El pessebre és un món

Nova web dels pessebristes de Vilafranca

2008-08-25T13:26:00.004+02:00

Els pessebristes de Vilafranca del Penedès han anunciat la posada en marxa de la seva nova pàgina web. Es tracta d'un bloc que tindrà aquesta funció, amb l'adreça següent:

http://pessebresvilafranca.blogspot.com .

És sens dubte un motiu d'alegria que la blogosfera pressebrista pugui comptar amb una nova pàgina d'informació local. Felicitats doncs per aquesta iniciativa. Les facilitats que ofereix internet en aquest moments és una oportunitat que els pessebristes no podem desaprofitar per fer-nos presents en el món.

L'associació vilafranquina, que també edita un butlletí interni i pel que es veu en el seu bloc han donat d'alta un espai weblog amb fotos del seus pessebres, és una entitat amb gran tradició dintre del pessebrisme de diorames.

Santiago Alcolea Gil

2008-07-31T10:19:00.008+02:00

Ha mort Santiago Alcolea Gil. Per als pessebristes és una gran pèrdua la desaparició d'un dels estudiosos de l'art que s'havia dedicat entre altres coses a escriure sobre pessebrisme. Són ben conegudes les seves obres al voltant de Ramon Amadeu, així com diverses colaboracions glossant la història del pessebre.

Des del Col.lectiu El Bou i la Mula ens sentim dolguts per aquesta pèrdua, i més quan teniem la il.lusió de demanar-li que col.laborés encara amb un dels projectes que tenim entre mans. Descansi en pau.

Pyrénoust

2008-07-16T18:24:00.004+02:00

Saps què són els Pyrénoust?

Si parlem de santons de Provença tothom sap a què ens referim. Però cal saber també que les figures de pessebre de França tenen una variant pròpia de la regió de l’Ariège que s’anomenen Pyrénoust.

L’artista alsacià Jean Marie Mathon fa més de 30 anys que es va instal.lar a Moulist (Ariège) i va crear una variant de figura de pessebre amb les caractarístiques pròpies d’aquesta regió. La seva popularitat fa que més de 300 col.leccionistes segueixin les noves figures que cada any crea.

El nom que va posar a la seva creació, Pyrenoust, vol dir “els nostres Pirineus” en l’antic idioma de l’Ariège. Mathon ha volgut deixar testimoni dels antics oficis i tradicions de la regió mitjançant les figures del pessebre. Una mostra més de la importància del pessebre com a instrument etnogràfic.

Visitar el seu taller és sinònim de passar una bona estona xerrant amb un apassionat de la seva feina.

Homenatge a Josep M. Garrut

2008-07-05T18:47:00.002+02:00

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.

Conferència homenatge a Josep M Garrut

2008-06-28T09:46:00.003+02:00

Tal com vam informar ja fa uns dies, el proper dijous 3 de juliol a les 19h l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha convocat la conferència d'inici dels actes d'homenatge al Sr. Josep M Garrut.

ATENCIÓ: es farà a la Pia Almoina (Plaça de la Catedral) i no a la seu de l¡'APB com s'ahvia anunciat inicialment.

Aquests dies estic treballant en el numero 4 de la col.leció ... i el pessebre, com que he hagut de rellegir el Viatge a l'entorn del meu pessebre, del Sr Garrut, vull transcriure elguns paràgrafs que m'agraden molt. El Sr Garrut ja l'any 1957 reclamava una actualització del llenguatge del pessebre. Fa més de mig segle. Des del Bou i la Mula, seguint el seu llegat, també estem treballant per trobar nous llenguatges en el pessebre.

Vegem què deia fa mig segle el Sr. Garrut:

"El pessebrisme, estèticament, i ens referim al de Barcelona, al cap i a la fi el que dóna la pauta per a molts centres nacionals i estrangers, camina encara dins del camp de les arts i del món estètic, gairebé cent anys endarrera. I si diem això és perquè el pessebrisme a casa nostra ha arribat a una certa maduresa i es troba en un punt d'estancament que és possible que es desbordi i emprengui una evolució dins dels corrents vigents, tot i que l'infantilisme en el Pessebre, la ingenuïtqat o l'inaudit primitivisme encara no han trobat el seu Joan Miró. " (p.30)

"Com que el Pessebre sempre ha portat moltes dècades d'endarreriment respecte a les altres arts, encara ha arribat fins avui la preocupació historicista en alguns sectors." (p. 79)

Pessebres públics

2008-06-13T17:07:00.008+02:00

En l'anterior entrada m'he referit a les moltes iniciatives educatives que es fan amb el pessebre, però també caldria destacar les encara moltes iniciatives populars que tenen com a centre d'interès el pessebre.

Fa uns mesos portàvem en aquest mateix bloc del pessebre de la Plaça de la Vila de Terrassa que cada any fa una entitat d'iniciativa social. Ara, tafanejant per la xarxa he vist que al Prat de Llobregat, des de fa set anys, un grup de Gent Gran fa el pessebre de la Plaça de la Vila.

Aquest grup de gent gran també pinten les figures del pessebre i fabriquen productes nadalencs que posen a la venda en paredetes a la plaça de la Vila (els beneficis que en treuen es donaran a una ONG de la ciutat).

Enguany, el pessebre ha tingut temàtica marinera, amb el mar, les cases dels pescadors, el far, les barques de pesca... Les temàtiques dels sis pessebres anteriors elaborats per la gent gran han estat els oficis antics, Gaudí, el desert, Dalí, l’Edat Mitjana i el pessebre tradicional.

Per acabar d'arrodonir la proposta, en dates posteriors a la inauguració, els nens i nenes de les escoles del Prat van visitar el pessebre per fer-ne una explotació pedagògica. Ja l'any 2000, tal com llegim en aquest enllaç tan el pessebre com d'altres activitats nadalenques van sorgir del projecte de participació ciutadana portat a terme amb infants i gent gran.

L’èxit d’aquests pessebres ha transcendit el Prat i cada vegada és més la gent d’altres municipis que visita la plaça de la Vila durant les dates nadalenques per veure el pessebre.

Malauradament aquest pessebre ha estat notícia enguany perquè van robar-li la figura del nen Jesús. Llàstima que transcendís només aquesta anècdota i no la grandesa que té aquest pessebre com a activitat d'un taller de persones grans i com a activitat educativa per als infants.

Segur que encara hi haurà qui preferirà lamentar-se de com de malament està el pessebre i el món, del rebuig que hi ha de les tradicions cristianes, de com de malament va el món, de com les escoles esposen d'esquena al pessebre... però la veritat és que cap d'aquestes raons ens ajudarà com a pessebristes.

Jo prefereixo seguir descobrint com, malgrat els apocalíptics, el pessebre continua essent una activitat interessant i engrescadora.

Creure en el que estem fent

2008-06-07T15:28:00.006+02:00

N'hi ha alguns que es passarien la vida lamentant-se. Probablement per que els és més fàcil lamentar-se que actuar. Acabo de tornar d'una reunió amb companys de la Federació Catalana de Pessebristes, com a representant del Grup Pessebrista de Castellar, per debatre sobre els temes que cal portar al Congrés d'Associacionisme Cultural.

Quan parlàvem d'aspectes educatius de la nostra activitat han tornat a sortir els ja clàssics discursos que no porten enlloc: d'una banda els que diuen que l'escola hauria d'implicar-se més en la promoció del pessebrisme, i de l'altra els que diuen que a l'escola no els interessa gens el pessebre i que no hi ha res a fer. Dues posicions que ni porten enlloc ni deixen avançar.

He suggerit, una vegada més, que hem de deixar de banda d'una vegada aquesta mena de discursos, i que hauríem de valorar, potenciar i donar a conèixer les moltíssimes experiències educatives (en un sentit ampli) que es porten a terme amb el pessebre. Nosaltres, des de El Bou i la Mula, ja fa temps que treballem, modestament, en aquesta línia i en aquest sentit, i cada vegada descobrim més persones i entitats que ho estan fent.

Curiosament en la reunió els bons amics de l'Associació de Barcelona han explicat que aquest Nadal, a demanda dels socis del Museu Monestir de Pedralbes, han fet una interessant experiència de col.laboració entre nens i pessebristes. Els primers han fer figures amb plastilina i els segons han fet el paisatge del pessebre popular. És una llàstima que ni la Federació ni la pròpia associació de Barcelona en el seu moment s'haguessin fet ressò d'aquesta activitat.

I és que de vegades en comptes de lamentar-nos tant n'hi hauria prou de creure en el que estem fent i donar-ho a conèixer.

El pessebrisme i el doctor Garrut

2008-05-20T22:49:00.002+02:00

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha organitzat una conferència per iniciar els actes de reconeixement del soci Josep M. Garrut i Roma. La conferència, que porta per títol El pessebrisme i el doctor Garrut, es farà el dijous 3 de juliol a les 19h. al local social de l'entitat barcelonina (c/ Paradís, 3, pral. 2a), i anirà a càrrec de l'historiador i conservador del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Mn. Jaume Aymar, bon amic, per cert, del nostre col·lectiu. Amb aquesta xerrada es vol iniciar una sèrie d'actes per commemorar el 75è aniversari com a soci de Barcelona de Josep M. Garrut.

Que el Sr. Garrut es mereix un homenatge és un fet indiscutible. Tots els reconeixements que se li facin són pocs per valorar la important feina que ha fet pel pessebrisme.

Sovint ens lamentem que costa trobar relleus en el si de les associacions pessebristes. Però malgrat tot, les entitats van tirant endavant i cada Nadal es presenten unes exposicions de pessebres prou reeixides. D'una manera o altra els pessebristes més joves recullen el testimoni dels més veterans. Ara bé, de vegades ens preguntem si els pessebristes catalans hem sabut recollir el testimoni del Sr. Garrut. La seva feina de prestigiar el pessebre en el món acadèmic i artístic, els treballs per promoure'n la recerca, o l'organització de congressos i exposicions per difondre el pessebre a la societat són algunes de les grans fites portades a terme per Josep M. Garrut. El seu llibre Viatge a l'entorn del meu pessebre, publicat ja fa més de 50 anys, no només es manté plenament vigent sinó que conserva bona part de la frescor del primer moment.

El millor homenatge que li podem fer al Sr. Garrut és continuar la seva obra com la millor manera de valorar-la. I això vol dir que cal fer un esforç en seguir promovent tot el que ell ha fet al llarg de la seva trajectòria. Això és el que, modestament, intentem fer en el col·lectiu El Bou i la Mula, i ens sentim molt honrats de comptar amb el Sr. Garrut com a soci.

Sigui com sigui, volem felicitar l'Associació de Pessebristes de Barcelona per aquesta iniciativa i ja des d'ara volem mostrar la nostra disposició a sumar-nos a aquest merescut reconeixement al gran pessebrista Josep M. Garrut.

El pessebrisme a internet

2008-05-04T17:33:00.006+02:00

A les diverses etapes en que sovint es classifica la història del pessebrisme n'hauriem d'afegir una que crec que va prenent cada vegada més força a partir de la dècada dels 90. L'anomenariem etapa d'internet o pessebrisme en xarxa, o alguna cosa així.

És impressionant la presència que té el pessebrisme a internet. No tant per la `presència de webs de les associacions o federacions que n'hi ha forces però massa sovint pobres de contingut i d'actualització, sinó per les webs personals d'afeccionats al pessebre. Aquestes, en ser molt sovint el perllongament de la dèria pessebrista durant tot l'any, tenen més bon nivell d'actualització i de dedicació en els seus continguts.

Vull destacar com a exemple del que acabo de dir la web del pessebrista de Tenerife Andrés Estévez. És un impressionant recull de documentació pessebrista creada i mantinguda en solitari per l'Andrés. Aquest web rep més de 800 visites diàries d'arreu del món. S'hi poden veure gairebé 6000 fotografies. Té 34 seccions diferents, i una de les joies és la impressionat col.lecció de naixements de tot el món que està reunint l'Andrés amb la intenció de fer-ne un museu. Al web es poden veure 1500 fotografies de naixements provinents de 154 països diferents.

També trobo molt interessant la iniciativa que ja fa uns quants anys va promoure un pessebrista de Pamplona, Ïñigo Mena, amb la creació del Foro de Belenismo, en el que tinc el goig de participar des de pràcticament els seus inicis. Ës un espai molt divers i plural. Bàsicament participat per pessebristes casolans però on hi ha espais també per parlar sobre associacionisme. És un gran espai de trobada pessebrista sense fronteres.

Taller de pessebres per a mestres

2008-04-20T11:03:00.004+02:00

Ahir va ser un dia pessebrísticament intens. Al matí vaig estar fent un taller per a mestres i professors que vinguts de tot Catalunya estaven reunits a Tarragona.

Teníem poc temps per al taller, per tant no ens podiem embrancar a fer coses complicades. Vaig presentar-los el pessebre com a autorepresentació, vam reflexionar sobre això a partir de pintures i fotografies de pessebres.

A la part pràctica els vaig demanar que féssin una traducció contemporània de l'escena de l'anunciació als pastors. D'entrada crec que els va sorprendre, però a mesura que s'hi van posar van apareixer coses prou interessants: l'anunciata en un locutori on les persones immigrades reben l'anunci mitjançant un e-mail, una anunciata feta per la gent del Segre on s'hi recollien els neguits i preocupacions que ells ara tenen, una anunciata enmig d'una comunitat de veïns, una anunciata a una colla de mestres i professors... Tot això ho van representar amb figures de plastilina, aque era la opció més ràpida i còmoda. L'important del treball en aquest taller no estava en la relaització final. Vam poder parlar i treure idees de com es pot fer servir el pessebre per educar.

Com sempre, vaig poder copsar la gran quantitat de persones que són afeccionades a fer el pessebre, més enllà de les associacions. El present del pessebrisme a Catalunya és molt ric per que a part de la manifestació més tècnicament elaborada que ofereixen els pessebristes a les associacions, hi ha una gran riquesa d'afecció pessebrística a les cases, a les escoles, als centres de dia, a les parròquies...

Si els que vau estar en el taller voleu, podeu deixar les vostres impressions en un comentari.

Fer el pessebre a casa

2008-04-15T14:53:00.003+02:00

Aquests dies estic treballant sobre el pessebre, els seus llenguatges, el pessebre contemporani i del futur. Dissabte he d'anar a fer un taller de pessebrisme per a mestres i professors de tot Catalunya i he decidit que els proposaré un taller de pessebre basat en les noves mirades al pessebre que fa temps que parlem. A veure què sut. Ja us ho explicaré.

Tafanejant per la xarxa he trobat aquest bloc on algú parla del pessebre que ha fet a casa seva, és interessant el que diu i també els comentaris que fan els seus amics. És una mostra més de la riquesa i de la potència del pessebre, més enllà del que és pessebre clàssic.

El Liceu i els pessebres

2008-04-10T15:44:00.003+02:00

Dimarts vaig anar al Liceu , era la meva primera vegada. Feien el Tannhäuser de Wagner. L’obra té un argument ben clàssic: la recerca de l’essència de l’amor, la lluita entre l’amor passional i l’amor virtuós, la rauxa i el seny, la sensualitat i l’espiritualitat, Dionís i Apol.lo, el pecat i la redempció... en fi un tema clàssic en els grans relats.

La versió, dirigida per Robert Carsen es presenta amb una posada en escena molt poc clàssica. El director ha fet una traducció de la història en la que el trobador medieval és ara un pintor i on tota l’òpera està ambientada en un espai contemporani en el que els cavallers són executius i els nobles són gent de l’alta societat contemporània.

Aquest experiment no va acabar d’agradar a tothom el dia de l’estrena. A mi, que com he dit sóc un neòfit en temes operístics, em va captivar, i a la meva filla de 15 anys que m’acompanyava, també. Crec que, en el nostre cas de dues persones allunyades del món de l’òpera, la presentació de l’espectacle va aconseguir guanyar dos espectadors. Com que vaig tenir el goig d’anar-hi amb un bon amic pessebrista (que aprecia la feina que fem des d’aquest Col·lectiu), en un dels entreactes li vaig fer un breu comentari que ara intentaré explicar.

Fa unes setmanes llegia un text de l’Albert Sáez que ara és el president del Consell de govern del CCMA (i que en els inicis de El Bou i la Mula vam poder gaudir d’una entranyable col·laboració seva) en el que reclamava una actualització del llenguatge en el missatge cristià i ho exemplificava en la necessitat d’uns “Pastorets 7.0”. Ja fa temps que penso en la necessitat imperiosa de trobar noves formes expressives aplicades al pessebre.

Ja m’he manifestat en diverses ocasions sobre la riquesa que aprecio en els pessebres de la Plaça Sant Jaume. Lògicament no agraden tothom. Especialment desagraden als pessebristes que estan ancorats en un estil clàssic i no agraden al públic que no vol fer esforços d’interpretació davant d’una obra d’art i que s’estimen més tenir al menjador de casa seva pintures hiperrealistes.

