Fa uns dies comentava el catàleg de l'exposició La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910). Deia que ens aporta una anècdota que ens pot ajudar a desfer el mite del primer diorama pessebrista fet l'any 1912 per Antoni Moliné.
Però
el que més m'ha fet pensar del catàleg d'aquesta exposició del Museu Frederic Marés és
alguna de les afirmacions que hi fa, en les pàgines introductòries,
la seva directora, la Pilar Vélez. Llegiu
aquests fragments de la pàgina 18:
“Pensem
no equivocar-nos si diem que la Barcelona vuitcentista es divertia
molt. (...)
Sens
dubte, l’associacionisme
hi va tenir un paper molt destacat des de mitjan segle XIX, i
l’associacionisme relacionat amb el món de la cultura i de les
arts, d’una manera especial. La importància de l’associacionisme
amb finalitats recreatives, lúdiques, les festes de carrer, la
gresca, les fontades, les arrossades, els Jocs Florals Humorístics...
se centra en el fet de ser un reflex d’una manera de viure d’una
societat. Aquestes activitats, com dèiem a l’inici, eren també
una vàlvula d’expansió enfront de la realitat, de l’ordre
instaurat... però alhora, una via d’expressió, d’expressió
creativa, artística i sorneguera al mateix temps, escèptica com
deia Elias..., una manera creativa de defensa col·lectiva. Què
és sinó avui el programa Polònia o
què van ser les produccions de La Trinca sinó una versió
actualitzada de l’esperit de Pitarra?
Entre
les moltes entitats trobem els tallers: una colla d’amics, sovint
artistes, es reunien en un local, on feien tertúlia, bevien,
ballaven, feien teatre (...).
Eren un espai de llibertat. (...) No
es poden valorar totes de la mateixa manera ni passar-les pel mateix
sedàs, ateses les característiques
pròpies de cadascuna. Però l’esperit festiu i desenfadat és
present en totes elles”.
Llegint això no
puc evitar de pensar en la Sociedad
de Pesebristas de Barcelona fundada,
ni més ni menys, que l'any 1863. Una entitat que, al meu entendre (i amb tots els matissos que vulgueu) encaixa perfectament amb la descripció que fa Vélez. Només cal fixar-se en el nom que adoptava la junta directiva: "Suprem Tribunal de la Gaita"! Que la Sociedad era una entitat dedicada al bon humor i a la gatzara ho explica molt bé l'Enric Benavent, i documents com el que transcric només fan que confirmar-ho.
Enguany s'han organitzat diversos esdeveniments per commemorar aquests pretesos 150 anys d'associacionisme pessebrista. I s'ha fet donant per entès que les actuals (i serioses!) associacions pessebristes catalanes són successores d'aquella primera Sociedad. I jo, sense ànim de molestar a ningú, si en algun lloc hi trobo l'esperit lúdic d'aquella entitat és a l'Associació d'Amics del Caganer.
A la resta d'entitats pessebristes encara ens falta molt per arribar al nivell de bon humor de la Sociedad de 1863!
