L'any
1858 es va fundar a Barcelona la Societat del Born. S'encarregava
d'organitzar els carnavals barcelonins. Aquesta entitat recreativa va
fer feina fins el 1874. Aquell mateix any es va fundar el Niu Guerrer, una societat humorística i recreativa que allargà la seva
activitat fins al 1936 i que no només va organitzar cavalcades de
Carnaval sinó que també va convocar actes lúdics i festius i va
desenvolupar una tasca filantròpica.
L'activitat
d'aquestes dues entitats ha estat l'eix de l'exposició que els
darrers mesos s'ha pogut veure al Museu Frederic Marès de Barcelona:
La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer
(1858-1910).
En
parlo en aquest espai pessebrista perquè en el catàleg de
l'exposició (Museu Frederic Marès. La Barcelona irreverent. Dela Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910): Barcelona del 4 dedesembre del 2012 al 26 de maig del 2013. Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, 2012. ISBN 9788498504262) hi he trobat algunes coses
que, des d'un punt de vista del món del pessebre, m'han cridat
l'atenció.
Il·lustració extreta del catàleg de l'exposició |
El
primer que destaco és a la pàgina 231, que explica com, el desembre
de 1887, el Niu Guerrer va organitzar una exposició de diorames
humorístics que “tenia com a eix central uns
diorames de pessebre”. No sabem com
eren aquests diorames (a la il·lustració sembla que es miraven des
de petites finestretes), però som davant una nova dada que ens ha d'ajudar
a desfer un dels tòpics i/o mites del pessebrisme català: el primer
diorama pessebrista no el va fer Antoni Moliné l'any 1912. La qual
cosa, tot sigui dit de passada, no treu cap mèrit a les grans
aportacions que Moliné va fer al pessebrisme de casa nostra, però
això ja és una altra història...
Com molt bé deia l'Enric Benavent, massa sovint, en lloc de generar un discurs fonamentat es prefereix seguir tirant
del que fa anys que es diu, encara que no sigui del tot cert. Doncs és per això que, des del nostre espai pessebrista, fa temps que reivindiquem la necessitat de fer recerca. El que recollim en aquest post és només una anècdota, però quan es repeteix (i es commemora!) que "Antoni Moliné es va inventar el pessebre en forma de diorama" el que es fa és promoure l'anècdota a la categoria de fet històric.
Un dels altres mites que estem commemorant enguany és el dels 150 anys de pessebrisme associatiu. En parlaré en un proper post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada