10 gener de 2011

On posem Sant Francesc?


No deixa de ser un “divertimento”, però l’altre dia vaig intentar imaginar que Sant Francesc d’Assís volia celebrar la nit de Greccio en els nostres dies, i a Catalunya. Sent com és el patró dels pessebristes, entre tots hauríem de trobar-li un lloc per acollir-lo i deixar-li fer la representació del que la tradició diu que va ser el primer pessebre de la història.

Però, on el voldrien? Em costa imaginar que trobés ubicació en cap de les moltes i bones exposicions que les entitats pessebristes de casa nostra organitzen cada Nadal. Fa anys, per exemple, que visito l’exposició de Betlem, a Barcelona; una mostra importantíssima, referència del pessebrisme a nivell mundial; però en tots aquests anys no hi he vist cap altra mena de pessebre que no sigui un diorama: Sant Francesc i la seva cova de Greccio no hi tindrien lloc, a Betlem. I així podríem anar posant l’exemple de tantes i tantes mostres de pessebres que presenten les nostres associacions pessebristes.

Tot això ho pensava l’altre dia tot visitant la Biennal del Pessebre Català, i més concretament l’exposició dedicada als nous llenguatges per al pessebre. Si els pessebristes haguéssim d’acollir a Sant Francesc d’Assís i la seva visió del pessebre, segurament on encaixaria millor és en aquesta mostra, petita però interessantíssima, que enguany podem visitar al primer pis del local dels pessebristes de Castellar del Vallès.

Les obres que es presenten a l’exposició “Nous llenguatges per al pessebre” ens presenten, certament, noves maneres de fer i de mirar el pessebre. I tot i que Sant Francesc va ser-ne ”l’inventor”, el pessebre ha evolucionat tant al llarg de la història, “ha parlat” de tantes maneres diferents, que si ara poguéssim contemplar el pessebre de Greccio ens semblaria quelcom nou, allunyat, en la forma, dels nostres diorames i dels nostres pessebres populars fets de suro i molsa.

I això, de passada, em fa pensar que això dels “nous llenguatges per al pessebre” caldria matisar-ho. Hi ha una cosa que no és nova, i és el fet que el pessebre es renovi. La novetat, en el pessebre, n’és una característica que el defineix; la novetat forma part de la tradició del pessebre. El dia que neguem aquesta característica i pretenguem aturar qualsevol innovació, el que estarem fent és signar el certificat de defunció del pessebre.

En el fons, l’exposició “Nous llenguatges per al pessebre” és la més profundament tradicional de totes les exposicions de pessebres que es poden veure enguany a Catalunya. I ho és perquè, alimentant-se del seu passat, projecta el pessebre i la seva tradició cap al futur.