Fa uns dies, en un sopar, una de les persones assistents va comentar que el meu germà, en Carles, li havia regalat una samarreta de la parada (www.pessebres.cat), una samarreta en la que el motiu principal està dedicat al pessebre. I algú va fer un comentari com ara: “On vas, en ple estiu, amb una samarreta de pessebres?”. Comentari que va rebre l’aprovació general...
Això m’ha fet pensar, una vegada més, en la temporalitat del pessebre. Sembla que costi parlar de pessebres més enllà de l’època de Nadal. Des d’El Bou i la Mula sempre n’hem parlat com d’un handicap que caldria superar. Però d’això també en podríem fer una lectura positiva.
Vivim en un món on s’està perdent el sentit del temps de cada cosa. Ja ningú sap quan és el temps de menjar préssecs o de collir cebes. Als mercats trobem qualsevol producte durant tot l’any. Aquesta “atemporalització” de les coses també es dóna en l’àmbit de les tradicions i la cultura popular. Abans, els gegants sortien per la festa major i pel Corpus; ara, a la meva ciutat, podeu veure gegants cada cap de setmana! La pròpia festa major, moment molt especial en el calendari d’una població, ara queda aigualida en una infinitat de festes de barri, de revetlles de carrer i de celebracions d’entitats de tota mena: el sentit de l’excepcionalitat de la majoria d’actes d’una festa major s’està perdent a una gran velocitat. I per no dir res del Carnestoltes: no cal esperar a aquesta festa per veure gent disfressada!
En canvi, sembla que el pessebre no s’ha vist afectat per aquesta tendència generalitzada que ens fa perdre les referències temporals de les coses. Potser això és un valor del pessebre i una dada que ens permet afirmar que la tradició pessebrista gaudeix, encara, d’una bona dosi d’autenticitat.
Jo aposto perquè no es perdi “el temps” del pessebre. La tradició del pessebre té el seu temps, el seu calendari, la seva litúrgia... El dia que això s’oblidi els pessebristes haurem perdut una bona part del que és el pessebre. Això no vol dir, al contrari, que durant tot l’any no puguem gaudir del pessebre: bé sigui estudiant-lo, conversant, polemitzant, imaginant-ne noves formes, ... o lluint una samarreta que digui “PESSEBRES”.
3 comentaris:
Carles tuvo la atención de regalarme dos de estas camisetas hace uno o dos años y las he usado muchísimo, cuando "tocaba" (por ejemplo, haciendo de taquillero en Lledó) y cuando no tocaba, es decir, en cualquier otro momento en que me ponia una camiseta, para ir a trabajar, al campo o a la Fira de Santa Llúcia, por poner algunos ejemplos. Y si no las llevo más es pq se me han quedado viejísimas con tanto uso y lavado (ejem, Carles) Y no solamente no me he sentido ridículo, sino que en más de una ocasión he estado tentado de pillarme alguna foto chula y un poco "escandalosa" de alguna figura de Carratalà, Amadeu, Daniel o Traité, pillarme un lema cualquiera (veo, por ejemplo, la figura del jorobeta que hacía de pasante del notario, de Amadeu, con algo que dijera "Amadeu, Olot, dos-cents anys de Pessebres") y encargarme unas cuantas samarretas. Ahora que celebramos en la APB el sesquicentenario (bueno, de aquí hasta el 2013) también me gustaría hacer algo alusivo, menos convencional y apresurado que el juego de figuras de Delgado.
En definitiva, el mundo del pesebre es tan decorativo, potente y alusivo como cualquier otro que se utiliza para decorar camisetas, desde el jevi hasta el cine gore, pasando por coches, fiestas mayores, clubs excursionistas, etc... las únicas condiciones es que no sean discretas ni beatonas.
Comparteixo aquesta opinió, oimés si parlem del pessebre. Cada cosa al seu temps (si pot ser).
Com que fa el temps que fa i el desembre moltes vegades podem anar amb mànigues de samarreta endavant amb la samarreta pessebrística!
A més el disseny m'agrada molt!
Publica un comentari a l'entrada