L’altre dia al Liceu el muntatge em va captivar per que constantment em feia pensar, em feia dialogar amb el director sobre les opcions que havia pres a l’hora de traduir el Tannhäuser a un llenguatge contemporani. Segurament si hagués vist una versió clàssica amb els cavallers vestits de cavallers hauria quedat meravellat de la riquesa de detalls històrics però intueixo que m’hauria avorrit una mica relegat en el paper d’espectador passiu.

És el que em passa amb els pessebres. Cada vegada m’interessen menys els pessebres amb pretensions historicistes i cada vegada em criden més l’atenció els pessebristes que s’esforcen en traduir a un llenguatge i a una realitat contemporània una història universal. Un pessebre clàssic acaba sent sempre el mateix i pot captivar una vegada als espectadors més allunyats d’aquest art. Un pessebre contemporani pot tenir la gràcia de la novetat constant i del diàleg entre l’artista i l’espectador.

Aquest any no hi ha hagut pessebres

2008-03-26T17:35:00.002+01:00

En el marc de la societat de la informació en el que estem tot allò que no apareix als mitjans no existeix. Tot i que l’afirmació és taxativa i discutible si que és veritat que acabem atribuint un rang de realitat a allò que veiem als mitjans i allò que no apareix passa absolutament desapercebut. Aquesta nova realitat que constitueixen els mitjans és en la que ens hem de moure. Les entitats de cultura popular han de saber jugar amb les regles dels mitjans si volen fer-se presents en la societat.

Aquesta és la base de les sessions de treball que vaig estar desenvolupant quan a finals de l’any passat vaig participar com a docent en uns cursos de formació per a entitats, promogut per la Diputació. De l’experiència en vaig treure dues conclusions: hi ha entitats molt preocupades per fer bé les seves tasques de comunicació, i les entitats que es despreocupen d’aquest aspecte denoten també altres mancances relacionades amb la seva forma de gestionar l’entitat.

Durant aquest passat Nadal he observat com ha estat la presència del pessebrisme en alguns mitjans de comunicació. Una vegada més hauríem d’afirmar que no hi ha hagut pessebres. Hi ha hagut pessebres vivents i prou. He fet una repassada exhaustiva per les notícies que han aparegut a l’Avui i a La Vanguardia entre els dies 25 de novembre i 15 de gener. El pessebre directament com a notícia apareix en relació al pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, als nous caganers de l’any i a un pessebre del Prat que ha estat malmès. De resquitllada apareix en relació a una obra d’en Perejaume a la Fundació Miró, quan es parla de les tradicions de Nadal, i en alguns articles d’opinió en el marc del debat sobre la presència de símbols religiosos en una societat laica. La Vanguardia va publicar un interessant article sobre el pessebre a Nàpols el dia 12 de desembre.

La proporció entre notícies directament relacionades amb el pessebrisme i notícies relacionades amb els pessebres vivents és d'1 a 10, és a dir hi ha deu vegades més de presència dels pessebres vivents que de pessebres, en els mitjans observats. Tot i que no he fet una observació rigorosa de El Periódico i de la ràdio i de la televisió, crec que les xifres deuen ser molt semblants. A El Periódico, que vaincloure en el diari durant tres setmanes un quadern central dedicat al Nadal i les seves tradicions, van publicar una breu referència plena de tòpics i llocs comuns a càrrec de Joan Soler Amigó, i poca cosa més.

D’entrada em venen al cap algunes reflexions: d’una banda els professionals del periodisme fa anys que quan es refereixen al pessebre no saben sortir dels tòpics del caganer i de Sant Francesc. Aquest fet el podem atribuir o bé a una pobra autoexigència professional o a una pobra capacitat de difusió per part de qui li convé donar-se a conèixer. Des del món pessebrista no s’està vetllant gairebé gens per fer present el pessebre als mitjans de comunicació. La Federació Catalana, que hauria de liderar aquest propòsit, fa uns anys que descuida sistemàticament aquesta vessant de la seva feina, fins al punt que fins i tot la pròpia pàgina web que gestionen està incompleta, desfasada i no serveix com a punt de referència informativa per als mitjans, ni per al públic.

Estic convençut que el fet pessebrístic és mediàticament interessant. De fet quan s’han promogut accions dedicades a fer-ne difusió els mitjans han respost bé. Però aquesta és una feina que cal fer amb constància, amb planificació, amb ofici i dedicació. És cert que en mitjans d’àmbit local la presència és molt més habitual i més fàcil de promoure, però també és cert que cal poder mostrar el pessebrisme amb tota la seva riquesa en els mitjans de gran abast.

Els valors i les virtuts que té aquest art són innegables i van molt més enllà de les exposicions de pessebres que fem. Si els propis pessebristes no s’esmercen en donar-los a conèixer difícilment tindran un lloc en el farcit món d’oferta cultural i d’oci que tenim al davant. Cada any llegim laments de pessebristes sobre la difícil continuïtat d’algunes associacions de pessebristes. Malgrat això el pessebrisme està vivint potser el moment més daurat de la seva història, amb un bon nombre d’associacions, amb molts pessebristes no associats que mantenen la seva afecció, amb moltes famílies i entitats que continuen fent el pessebre i que hi troben el gust de practicar aquest art.

Ara bé, tot això pot seguir quedant desapercebut si no hi ha una clara voluntat i predisposició de fer-ho saber. Hi ha una important feina per fer en aquest sentit.

Si, temps de calvaris!

2008-03-22T20:40:00.003+01:00

Després d'escriure l'anterior post he seguit buscant i finalment he trobat que a Banyoles enguany si que hi ha exposició de Calvaris a l’Església de Santa Maria de Turers del 8 al 31 de març a càrrec de l’Associació de pessebristes.

