10 de maig de 2012

Les figures de pessebre i les essències populars

Aquest és el títol de l'article que el dibuixant Joaquim Renart va publicar el dia de Nadal de 1932 al diari El Matí. Transcric un fragment del final de l'escrit:

"Art ben pur on el nostre Amadeu pogué excel·lir. I a Catalunya després de Ramon Amadeu, tot un estol d'imatgers, coneguts alguns, anònims la majoria, dels quals la benemèrita Associació de Pessebristes de Barcelona tindria, en molts casos, el deure de procurar una ordenació i catalogació d'autors i obres, i així salvar-ne una bona part de l'oblit. 
És tota una tradició crear figures de pessebre. Els que s'hi dediquen han agafat l'essència popular, a voltes barreja d'humorisme i misticisme, i ho tradueixen humilment en el fang que després couen i pinten. 
Altres neixen al compàs de l'actualitat més viva: ara un Patufet, ara un flabiolaire, la castanyera, el xiroi necessitat, el pageset, el capellà dalt de la somera amb l'ombrel·la vermella, el vigilant amb la llança o els que ballen la sardana."

Ja he dit en altres ocasions que m'atrau la manera de comentar el pessebre d'en Renart. Als anys 30-40 mostra  tenir una perspectiva més oberta i actualitzada sobre el pessebrisme, i sobre l'art religiós en general, que molts dels pessebsites actuals.

Fa una crida a donar valor històric i intel.lectual a les figures de pessebre. Això a casa nostra ha tingut poc èxit. Empreses puntuals com les que en el seu moment va portar a terme Josep M. Garrut no han tingut massa més continuïtat. Un llibre publicat per l'Associació de Sabadell, dues monografies sobre Talarn i Castells, un intent solitari d'Ignasi Carbonell de Barcelona per posar a l'abast alguna documentació sobre figures de pessebre, l'inventari de les figures de pessebre de Mataró, amb la seva publicació i l'estudi de l'obra de Lluís Carratalà, portades a terme pel nostre col.lectiu, són algunes de les, al meu entendre, poques accions de recerca i documentació de figuristes catalans.

Aquest tema de l'autoria de les figures per a molts pessebristes és apassionant. És destacable la feina que molt participants del Foro de belenismo estan fent per tal d'identificar autors o, si més no, estils entre aquests figuristes "anònims". L'espai virtual del foro permet que moltes persones aportin les seves observacions, les seves peces i els seus coneixements constituint un veritable espai de construcció col.lectiva del coneixement, amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta.

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Bones meditacions a l'entorn del pessebre i de la feina que hi ha per fer.

D'en Renart em quedo amb "l'essència popular, a voltes barreja d'humorisme i misticisme". Una definició perfecta!

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Una de les feines que m'agradaria fer, i que de ben segur fracassaria (...), és la de posar-me en contacte amb totes les Associacions de Pessebristes de Catalunya, de forma individual, i demanar informació contrastada dels autors locals amb les corresponents fotografies i notes biogràfiques. Podria ser un bon primer pas per anar identificant els autors locals, normalment anònims (cas Llobet de Mataró), i poder ampliar aquest fons d'informació tant precari. Tot i així, m'agradaria saber qui de l'Asociació de Mataró valora Llobet com a figuraire...