Avui s'inaugura la Fira de Santa Llúcia, fita ineludible per als molts afeccionats al pessebre. Veient la gran quantitat de gent que compra coses per al seu pessebre de casa o per al de l'escola o la parròquia me n'adono que malgrat continuen dient alguns apocalíptics del pessebre, sovint encallats en una visió reduïda i ranciejant, el pessebre és una tradició ben viva a la nostra societat. Us transcric el text que vaig escriure l'any passat per al llibret 50 poesies...i el pessebre:
"Hi vas de ben petit assegut al cotxet –o en braços del pare–. Hi vas quan ja camines enmig de la gentada i sense veure gairebé res. Quan ets més gran t’hi acompanyen els avis –o potser ets tu qui els acompanya–. Hi tornes amb la colla d’amics –potser fent campana a l’escola?–. Amb el teu primer amor hi passeges agafats furtivament de la mà entre tanta parada de figures. Allà compres el primer pessebre de la nova casa amb un futur ple d’il·lusions al davant. Hi passeges empenyent un cotxet –o portant un marrec als braços–. Intentes avançar donant la mà al pobre que gairebé no pot veure res enmig de la gentada... i que dintre de dos dies hi anirà amb el seu primer amor. Acompanyes els néts a la fira –o potser són ells qui t’acompanyen–... i tornem a començar!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada