31 de juliol del 2008

Santiago Alcolea Gil


Ha mort Santiago Alcolea Gil. Per als pessebristes és una gran pèrdua la desaparició d'un dels estudiosos de l'art que s'havia dedicat entre altres coses a escriure sobre pessebrisme. Són ben conegudes les seves obres al voltant de Ramon Amadeu, així com diverses col·laboracions glossant la història del pessebre.




Des del Col·lectiu El Bou i la Mula ens sentim dolguts per aquesta pèrdua, i més quan teníem la il·lusió de demanar-li que col·laborés encara amb un dels projectes que tenim entre mans. Descansi en pau.

16 de juliol del 2008

Pyrénoust

Saps què són els Pyrénoust?

Si parlem de santons de Provença tothom sap a què ens referim. Però cal saber també que les figures de pessebre de França tenen una variant pròpia de la regió de l’Ariège que s’anomenen Pyrénoust.

L’artista alsacià Jean Marie Mathon fa més de 30 anys que es va instal.lar a Moulist (Ariège) i va crear una variant de figura de pessebre amb les característiques pròpies d’aquesta regió. La seva popularitat fa que més de 300 col·leccionistes segueixin les noves figures que cada any crea.
El nom que va posar a la seva creació, Pyrenoust, vol dir “els nostres Pirineus” en l’antic idioma de l’Ariège. Mathon ha volgut deixar testimoni dels antics oficis i tradicions de la regió mitjançant les figures del pessebre. Una mostra més de la importància del pessebre com a instrument etnogràfic.
Visitar el seu taller és sinònim de passar una bona estona xerrant amb un apassionat de la seva feina.

5 de juliol del 2008

Homenatge a Josep M. Garrut

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.