27 de gener del 2018

Conferència al Museu de Cabrils

El dissabte 3 de febrer de 2018, a les 19h., la Dra. Josefina Roma farà la conferència Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és al Museu de Cabrils.

Aquesta conferència tanca el cicle que ha organitzat el Museu de Cabrils sobre pessebrisme i que ha comptat amb la presència de membres d'El Bou i la Mula.

En aquesta ocasió, els assistents podran gaudir d'un tast de crêpes.

17 de gener del 2018

Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre


El dissabte 27 de gener, a les 10h., en el marc de SOM Cultura Popular, es farà la taula rodona Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre.

A la taula rodona, presentada per l'Albert Dresaire, hi participaran com a ponents els doctors en Antropologia Enric Benavent i Jordi Montlló. Tots ells són membres del nostre col·lectiu.

La taula rodona serà un bon espai per reflexionar no només per la polèmica que darrerament es genera al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sinó sobre la necessitat de crear noves mirades a la tradició del pessebre. La tradició és viva en tant que incorpora la innovació. El pessebrisme està generant aquesta innovació? O tenim el perill de quedar-nos en una visió fossilitzada del pessebre?

La taula rodona serà a l'Espai Josep Bota de Fabra i Coats. Us convidem a participar-hi i, també, a seguir la taula rodona que, a continuació faran els Amics del Caganer i que es centrarà en aquesta popular figura de pessebre.

14 de gener del 2018

Pessebre per pregar


A la Catedral de Dresden es pot contemplar un gran pessebre fet amb figures de fusta de gran tamany (80-90 cm) Les figures son precioses i l'escenografia ocupa tota una capella de la nau lateral de la catedral. Un pessebre amb forta presència en el marc de l'església. A més, al davant hi havia una vintena de bancs situats per afavorir la pregària o les celebracions davant del pessebre. El pessebre doncs com un gran retaule.



9 de gener del 2018

Conferència El pessebre, la història cap per avall

Aquest dissabte, 13 de gener, a les 7 de la tarda, en el Museu Municipal de Cabrils, el membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire farà la conferència EL PESSEBRE, LA HISTÒRIA CAP PER AVALL. Una proposta per fer una mirada diferent a la història del pessebre que sempre ens han explicat.



8 de gener del 2018

Conferència sobre la fira de Santa Llúcia

Aquest dimarts 9 de gener, a les 7 de la tarda, en Jordi Montlló Bolart, doctor en antropologia social i president del nostre col·lectiu, farà la conferència DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: EL FUTUR DE LA FIRA A DEBAT.


La conferència es farà al Centre d'Artesania de Barcelona (carrer Banys Nous, 11, de Barcelona), en el marc del Working Progress que organitza la Federació Catalana de Pessebristes.

7 de gener del 2018

Ricard Lluch, pessebrista

Fa uns dies al programa La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, algú preguntava pels pessebres d'en Lluch. Vaig trucar per donar notícia d'aquest llibre que el seu fill va publicar l'any 2015 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. A la meva tesi, en parlo d'aquesta manera:

Al barri de Collblanc de l’Hospitalet hi vivia en Ricard Lluch, un prestigiós ebenista que es va dedicar a fer uns pessebres que en aquella època ja anaven més enllà del que es pretenia des del pessebrisme oficial. Lluch considerava que amb el pessebre es podien comunicar més coses, és a dir, aportar a través del relat de Nadal informacions o testimonis d’indrets del país, de la vida de sants o personatges il·lustres, o de fets i preocupacions contemporànies. Amb els pessebres volia proporcionar moments d’emoció als visitants, i que els fessin pensar, tot enaltint el naixement de Jesús. A propòsit del pessebre que va muntar, dedicat a la muntanya de Montserrat l’any 1931, en la visita que van fer-li els membres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona aquests van ser molt crítics i li van dir que el pessebre s’havia de situar al portal de Betlem (Lluch, 2015, p. 14). L’escriptor Josep Janés a la Revista Flama (gener 1932) explicava el següent: 

Ricard Lluch, un autèntic artista del moble, instal.la aquest any en els seus obradors un pessebre distint dels que l’esperit construeix arreu. En el pessebre de Lluch, al costat de la visió plàstica, hi ha la sàtira, l’humor -Lluch és un humorista formidable- en una paraula, el pessebre de Lluch és un pessebre de facècia, un pessebre ple d’entremaliadures, un pessebre que té un gat amagat a cada racó. Això és la definició genèrica del pessebre de Lluch. Enguany l’ha situat a la muntanya de Montserrat, la Muntanya Santa hi és admirablement reproduïda (p.7). 

L’any següent, Lluch, seguint les indicacions que li havien fet els de l’Associació de Pessebristes va muntar el pessebre al portal de Betlem, va reproduir amb gran detall el portal de l’església de Betlem de la Rambla de Barcelona i el va dedicar a la figura de mossèn Cinto. 

L’estil pessebrístic de Lluch, realment innovador en aquella època, i sobretot l’actitud trencadora i no sotmesa als criteris oficials, són una mostra més de com el pessebrisme de principis de segle estava explorant formes expressives alternatives. Tal com passa amb molts altres exemples, el que criticaven els pessebristes barcelonins dels pessebres de Lluch al cap de poc era habitual veure-ho en els pessebres més oficialistes, un altre exemple de com la cultura popular acaba sent adoptada per la cultura hegemònica, com afirmava Lombardi Sartriani (1978).


6 de gener del 2018

Qui eren els mags d'Orient?

Reproduïm un article de Guillem Carreras  recentment publicat a la revista TORNAVEU


Qui eren els mags 
de l'Orient?

A l’evangeli de Mateu, únic dels quatre canonitzats que fa referència a la visita dels mags de l’Orient a Jesús, s’hi pot llegir: “Uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”



Una lectura atenta demostra que, en cap cas, es fa referència que els mags fossin reis, ni tan sols quants eren. La creença en els “tres mags” no es consolidarà fins al segle IV. Així indueix a pensar-ho dues referències: l’evangeli apòcrif de Tomàs, segons el qual visitaren el nen Jesús acompanyats de tres legions de soldats, i el citat fragment de l’evangeli de Sant Mateu que parla de les ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Si hi havia tres legions i tres regals, van pensar molts teòlegs, els mags també havien de ser tres.



Perquè se’ls va definir, tanmateix, amb aquest adjectiu? En grec –idioma de l’evangeli de Mateu—, el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet, hi havia una casta religiosa de sacerdots que es coneixen com a “mags” i que tenien grans coneixements en astrologia. Convé recordar, en aquest sentit, que la lectura dels astres era considerada com una mostra de saviesa. Per més inri, els mags provenien d’orient, la terra on apareix el sol, màxim símbol de la saviesa. És possible, doncs, que la paraula mags tingués un significat molt diferent de l’actual. 
La creació dels tres reis mags



En qualsevol cas, els personatges no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565) apareixen per primera vegada els noms Gaspar, Baltasar i Melchor. En aquesta imatge es poden contemplar tres homes blancs –un amb barba blanca, l’altra amb barba negra i el darrer, imberbe—. Alguns estudiosos han apuntat que els mags simbolitzaven les edats de l’home (infantesa, maduresa, vellesa) o fins i tot les dimensions del temps (passat, present i futur).



En l’empeny per esdevenir una religió universal, com la mateixa etimologia de la paraula “catolicisme" denota, l’església va adaptar els personatges a les diferents realitats culturals del món conegut. A l’Evangeli armeni de la infància, un dels més tardans que es coneixen, ja es presenten els mags com a reis: Melkon, dels perses; Gaspar, dels àrabs; i Baltasar, dels indis. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans del segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística. Les cavalcades dels tres reis mags –anomenades així perquè inicialment arribaven als pobles sobre cavalls—no començaren a celebrar-se als Països Catalans fins a les darreries del segle XIX. Barcelona, Alcoi, Igualada i Sant Vicenç dels Horts són les primeres poblacions que les representen. 

3 de gener del 2018

El pessebre municipal d'Arenys de Mar

Encara sou a temps de visitar el pessebre municipal d'Arenys de Mar. Es pot visitar fins el pròxim 7 de gener a la Sala d'Exposicions del Calisay.

Enguany el pessebre ha estat dissenyat per Txeni Gil i Santi Artigas. Es tracta d'un pessebre creatiu, amb una disposició especial, però que conté tots els elements tradicionals d'un pessebre.

En podeu fer un tast en el següent vídeo.





2 de gener del 2018

Els pessebres de Vilafranca del Penedès

Fa uns dies vaig poder visitar l'exposició de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès

Fa anys que ja en vaig parlar. Per tant ara només vull reiterar la meva recomanació a visitar-los. Tot i ser una exposició relativament petita (hi ha entitats que presenten una quantitat molt més gran de diorames), a Vilafranca del Penedès hi trobareu pessebres d'estils diversos, fets per gent gran i per gent jove. Hi trobareu diorames "dels de tota la vida", pessebres divertits, pessebres que fan pensar...

Us en deixo una petita mostra.

Pessebre de Remei Sogas

Pessebre de Ramon Albornà

Pessebre de Blanca Ferré