Es presenta el llibre "ELS CAMINS DEL PESSEBRE: CAN GALLEMÍ 1971 - SANT MATEU 2014"

Diumenge 23 de novembre, a les 12 h., més de dues centes persones van assistir a la presentació, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, del llibre i el documental (amb imatges inèdites) Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. A continuació es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.

Aquest projecte és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló i el director de cinema, Martí Sala.
Si esteu interessats en adquirir aquest llibre i el documental, ho podeu fer a través del telèfon, 676259583 o a través del correu jordimontllo@gmail.com

Jordi Montlló presentant el llibre (Fot. Enric Almar)

JUSTIFICACIÓ

L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col·lectius del poble.

Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de pelegrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.

Durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)

EL LLIBRE

El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

Els tres annexos són el recull de la informació  aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.

El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.

Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.

EL DOCUMENTAL

Martí Sala durant l'entrevista realitzada per Mataró ràdio
(Fot. Laura Bosch)

En el procés de la recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta Martí  Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.

Amb tot el material filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

L’EXPOSICIÓ

Crèdits de l'exposició (Fot. Enric Almar)

Tot i tractar-se d’un esdeveniment que s’hauria d’emmarcar dins el ric patrimoni immaterial català, gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades (memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat recopilar, ordenar, analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental restaran a disposició de generacions futures; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el llibre, en directe i vivencialment, era indispensable mostra-ho en una exposició, on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.

Jordi Montlló inaugurant l'exposició (Fot. Enric Almar)

El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.

El públic visitant l'exposició (Fot. Enric Almar)

Diversos pessebres plantats a Sant Mateu (Fot. Enric Almar)

Els autors del projecte, Jordi Montlló i el cineasta Martí Sala
(Fot. Enric Almar)

OBJECTIUS DEL PROJECTE:

Pessebre de l'any 1972 realitzat per
Pere Crespo (Fot. Enric Almar)

Recuperació de la memòria oral d’aquesta activitat  a partir de l’entrevista  de persones representatives de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.

Recuperació d’arxius particulars, sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.

Elaboració d’un estudi divulgatiu on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i antropològic de la plantada.

Pessebre de l'any 2009 realitzat per
Francesc Bosch (Fot. Enric Almar)

Realització d’un documental a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.

Exposició que explica i complementa tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat, les figures i fotografies i  filmacions inèdites.

Pessebre de l'any 1988 realitzat per
Joan Muñoz (Fot. Enric Almar)

 FITXA TÈCNICA:

Organitza:    Col·lectiu d’opinió,  recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula

Col·laboració:         
Ajuntament de Premià de Mar

Amics de l’Art Pessebrístic de Premià

Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Patrocini:                 
Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià de Mar

Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar

Parròquia de Sant Cristòfol

Parròquia de Santa Maria
Museu de Premià de Dalt

Museu Col·lecció de Cabrils

Museu arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
Associació de Pessebristes de Mataró

Fotografia de grup (Fot. Enric Almar)

UN CARTELL POC CONVENCIONAL

El Grup Pessebrista de Castellar del Vallès acaba de presentar el seu cartell per a l'exposició d'aquest Nadal. Es tracta d'un cartell que vincula el pessebrisme amb la realitat més actual de la nostra societat. Tenint en compte que tota l'exposició de pessebres que estan preparant anirà relacionada amb la història de Catalunya, aquest cartell és un element més de l'exposició.

Una bona iniciativa la dels pessebristes castellarencs que segueixen en la línia d'apostar per exposicions que tenen un aire diferent del que estem acostumats a veure.

En el següent vídeo ens expliquen el projecte en el que estan treballant.

Felicitats, CATALUNYA RELIGIÓ

Acabo d'arribar de l'acte de celebració dels cinc anys del portal www.catalunyareligio.cat. Ha estat un acte senzill i clar com el propi portal. 

Catalunya Religió és una eina imprescindible per coneixer la realitat religiosa del notre país i està fet amb criteris molt addients a la diversitat i fins i tot a la secularització que caracteritza la nostra societat.