D’altres exposicions permanents on hi ha diorames de la passió són:

A l’Església parroquial de Sant Martí de Perelada hi ha l’exposició dels diorames que havien estat al castell.

A Rajadell, a l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms.

A Solivella el pessebrista Antoni Sans té una col·lecció de diorames de la Història de la Salvació on hi ha alguns diorames de la Passió.

A Barcelona, al Museu de Pedralbes hi ha una exposició permanent sobre la vida de Jesús.

(Quina llàstima que des de la Federació Catalana no s'hagi fet una mica de difusió d'això)

Temps de calvaris?

2008-03-22T19:44:00.005+01:00

No sé si enguany hi ha Calvaris en alguna de les associacions que habitualment en fan. Recordo que alguns anys a Sant Hilari, a Sitges o a Ripollet n'hi havia. Enguany potser per la proximitat de la Setmana santa amb el Nadal no n'hi ha.

Durant els anys 50 van ser força populars a Catalunya. Actualment a Andalusia i a d’altres lloc són una mica més populars que aquí. Ben pensat, el pessebre té tot un simbolisme d’autorepresentació que el fa molt interessant i el calvari sempre acaba sent una representació històrica. El pessebre el pots representar en una masia catalana del XVIII amb els pastors amb barretina però no m’imagino el calvari amb uns soldats vestits de mossos d’escuadra. Aquesta és la raó de que no hagi arrelat tant . I aquesta és la gran raó de la riquesa del pessebre, que més que una representació històrica és una representació de la proòpia societat al voltant d’un misteri.

He buscat debades si trobava informació sobre exposicions de calvaris. El que si he trobat és aquetsa pàgina web dedicada al pintor i pessebrista Maurici Vallsquer en la que s'hi pot llegir això:

"Reivindicar la figura de l’autor de pessebres com a artista sembla estrany, encara avui, per a molts. De fet, molts artistes s’han volgut dedicar als pessebres, han estat pessebristes,i molts han caigut en l’oblit. El cas de Maurici Vallsquer no és un més. És el d’un pintor que va començar a fer pessebres potser més per devoció que per art, però la seva sensibilitat el va dur a fer-los d’alt nivell. Tant és així que en repetides ocasions, al llarg dels anys 50 i 60, va fer nombrosos pessebres Monumentals com ara a la Plaça Catalunya de Barcelona."

És un web dels que a mi m'agrada ja que ens aporta informació molt interessant sobre un pessebrista singular que també va fer calvaris

El pessebre de can Panxes de Sabadell

2008-01-25T16:23:00.000+01:00

En Josep Llinares, simpatitzant i col.laborador de El Bou i la Mula ens ha passat aquest escrit que parla d'un interessant pessebre que hi havia a Sabadell.

El pessebre més notable, fou el de can Panxes. Hi havia tres centes figures de moviment. Tenia vint-i-dos pams i mig d'amplada per cinquanta sis de llargada. Es pagaven sis quartos per entrar a veure'l. Hi havia una muntanya on hi cantava la puput i als camps uns bous que llauraven; en arribar al cap del camp, una pagesa alçava el porró i bevia; en arribar a l'altre cap el seu marit, que feia beguda, també bevia amb la carabassa, i així, amunt i avall. Tothom reia l'acudit. A un costat, el palau del rei Herodes; aquest estava assegut al vestíbul i feia senyals als soldats romans, els quals degollaven criatures; tot de moviment. Al centre del pessebre hi havia el naixement, a sota un poble de muntanya; a dins de l'estable el bou feia anar el cap i la mula se li menjava la palla: la Verge i St. Josep feien anar els braços i els pastors, agenollats, adoraven el Nen i li feien presents. Hi havia, també, una gran masia on tothom treballava. L'amo, al portal, s'ho estava mirant, duia una gran barba i fumava amb pipa, la qual movia fent acció de posar-la i treure-la de la boca. En un altre indret n'hi havien uns que bregaven cànem, altres cavaven la terra, un treia aigua del pou, d'altres sembraven un terreny. Hi havia un tros de mar amb vaixells que brandaven i un pont per on passaven i traspassaven figures arreu, senseparar. També hi havia la torre de Babel i tantes altres coses més que són d'impossible recordar.

Quan ja feia prou estona per tenir temps d'haver-ho vist tot, sortia un fantasma del tamany d'una persona esbalegant els braços i feia un bram trasmudant la fesomia amb la del llegendari dimoni. Era l'avís de què fessin lloc als que s'esperaven.

Tot aquest mecanisme del pessebre era mogut per una roda de fusta accionada a mà; de cordills, filferros i mecanismes enginyosos no en vulgueu més. El Panxes era un teixidor de cal Sant Home i tenia un teler arreglat per ell amb certes combinacions que després foren aplicades a tots els telers mecànics. Era tot un enginyer, sense altres estudis que les primeres lletres; si aquell home hagués pogut cursar estudis de lo seu probablement hauria fet rotllo. Quina llàstima d'enginys per a divertir dones i mainada, tan sols!

BURGÈS, Marian (1929): Sabadell del meu record . Sabadell. Ed. Joan Sallent

També referenciat a :

ESTRADA, A (1995): Els nostres figuraires. Sabadell. Agrupació pessebrista

El naixement d'un agnòstic

2008-01-12T10:44:00.000+01:00

Presento aquest escrit que he trobat, de Ramon Alberich Rodríguez, publicat a El Periódico del 28/12/2006. Crec que recull moltes de les intuïcions que anem expressant en aquest bloc:

Era un republicà convicte i confés, que cap als anys 50 li va agafar per muntar un pessebre. L'home no hi creia, però admirava els diorames que s'exhibien a les parròquies i locals religiosos. Li encantava veure les representacions del paisatge local, amb el seu gust rural, les seves ovelles, els seus bous i els seus ases, que li recordaven la seva llunyana infància.

