24 de desembre del 2011

Pessebre de còmic



Aquest és el pessebre que han fet el Cesc, el meu fill, junt amb el Pau, al Grup Pessebrista de Castellar del Vallès. Fa uns dies l'Albert ens presentava el seu pessebre dibuixat, i ves per on, sense parlar-ne prèviament a casa havíem tingut una idea semblant. 

En aquest pessebre hem provat tècniques poc habituals dels diorames. Podeu veure-hi unes muntanyes fetes amb paper rebregat, uns arbres fets amb fregall d'alumini, un mur fet amb closques de cacauet... A més hem introduït el llenguatge del còmic, que tan adient és per als pessebres de la Pepa. La veritat és que tot i ser un dels pessebres petits de l'exposició la gent se'l mira i el comenta molt.

23 de desembre del 2011

Pessebre interior de la Sagrada Família

Fa uns dies vaig tenir el privilegi de fer una més que profitosa visita a les entranyes de la Sagrada Família de Barcelona i anant d'un lloc a un altre d'aquest temple vam passar pels despatxos dels arquitectes que s'encarreguen de tirar endavant la continuïtat del projecte de Gaudí amb tots els dubtes i les certeses que se'ls presenten.

El fet que ens porta avui, però, no és ni la façana del naixement d'en Carles Mani ni el nom mateix del temple i les seves vinculacions pessebrístiques sinó precisament un humil pessebre que estava situat a un costat, sobre una de les taules. A la visita vam parlar de la geometria i la seva importància en l'obra gaudiniana i em va sorprendre molt positivament aquest pessebre que a partir de formes geomètriques abstractes manipulades arribava a les formes organiscistes d'una Sagrada Família pessebrística. L'autor es veu que era un saurí que els venia i que algú li va comprar i el tenen com a petit pessebre en aquest despatx.

En fi, al costat de l'esplendor del temple encara ens podem meravellar amb els petits detalls.

 

22 de desembre del 2011

Sobre la Associació de Pessebristes de Ciutat Vella

Me pregunto yo si ciento y un gran pico de años de asociación... o de "pesebrismo asociativo en Catalunya" es un enorme legado o un gran lastre... o las dos cosas a la vez. Lo pienso cada vez que veo las obras de la Associació de Pessebristes de Ciutat Vella (antes de Santa Maria del Mar) que destacan, no por su gran calidad técnica, sino por su enorme frescura... así como la vitalidad de su funcionamiento. Libres de legados, cargas o ataduras, los de Ciutat Vella han conseguido crear importantes vínculos (en esa palabra de la que tanto se abusa, pero que es tan descriptiva, de la "sinergia") acercándose sin complejos al resto del importante tejido asociativo barcelonés, extrayendo sus ventajas y obteniendo importantes beneficios. Con relaciones muy vivas y directas con las collas de "geganters i bestiari" barceloneses (que incluyen "grallers" i "dansaires"), se han afincado en la "Casa dels Entremessos" y con la popular "Catedral del Mar" (la basílica de Santa Maria del Mar) y han conseguido en poco tiempo una gran proyección exterior y un gran arraigo en el barrio.

Su pesebre de este año para la "Casa dels Entremessos", que me sorprende no haya sido ya mencionado en este foro tan afecto a los "nuevos lenguajes" es ejemplar en todos los sentidos, ya que refleja la realidad de la Associació con humor, respetando la tradición y dando una muestra muy efectiva de esos "nuevos lenguajes". Tengo unas cuantas fotos, pero son muy malas, ya que es muy difícil de fotografiar al estar presentado en un escaparate que da a la calle, pero lo describiré: Como principal acierto, está situado en un escaparate, es decir, que es visible y accesible para todos los viandantes sin necesidad de entrar en el local. Es un muy sencillo pesebre abierto, popular de "molsa, suro i serradures" que destaca por la originalidad de la "narración" que contiene y de las figuras. Ëstas son como personajes de tebeo (del estilo satírico de El Jueves, es decir, nada de "línea clara") y representan los personajes típicos del belén, la Sagrada Familia, los Reyes Magos, los pastores, etc, pero de forma poco convencional; de esta manera, el Niño Jesús se ha levantado de su cuna y juega con el tió, los Reyes Magos son algunos de los Gegants barceloneses subidos en carrozas y el bestiari de la ciudad se funde en el paisaje, interactuando con los personajes, como por ejemplo la Tarasca devorando una oveja... el resultado es divertidísimo, yo creo que respetuoso con la tradición pesebrista, pero al mismo tiempo muy actual y muy bien entroncado con la realidad y las actividades de las collas que componen la Associació y la Coordinadora.