Aquest col.lectiu s'ha fet present diverses vegades a les pàgines del portal i han comptat amb nosaltres a l'hora d'informar i opinar sobre pessebres. Val a dir que globalment al llarg d'aquest cinc anys el tema pessebrístic s'ha tractat moltes vegades tant pel que fa a pessebres de figures com pessebres vivents,

Moltes felicitats i llarga vida a una inciativa com aquesta que presenta el fet religiós amb molta dignitat.

2º ENCUENTRO INTERNACIONAL PESEBRISTA A COLOMBIA

Durant la presentació de la meva ponència

La corporación Taller del Pesebre d'Antioquia de la ciutat de Medellín a Colòmbia va organitzar amb èxit el 2º Encuentro internacional pesebrista.

Uns 90 assistents dse diversos punts del país van poder gaudior de conferències tallers i tertúlies sobre diferents aspectes del pessebrisme. Els convidats internacionals vam ser,a més de jo mateix, els Srs. Claudio Mattei d'Itàlia i Raúl Trujillo de màxic i la Sra. Mònica de la Rúa d'Argentina.

L'assistència aquest congrès ha estat una experiència molt positiva, especialment per constatar el coratge i les ganes d'aprendre que tenen els companys colombians així com per evidenciar com l'afició pessebrística està ben arrelada en molt diversos paisos. 

Vaig poder veure que la preocupació pel pessebrisme bíblic o historicista està molt arrelada gairebé com a única possibilitat contemplada per a fer el pessebre. Totes les conferències partien d'aquest marc i no anaven més enllà dels grans relats ja sabuts i abastament repetits sobre el pessebrisme. Conferències totes elles molt ben preparades i documentades però sense novetat. Potser l'excepció va ser la que va presentar sobre com construir arbres el Sr. Trujillo de Mèxic que va sorprendre per la capacitat d'observació de la natura i pel rigor tècnic en la reproducció dels diferents tipus d'arbre.

La conferència que jo vaig presentar, basada en la possibilitat de pensar nous llenguatges per al pessebre va ser rebuda amb expectació i amb sorpresa. Vaig intentar explicar la necessitat que tenim els pessebristes d'anar més enllà de la representació historicista del Naixement. Molta gent em va venir a trobar a l'acabar la presentació agraint el discurs que vaig proposar. Això em va fer pensar en la necessitat que hi ha en el món pessebrista, d'allà i tembé d'aquí, d'obrir la mirada i d'acceptar noves possibilitats expressives. També hi va haver, lògicament, qui no va voler entrar en el joc i es va sentir molest amb el meu discurs.

Vaig veure bons pessebres, vaig coneixer persones excel.lents i vaig rebre un acolliment impecable per part dels organitzadors. Una expriència inoblidable.

Claudio Mattei, Raúl Trujillo, Mònica de la Rúa, Nora Trujillo i Enric Benavent

Fent de jurat dels pessebres presentats al concurs

Taula final de conclusions del congrès

El Bou i la Mula a la Trobada

Aquest diumenge 5 d'octubre es va celebrar a Mont-ras la 44a Trobada de Pessebristes de Catalunya i les Balears. El Bou i la Mula hi va ser present compartint espai amb la Parada d'en Carles, que una vegada més va presentar interessants novetats. El nostre col·lectiu va oferir algunes de les seves publicacions i vam poder compartir alguna estona amb els pessebristes assistents.

Davant d'un esdeveniment com aquesta Trobada, no es pot fer menys que reconèixer l'esforç i la bona organització dels pessebristes del Baix Empordà. El temps no va acompanyar, és cert, però això no va desdibuixar gens ni mica el programa de la Trobada. Els Amics del Pessebre delBaix Empordà transmeten il·lusió pel pessebre: només per això ja paga la pena haver estat a Mont-ras aquest diumenge.

Va ser interessant la taula rodona sobre la situació del pessebrisme que es va portar a terme el dissabte a la tarda. Diverses aportacions van coincidir en la necessitat de cercar nous llenguatges i obrir-se a altres expressions del pessebre més enllà dels diorames.

És curiós constatar, però, que això va ser dit en el marc d'una trobada que manté el mateix esquema de fa més de 40 anys. Recordo amb pena com, des de l'Associació de Pessebristes de Mataró es va intentar repensar el que hauria de ser una Trobada. A grans trets, es buscava fer una trobada menys centrada en els pessebristes i més oberta a la societat. Evidentment totes les fórmules són bones i es pot opinar que la proposta dels pessebristes de Mataró fou un èxit o un fracàs. Però si ens omplim la boca amb nous llenguatges i amb obrir-nos a nous públics no hauríem de menysprear propostes com la que, l'any 2010, va fer Mataró.

L'any 2010, la resposta de la Federació a la Trobada mataronina va ser redactar una normativa per a les trobades. No fos cas que algú altre li passés pel cap alguna idea innovadora. O sia que ara mateix seria impossible fer una Trobada com la que Mataró va organitzar fa només 4 anys. Perquè seria una Trobada fuera de la Ley. Us sona?

ARA ÉS L'HORA... de modificar aquesta normativa. O és que ho impedeix la Constitución?

EL BOU I LA MULA A COLÒMBIA

El membre del Col.lectiu el Bou i la Mula i president del Grup Pessebrista de Castellar Enric Benavent, ha estat convidat com a ponent a la 2a Trobada internacional de pessebristes que se celebrarà a Medellin (Colòmbia) del 10 al 12 d'octubre, organitzat per la Corporación El taller del pesebre de Antioquia. Benavent presenta una ponència titualda: "El pessebrisme en una societat postmoderna, multicultural i secularitzada. Vers la conceptualització de nous llenguatges per al pessebre". 

L'actualització del pessebrisme és una temàtica que ja fa anys que està sent estudiada pels pessebristes del Col.lectiu El Bou i la Mula . A Castellar del Vallès cal recordar que durant la Biennal del Pessebre Català es va dedicar una exposició monogràfica a aquestes noves formes d'expressar la tradició del pessebre. 

Membres d'El Bou i la Mula participen en el comitè de selecció de la 11ª Biennale de l'Art Santonnier d'Aubagne

Aquest dimecres 28 de maig s'ha reunit el Comitè de selecció de la Biennale de l'Art Santonnier del 6 i 7 de desembre de 2014, en el que membres del Bou i la Mula hem tingut l'honor i el plaer de ser-hi convidats. Ha estat una experiència francament enriquidora i penso, sincerament, que hem après més del que hagem pogut aportar.

Cal remarcar la dificultat que sempre suposa haver de triar i , sobretot fer-ho amb un nivell tan alt. Per fer-ho, s'ha seguit els criteris de l'organització que són d'una seriositat extraordinària i que contempla els aspectes tècnics, formals, comercials i de promoció de l'ofici, de les tradicions i de la qualitat.

El nivell quantitatiu i qualitatiu de l'art dels santons a la Provença no és comparable al que passa a Catalunya. Avui en dia és impossible plantejar una fira com la d'Aubagne a Catalunya, senzillament perquè no hi ha prou candidats que compleixin els criteris que es demanen. Potser que algú s'ho comenci a rumiar, no?

D'esquerra a dreta: Christine Pretot; Georges Dalmas, Charles Fillit; Geneviève Morfin, Colette Canfora, Patricia Pellen, Christine Darcq, Robert Maurin, Patrice Jarque, Laura Bosch, Jordi Montlló, Karine martinelli i Daniel Coulomb

Podeu llegir una crònica més amplia de la meva estada a Aubagne en el meu bloc:

http://elpessebredelamula.blogspot.com.es/

EL BOU I LA MULA PARTICIPA PER PRIMER COP DEL RECERCAT

El RECERCAT són unes jornades de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzades per l'Intstitut Ramon Muntaner i que es realitzen anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana. Es van instaurar el 2005 i s'han celebrat a Esparraguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany (2011), Tarragona (2012) i Ripoll (2013).

Té com a principals objectius:

• Donar a conèixer a la resta de la societat civil les activitats dels centres, instituts d'estudis i altres entitats culturals.
• facilitar l'accés a les publicacions dels centres.
• fomentar al comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
• reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d'una persona vinculada al món dels centres d'estudis a través d'uns premis.

Amb les seves consecutives edicions, el RECERCAT s'ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s'està realitzant dins l'àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

Enguany, la X edició del RECERCAT s'ha celebrat a Barcelona, capital cultural del 2014. Els premis es van lliurar el divendres 9 de maig al Palau de la Generalitat. L'acte va estar presidit per l'Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell.

Els premiats van recaure, en la categoria de persona a Antoni-Lluís Carrió, a títol pòstum, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. En la categoria d'entitats al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

El dissabte 10 i el diumenge 11 de maig al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona s'hi celebrava la Fira d'entitats i una sèrie d'actes relacionats amb les recerques dels diferents centres: exposicions, xerrades, debats i visites guiades. El Bou i la Mula ha compartit taula amb Terrassa, Sabadell, Sant Just Desvern, Igualada i Sant Cebrià de Vallalta.

Durant la jornada de dissabte, Francesc Viso, secretari tècnic de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, ens va anunciar l'acceptació del nostre Col·lectiu dins la Coordinadora, que es ratificarà durant la propera assemblea general.

El Bou i la Mula és la primera entitat pessebrista que entra a formar part de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. En el nostre col·lecitu es donen alguns trets característics que ens distingeixen: com associació pessebrista a Catalunya som els únics que tenim la recerca com a objectius estatutaris. Com a centre de recerca i dins la Coordinadora, juntament amb l'Esbart Català de Dansaires, serem els únics d'abast temàtic en comptes del comarcal.

Un llibre interessant d'en Francesc Grané

ARQUITECTURES DE L'ÀNIMA

El poema nadalenc Arquitectures de l’ànima va ser escrit el Nadal de 2004, durant quinze dies viscuts davant d’un pessebre fet a casa, quinze dies d’una veritable contemplació, amb la reflexió de fons sobre la qüestió, tan recurrent, de l’actualització de tota l’herència rebuda des del cristianisme.

Des de certs àmbits de la cultura, però també dins de l’àmbit del cristianisme, el pessebre és contemplat merament com un treball folklòric, un element de cohesió social, una tradició que cal mantenir, un senyal identitari, la fidelitat a un país, etc. Totes aquestes consideracions sobre el pessebre, a mi, em queden curtes. Perquè el pessebre és, en si mateix, l’expressió del drama de l’existència humana. Que pot reeixir, sí, però mai sense passar per la ferida, per la ferida més profunda. Per això el nen Jesús, ja en les primeres representacions, té els atributs de crucificat.

El pessebre: espai de meditació és un recull de textos publicats de desembre de 2011 al diari La Vanguardia, un intent de fer una reflexió actual sobre aquesta herència rebuda.

I és que, canviant els signes sense canviar els significats, no canviem res. El canvi de llenguatge no vindrà sense un despullament espiritual absolut, existencial. Només des de la immersió en el fons d’allò humà és possible reconstruir les paraules, els símbols, el sentit.

Exposición Navideña de Arte Moderno Pesebrístico. 1949

El novembre 1949 es va fer una exposició d'art pessebrista. Prop de 200 peces, entre les quals figures de pessebres d'autors ben coneguts en el món pessebrista (Carratalà, Castells, Vidal, Daniel...) però també molts artistes que van crear obres al voltant del pessebre. Reprodueixo tot el catàleg perquè em sembla molt interessant, fins i tot la publicitat que inclou.

NOVA ETAPA AL BOU I LA MULA

Ahir divendres es va celebrar a la seu de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que amablement ens van acollir, l'Assemblea general de l'entitat amb l'objectiu d'actualitzar els Estatus a la nova legislació i de renovar la Junta directiva.

El Col.lectiu El Bou i la Mula incia una nova etapa que dirigirà la següent Junta:

President: Jordi Montlló

Vice president: Enric Benavent

Secretari: Albert Dresaire

Tresorer:  Antoni Dorda

Vocal: Josep Maria Font

El President fundacional Josep Maria Font, va dirigir unes emotives paralues als assistents i va encoratjar la nova Junta a seguir treballant pels objectius de l'entitat.

PESSEBRE ACCIDENTAT

Una dona, ferida lleu en incendiar-se el pessebre que tenia a casa a Cassà de la Selva

10:5418.01.2014

Cassà de la Selva (ACN).- Una dona ha resultat ferida lleu per inhalació de fum aquesta passada nit de divendres a l'incendiar-se el pessebre que mantenia sobre una taula de casa seva. Els fets van succeir al voltant de tres quarts de deu de la nit al número 33 del carrer Doctor Fleming de Cassà de la Selva (Gironès). Fins al lloc es van desplaçar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat que van ventilar i revisar l'habitatge. Segons ha informat el cos de rescat, la víctima - que és la propietària de l'immoble- va aconseguir apagar el foc pels seus propis mitjans. No obstant això, a causa de la fumarada, va haver de ser traslladada fins a l'Hospital Santa Caterina de Salt, ferida lleu per inhalació de fum.

Vist a Vilaweb

Pessebre monumental de Ramon Cuello

Pessebre monumental de Ramon Cuello de desembre de 1972. Arxiu Municipal del Districte de Sants

Vist a Las mentiras... y verdades, que son muchas en la vida.

El pessebre a Xut

La utilització del pessebre ve de lluny..

Xut. Número 269 (Barcelona, 28 desembre 1927). Vist al Pinterest de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

El pessebre casolà d'Eugeni Xammar

Després de dinar, amb prou feines retirades les tovalles, una capsa de cartó plena de pols i teranyines era posada damunt de la taula. A dintre de la capsa dormien feia onze mesos, embolicades amb encenalls i paper de diari, les figures del pessebre. D'una a una la mà captinguda del meu pare les anava treient i arrenglerant. Sempre hi havia víctimes! Rabadans decapitats, el bou amb una banya trencada, galls sense cresta i ovelles tristament privades de totes quatre potes. Amb paciència i una solució enganxadissa de fórmula casolana, feta a base de midó i de pa mastegat, el meu pare realitzava veritables miracles de cirurgia, acabats els quals el cirurgià arquitecte esdevenia escenògraf, esdevenia taumaturg, creador omnipotent de la terra i del cel, de l'aigua, dels homes, de tot un món. Un món nou. Un món de pessebre.

Eugeni Xammar, «Nadal a Barcelona» (1939), dins Periodisme (Barcelona: Quaderns Crema, 1989)

Si voleu sentir tota la descripció d'aquest intel·lectual exiliat que recorda amb nostàlgia el pessebre casolà l'any 1939 ho podeu fer amb la veu d'Adolf Beltran de Catalunya Ràdio

(Fotografia del Nou Pregoner de Mataró)

SOPA DE FIGURETES

La revista Cavall Fort d'aquest desembre ens ofereix diverses referències al Pessebre, entre les quals aquest passatemps.

CAVALL FORT Desembre 2013

Bon Nadal

Pessebre d'en Bernat Soler Mañé 2013

Pessebre Popular d'en Quelus

Pessebre popular de Miquel Cardona, Quelus, del 1933.

Invitació per a la Casa Bordas

Invitació per a 12 persones a les 9 1/2 per a visitar el Belen de Casa Bordas. Barcelona, entre el 1860 i 1870. Fotografia en albúmina (8,5 x 5,75 cm.)

Aquesta invitació de Salvador Bordas Valls, president de la primera associació pessebrista del món i besavi d'Eveli Bulbena -propietari de la invitació-, és potser la primera imatge fotogràfica d'un pessebre català. En aquella època que es fes servir la fotografia per a una invitació -quan totes eren impreses- era una demostració de poder econòmic ja que aquestes fotografies eren cares. Recomanem veure aquest article i la consulta del llibre d'El Pessebre de Joan Amades on s'hi reprodueix aquesta imatge.