JOAN MARIA GARSOT, UN PESSEBRISTA DIFERENT

En Joan Maria Garsot era un pessebrista diferent. Tenia una mirada oberta sobre el pessebre i per això de vegades era incomprès entre els propis pessebristes. En Garsot, tot i que se li va concedir el diploma de Mestre Artesà pessebrista l'any 2012, era més un artista del pessebre que no pas un artesà. La seva mirada anava més enllà de la perfecció tècnica i del diorama realista, tot cercant en les seves obres el diàleg amb el públic. Garsot incorporava als seus pessebres la intencionalitat que es demana a tot creador d'art. 

Els pessebres d'en Joan M. Garsot, especialment els de la seva època de maduresa són pessebres atrevits que busquen escenaris poc habituals per a un pessebre. S'inspirava moltes vegades en Gaudí, de qui sentia una gran admiració. Hi veig un paral·lelisme entre la intencionalitat artística dels dos. En certa manera Garsot era com un Gaudí dels pessebres. 

Tenia una mirada oberta del que havia de ser una associació de pessebristes. La seva presidència al Grup Pessebrista de Castellar es va caracteritzar per ser un període d'obertura de l'entitat, d'incorporació de nous pessebristes, de millora de les infraestructures i espais de treball. Estava preocupat per que el pessebrisme elevés la seva mirada i va vetllar per que els pessebristes adquiríssim una bona formació artística de base. Per això va insistir tant en crear els Tallers d'art al Grup pessebrista de Castellar. 

Va ser president de la Federació Catalana de Pessebristes amb aquest mateix esperit. Durant el seu mandat la Federació va duplicar el nombre d'associacions federades, essent el període de major creixement de l'entitat. Es van promoure activitats per fer present el pessebrisme a la societat, com la creació de la primera pàgina web i l'exposició de pessebres al museu del Barça, entre d'altres.

Quan vam fundar El Bou i la Mula, de seguida s'hi va interessar i va voler ser-ne soci. L'esperit d'obertura i de diàleg per fer avançar el pessebrisme que caracteritza la nostra associació s'adeien clarament a la seva manera de veure el pessebre. Li encantava dialogar i discutir, no de temes tècnics (dels quals n'era un gran expert també) sinó de qüestions simbòliques, teològiques, estètiques, dels reptes del pessebrisme en el nostre segle, del diàleg entre artista i públic.... Ha estat un honor per a nosaltres tenir-lo a la vora en els projectes que hem tirat endavant.

Avui m'han vingut al cap moltes imatges personals de moments viscuts al seu costat, des del dia en que coincidint a cal barber em va dir que entrés a formar part del Grup Pessebrista de Castellar, passant per la completa entrevista que li vaig fer quan tot just estava començant la meva tesi doctoral, fins als dies que preparàvem en secret la seva candidatura al Diploma de Mestre Artesà, que tanta il·lusió li va fer. El pessebrisme necessita esperits d'obertura, de diàleg, de reflexió, d'intencionalitat artística com el que tenia en Joan Maria. És una sort que hi hagi persones així, em deia el meu fill avui. Haurem de fer justícia a tot el que ens ha aportat.