Otro magnífico ejemplo fue el año pasado, en la inauguración del pesebre de la Basílica de Santa María del Mar, en la que antes de descubrirlo nos brindaron un concierto de "nuevas" sardanas con una gran cobla, lo que demuestra la gran capacidad de coordinación por parte de Abel Plana (el Presidente de la Associació).

La sinergia surge de la reunión de diferentes artes y tradiciones, que introducen al pesebrismo (que sin duda es un "arte menor") dentro de la gran cultura. Les doy mi felicitación y deseo que sigan por este camino heterodoxo y creativo.

http://www.ccgbcv.cat/plana.php?m=2&s=58

Presentem el llibre sobre Carratalà


PRESENTACIÓ OFICIAL

A Barcelona, el dia 29 de desembre a les 18,30h.
al Centre Català d’Artesania, 
c./ Banys Nous 11


Intervindran:
Sr. Lluís Puig, Director del CPCPTC
Dra. Josefina Roma, professora d’Antropologia a la UB
Sr. Josep M. Font, President de El Bou i la Mula
I els autors del llibre i de les fotografies Enric Benavent i Jordi Montlló

Els assistents que ho desitgin seran obsequiats amb un CD que conté diversos articles sobre Lluís Carratalà i un àudio, a més del Dossier “10 anys amb El Bou i la Mula” (fins a finals d’existències) 
És recomanable reservar l’obsequi en cas d’assistir a l’acte a: edicions@elbouilamula.net 

21 de desembre del 2011

Pessebre virtual

En aquesta pàgina hem trobat un pessebre per fer virtualment. És un joc que encanta als més petits! La proposta no només està pensada per entretenir sinó que de cada personatge es obtenir informació basada en l'Evangeli.

A més pots enviar la postal del pessebre que has muntat per felicitar les festes.


Pessebrisme amb la sorra

Tenia ganes d'escriure un comentari sobre els pessebres de sorra que podem veure en el llibre "Pessebres de sorra a la Pineda" recentment publicat per l'Associació Aren-art.

Si nosaltres diem que el pessebre és un món, llegint el llibre he vist que l'escultura amb sorra n'és un altre. Ja ens vam referir al pessebre de sorra de Rimini l'any passat.Quina estona més bona he passat llegint el llibre, veient com any rere any el pessebre de sorra de la Pineda s'ha anat consolidant com una manifestació artística de primera categoria.
Es tracta realment d'un pessebre: és una construcció efímera, on a diferència dels altres són efímeres fins i tot les figures. I es tracta d'un pessebre on la incorporació dels "nous llenguatges" que aquí tan parlem és evident en cada una de les edicions: manga, art contemporani, joguines, personatges contemporanis, al·legories a situacions contemporànies, sentit de l'humor, controvèrsia, alguns de més clàssics... tot això és el que ens han presentat en aquests darrers 11 anys el pessebre de la Pineda.
És ben bé que a la que poses a treballar conjuntament la creativitat, l'art, la tècnica i el pessebrisme els resultats poden ser molt i  molt interessants.
A mesura que anava llegint el llibre quedava més convençut de que havíem fet molt bé donant suport econòmic (i moral) a a questa iniciativa. Està plenament en la nostra línia de treball.
Enhorabona als autors Núria i Mario.

El teu pessebre a la xarxa

El projecte El teu pessebre a la xarxa promogut des de fa tres Nadals pel Grup Pessebrista de Castellar del Vallès continua oferint un espai per poder penjar la foto dels propis pessebres i així constituir una exposició virtual de pessebres molt variada i entretinguda de mirar.

Per poder posar-hi les vostres fotos cal un procés molt senzill de registre.


Aquest projecte va ser guanyador del primer premi en mitjans de comunicació d'associacions en l'edició dels Premis Ateneus 2010.

20 de desembre del 2011

Presentant el llibre

Aquests dies hem estat presentant el llibre a algunes entitats que ens han convidat a fer-ho. Dijous dia 15 estàvem a Vinaròs, acollits per l'Associació de Betlemistes del Baix Maestrat i per la Cofradia del Sant Sepulcre i Jesús Natzaré. Val a dir que estem molt agraïts d'aquesta invitació. Vam presentar el llibre a la capella de santa Victòria on el pessebrista José Luís Gauxachs va exposar una part de la seva col·lecció particular de figures.

Fulletó que anuncia l'exposició de figures de pessebre
Dissabte dia 17, a la Casa dels Entremesos a Ciutat Vella de Barcelona ens van acollir els Pessebristes de Ciutat Vella. Va ser molt agradable presentar el llibre en un centre que treballa per promoure la cultura popular, i que en les seves activitats s'hi inclogui el pessebrisme. L'Associació de pessebristes de Ciutat Vella és un exemple d'entitat pessebrista regida amb criteris actuals de difusió de la cultura popular en el territori, amb una mirada integradora. És molt lloable tot el que estan fent amb els pocs anys d'existència que tenen. 
Abel Plana, president dels Pessebristes de Ciutat Vella fulleja el llibre que acaba de presentar Enric Benavent

19 de desembre del 2011

Conferència per a personal sanitari


Divendres passat vaig poder gaudir d'una estona d'aquelles que m'agraden. Em van convidar de l'Hospital del Sagrat Cor de Martorell (Germanes hospitalàries) a fer una conferència sobre el pessebre destinada als professionals del centre, en el marc de la seva celebració del Nadal. 
Pessebre que es pot veure a l'entrada de l'Hospital
Des del nostre Col.lectiu hem procurat sempre fer difusió del pessebrisme, fora del marc estrictament pessebrístic. Aquesta és la línia de treball que més ens agrada, portar el pessebre allà on habitualment no hi és. La conferència de divendres era doncs una ocasió ideal per passar-m'ho molt bé, fent descobrir el món dels pessebres a un col.lectiu que d'entrada potser no el coneixia massa.

Vaig intentar transmetre aquestes idees que sovint anem parlant al bloc, sobre la riquesa del pessebrisme, la seva gran diversitat de formes i d'aproximacions, sobre el sentit d'un art que és viu i que s'adapta a les circumstàncies de cada època, a la vegada vaig poder parlar del simbolisme, dels simbolismes de fet, que s'amaguen en un pessebre, amb una visió oberta no estrictament religiosa.  A mi se'm va fer curt, i, per l'atenció que vaig copsar en els assistents, i per les preguntes que em van fer al final, crec que va ser una estona ben aprofitada

18 de desembre del 2011

Pessebres escolars: Col·legi La Salle Torreforta de Tarragona


Els alumnes de La Salle Torreforta fan un pessebre que donen a la ciutat. Ens ho expliquen així:


"La setmana abans de les vacances de Nadal, els alumnes del cicle superior van construir un pessebre amb les figures fetes de fang i vestides de roba. 

Un cop fet, el dia 21 de desembre el van lliurar oficialment a la Torre Forta per que es quedés allà totes les festes de Nadal. La Sra. Mª Lluïsa Expósito, Consellera Delegada de Serveis Socials va presidir l’acte que va concloure amb la cantada d’una nadala; seguidament els alumnes van visitar el pessebre municipal que aquest any estava ubicat als peus de la Torre."

17 de desembre del 2011

Pastor dels meus somnis d'infant

Si ets net de cor, pastor mesquí
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!

JOSEP MARIA DE SAGARRA
Cant III
Poema de Nadal, 1931




16 de desembre del 2011

La Mère du santon...


En el maravilloso libro sobre el taller de santons Neveu (libro/catálogo de la exposición celebrada en Aubagne entre Noviembre de 2010 y septiembre de 2011) se llama a Thérèse Neveu la "madre del santon" y se dice de ella (y por extensión, sobre la obra del taller Neveu):

Cette histoire modeste que s’esquissa au sein d’une famille de ceramistes (…) devint extraordinaire vers 1890, lorsque l’on ne sait porquoi, Thérèse Sicard devenue Madame Louis Neveu “enfanta” litteralement de sa première figurines et –sans le savoir encore, mais elle et les siens en eurent rapidement la perception exacte- donna naisance, de fait, au santon provençal contemporain. Son Choix –l’observation et la reproduction des types humains que l’entourent- fit son success. En quoi innove-t-il par rapport à la tradition méditerranénne et sourtout napolitaine? En quoi est-il moderne? Peut-ètre par la tendresse, le respect et une certaine recherché d’authenticité qu’elle manifesta a l’endroit de ces sujets et qui trouve encore aujourd’hui un large écho chez ses nombreux admirateurs.
Peut-être aussi para la construccion historique de laquelle ils participen, vrais types-portraits de la rue ou de la campagne aubagnaise vêtus a l’ancienne, appartenant à un monde révolu, désuet, mais familiar encore et personajes du quotidien Dans leurs tenues de travail, auxquels il était si facile de s’identifier ou qu’il était si facile de reconnaître.
Casi cambiando "Neveu" por Carratalà tendríamos gran parte del argumento del libro de Enric y es enternecedor e impresionante ver esas dos historias casi paralelas, de unos creadores, innovadores dentro de una cultura y una tradición milenaria que ellos respetan y reinterpretan.
Mucho más interesante es analizar las divergencias y lo que representan las obras de cada uno para la historia y la cultura "oficiales". En Catalunya los pesebres son una curiosidad de frikis (así vino a calificar los dioramas de Betlem Quim Monzó en una de sus columnas de La Vanguardia) mientras que para los provenzales es una parte querida y admirada de su cultura y su manera de ser. Claro que Neveu creó toda una escuela y una industria mientras que la perspectiva de Carratalà ha quedado asfixiada por la "veracidad" de la escuela hebrea catalano/española, que tan poco dice sobre nuestra tierra y nuestras gentes (aunque explica mucho sobre la forma de pensar de los belenistas). Y por todo esto los santons son un producto folclórico típico (en el mejor sentido de la palabra), que se vende todo el año y que sirve para decorar las casas, mientras que las figuras de belen hibernan en cajas durante trescientos cuarenta días al año...
La extraña moraleja es que, con todos sus parecidos y diferencias, ambos talleres desaparecieron casi al alimón a finales del siglo XX, cambalache, problemático y febril....

Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès: 60 anys


L’Associació de Pessebristes deVilafranca del Penedès celebra els seus primers 60 anys, i ho fa de forma sonada.

Avui, a les 7 de la tarda, al Fòrum Berger Balaguer, de Caixa Penedès, es fa l’acte commemoratiu d’aquest aniversari. Hi haurà la conferència El valor patrimonial de les figures de pessebre, a càrrec del nostre company Albert Dresaire; també s’hi presentarà el llibre Aportacions al Pessebre (amb textos de Ramon Albornà, Josep Bertran, Albert Dresaire, Josep Fornés, Maixa Kharshiladze, Jordi Llavina, Montserrat Miret, Antoni Ribas i Joan Solé), i finalment s’inaugurarà l’exposició Art al Pessebre. Figures del Museu Etnològic, exposició que es podrà visitar fins al proper 8 de gener.

La celebració d’un aniversari pot ser un moment de nostàlgia, una mirada cap a un passat que fou millor, o pot ser una aposta per a continuar treballant en el futur. Els pessebristes de Vilafranca del Penedès miren al passat, sí, però amb moltes ganes de fer que la seva entitat sigui, durant molt de temps, un referent del pessebrisme a la seva ciutat.

Aquesta il·lusió és la que s’entreveu en l’acte d’avui i en totes les activitats programades per a celebrar l’aniversari (l’exposició de pessebre, l’exposició de figures, el llibre...). Des del col·lectiu El Bou i la Mula els volem agrair la seva aportació al pessebrisme.

Per molts anys!


15 de desembre del 2011

Considerazione sul Presepio

Fa temps que segueixo la revista italiana Il Presepio editada des de fa 58 anys per l'Associazione italiana amici del presepio. És, en general, una revista molt interessant en la que s'hi recullen articles tècnics, històrics, artístics, iconogràfics i etnològics sobre el pessebre. M'agrada veure com entenen el pessebre amb una mirada àmplia, en la que hi conviuen sense dificultat pessebres clàssics i tècnicament impecables amb d'altres que no ho són tant. Sens dubte és un reflex de com el fet pessebrístic a Itàlia té una maduresa destacable i l'Associació italiana (que agrupa les diferents associacions locals, a l'estil del que aquí seria una federació) fa una feina important dedicada a sumar esforços potenciant les diverses manifestacions pessebrístiques que hi ha pel país amb la seva diversitat.

El prestigiós pessebrista italià Claudio Mattei, escriu a la revista Il Presepio número 227 de setembre de 2011 un interessant article que porta per títol “Considerazioni sul Presepio” en el que fa afirmacions com: “Sempre que inicio un curs de tècnica pessebrística, afirmo amb molta convicció que un Pessebre és bonic només quan emociona. (...) Aquest ha de ser el nostre objectiu, fer un Pessebre no és només una operació de modelisme. No obstant això hi ha moltes persones que davant d’un pessebre viuen només per controlar si la perspectiva és correcta i si les proporcions s’han respectat. Sembla que el seu interès es limiti només a l’aspecte purament escenogràfic." A continuació apunta que amb això no vol dir que en un pessebre tot sigui vàlid, i també, que cal valorar la saviesa tècnica d’alguns pessebristes però remarca que “ si la majoria dels visitants són capaços de copsar només l’aspecte tècnic i constructiu del nostre treball hem fallat en el nostre objectiu, per bé que rebem molts elogis.” Acaba el seu article desitjant que ningú s’enfadi per aquestes consideracions que no les fa amb afany de criticar sinó de reflexionar.

M'ha agradat llegir aquest article aquests dies que estem donant-li voltes al sentit del pessebre a la nostra societat. Crec que el que  des d'aquest col.lectiu proposem com a reflexió al voltant del pessebre no és gens forassenyat. Tampoc és gens original, de fet a principis de segle XX a Barcelona ja hi havia un debat semblant entre mentalitats immobilistes que reclamaven un pessebre tècnicament perfecte, historicista i sense anacronismes vers els qui proposaven un pessebre fet amb llibertat creativa i que desvetllés principalment les emocions (vegeu l'article que he publicat a festes.org.). Em fan una mica d'enveja aquests pessebristes italians per la seva revista i per la seva Associazione. A Catalunya en aquests moments estem a les antípodes del que podem llegir en l'article de Mattei. En la darrera assemblea de la Federació Catalana es va poder constatar novament que els qui dirigeixen actualment el pessebrisme associatiu a Catalunya aposten per un pessebrisme que no deixa espai a la llibertat creativa i al tractament contemporani del fet pessebrístic.


14 de desembre del 2011

El pessebre de La Flaca

La utilització de temes nadalencs per a la sàtira política no és de fa quatre dies... Us presento la que es va realitzar per al número 29 del 9 de gener de 1870 del setmanari humorístic La Flaca de Barcelona, de tendència esquerranosa i republicana.

L'adoració de la caricatura la fan els pretendents a la Corona espanyola: el futur Alfons XII amb Champany i acompanyat d'una gentil damisel·la, el pretendent carlí amb un flagell i un confrare de Setmana Santa (clara al·lusió al seu conservadorisme religiós) i un tercer pretendent que haig d'identificar però que sembla que tingui el suport de Topete, qui va iniciar la Revolució d'Octubre de 1868 i va destronar Isabel II.

13 de desembre del 2011

Plantada del pessebre a l’ermita de Sant Mateu

41 ª Plantada del pessebre a l’ermita de Sant Mateu
Lloc: ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt, el Maresme).
Data: diumenge 18 de desembre de 2011
Organitza: Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar, Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar, Esplai parroquial i Caminants de matinada

Aquesta activitat consisteix en la plantada d’un pessebre realitzat per Francesc Bosch que es puja a peu des de Premià de Mar i s’ofereix al patró de l’ermita de Sant Mateu. A les 11 hores es celebra una eucaristia i després es fa una cantada de nadales.

Història de l’activitat
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre de la comunitat de Sant Cristòfol al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Aquell any, el que era vicari de Sant Cristòfol, mossèn Ferran Bueno, amb l’experiència viscuda a Vilafranca del Penedès, on el centre excursionista plantava un pessebre al “Coll de l’Àliga”, va pensar que seria una bona preparació pel Nadal fer una cosa semblant a Premià de Mar. Compartí aquest projecte amb dues persones relacionades a una entitat vinculada amb la parròquia (el Patronat Social Premianenc): que es posaren amb contacte amb el president dels Amics de l’Art Pessebrístic, Pere Crespo. Els dos primers pessebres els va fer el Sr. Pere Crespo, fins l’any 2000 els ha fet el Sr. Joan Muñoz i a partir de 2001 els fa el Sr. Francesc Bosch.

Un cop ubicat el pessebre, es celebra una eucaristia preparada pel Centre d’Esplai Parroquial. La primera eucaristia la celebrà Mn. Joan Roura, amic de la família Céspedes-Vilanó, després Mn. Ferran Bueno i els successius rectors i vicaris de Sant Cristòfol de Premià de Mar.

A continuació s’ofereix un esmorzar amb cafè calent i coques per fer passar el fred. Els primers anys ens acollia la família Céspedes – Vilanó que ens obria les portes del mas, per establir-hi una improvisada cuina. Per circumstàncies de canvis en l’ús de la finca es va haver de canviar el lloc de la plantada i es va passar a fer davant una preciosa ermita romànica dedicada a Sant Mateu. A la casa annexa a l’ermita hi va néixer Mn. Josep Mas, que fou l’arxiver de la Catedral de Barcelona entre els anys 1900 i 1936.

12 de desembre del 2011

Pessebres en moviment

Un any més l'amic Jordi Pallí obre les seves portes del seu taller per mostrar les seves creacions pessebrístiques en moviment. Ho fa aquest cap de setmana l'obre als veïns del Guinardó i a tots els pessebristes en general que vulguin. Molt recomanable!


11 de desembre del 2011

Pessebres escolars: Escola Torrent de Can Carabassa de Barcelona

L'Escola Torrent de Can Carabassa és una escola pública del barri d'Horta de Barcelona que tenen un projecte d'art que val molt la pena. És una escola de reagrupament de nens i nenes sords amb modalitat oral.
Dintre del projecte "pensaenart" els nens i nenes del cicle mig ens expliquen això:

Les figures del Pessebre: Els jocs dels infants
Aquest any dediquem l’elaboració de les figures del pessebre de l’escola al joc. Cada nen i nena de 4t  s’ha representat  amb el joc que més li agrada. L’objectiu del treball és aprendre tot el procés d’elaboració d’una peça de ceràmica, des del  tractament del fang a l’inici fins la pintura amb engalbes i posterior cocció.



10 de desembre del 2011

En un poble de pessebre



Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha tret un altre conte sobre el pessebre aquest Nadal. Un treball excepcional, de les seves autores que han construït un conte preciós tan de contingut com de forma. Indispensable per als més petits de la casa, aquest Nadal.


La història de Nadal explicada per als més petits i il·lustrada amb figures de plastilina que s’inspiren en les figures del pessebre tradicional que els nens fan a casa o a l’escola. Les figures cobren vida en aquest llibre i ens expliquen com viuen, què fan i què passa dins un pessebre. Els fons de les escenes són subtils perquè les figures hi destaquin amb més força, i els nens hi identifiquin els personatges coneguts: el pastor, les ovelles, el pescador, la dona que renta, el caganer, l’àngel, i és clar Maria, Josep, el Nen...

El llibre va acompanyat d’un CD, on s’interpreta la cançó “Les figures del pessebre”, que és la banda sonora ideal del llibre.

Al final del llibre, es donen dues adreces electròniques perquè els adults que ho vulguin puguin accedir a més informació per treballar el Nadal des de diferents perspectives i per saber més coses sobre els pessebres, les figures, diferents tècniques i trucs...

NÚRIA MAÑÉ n’ha fet el text.
La Núria ens presenta el seu segon conte infantil, tot i que n’ha traduït d’altres de l’alemany i del francès. El text, breu, entenedor i divertit, ens fa entrar en la intimitat dels pessebres de les nostres cases i sentir què hi passa i què s’hi diu.

MONTSE FRANSOY n’ha fet les il·lustracions.
La Montse és il·lustradora, però en aquest conte també ens ha demostrat el seu art per modelar. Les seves figures de plastilina, que ens recorden les figures del pessebre de sempre, són brillants i plenes de color i recorren hàbil-ment les pàgines del conte com si fossin totes les escenes del pessebre.

9 de desembre del 2011

Carratalà a la Presó


El títol d’aquest post no és cap disbarat: unes de les millors figures de pessebre que Carratalà va realitzar al llarg de la seva vida ara es poden veure ara a l’antiga presó de Mataró, que allotja l’exposició de diorames i pessebres que cada any ens presenten els pessebristes mataronins.

Si no coneguéssim aquest detall de ben segur que la lectura de l’encapçalament d’aquestes línies (“Carratalà a la Presó”) ens suggeriria el clam: “Llibertat per a Carratalà!”.

I això mateix, “alliberar” Carratalà, és el que ha fet l’Enric Benavent amb el seu magnífic llibre Lluís Carratalà escultor noucentista de pessebres.

Que aquí faci una valoració positiva del llibre pot semblar inadequat: aquest llibre ha estat promogut i editat pel col·lectiu El Bou i la Mula, amb magnífiques fotografies d’en Jordi Montlló (d’El Bou i la Mula) i amb text de l’Enric Benavent (d’El Bou i la Mula). Però és que no és “autobombo” el que vull fer-ne ara, sinó que voldria intentar mostrar el valor del treball que ha fet l’Enric i, sobretot, reivindicar la vàlua artística de Lluís Carratalà.

Carratalà va ser un artista polifacètic. Fou un apassionat del teatre i fou un gran escultor. Un escultor de primera línia. La temptació en la que podia haver caigut l'Enric a l'hora de plantejar el llibre és la de fer una mirada exclusivament pessebrista a Carratalà. I si ho hagués fet així, no seria pas jo qui li critiqués. Però cal reconèixer que hauria estat una mirada pobre, limitada i, per damunt de tot, injusta amb la trajectòria artística i vital de Carratalà.

En el llibre, l’Enric Benavent emmarca l’obra de Carratalà dins del Noucentisme. I, en fer-ho, està reclamant, per al nostre artista, un lloc dins de la història de l’art català. No es tracta de voler creure que Lluís Carratalà hagi d’anar de bracet de Dalí o Tapias, però tampoc hem de permetre que, com ha passat fins ara, l’escultor de Gràcia no sigui considerat com un artista destacat, i que pràcticament només se’l valori dins del món pessebrista.

Carratalà, de jove, caracteritzat
per a un paper teatra
l
És clar que tots plegats en devem ser una mica culpables, d’aquest cert menysteniment de l’obra de Carratalà. Més preocupats per tenir una peça de Carratalà a la nostra col·lecció o al nostre pessebre, no hem tingut la generositat suficient de mostrar-lo més enllà. Els pessebristes hem homenatjat a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat, li hem dedicat llibres, articles, pessebres, exposicions... Fins i tot li vam demanar la Creu de Sant Jordi, -merescudíssima- en tant que pessebrista (d'això darrer en parlo amb propietat perquè jo vaig participar-hi, ja que en aquella època era el secretari de la Federació...).

Per això el text de l’Enric i les fotografies d’en Jordi poden ser una boníssima eina per donar a conèixer l’obra de Carratalà més enllà dels ambients pessebristes. Perquè si de debò ens estimem les figures del senyor Lluís i de la seva filla Montserrat el millor que podem fer és obrir portes i mostrar-les a un públic el més ampli possible.

Perquè els “ninots” de Lluís Carratalà no són “només” figuretes de pessebre, són també l’obra d’un gran escultor. Són un petit tresor de l’art català que no ens podem quedar només per a nosaltres.

Hem de fer que Carratalà no es quedi només a la Presó. Llibertat per a Carratalà!