Amb aquest títol, que trobem en tantes creacions literaries o musicals sobre el pessebre, presento un conte de Josep M. Folch i Torres que es va publicar l'any 1915 dintre de la Col·lecció En Patufet. La moralina del conte és de la línia que ens té acostumats l'autor.
El conte, breu, tracta d’un nen que aprèn a fer figures amb el seu avi que era un bon escultor de figures de pessebre. La situació de penúria econòmica que passa la seva família fa que ell posi tota la seva il·lusió en anar a vendre figures a la fira i d’aquesta manera ajudar econòmicament a casa.
Camí de la fira, quan portava la caixa amb les figures el nen és atropellat per un cotxe i li fa caure les figures a terra quedant totes trencades. Davant la seva desesperació, una nena que anava dins del cotxe li diu que a la tarda li porti les figures a casa seva que els hi comprarà com si fossin senceres.
El nen porta les figures a casa de la nena rica que li dona un sobre amb una quantitat de diners. Quan arriba a casa l’avi veu que els diners que ha rebut eren molts més dels que hauria fet venent les figures i es disposa a solucionar la situació.
Mentre la nena està a casa seva amb les seves amigues cantant davant del pessebre els fa notar que totes les figures estan trencades i explica la història a les seves amigues. En aquell moment truquen a la porta i és el nen que de part del seu avi els fa arribar un naixement molt bonic que havia modelat per a ella.
3 comentaris:
Es ben cert que l'argument del conté té molta "moralina", però és molt millor que llegir qualsevol portada de diari d'avui dia.
Mira, a mi aquestes coses m'emocionen. Sé que són cursis i que hi ha estem una mica de tornada de tot... però no hi puc fer més!
Ja en som dos
Publica un comentari a l'entrada