Passades les magres festes d'un d'aquells anys de postguerra, va aparèixer per casa seva amb un llibre de vell que es titulava El arte de construir belenes. Es va passar cada diumenge forrant fustes amb arpillera de sac i cobrint-les amb guix. Buscava en revistes il.lustrades els models de l'arquitectura que imaginava. Amb filferros als quals enrotllava gruixuts fils de cotó feia troncs de palmera, que forrava amb guix i després els coronava amb palmes de cartolina. Sortia al bosc i triava curosament mates de farigola que farien la funció de troncs d'olivera; les copes eren de molsa, que encolava amb molta cura. Comprava colors en pols que combinava per acolorir el guix i així anava prenent forma una espècie de caos de turons, camins, arbres i edificacions. Després va començar a modelar figures.

L'ajudava un amic seu, un veí, artista naïf que pintava romàntics paisatges de somni amb ramats d'ovelles i encorbats pastors. Li acoloria les figures amb els colors a l'oli que portava en una llardosa caixa de fusta, mentre s'explicaven les batalletes de la guerra i es ficaven amb el règim, així d'amagat, com era de rigor.

Passat l'estiu va començar a muntar el pessebre a l'espai que hi havia sota d'una escala de casa seva que portava a un pis superior. El projecte era ambiciós. Consistia a muntar tres diorames: l'anunciació, el naixement i la fugida a Egipte. Per al primer havia representat la sala d'una masia catalana, amb la seva llar de foc. Darrere d'una finestra apareixien uns ametllers en flor i, a l'estança, un àngel alat dret i amb un braç ben alt i Maria asseguda, mirant a terra. Un luxe de detalls, en forma de taula amb porró, escó, pa de pagès i plats i prestatgeries amb trastos. Al costat, el segon diorama: un estable d'una masia, amb les seves eines agrícoles, la seva palla, i les figures del naixement, amb la mula i el bou. Al fons i baixant per un camí, els Reis Mags i el seu seguici, diminuts i a la llunyania i pastors i senyores rentant roba en un rierol. I l'apoteosi final era el tercer diorama: la fugida a Egipte. El bon home havia fet un refregit del temple de Karnak i el d'Orus, i amb tots dos havia fet un colossal muntatge amb les seves esfinxs, els seus jeroglífics, els seus obeliscos, les seves palmeres, el seu desert i en primer pla, a l'ombra dels murs del temple, la que havia estat la seva composició estrella i de les poques que havien estat fruit exclusiu de la seva pròpia imaginació: Josep assegut, amb Maria inclinada, mig estirada i recolzant el cap a l'espatlla de sant Josep i el nen Jesús a coll. El sant fuster li passava el braç per sobre, en una protectora i paternal actitud.

Satisfet del resultat obtingut, animat pels elogis i consells del pintor naïf, es va apuntar al concurs local de pessebres.

Un diumenge a la tarda es va presentar el jurat a casa seva. "Dintre d'aquestes parets mai s'ha reunit tanta gent de dretes a la vegada des que el 1939 em van detenir per roig", va pensar. El grup estava format per diversos notables de la localitat, entre ells mossèn N., conegut censor i principal director espiritual de les pletes catòliques de la localitat. L'autor estava tallat i nerviós i no encertava a explicar-se. Es va poder sentir algun elogi bastant eloqüent i es va insinuar alguna felicitació, fins que va prendre la paraula mossèn N: "No està malament, no està gens malament. Jo diria que està francament bé. Tècnicament ben aconseguit i no li falta cap detall, però li falta una cosa... per exemple l'esperit religiós. És un naixement sense ànima, sense devoció. Les figures les ha esculpit vostè, ¿oi? Si ja es nota que vostè no és home versat en qüestions d'espiritualitat. Per exemple, ¿a qui se li acut que sant Josep tingui abraçada la Verge Maria? És ben sabut que no hi havia contacte físic entre tots dos i vostè els ha representat en una actitud que no té gens d'evangèlica. Més que la Sagrada Família sembla una família vulgar i corrent, molt normaleta..."

El vell republicà es va quedar mirant el capellà, i només va saber balbucejar: "Jo m'imaginava una gent que fugia i que devia estar cansada i famèlica", i al cap hi tenia la imatge dolorosa de la població evacuada que havia vist caminar pels polsegosos camins d'Aragó, durant la guerra.

Els membres del jurat se'n van anar com havien vingut, tibats i orgullosos, deixant-lo amb una cert malestar a l'estómac i un gust agredolç a la boca. Quan es va publicar la resolució, va poder comprovar que malgrat el possible vot en contra de mossèn N., li van donar el primer premi.

Déja vu

2008-01-11T22:12:00.000+01:00

Ja torna a ser Nadal. Ja n'ha passat un altre. Com un cercle, sense principi ni fi, veiem despertar els dies, els veiem com dormen i com es tornen a despertar. Ja torna a ser Nadal. Tot és acumulació d'informació comprimida, com si es tractés d'un CD que dóna voltes i voltes sobre ell mateix per ensenyar-nos les mateixes imatges any rere any: rutina diària, guerres, estrès, col·lapses. Però ja torna a ser Nadal. I aleshores veiem un petit forat on hi ha cabuda per a la il·lusió, per als bons propòsits, per a petits records que ens provoquen un dolç somriure als llavis. Ja torna a ser Nadal i volem que ens ajudis a omplir aquest buit i entre tots aconseguir que deixi de ser-ho per esdevenir PLE... ple de vivències i desitjos esperançadors. Ja torna a ser Nadal.

Aquest text és el que justifica el muntatge Déja vu, que es pot visitar a la Sala d'Exposicions de la delegació a Olot del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dins del marc de la Mostra de Pessebres d'Olot.

La Mostra de Pessebres d'Olot sempre fa de bon visitar. Hi ha una cosa que val la pena destacar-ne: la possibilitat de poder observar, en un espai limitat, diversos exemples del passat, el present i el futur del pessebre a Catalunya.

El pessebre de Can Trincheria (de visita obligada) és una magnífica mostra dels pessebres que es feien a finals del XVIII a les cases senyorials (poc a veure, per cert, amb els pessebres populars que més d'un ens vol fer creure que són els "de tota la vida"!).

Els diorames de la Carbonera recullen l'esperit dels pessebres que s'han fet a Olot les últimes dècades, sota el lideratge de l'Agrupació de Pessebristes de la capital de la Garrotxa. Vaig trobar a faltar, enguany, el pessebre que Josep M. Font i Font va bastir l'any passat a la capella de Sant Ferriol.

Hi ha molts altres elements pessebristes que es poden veure a Olot durant la Mostra. Només en cito un més: el que es pot veure al claustre del convent del Carme. Més enllà del seu encert (he de reconèixer que enguany a mi no em va agradar gaire), cal valorar la voluntat de transmetre el missatge del pessebre –del Nadal, en definitiva– que hi ha al darrere del treball que cada any presenta un grup d'alumnes de l'Escola d'Art d'Olot.

A Olot, es veu d'una forma molt gràfica com els pessebres del XVIII tenen molt poc a veure (en al forma) amb els del segle XX. I a Olot també es pot percebre (al claustre del Carme, en el Déja vu...) com el pessebre busca noves formes d'expressar-se per seguir transmetent el seu missatge a la societat, amb la mateixa força que en segles passats. La qüestió és si tots plegats volem ajudar aquest procés de recerca i innovació o, contràriament, ens conformem simplement amb mantenir (i, per tant, estancar) la tradició...

Figures de pessebre a Llavaneres

2008-01-08T23:08:00.000+01:00

Si algú encara no ha visitat l'exposició Figures de pessebre. Escultures de petit format, encara hi és a temps. El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, que és on es pot visitar, ha decidit prorrogar-la i, per tant, es podrà visitar fins al diumenge dia 13 de gener inclòs en l'horari habitual d'obertura del museu, però també a hores convingudes si s'avisa abans.

Campanya de suport als Reis Mags

2008-01-05T22:50:00.000+01:00

Aquests dies, per Internet, corren texts -entre l'humor i la reivindicació de les nostres tradicions- com el que reproduïm a continuació.

CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D'UN INVASOR, GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...

Aquests tres pobres venerables ancians porten dos mil anys amb la seva PIME atenent únicament el mercat llatí i sense intenció d'expandir-se i estan patint una agressió que amenaça amb destruir-los.
Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:

1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència, mai han tingut cap problema d'immigració.
2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.
3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s'acabarien el 2 de gener.
4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb els seus fems contribueixen a fertilitzar el sòl. Res de trineus volant ni tocacollonades que no existeixen; camells, que tots en coneixem algun...
5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
6. De Papà Noël en pot fer qualsevol ximplet, però per fer de Reis Mags es necessiten, al menys tres, que treballin en equip
7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s'han de netejar al menys una vegada a l'any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a servir d'acomodament de la brutícia, la quisca i la pestilència, o d'indecorosos "tomàquets".
8. Els Reis Mags planifiquen a consciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d'Orient, bressol de la civilització i per això d'una elegància no decadent.
10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal. Santa Claus és un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci i que no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.
11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà. No ho han canviat per gas natural ni per bombetes horteres.
12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar estúpidament una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!', Quina conversa!
13. Santa Claus és un capsigrany que no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament físic o psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.
14. Els Reis Mags són agraïts, sempre endrapen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
15.Sense els Reis Mags no s'hauria inventat el Tortell de Reis.16. Finalment, Santa Claus es passa la vida cridant 'Hou, hou, hou!'. Riure forçat i sense sentit. Senyal d'estupidesa.

Comencem la campanya de SOLIDARITAT AMB ELS NOSTRES ESTIMADÍSSIMS I ANTIQUÍSSIMS REIS MAGS, Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari...
Tots els anys per aquestes dates patim una agressió globalitzadora en forma de tipus panxarrut, una manipulació de les ments dels nens de l'univers. Aquest adefesi mancat del més mínim sentit de l'elegància en el vestir, amb aspecte de dipsòman envellit i multireincident en la violació dels domicilis pel mètode de l'escalo és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe (o de foll una mica garroner) i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc). Des d'aleshores, generacions de tendres infants de mig món han estat massacrades per la publicitat, alienant-se fins a l'extrem que pensen que un tocaboires publicitari representa tot allò bo de l'ésser humà.
Prou ! reivindiquem les nostres senyes d'identitat ! Fóra Santa Claus i visquin els Reis Mags !

El pessebre de la Remei

2008-01-05T07:29:00.000+01:00

Ja fa uns quants anys que a Vilafranca hi ha un pessebre que em sembla molt interessant, és el que fa la Remei Sogas. Tant per la seva temàtica com per la seva execució és un pessebre innovador. Sempre m’havia imaginat l’autora com una noia jove, amb una gran sensibilitat... i enguany durant la visita, com que estava fent fotos i mirant-me’l molt, se’m va presentar una àvia amb el seu estol de néts i nétes, dient-me que n’era l’autora. El que vaig encertar va ser en la seva gran sensibilitat.

Em va explicar que tot ho feia amb material de reciclatge, em va explicar la història que hi ha al darrera de cada una de les figuretes de plastilina. És un quadre viu, que explica una història. Cada un dels personatges està expressant una acció, sant Josep que estira el bou per poder entrar a l'estable, les gallines que sembla que parlñin entre elles, fins i tot el Sol que no es vol amagar al darrera d eles muntanyes, per no perdre’s detall.

M’explicava la Remei que en fer-lo amb figures de plastilina, el seu fill cada any fa un enregistrament en vídeo del pessebre, amb les figures movent-se. Realment una bona manera de fer un pessebre audiovisual.

Era el pessebre més observat i més comentat de l’exposició.

Conferència sobre pessebrisme a Sitges

2008-01-04T09:58:00.000+01:00

En Miquel Marzal del Grup pessebrista de Sitges ens ha fet arribar aquesta informació:

El passat 22 de desembre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli de Sitges, Marta Serrano Coll, Dra. en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, va oferir una conferència al voltant del pessebrisme a través de les obres d’art. Aquest acte fou organitzat conjuntament pel Grup Pessebrista de Sitges i el Grup d’Estudis Sitgetans.

Durant gairebé noranta minuts, la Dra. Serrano va anar descrivint la influència, al llarg de la història, dels textos sagrats, acceptats i apòcrifs, en la realització de les obres d’art i de retruc en la confecció de les figures per al pessebre. A més a més, feu una descripció detallada dels elements bàsics de les escenes principals del pessebre (Naixement, Anunciata i Reis d’orient) així com de les fonts d’inspiració per a construir-lo.

En definitiva, una xerrada molt interessant i enriquidora, la qual va aclarir molts aspectes no massa coneguts de la iconografia pessebrística.

Celebrem que el Grup pessebrista de Sitges es preocupi per difondre la vessant cultural que envolta el pessebrisme amb aquestes conferències que ja fa uns anys que organitza. És una bona manera de dignificar el pessebrisme.

Imatges d'una vida

2008-01-03T17:38:00.000+01:00

El dia de Cap d'Any a la tarda vaig anar a Sant Vicenç de Montalt amb la família. Primer vam visitar l'edifici del Casal Parroquial "El Delme", que mostra un recull de diorames d'arreu de Catalunya i dues mostres interessants: les casetes de suro de Berenguer Huguet i Casas (1896-1967) i les miniatures de vells oficis sorgides de les mans de Cinto Rossell i Betanachs i Ramon Terradas i Casals.

El que em va interessar més, però, va ser la visita a l'antic Casal d'Avis. Allà s'hi pot veure el ja tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt. Enguany porta per títol "Uns pescadors, una ermita, i una festa", i està dedicat a l'ermita marinera de Sant Simó de Mataró. És un pessebre que val la pena veure.

A la sala del costat hi ha l'exposició "Imatges d'una vida". Es tracta d'una col·lecció de 20 diorames que van des del naixement de Jesús a Betlem fins a la resurrecció el diumenge de Pasqua. Els diorames, amb figures de la família Castells, han estat realitzats pels Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt. No es tracta, ni ho pretenen ser, de diorames de gran complexitat tècnica. Més aviat al contrari: són simples quadres resolts amb quatre elements escènics.

Els senzills diorames de Sant Vicenç de Montalt em van permetre comentar amb la meva filla moments de la vida de Jesús. I això em va fer pensar que potser de vegades, al fer els nostres diorames, les ganes de crear una obra tècnicament molt bona ens fan perdre el nord. Fem diorames molt bons... que no diuen res! En aquest sentit els diorames d'"Imatges d'una vida" diuen molt. I és que l'objectiu dels seus creadors no ha estat mai obtenir l'elogi pel seu virtuosisme sinó simplement explicar-nos una història.

Aquest any mateix, en alguna exposició, he vist pessebres molt ben fets on el tema era del tipus: "Escena de mercat". Les entitats pessebristes són això, "pessebristes". I això vol dir que, per sobre de tot, l'objectiu primer ha de ser conservar i promoure la tradició del pessebre. És clar que això es pot fer millorant la tècnica d'una de les maneres de fer el pessebre, els diorames, però malament rai si ens quedem aquí. És bo que a les associacions s'obri la porta a tothom, però alguna vegada sembla que hi hagi més "maquetistes" que "pessebristes".

Per això em van agradar i em van emocionar els pessebres de Sant Vicenç de Montalt: els seus autors potser no seran els millors maquetistes del món, però estimen el pessebre i tenen ganes d'explicar coses; i això es nota tot visitant els seus pessebres. Val la pena, doncs, anar veure els pessebres de Sant Vicenç de Montalt.

Un pessebre de flors

2008-01-02T17:27:00.000+01:00

En Quico Mañós ens ha fet arribar aquesta fotografia d'un pessebre en el que les figures estan revestides amb flors. S'ha instal·lat aquest Nadal en una cèntrica rotonda de Màlaga.

Agraïm molt que quan veieu un pessebre singular ens envieu la imatge, així com també ens agrada molt rebre fotografies de pessebres fets a casa, i en definitiva, de tot allò relacionat amb el pessebre.

El pessebre de Santa Dorotea

2008-01-01T13:15:00.000+01:00

El passat dia 24 a les 23'30 h, en plena missa del Gall, va destapar-se (mai millor dit) el pessebre de la parròquia de Santa Dorotea de Barcelona, tot revivint aquella altra NIT plena de llum i d'esperança que encara avui, 2000 anys després, celebrem amb joia i fe.

El president del nostre col·lectiu, en Josep M. Font i Font, és l'autor d'aquest pessebre de Santa Dorotea, i enguany ho ha fet per 25è Nadal.

Amb la fotografia d'aquest pessebre i el text que hi adjunta en Josep M. volem desitjar un bon any 2008 a tothom.

La vida és una oportunitat formidable.

Un regal de Déu.
Una possibilitat extraordinària de goig i felicitat.