril del 2011
Bloc sobre recerca etnològica
El Departament de Cultura acaba de posar en marxa un nou bloc dedicat a la recerca etnològica que és hereu d'altres mitjans de comunicació que tenien anteriorment sobre aquesta qüestió.
L’Observatori és un servei de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), un programa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que va néixer el 1994 que té per objectiu la recerca, documentació, difusió i restitució del patrimoni etnològic català.
Les úniques recerques sobre pessebrisme que actualment hi ha a l'IPEC estan fetes pel Col·lectiu El Bou i la Mula (2) i pels pessebristes de Manresa (1)
3 d’abril del 2011
Pessebres escolars: Escola Brianxa
Els alumnes de segon de primària de l'escola Brianxa (Tordera - El Maresme) ens mostren el pessebre que han fet amb plastilina i Cartró. Val la pena mirar-se bé totes les fotos de les diferents escenes del pessebre.
Aquesta és una escola concertada, regida per una cooperativa de pares i mares.
Aquesta és una escola concertada, regida per una cooperativa de pares i mares.
2 d’abril del 2011
Nou bloc pessebrista a Sitges
Els companys del Grup Pessebrista de Sitges ens anuncien l'estrena del seu Bloc. Felicitem aquesta associació per compartir amb tota la xarxa els seus continguts, amb una idea d'espai obert al pessebrisme com diuen en el títol del bloc. Bona falta ens fan espais oberts per donar a conèixer el pessebrisme i construir cultura pessebrista. L'afegim a la Blogosfera Pessebrista.
Els pessebristes sitgetans ens diuen al bloc que enguany toca exposició de calvaris. Estarem al cas ja que és una de les poques associacions catalanes que manté aquesta tradició. (Vegeu aquest post i aquest altre referents a l'exposició de fa dos anys).
29 de març del 2011
Joaquim Renart
El dibuixant Joaquim Renart (1879- 1971) va deixar algunes coses escrites (i dibuixades) sobre pessebrisme. Transcric un fragment de l'any 1926:

" Indubtablement que la majoria dels construïts i sempre els fets a base d'un sentiment d'art, no produeixen l'emoció que hom cerca. Serà perquè la fatiga pels detalls de les runes arquitectòniques, o la preocupació pels punts de mira a través de forats com binocles enguerxats, lliga tota la idea en una rutina viciosa. Ah, les runes arquitectòniques del pessebre! Runes que potser aquells temps temps bíblics no eren tan enrunades com les veiem en el suro. Runes amb pedres que no poden aguantar-se, capitells sense columna sostinguts pel cimassi, arcs enlaire, pedres d'apoiament miraculós. El suro és dòcil i fa oblidar les rígides lleis de l'arquitectura.

El més sensible és que la cova o lloc del Naixement és quasi sempre la part més feble del pessebre. Conjunts meritíssims que fracassen de vegades pel detall important de la cova. És veritat que alguns han portat l'escena del Naixement en segon o tercer pla, per a donar-li així, amb la llunyania, un major misteri, reeixint amb la idea" ("Anant a visitar pessebres")
27 de març del 2011
Pessebres escolars: Vandellós
El pessebre que us presento avui té una doble vessant, d'una banda és pessebre escolar i de l'altra és pessebre públic, instal·lat a l'Ajuntament de la ciutat. En aquesta activitat s'ajunten dues circumstàncies rellevants, d'una banda altra vegada veiem com un centre educatiu públic fa el pessebre com a activitat educativa, amb els nens més grans de l'escola, i donen a aquesta activitat una dimensió pública, de servei al poble. D'altra banda l'ajuntament aposta per posar un pessebre a l'entrada de la seva seu i aposta per un pessebre que té un "plus" ja que està fet pels nens de l'escola.
20 de març del 2011
Pessebres escolars: CEIP L'Estany
Aquesta vegada les imatges d'un pessebre popular d'una escola rural que pertany al ZER L'empordanet.
En aquesta escola a més del pessebre celebren diverses tradicions del calendari popular.
En aquesta escola a més del pessebre celebren diverses tradicions del calendari popular.
16 de març del 2011
13 de març del 2011
Pessebres escolars: Escola Lourdes
A l'escola Lourdes del barri de Gràcia de Barcelona organitzen un taller de pessebres i un concurs familiar de pessebres (vegeu les fotografies en aquest enllaç). Com veureu a la fotografia el professor del taller de pessebres és el pessebrista barceloní Lluís M. Alabern, tot un luxe!"Els dies 1 i 2 de Desembre la Comissió de Pessebres, conjuntament amb l’Associació de Pessebristes de Barcelona i l’escola, vam organitzar un curset de pessebres tradicionals per a alumnes de 3r i 4t curs de primària. A la convocatòria s’hi van apuntar 32 nens. Durant dues tardes van aprendre diverses tècniques i recursos per elaborar pessebres tradicionals. Com a novetat, van participar en un taller d’elaboració de figures de pessebre de paper i cartró."
6 de març del 2011
Pessebres escolars: CEIP Lola Anglada
L'any 2008 al CEIP Lola Anglada de Badalona van fer aquest pessebre que és un cla exemple de la creativitat dels mestres, un exemple de treball interdisciplinar, d'integració de diferents àrees curriculars, i des del punt de vista pessebrístic un exemple d'actualització del pessebre i d'utilització del pessebre com a eina etnogràfica. Així ho explicaven ells:
"Com a novetat, uns quants dies abans del Nadal a l'entrada de l'escola vam poder veure un pessebre que els nens i nenes de 5è i 6è van fer posant ell mateixos com a models. Els nens i nenes anaven vestits a la forma de pastoret tradicional i representaven jocs tradicionals com: fet i amagar, pica paret, la xarranca, saltar el poltre, la gallineta cega, la baldufa, nines, la cucanya, les bales, saltar corda, curses de cavalls, curses de sacs, la pilota, les bitlles i la rutlla. Primer es van fer les fotografies i un cop fetes les van retallar, plastificar i finalment les van posar al pessebre. El pessebre es va construir amb els elements tradicionals: suro, molsa, serradures, paper de plata, cel, aigua de debò amb una font i les figuretes de l'establia. El que el feia especial era que els pastors, les pastores i els reis mags eren els nens i nenes de 5è i 6è. Les figures dretes tenien 10 centímetres i les ajupides 7 centímetres. El pessebre es va instal·lar a l'entrada de l'escola com un element més de la decoració de la festa del Nadal".
"Com a novetat, uns quants dies abans del Nadal a l'entrada de l'escola vam poder veure un pessebre que els nens i nenes de 5è i 6è van fer posant ell mateixos com a models. Els nens i nenes anaven vestits a la forma de pastoret tradicional i representaven jocs tradicionals com: fet i amagar, pica paret, la xarranca, saltar el poltre, la gallineta cega, la baldufa, nines, la cucanya, les bales, saltar corda, curses de cavalls, curses de sacs, la pilota, les bitlles i la rutlla. Primer es van fer les fotografies i un cop fetes les van retallar, plastificar i finalment les van posar al pessebre. El pessebre es va construir amb els elements tradicionals: suro, molsa, serradures, paper de plata, cel, aigua de debò amb una font i les figuretes de l'establia. El que el feia especial era que els pastors, les pastores i els reis mags eren els nens i nenes de 5è i 6è. Les figures dretes tenien 10 centímetres i les ajupides 7 centímetres. El pessebre es va instal·lar a l'entrada de l'escola com un element més de la decoració de la festa del Nadal".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



