"L'art és una font de coneixement, com la ciència, la filosofia. Si les formes no són capaces de ferir la societat que les rep, d'irritar-la, d'inclinar-la cap a la meditació, si no són un revulsiu, no són una obra d'art"
Fa mig segle que Josep M. Garrut va dir que al pessebrisme li faltava el seu Joan Miró. Aquesta afirmació d'Antoni Tàpies avui em porta a dir que al pessebrisme li falta el seu Antoni Tàpies.
La veritat és que l'art de Tàpies i Miró a mi em creen més perplexitat que altra cosa. El que em captiva, però, és aquesta capacitat que tenen moltes de les seves obres per no deixar-me emocionalment indiferent. En el fons és el mateix que m'agrada dels pessebres, que no em deixin indiferent, que em diguin alguna cosa.
Considero que el pessebrisme és un art i crec que amb la definició que Tàpies ens ha ofert del que ell ceu que és art, en el pessebrisme tenim molt de terreny per recórrer.
 |
| Palla i fusta - 1969 Fixeu-vos que diu "palla" però fa servir espart... com als pessebres! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada